Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteques infantils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteques infantils. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de març del 2024

Curs de Narratives Lúdiques a la Biblioteca

El passat 20 de gener de 2024 es va celebrar a la biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra el curs híbrid de Narratives Lúdiques a la Biblioteca, organitzat pel grup de treball de Biblioteques infantils i Juvenils Bib.Botó, dins del marc de cursos del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Davant de la voluntat d'ampliar el repertori d'accions artístiques relacionades amb el llibre i la seva producció, el grup es posa en contacte amb dos estudis artístics que treballen la creació col·lectiva a través de fanzins i llibres mutants.

L'argentina Sandra Marín, d'Estudio Repisa, ens va presentar la seva feina de dinamització i revalorització de diferents col·lectius a través de la creació de llibres col·laboratius, també coneguts com a fanzins col·lectius. Les seves accions busquen fer valdre el saber de col·lectius minoritzats a través de la creació de recopilacions artístiques, així com generar una crida a l'acció (i la redacció de llibres) mitjançant propostes col·laboratives a biblioteques i centres comunitaris.

Sandra va proposar al grup crear els dos fanzins col·laboratius que podeu trobar a sota:

Almacén de Frases: fet amb tovalloles de paper de cuina. Enllaç al pdf.


El Oráculo de la Biblioteca: fet amb preguntes intercanviades i llibres de la biblioteca per trobar respostes. Enllaç al pdf.


A la segona part, Elvia González, mexicana, ens va introduir el projecte portat a terme per Estudio Nómade amb la infantesa de la 4a Secció de Chapultepec, Ciutat de Mèxic, un barri en risc d'exclusió. Allà, es van proposar estimular la imaginació i la creativitat dels infants a través d'una sèrie de tallers de creació de llibres mutants, que finalment van ser exposats a la comunitat. A més dels resultats artístics, l'Elvia va remarcar la importància del procés i del fet que els nens ho passen bé, generin confiança i vulguin tornar setmana rere setmana al projecte.

Les seves propostes, molt lúdiques i pràctiques, ens vam apropar a la creació de personatges, històries circulars i llibres canviants amb recursos molt senzills i un bon xic d'humor i imaginació.



Per saber-ne més, podeu seguir-les a l’Instagram: @estudio___nomade, @estudiorepisa.

Gràcies a Esther Pozo per les fotografies del taller.

dissabte, 30 de maig del 2020

Reobrir les biblioteques després de la crisi del Covid-19: una jornada de reflexió

Captura de pantalla d'Anna Juan Cantavella

El passat 14 de maig, després de dos mesos de confinament i biblioteques tancades a causa de la crisi del Covid-19 i davant la perspectiva de tornar a obrir i la situació en la qual ens trobem tots plegats, el grup de treball Bib.Botó va proposar algunes de les bibliotecàries que en formen part, més alguns convidats especialment vinculats a l'educació i el foment lector a trobar-se i reflexionar, cadascú des de la seva experiència i els seus dubtes, sobre el què i el com d'una reobertura d'equipaments que ja tenim aquí.

Què ha passat en aquests mesos?
Què hem fet com a biblioteques?
Què ha fet - què ha pogut fer - l'educació?
I sobretot, a partir d'ara... com acostem la lectura als infants i les famílies? com ens assegurem que ningú en queda exclòs?

Són molts els dubtes, els fronts oberts, les possibilitats de treball, d'ajuda, d'acostament, de suport, de servei.

Us deixem un intent de resumir les principals idees de les que vam parlar (PDF).

I també, us recomanem que llegiu l'article de la Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac, publicat a la revista digital Catorze i que igualment recull algunes de les reflexions que van sorgir arrel d'aquesta trobada: Les biblioteques després de la pandèmia: 14 idees sobre com aquest servei cultural pot afrontar el desconfinament.

dilluns, 13 de gener del 2020

Muntdemots: 10 anys escampant paraules i històries com el vent


[Crònica i entrevista de Jaume Vilarrubí, bibliotecari a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà]

El passat 2019 va fer 10 anys que la tardor arriba amb un festival Mundemots sota el braç, un espai de pocs dies que ha anat creixent fins arribar a la setmana, on diferents espais de la ciutat de Barcelona i alguns privilegiats municipis satèl·lits obren les portes per incloure aquestes sessions de narració oral tant per a grans com per a petits a banda de conferències i tallers.

A les biblioteques de Gavà fa força anys que feliçment hi col·laborem, i aquest any fins i tot hem fet unes reflexions sobre l’oralitat a través d’Instagram Live amb la complicitat de les meravelloses Linsabel Noguera i Judith Navarro.

Tot comença i tot acaba en la figura de Rubén Martínez Santana, alquimista de la paraula veneçolà d’origen i català d’adopció tot i que també se’l pot definir com a humà de la terra. Amb un sentit de l’humor tan ràpid com eficaç i d’una poètica per a totes les mirades, aquest polifacètic narrador i músic ha estat gurú per a molts narradors, vocacionals o no. Fa 10 anys es va encaparrar en muntar aquest festival, perquè la paraula i les històries s’han d’escampar com el vent.


Jaume Vilarrubí: Des de quant expliques contes i perquè?

Rubén Martínez: La primera vez que conté, mis compañeros se rieron de mí. Lo hice tan mal, que creo que en realidad no debí insistir y, sin embargo, lo hice. Comencé a contar en público en 1984, con el grupo Cuentos bajo la Sombra, en la Universidad Central de Venezuela. Yo ya escribía, aunque no conseguía publicar nada. Comencé a narrar oralmente como una forma provisional de “publicar", de alguna manera, mis propios cuentos. 35 años y 74 puertas de editoriales cerradas después, sigo “publicando” en el aire.

Com va ser la teva infantesa?

Normal. Como la de la mayoría de la gente. Perros parlantes, el episodio de la vecinita sirena, carreras de galeones, veranos en Marte, la fiesta de la mariposa;
en fin, lo normal.

Entre les prop de dos milions de ciutats que hi ha al mon, com vas decidir venir a Barcelona?

Fue una cita a ciegas. O casi. En 1988 el Festival Internacional de Teatro de Caracas recibió la visita de dos grupos catalanes de teatro: Fura dels Baus y Comediants. Yo quedé tan impresionado con ellos que años después, al buscar una ciudad a la que irme (huyendo del chavismo temprano), pensé: "Si esa tal Barcelona es capaz de producir un teatro así, debe ser una ciudad increíble". Y no me equivoqué.

Com sorgeix Muntdemots? I com ho vas portar a terme?

Aún nos lo preguntamos desde el Festival… Creo que después de tocar puertas durante muchos años, proponiendo la idea, el Centre Cívic Pati Llimona y Biblioteques de Barcelona abrieron finalmente las suyas. Desde entonces, lo venimos celebrando cada año, no sin un considerable esfuerzo por parte de todo el equipo responsable: Judith Navarro, Alicia Molina, Juan Pablo Fuentes, Oriol Toro, Antònia Robles… Y gracias a la participación de nuestros micromecenas, voluntarios, colaboradores, y al concurso de mucha gente.

Explica’ns alguna cosa de la primera edició?

¡Ah! Fue una locura. ¡100 actividades en 8 días! Con apenas recursos. Sirvió para demostrarnos que sí se podía hacer este Festival en Barcelona. Y también que lo mejor para nuestra salud sería hacerlo un poco más pequeño… acabamos convencidos secretamente de que esa sería también la última edición de Munt de Mots.

I el logo/ Mascota, d’on surt?

Es creación de Alekos, narrador oral y artista plástico colombiano. Una de las fundadoras del Festival lo bautizó como “Mumo”. Ha sido la imagen del Festival desde el principio. No sabemos bien qué es. Creemos que el mismo Mumo tampoco lo sabe.

Com veus la narració oral a Barcelona i Catalunya respecte altres ciutats, tant a nivell estatal com europeu? I respecte a Llatinoamerica?

En muchas otras ciudades de Europa y Latinoamérica hay más espacios dedicados a este arte, y está mejor considerado, más valorado, mejor pagado, mejor promocionado. En fin, tal vez aquí las cosas todavía pueden mejorar.

Veus Muntdemots 10 anys més?

Cada edición creo que será la última. Es muchísimo trabajo. Pero, como dije antes, eso creímos ya en 2010 y aquí seguimos. Así que mejor me callo y asumo, con sincera alegría, que pueden venir 10 años más.

Com li explicaries a uns pares i en poques paraules la importància de la narració oral?

Pues así: A ver, unos padres, ¿a ustedes les contaron, o no les contaron cuentos cuando eran pequeños? Pues ahí lo tienen. Gran parte de lo que son es, precisamente, consecuencia de eso…

Jo sé que ets un mestre fent jocs de paraules, es tot improvisació? Tens un superpoder?

El oficio de la narración oral es tan generoso, que consigue poner en tu boca palabras sabias que no sabías que sabías. Por otra parte, improvisar es crear, y crear es creer que se puede croar (dijo el sapo, aún príncipe. Mejor dicho: dijo el sapo a un príncipe). No hay entonces ningún secreto ni superpoder. Solo ganas de jugar (por cierto, el superpoder que en efecto tengo, no tiene que ver con las palabras y sí con la física cuántica, el fideuá y el tetris).

Recomana’ns tres llibres, tres discos, i tres pel·lícules (i algun còmic?)?

Si tengo tu permiso para pasarme, sí.

Los libros: «La Narración Fractal», de Héctor Urién; «Poética Doméstica», de Linsabel Noguera; «El Secreto de Morke», de Inés Macpherson. «La Melancólica Muerte del Chico Ostra», de Tim Burton. Y el cómic, una novela gráfica clásica: «Watchmen», de Alan Moore y Dave Gibbons.

Los discos: «Night of Hunters», Tori Amos; «All Days Are Nights: Songs for Lulu», Rufus Wainwright; «Habana-Paris», Niurka González Núñez y María del Henar Navarro; «Umbrales», Sandra Rehder.

Las películas: «El Atlas de las Nubes», Tom Tykwer y las hermanas Lilly y Lana Wachowski; «West Side Story», de Jerome Robbins y Robert Wise (la he visto unas 20 veces, entre el cine y el dvd); «Reverón», de Margot Benacerraf; «Phantom of the Paradise» de Brian De Palma.

Coneixedor de la teva altra vessant, la musical, en que es diferencia la narració musical de l’oral?

Bueno… hay quien dice que como cantante, soy un buen cuentacuentos, y que como cuentacuentos, soy un pésimo músico. Yo encuentro una gran similitud entre ambas formas. En las dos encuentro que la «improvisación», la recreación, son fundamentales. Sin embargo, y al mismo tiempo, siento en la música una matemática implacable de la que el cuento narrado huye (o debería huir).

I ja per acabar, vols fer-me alguna pregunta?

Pues sí, mira: ¿Qué significa para la sala infantil de la Biblioteca Josep Soler, de Gavà, la colaboración que realiza desde hace años con el Festival Munt de Mots?

[Jaume Vilarrubí] Doncs per nosaltres és un orgull poder col·laborar amb el festival. Sempre hem cregut que el nostre espai de narració oral, l’hora del conte i el Nascuts per llegir, són dues accions estratègiques que cal protegir i mimar tant pel seu potencial com a estimulador emocional, com a eina de comunicació, com a llaç generacional, com a transmissor de coneixement, en definitiva com a eina necessària per a tantes coses totes bones que no em puc imaginar les nostres biblioteques sense elles.

La nostra biblioteca pública ha de ser aquesta àgora igualitària que el ciutadà es mereix, propera i de qualitat. Creu-me Rubén quan et dic que no hi ha cap altre activitat tant rendible, amortitzada, i apassionada com aquesta. Que no es perdi mai la paraula.


dimarts, 30 de gener del 2018

IX Premi Carme Romaní: Jordi Artigal


Dilluns 11 de desembre de 2017 es va fer entrega del IX PREMI CARME ROMANÍ a Jordi Artigal de la Biblioteca Massagran de Salt (Girona) per la seva trajectòria professional. Uns quants membres del Grup de Treball Bib. Botó es van desplaçar fins allà per entregar personalment el guardó que consisteix en un diploma i una ampolla amb sorra de la platja de Castelldefels i una branca de romaní.

Per presentar-lo, ens agrada especialment el text que va preparar la Marta Roig amb motiu de la tercera jornada Biblioteca i Comunitat Educativa, que va tenir lloc a la Biblioteca de Sant Ildefons (Cornellà), el 6 de setembre de 2017:

Al llarg de la vida, són nombrosos els espais plens de llibres que ha habitat el Jordi. La biblioteca de la seva escola, amb la guia de L'Assumpció Lissón; la casa que el va veure créixer; Rosa Sensat, la llibreria de Vilapicina on va començar a treballar, la llibreria de Girona on va continuar el seu itinerari als anys 80, la biblioteca de Sant Gregori i les biblioteques de Salt, d’entre les quals hi destaca la biblioteca pública infantil i juvenil de’n Massagran. Tots aquests espais han estat per a ell molt més que espais de feina. Han estat espais de vida. Potser per això li sembla que la biblioteca fa olor a casa seva. El Jordi domina a la perfecció l’art antic de l'hospitalitat. Aquell que fa sentir l'estranger a casa quan se’n sent fora... L'art que ens fa sentir que el món és una mica més habitable tot i estar lluny de la quotidianitat coneguda. Un art que és en ell, tot i haver-lo anat perfeccionant al llarg d’una trajectòria professional intensa i compromesa amb els infants i la comunitat. 
En Jordi ha buscat sempre referents per orientar i reflexionar la pràctica: Daniel Goldin, Michèle Petit... ha acompanyat les primeres passes de molts companys i companyes de professió, ens ha ensenyat a mirar amb uns ulls nous els infants, la lectura, la biblioteca pública i la comunitat. 
I bona part d’aquests regals ens els ha ofert des de La Massagran. Una casa de paraules que acull diàriament a tots aquells que busquen refugi, a tots aquells que necessiten històries per explicar-se, per guarir-se, per trobar-se, per aprendre. Una biblioteca que fa exactament la mateixa olor que les cases de tots els infants i les famílies que entren per la seva porta i on els seus habitants són acollits des del vincle, el respecte i reconeixement i que és un exemple viu de com fer realitat el seu dret a la lectura.

La rebuda del Jordi a la biblioteca va ser molt acollidora. Ens va ensenyar els diferents espais de l'emblemàtica sala i, fins i tot, ens va convidar a un esmorzar ben cassolà.

És una biblioteca especial, que té ànima pròpia i molta personalitat. Cada nen quan creua la porta obté una atenció personalitzada que el fa sentir com si fos a casa seva. Està plena de racons que conviden a relaxar-se, llegir i escriure. L’ambientació acurada de l’espai fa que el lector tingui l’oportunitat de deixar volar la seva imaginació i entrar en mons fantàstics.


En Jordi és un lector entre lectors. La seva filosofia es basa en realitzar actes lectors diaris dins de les biblioteques, és per això que una de les seves passions era la de compartir lectures amb els nens que venien cada tarda a la sala. Gràcies a això creava una connexió molt estreta de complicitat. És un gran enamorat dels contes infantils però l’autor que el té captivat és... l’Anthony Browne.


Diàriament es confecciona un dietari on es relata les reaccions i situacions que viuen amb els diferents nens que passen la tarda a la biblioteca, amb noms i cognoms de cadascún d’ells. Això fa créixer la relació càlida i compromesa, tant a nivel sentimental com professional.
Actualment està jubilat però no ha deixat de participar en projectes lectors. Estem segures que el seu lligam i vincle amb la lectura i la comunitat estarà sempre VIU.

Què més podem afegir, potser un gràcies Jordi, intentarem seguir les teves passes!


Llegiu el text d'agraïment que el Jordi va escriure amb motiu de l'entrega d'aquest premi.
Llegiu també dos contes que parlen de la seva experiència com a bibliotecària (com diu ell) a la Massagran: Dues veus i Una bellesa antiga.

També podeu visitar la galeria complerta d'imatges de la Biblioteca Massagran que hem publicat al Facebook.

dimarts, 28 de març del 2017

Tot cantant i recitant amb Antonio Rubio

El Grup de treball de biblioteques infantils i juvenils Bib.Botó, l’editorial Kalandraka i la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra de Barcelona van organitzar una trobada el passat dilluns 6 de març amb Antonio Rubio, autor de col·leccions tan preuades com Del bressol a la lluna (De la cuna a la luna) o poemaris com Almanaque musical, 7 llaves de cuento o el seu darrer treball Las alas del avecedario.

La trobada anava dirigida a professionals mediadors i volia ser una reflexió sobre la formació lectora a partir dels sis mesos a través de la poesia. Diem que “volia ser” perquè realment la trobada amb Antonio Rubio va ser això i molt més, un regal per sobre de tot.

Antonio Rubio va començar la seva xerrada posant una mica de context a la seva història dins la literatura infantil. Ens va parlar del moviment d’Acción Educativa, que venia a ser un equivalent madrileny de Rosa Sensat. Allà, a principis de la dècada dels 70, van coincidir noms tan importants segons Rubio com Federico Martín Nebras, Ana Pelegrín y Felicidad Orquín. Lectors crítics, narradors orals, estudiosos del folklore, mestres vinculats als moviments de renovació pedagògica... tots ells van donar entrada a la literatura infantil, el conte i la poesia a l’escola.

Antonio Rubio, entre cançons, poemes i rodolins, va anar donant petites pinzellades del perquè és tan important la poesia en l’itinerari lector dels infants. Al seu costat, tot l’equip de Kalandraka va fer palesa la importància del departament pedagògic de l’editorial gallega. Cada una de les col·leccions de poesia que s’engeguen són la culminació d’un important període de reflexió: col·leccions com De la cuna a la luna, Trece lunas, Colección Orihuela, Poesía ilustrada...

Antonio Rubio va parlar-nos dels cançoners i de quin era l’escenari, l’espai del joc líric a cada part del recorregut lector.

Primer cançoner: el joc líric dels 0 als 3 anys: l’espai és el propi COS
Segon cançoner: el joc líric dels 3 als 6 anys: l’espai és LA PLAÇA (jocs de fer fila, rotllana, sorteig...)
Tercer cançoner: el joc líric dels 6 al 9 anys: l’espai és el propi LLENGUATGE (refranys, endevinalles, poesia...)

Un possible quart cançoner, podria ser a partir dels 10 anys, l’ espai CANÇONER. Podríem recopilar, del més pròxim al més llunyà, el nostre propi cançoner al llarg dels deu anys? Seríem capaços de fer-nos la nostra Autobiografia poética?

“Se vive en la infancia y luego se vive de recuerdo”

“El llanto se cura con el canto”

Ens va parlar del pas lògic de la lectura i el folklore a l’escriptura, del surrealisme de les cançons infantils, del “ojo indómito” segons Martín Nebras, de les traduccions...

Va dedicar un temps preciós a explicar-nos les diferents estructures pòetiques (acumulatives, repetitives, onomatopeies, joc del veig-veig...) en les que es va basar per a crear la col·lecció De la cuna a la luna. Vam tenir la sort de comptar amb la presència de Gina Clotet, que va llegir algunes de les versions en català d’aquesta IMPRESCINDIBLE col·lecció de poesia per a primeres edats.

Es fa impossible resumir en quatre ratlles tot el què va anar dient, però preneu-vos aquests apunts com una crida per a trobar el temps i l’espai a la vostra biblioteca per a aprofundir i difondre la poesia a la petita infància. En tot cas val la pena buscar llibres, articles, de noms que l’Antonio va anar repetint com els de Federico Martín Nebras, Dolors Rius, Ana Pelegrín o Gabriela Mistral.

I a més a més, us convidem a llegir dues entrades molt completes que ens parlen de la visita d' Antonio Rubio a casa nostra. Dos grans homes de la lij en parlen en els seus blocs:
Jaume Centelles, autor i mestre.
Germán Machado, autor i llibreter a "El petit tresor" (Vic).

I si encara voleu més, podeu passar una estona a la playlist de vídeos que vam enregistrar de la trobada.



Xerrada amb Antonio Rubio: Àudio de la primera hora de trobada, gravat per Marta Roig.

[Crònica de Glòria Gorchs. Vídeos de Laia Ventura.]

dimecres, 9 de novembre del 2016

El mirall noruec

Sala principal de la Deichmanske Bibliotek.
Sovint quan viatgem ens agrada descobrir com seria la nostra feina al país on viatgem. Si a més a més, som bibliotecàries és gairebé segur que acabarem visitant les seves biblioteques. En aquest cas, vaig viatjar a un dels països més bonics del món, Noruega.

Les biblioteques noruegues que vaig visitar van ser la Deichmanske Bibliotek, d'Oslo, la Bergen Offentlige Bibliotek i la Stavanger Bibliotek.

A partir del primer contacte que vaig tenir amb una biblioteca noruega vaig adonar-me que els noruecs entenen les biblioteques com a espais de creació, en tots els sentits. Ho vaig descobrir a la Deichmanske Bibliotek, on em va sorprendre l'esplendor d'un edifici patrimonial amb la combinació d'una sala dedicada al disseny artístic i industrial amb impressores 3D disponibles per als usuaris. 

Carnet de la Deichmanske Bibliotek
També em va sorprendre un espai dedicat a la fotografia, preparat per fer una sessió de fotogràfica amb els focus i decorats pertinents. Fins i tot, hi havia un espai reduït amb una televisió i un sofà per aquells usuaris que vulguin jugar amb videojocs. Algú de vosaltres havia pensat mai que hi trobaríem una sala pensada per jugar a videojocs dins d'una biblioteca? Les bibliotecàries d'avui en dia tenim idees molt innovadores, però aquesta encara no m'havia passat pel cap.

Sala dedicada al disseny artístic i industrial
Una aspecte que hauríem de millorar a les nostres biblio-teques si tenim en compte la tasca bibliotecària noruega és el carnet i la bossa. A diferència de les nostres biblioteques, a Noruega cada biblioteca té un disseny exclusiu del carnet i de la bossa, aquests dissenys són molt atractius per als usuaris. Sinó mireu quin disseny més divertit tenen a la Deichmanske Bibliotek!

La següent biblioteca que vaig visitar va ser la Bergen Offentlige Bibliotek, és a dir, la Biblioteca Pública de Bergen. D'aquesta biblioteca em va captivar sobretot la sala infantil, qui ho diria? Està pensada pels infants noruecs que sovint porten monos "superabrigadors" per combatre les baixes temperatures escandinaves. La sala infantil resulta un espai atractiu per als seu públic, l'infantil. En concret, aquesta decoració que veieu està feta a partir de feltre, per si ho voleu provar. 

Decoració, taquilles i arbre de temàtiques de la sala infantil.

D'altra banda, no us sembla una idea molt bona fer petites seleccions de matèries o temes i penjar-les en un arbre? És una brillant manera de posar les coses fàcils a pares i mestres quan necessiten llibres sobre un tema concret per abordar amb els infants.

Espais per tabletes i separadors a la sala infantil, expositors atractius, taula de reunions per a la història local, grada per veure pel·lícules i espai de lectura còmoda a la sala polivalent.

El mobiliari de la Bergen Offentlige Bibliotek també em va encantar, hi destaquen separadors d'espais ben curiosos, espais preparats per treballar amb dispositius electrònics (tabletes), expositors de llibres atractius, taula de reunions per a la història local, espais còmodes de lectura, grada amb coixins per mirar pel·lícules...

I el més espectacular de tot! Una flamant sala polivalent amb unes magnífiques grades de fusta que t'hi pots asseure pels dos cantons de la sala. Us poso algunes imatges il·lustratives ja que costa d'entendre el magnífic disseny d'aquesta sala polivalent, útil pels dos costats de la sala. Per una banda hi ha la grada amb una sala gran per poder fer-hi activitats diverses, per l'altra banda s'aprofita la grada per poder llegir còmodament. Com veieu aquestes dues parts de la sala estan separades només pel moble de la grada i l'estanteria del costat.

Sala polivalent de la Bergen Offentlige Bibliotek

Finalment, l'última biblioteca que vaig visitar va ser la Stavanger Bibliotek. El més curiós d'aquesta biblioteca és la seva ubicació, està situada dins el centre cultural i comercial ,és a dir, a Sølvberget, Stavanger kulturhus, situat al centre del municipi de Stavanger, una ciutat de 117.000 habitants. Sovint fem servir la frase si els usuaris no van a la biblioteca, la biblioteca va als usuaris, doncs en aquest cas és compleix aquest objectiu.

Està clar que una biblioteca dins un centre cultural, comercial i d'oci pot portar complexitats d'organització i dificultats d'ordre a la sala, en aquest cas ho han aconseguit dividint la biblioteca en dos espais. L'un està obert les mateixes hores que el centre comercial, situat a la planta baixa del centre comercial, i disposa de menys documents, materials i personal. Però disposa d'espais de treball informal, sales de treball en grup i diverses taules d'estudi. 

Planta baixa de la biblioteca, entrada del centre comercial, taulell de préstec i taula de treball informal (planta baixa de la biblioteca).

L'altre obre en l'horari habitual de biblioteca escandinava i està situat a la segona i tercera planta de la biblioteca. Aquests espais estan separats per una porta de vidre automàtica, un cop es traspassa aquesta porta de vidre canvien les normes de comportament. Tanmateix es realitza el préstec en els dos espais de la biblioteca.

Penjadors, sala infantil i espai curiós de lectura.


Com era d'esperar, em va captivar especialment la sala infantil de la biblioteca que inclou tots els espais necessaris i útils adreçat a aquest públic. Però, sobretot em va sorprendre gratament la actitud dels infants, mares i pares de la sala infantil, no vaig veure cap adult i ni infant pendent dels aparells electrònics, els pares i mares estaven entretinguts explicant contes als seus infants. A Noruega saben que aquests instants compartits són vitals per l'aprenentatge dels seus fills i filles, n'hauríem de prendre nota.

Un altre aspecte que em va encuriosir van ser els espais oberts d'estudi situats en alguns balcons amb taules de treball (han d'aprofitar el bon temps sigui com sigui), també vaig trobar-hi espais de lectures còmodes i atractius, així com un mobiliari innovador, útil i agradable.

Espais oberts d'estudi, prestatges d'audiollibres i llibres, arbre prestatge d'infantil, espais de lectura agradable de la Stavanger Bibliotek.

En conclusió, les biblioteques noruegues són: espais útils i agradables; llocs de trobada de la comunitat; espais polivalents; centres de creació i coneixement; i espais adreçats a públics molt diversos. A més, totes les biblioteques disposen de comptes ben actius a les diferents xarxes socials, us convido a seguir-los (cliqueu els diferents enllaços). Tant de bo, poc a poc tinguem biblioteques més noruegues arreu del nostre país. Us animo a visitar aquest país tant impressionant i alhora desconegut per molts.



dimarts, 26 d’abril del 2016

Mollerussa 2016: Trobada Professional de Biblioteques

El 25 d’abril de 2016 va tenir lloc a Mollerussa, en el marc del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya una trobada professional d’intercanvi d’experiències entre bibliotecàries de les quatre províncies catalanes. El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, les biblioteques de Lleida, i el Bib Botó (Grup de Treball de Biblioteques Infantils del COBDC) van organitzar aquest matí, que va comptar amb la presència de 50 professionals i la presentació de 6 experiències d’èxit de foment de la lectura en els àmbits infantils i juvenils.

A continuació, us deixem un resum d’aquestes sis experiències, amb enllaços perquè exploreu i us inspireu en els seus projectes.

El grup CLER de les Biblioteques de la Província de Girona.

El grup CLER (club de lectures recomanades) és un grup de treball en xarxa en el qual hi participen professionals de biblioteques d’arreu de la província de Girona.

Es va crear el 2004 i actualment consta de 24 membres. El seu objectiu principal és el foment de la lectura i el coneixement de la literatura infantil i juvenil. Les seves activitats principals consisteixen en:


  • L’elaboració de guies de novetats recomanades.
  • Formació per al personal que forma part del grup.
  • Manteniment del blog com a portal d’accés a la feina del CLER.


Actualment es realitzen unes tres guies de novetats de manera anual, de les quals s’imprimeixen 15.000 còpies que es distribueixen en paper a totes les biblioteques de Girona.
En les trobades del grup es comenten les novetats i es reparteixen les ressenyes que apareixeran a la guia acompanyant els títols inclosos. Hi apareixen aproximadament 26 llibres en cadascuna de les guies, classificats per edats. Les il·lustracions que apareixen són aportacions desinteresades d’alguns il·lustradors.

El servei de biblioteques de la Diputació de Girona els ofereix la coordinació, el suport logístic i també el pressupost necessari per la impressió de les guies (3000 €) i l’adquisició de novetats per a les biblioteques que formen part del grup, que es comprometen a tenir exemplars de tots els llibres inclosos a la guia (6000 €).

La guia, un cop editada, serveix també per fer presentacions dels llibres inclosos a famílies, mestres, gent interessada, etc…

Enllaços d’interès:
Bloc del CLER.

El Llibre Gegant de la Biblioteca Sant Bartomeu, d’Alpicat.

El Llibre Gegant és una activitat que pretén acostar de manera lúdica el llibre al públic familiar, i que explora diferents vessants:


  • L’escriptura creativa.
  • La narració oral.
  • El coneixement de la il·lustració.


Enguany es realitzarà la 17a edició, i ha passat per diferents fases: va començar sent una activitat d’una tarda, per passar a ser tota una setmana d’activitats, i ara ha tornat a concentrar-se en un sol dia.

Per a la seva realització, són indispensables tres eines:

  • La difusió: s’edita un fulletó informatiu de la festa.
  • La base de dades d’il·lustradors.
  • La base de dades de voluntaris.


L’activitat consisteix a que els infants vinguin el dia de l’activitat amb un conte breu escrit per ells mateixos i passin per diferents “taules” fins a veure com el seu conte passa a formar part del llibre gegant. Per això, es necessiten els voluntaris que atenen les diferents taules, i els il·lustradors que llegeixen els contes i els plasmen en una il·lustració.

La primera taula per on han de passar els infants és la de correcció ortogràfica. Un cop tenen el vist-i-plau dels mestres voluntaris, poden triar quin il·lustrador volen que dibuixi el seu conte. Amb la il·lustració ja feta, passen a la taula de pautat, la taula de fixació (per esborrar pauta, restes de llapis… i fixar amb laca la il·lustració), la zona d’assecat, i el registre dels participants en la base de dades. Tot i que s’encoratja que els infants portin el conte escrit de casa, també es disposa d’una taula on el poden escriure allà mateix.

Les il·lustracions, amb els contes, passen a formar el llibre gegant d’aquella edició.

Tot el procés és fotografiat per un voluntari, així com els dibuixos originals, que després s’envien en versió digital als il·lustradors i en versió impresa en DINA4 a cadascun dels infants com a record de la seva participació. La festa finalitza amb un berenar pels infants i un sopar de germanor per voluntaris i il·lustradors.

Per a la realització de l’activitat s’involucren un mínim de 20 voluntaris i aproximadament 15-25 il·lustradors.

Enllaços d’interès:
Vídeo resum de la 15a edició del Llibre Gegant.

El poker de llibres de la Biblioteca Pública de Lleida.

Amb l’objectiu de conèixer el públic juvenil lector de la ciutat de Lleida, i aconseguir que aquests joves, molt aficionats a la lectura, es convertissin en mediadors / prescriptors de la lectura de novel·la juvenil, es va crear aquest anomenat “grup de treball” amb joves d’entre 14 i 17 anys apassionats de la lectura i que volen compartir-la amb altres adolescents de la seva edat.
Fa un any que es va posar en marxa i actualment en formen part set membres (5 noies i 2 nois) provinents de diferents centres educatius de la ciutat. Aquests joves:

Decideixen una part dels llibres juvenils que es compraran a la biblioteca.
Van a comprar a les llibreries de proximitat, acompanyats per la bibliotecària.
Són els primers que podran llegir aquests llibres un cop s’incorporen al fons de la biblioteca.

A la biblioteca s’ha creat un racó identificatiu de l’espai juvenil “Poker de llibres”, i els llibres triats pel grup també són fàcilment trobables al catàleg ARGUS cercant POKER al topogràfic.

El grup es troba un cop cada dos mesos, i entre trobades la comunicació es fa via Whatsapp, i també mantenen un blog on fer recomanacions i llistats dels seus llibres favorits. També organitzen trobades i xerrades, s’estan fent presentacions del grup a instituts de la ciutat, i hi ha en marxa un projecte per treballar continguts complementaris als llibres a través de AURASMA, una aplicació de realitat augmentada.

Enllaços d’interès:
Bloc de Poker de Llibres.

Educar & família, de la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer.

Educar & família es tracta d’un projecte que ha anat evolucionant i ampliant-se al llarg dels anys. Va començar sent molt similar al Nascuts per llegir, ja que va néixer arrel del contacte d’un dels pediatres de la població amb la biblioteca, però es va ampliar posteriorment dels 0-3 als 0-5 anys i, des del 2013, inclou activitats per famílies amb infants i joves des dels 0 als 17 anys, amb la col·laboració del CAP, les llargs d’infants, escoles i instituts a través de les AMPAs.

Durant l’any 2015:

  • Hi van participar 150 famílies inscrites.
  • Es van realitzar 27 activitats.
  • Van participar 1941 persones.
  • Es van realitzar guies temàtiques que van incloure 400 referències bibliogràfiques.
  • El programa va tenir un cost total de 6000€, aportats per l’Ajuntament.


Com déiem, l’estreta col·laboració amb els pediatres és la clau de l’èxit, ja que és des d’allà que deriven les famílies a la biblioteca perquè s’inscriguin en el programa d’activitats, i a més perquè és des del CAP que es detecta la necessitat d’activitats concretes i s’encarreguen a la biblioteca. La difusió del programa bimensual d’activitats, que es fa a través de les escoles (s’inclou el programa a les motxiles dels infants), també funciona molt bé.

Les activitats que es realitzen són de tipus molt divers i tenen com a públic objectiu el familiar, però tant poden ser hores del conte infantils (per dues franges d’edat, 0-3 o a partir de 4), com xerrades tipus conferència o tipus taller (per exemple, sobre relaxació, música, com triar llibres, apps educatives, etc…), trobades d’intercanvi d’experiències, etc…

Aquestes activitats s’acompanyen de la realització de guies de lectura temàtiques on s’inclouen tots els recursos de la biblioteca en guies sobre diferents temes: la gelosia, la separació, la malaltia, la mort, l’adopció, etc…

Enllaços d’interès:
Activitats Educar & família.
Guies de lectura Creixem llegint.

El Pla de Lectura de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès.

El Pla de Lectura es va iniciar el curs 1993-1994. Es va detectar que als infants els costava anar a la biblioteca, i es va endegar aquest programa de visites de la biblioteca a l’escola en el qual participen 5 de les 6 escoles de Parets del Vallès.

El Pla de Lectura actualment es concentra als sis cursos de primària, i s’hi dediquen tres/quatre persones, la coordinadora i dos o tres contacontes. El pressupost total del Pla de Lectura és de 20.000€, dels quals un 50% l’aporta l’ajuntament a través de la biblioteca i l’altre 50% les escoles, a través de la seva pròpia dotació econòmica o de les AMPAs.

El Pla funciona de la següent manera: d’octubre a juny, tots els cursos de primària reben una visita mensual d’un dinamitzador que porta un lot de llibres i el presenta, a través de contacontes o d’explicacions i descoberta dels llibres de lectura. El lot de llibres queda a l’aula (en alguns cursos també es poden agafar en préstec des de l’escola) fins el mes següent, quan el dinamitzador torna, comprova els llibres que s’han llegit, i en presenta de nous. Els infants disposen d’un “mapa lector” on poden anar incorporant enganxines o cromos de les cobertes dels llibres que van llegint durant el curs.

Els lots inclouen llibres de qualitat seleccionats des de la biblioteca, amb la voluntat que els infants accedeixin i tinguin un bagatge cultural i literari al qual d’una altra manera probablement no tindrien accés. Es té molta cura, doncs, de la selecció: que sigui variada i de qualitat, incloent tant clàssics com llibres contemporanis que es consideren “imprescindibles” en l’educació lectora dels infants.

Des de la biblioteca es coordina la rotació de lots, la reparació i l’adquisició del fons. Evidentment, és molt important la complicitat del mestre en la motivació dels infants cap els llibres proposats des de la biblioteca.

Enllaços d’interès:
Pàgina web de la biblioteca Can Butjosa.

El treball amb la comunitat educativa a les Biblioteques de Cornellà.

La ciutat de Cornellà disposa de tres biblioteques públiques que recentment han iniciat, amb la col·laboració de la Marta Roig com a experta externa a la biblioteca, dues vies de treball en xarxa amb la comunitat educativa de la ciutat.

Per una banda, les jornades bianuals B-EDU, de les quals s’han fet dues edicions i que volen ser una oportunitat per formar els professionals tant de biblioteques com de les escoles al voltant de la lectura i la literatura infantil i juvenil. Per això es compta amb la col·laboració tant del centre de recursos pedagògics com del servei educatiu de l’ajuntament.
Els eixos al voltant dels quals han girat aquestes dues edicions han estat:
Entorn i lectura.
Llegir & Aprendre & Conèixer.
(Trobareu els materials de les dues jornades als enllaços d’interès).

Per altra banda, la Corneliada, un certamen anual de lectura en veu alta que implica les escoles de primària. Cada any s’ofereix formació als mestres sobre la lectura en veu alta, i el certamen gira a l’entorn d’un tema, del qual les biblioteques en fan una tria bibliogràfica. La lectura en veu alta es treballa des de les escoles, i es realitza una mostra final a les diferents biblioteques (cadascuna atèn les escoles de la seva zona), on es fomenta la participació més que no pas la competició.

Enllaços d’interès:
Ponència a les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació.
Materials de la 1a jornada B-EDU.
Materials de la 2a jornada B-EDU.
Pàgina web de les biblioteques de Cornellà.

***

Després de la presentació de les experiències i de l’esmorzar, hem pogut visitar l’exposició de literatura infantil i juvenil produïda pel CLIJCAT de la mà de la Glòria Gorchs, una de les bibliotecàries de l’equip encarregat de realitzar-les. L’exposició d’enguany es titula “S’ha escrit un crim” i gira entorn de llibres d’investigacions detectivesques de tota mena. Escoles, biblioteques i altres institucions poden sol·licitar aquestes exposicions al CLIJCAT. Tota la informació està disponible en aquest enllaç.

Per finalitzar, us deixem una mostra del desenvolupament de la jornada a través dels tuits dels seus participants, on hi trobareu imatges i enllaços d’interès.

Recordeu que el Bib Botó disposa d’un canal de Twitter i un perfil de Facebook, on podeu informar-vos de les nostres activitats i d’altres continguts d’interès sobre biblioteques, infants i lectura.

dimecres, 13 d’abril del 2016

Comunicacions 14es Jornades Catalanes Informació i Comunicació 3 i 4 de Març de 2016


 Les Jornades Catalanes d'Informació i Comunicació del passat mes de Març, van ser tot un èxit i ara podem disposar de les Comunicacions que es van presentar.

Amb el títol Biblioteques Infantils, inquietuds i experiències trobem totes les ponències relacionades amb el món dels infants. Són 9:


Ciènciaaa la Biblioteca, de la Biblioteca Can Llaurador de Teià, on la biblioteca programa activitats científiques i molt més.

Club dels Experts: L'Esperit crític literari dels joves,, de la Biblioteca Ramón Fernández Jurado, de Castelldefels, on els adolescents recomanen els seus millors llibres.

Co-creció de projectes amb les Escoles, de la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra, on col·laboren molt estretament amb les Escoles de l'entorn.

Els Laboratoris de Lectura portàtils de la XBM:aprendre fent. Unes activitats molt originals que es fan a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Els llenguatges de Lectura i Coneixement. El treball en Xarxa de la Biblioteca Infantil i Comunitat educativa de la Ciutat de Cornellà.

Núvol de Lectures: de la Biblioteca Roquetes Mercè Lleixà. Tot una sèrie d'accions d'aquesta biblioteca al voltant de la Lectura.

Pega Infantil, grup de treball de les biblioteques de L'Alt Penedès i Garraf.

Ruta literària Retrum de Francesc Miralles,  La Biblioteca Can Llaurador de Teià porta aquesta iniciativa.

Servei Educatiu de la Biblioteca de Palafrugell: Grans èxits amb poc recursos. El personal de la biblioteca explica aquest innovador servei.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Nou portal infantil de Biblioteques de Barcelona

Fa uns dies el grup de treball d’Àrees Infantils de Biblioteques de Barcelona va presentar els nous continguts del Portal infantil.






Es tracta d’un web adreçat especialment a infants i famílies, també a mestres i afeccionats al món de la Literatura Infantil. La voluntat ha estat dotar el portal de recursos per aquesta tipologia d’usuaris. També donar accés de forma ràpida a informació que pot ser útil pels companys de les Àrees Infantils en les tasques diàries.

La part tècnica i les plantilles són les mateixes que les emprades al portal d’adults. A nivell de contingut s’ha utilitzat un llenguatge planer, com per exemple en el cas de les Preguntes Més Freqüents, amb informació de la normativa i serveis explicats de forma entenedora per a aquest tipus d’usuari.

Pel que fa als apartats se n’han desenvolupat alguns dels existents i se n’han creat de nous. El resultat final del portal informa d’uns serveis comuns de les diferents AAII, però també reflecteix les peculiaritats o trets distintius de les diferents biblioteques, com per exemple les Col·leccions especials, el Racó del Mestre i el servei d’ajut als deures que ofereixen algunes biblioteques.

Com a continguts destacats T’ajudem amb els deures té un subapartat Connectar-se a internet amb consells per a la navegació segura, un altre amb webs recomanats per a fer els deures que aplega a partir d’un Delicious recursos classificats per edats i per temes.

[Notícia apareguda al butlletí SDLIJ de novembre, i reproduïda aquí amb el permís de l'Anna Herráez, la seva responsable. Podeu consultar els butlletins en línia, o rebre'ls al vostre correu electrònic posant-vos en contacte amb la Biblioteca Xavier Benguerel.]

dijous, 3 de setembre del 2015

Memòria de la Jornada #espaisbiblios ja disponible!












Us comuniquem que ja podeu consultar tots els materials relatius a la jornada "Els Espais per a Infants i Joves a les Biblioteques" al blog que vam crear expressament per aquesta activitat.

Hi trobareu powerpoints dels ponents, les bibliografies i fotografies de la sessió, una crònica de tota la jornada, i molts altres materials disponibles per descarregar i consultar.

Esperem que tots us resultin útils i inspiradors i que els compartiu i difoneu.

Gràcies!

dimarts, 22 de juliol del 2014

2n esmorzar infantil

Amb una mica de retard, us portem el resum que ens ha fet arribar la Isabel Martín sobre la 2a trobada del personal d'àrees infantils de les biblioteques del Baix Llobregat Sud. Aquest cop, la trobada va tenir lloc a la biblioteca de Viladecans el passat 3 d'abril de 2014, i a l'ordre del dia hi havia tres grans temes a tractar.

Contes inclusius

La jornada s'inicia amb l'explicació en profunditat dels contes inclusius, a càrrec de la narradora Elisabeth Ulibarri.

Partint de la premissa “Tots els nens i les nenes, tinguin o no discapacitat, tenen dret a poder gaudir d'una vida cultural i d'oci normalitzada”, l'Elisabeth ens explica el que és un conte inclusiu. Els seus trets més significatius:
  • Arriba a tots els públics.
  • No exclou a ningú.
  • El poden gaudir tant nens amb pluridiscapacitat, com sense, des dels més petits fins als adults.
Tenim al nostre abast una oferta de narració adaptada per poder arribar també a nens amb dificultats cognitives, visuals i auditives. És tracta d'una oferta real, normalitzada i de molta qualitat que pot incorporar-se a la nostra vida cultural (biblioteques, centres cívics, festes majors...) sense excloure ningú.

Tots els narradors que formen part del projecte són professionals de vàlua reconeguda:
  • S'han format específicament per a aquest projecte a l'ANIN.
  • Han fet pràctiques en escoles especials, tots ells han realitzat sessions de contes amb grups de 25/30 nens amb pluridiscapacitats sensorials, intel·lectuals, i físiques i han aconseguit connectar amb aquest públic amb un resultat molt positiu.
Els objectius dels contes inclusius són:
  • Trencar una barrera cultural.
  • Fer cultura a l'abast de tothom.
  • Crear un espai per compartir, on nens amb i sense discapacitat puguin gaudir junts de l'activitat i es puguin conèixer els uns amb els altres.
  • Realitzar de manera indirecta i lúdica una tasca real d'integració i sensibilització.
Podeu trobar més informació sobre els contes inclusius a aquest article del portal Petits i Grans.
Aquí teniu la seva web amb els contactes dels narradors i altres informacions d'interès.

Llibre digital

En Narcís Fluvià, director de la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, ens fa una introducció sobre els llibres digitals que ens convida a reflexionar al voltant d'aquest tema.

En primer lloc, a nivell terminològic, ens explica que no és el mateix un llibre electrònic que un llibre digital. Els termes llibre electrònic es refereixen a l'aparell lector que s'utilitza per llegir un contingut determinat. Mentre que els termes llibre digital fan referència al contingut intel·lectual.

En segon lloc en Narcís ens fa notar com hem incorporat a la nostra quotidianitat els llibres digitals sense ser-ne gaire conscients. Ens posa l'exemple de les consultes que realitzem a les obres de referència digitals (Enciclopèdia catalana, legislació Aranzadi, etc.) sense plantejar-nos si estem consultant un llibre o no.

Molts dels nostres usuaris ja són lectors de llibres digitals via smartphones, tauletes o bé ginys dedicats (pantalles de tinta electrònica). És important que la biblioteca estigui amatent als avenços constants en aquest món: si la biblioteca és el referent municipal de lectura, hauria d’estar al davant dels seus usuaris en coneixement sobre l’estat actual de l’evolució de la lectura digital.

En general, les obres digitals disponibles no són pròpiament llibres digitals, sinó llibres digitalitzats. És a dir, que reprodueixen fidelment el llibre convencional en format digital. Un llibre digital hauria d’aprofitar les possibilitats que ofereix l’entorn digital. De la mateixa manera que el llibre en paper pot jugar en relleu, despleglables o amb el tacte, una obra digital ha d’aprofitar els avantatges tecnològics que suposa la connectivitat via hipertext, i la convergència de mitjans (so, imatge, moviment, etc.). Com més adaptada estigui una obra a l’entorn digital, menys semblança tindrà amb el llibre analògic convencional. Arribarà un moment que el llibre infantil serà una app i serà difícil discernir si ens trobem davant d’un llibre, un joc, o una altra mena de programa.

Documentació relacionada que podeu consultar:

Projecció de pel·lícules a la biblioteca

La Montse Famadas, responsable de la sala infantil de la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, ens explica la seva experiència en relació a una activitat que es va veure interrompuda a causa de la reclamació del pagament de drets d'exhibició.

Arran de l’exhibició de la pel·lícula Companys, procés a Catalunya, realitzada per encàrrec municipal en l’aniversari de l’assassinat del President Companys, es va posar en contacte amb la biblioteca el representat a Esplugues de la llicència Umbrella. Demanava el pagament dels drets de projecció per aquesta pel·lícula, però sobretot demanava la subscripció anual a aquesta llicència per a la futura projecció d’altres pel·lícules. No van arribar a un acord amb l’Ajuntament.

Això va afectar la programació infantil. La biblioteca d’Esplugues realitza una activitat infantil setmanal d’anglès: cada quinze dies, una persona nativa voluntària realitza un taller; i un cop al mes una rondallaire explica un conte en anglès. La setmana que quedava lliure projectàvem un DVD de les Tres Bessones expressament ideat per ensenyar i practicar l’anglès amb els infants. Abans de tenir problemes més seriosos es va optar per eliminar la sessió de projecció de vídeos en anglès.

La Isabel Martín, itinerant de la zona, explica l'experiència de l'Hospitalet pel que fa al pagament de drets d'exhibició per les projeccions cinematogràfiques. L'Ajuntament paga per a cadascuna de les 8 biblioteques de la xarxa 1€ per seient, fet que li suposa la quantitat d'aproximadament uns 1.000€ anuals per aquest concepte.

Aquí trobareu més informació sobre la llicència Umbrella.

dilluns, 3 de març del 2014

1r esmorzar infantil

El dimarts 21 de gener va tenir lloc a la biblioteca Sant Ildefons (Cornellà) la primera d’una sèrie de trobades que sota el títol “Esmorzars infantils” volen aplegar responsables i altres persones implicades en el funcionament de les sales infantils de les biblioteques de la zona Baix Llobregat Sud de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Des de Castelldefels, Viladecans, Esplugues, Cornellà, El Prat, L’Hospitalet i altres poblacions, alguns de nosaltres ens vam desplaçar fins aquest equipament, inaugurat aviat farà un any, per compartir experiències sobre la feina que fem des de les sales infantils, i molt especialment, en aquesta ocasió, per parlar dels serveis que oferim als infants amb discapacitats.

La jornada es va iniciar amb una presentació en profunditat de dues de les activitats infantils que amb una periodicitat mensual es realitzen a la biblioteca de Sant Ildefons.

Per una banda, l’activitat “Shhh... compte, un conte!” (la seva responsable, la Chus Ramos, forma part de la plantilla de la biblioteca). És una activitat de narració de contes on es té molt present el conte explicat. Tot i que pugui semblar una contradicció, és cert que a molts espectacles de narració de contes, el conte té un paper molt secundari, si no totalment invisible. Això és el que es vol evitar amb aquesta activitat: el conte, el llibre, té un paper central. L’activitat, adreçada als infants de 4 a 9 anys, va acompanyada d’una presentació d’altres contes de temàtica similar, d’una estona de lectura compartida en família, i d’un col·loqui o debat guiat on a través de preguntes preparades prèviament, la narradora i conductora de l’activitat vol fer els infants pensar i parlar sobre el conte que han escoltat. Es reserva un aforament de 20 places infantils per aquesta activitat, i alguns dels contes explicats fins ara han estat: - Els tres bandits, de Tomi Ungerer.
- La escoba de la viuda, de Chris Van Allsburg.
- El conte de Nadal, de Charles Dickens.
- El león que no sabía escribir, de Martin Baltscheit.

Nati Calvo, directora de la biblioteca Sant Ildefons de Cornellà.

La segona activitat presentada s’emmarca dins dels anomenats laboratoris de lletres i imatges o laboratoris de lectura. Podeu llegir en què consisteixen aquestes activitats en l’article publicat al número 77 de la revista Faristol i trobar moltíssima documentació al blog dels laboratoris de la biblioteca Roca Umbert de Granollers. Es tracta en aquest cas d’una activitat contractada a Marta Roig com a professional externa, que es paga amb el pressupost per a activitats de la biblioteca. També s’adreça a infants de 4 a 9 anys i té un aforament de 20 infants participants.
Els trets bàsics d’aquesta activitat són:
- que es tracta d’una activitat adreçada a famílies, i que requereix una gran implicació per part dels pares i mares que porten els seus infants a la biblioteca.
- que sempre hi ha tant un moment de lectura compartida com de creativitat.
- que es dóna molta importància a l’espai i a la seva ambientació. L’entorn es modifica per acostar-nos a la bellesa dels àlbums il·lustrats que es treballaran.
- que hi ha la voluntat expressa per part dels professionals que duen a terme els laboratoris de compartir el contingut d’aquestes activitats per tal que tothom que vulgui els pugui aplicar, modificar, etc...
Alguns dels laboratoris realitzats a la biblioteca de Sant Ildefons han estat:
- Malabarismes de paper, sobre els llibres pop-up.
- Picnic de contes, sobre alguns clàssics anglesos com els contes de Beatrix Potter.
- Monogràfics sobre autors: Eric Carle i Anthony Browne.

Després de la presentació d’aquestes dues experiències, vam fer una pausa per esmorzar. Va haver-hi esmorzar físic (amb croissants, entrepans, sucs i cafès), però també esmorzar intel·lectual, amb unes magdalenes de paper que contenien preguntes molt gustoses, i que ens serviran com a punts de partida per generar debats en properes trobades. Les dues magdalenes que vam tastar durant aquesta primera trobada van ser:

- Estan les nostres biblioteques preparades per atendre infants amb discapacitats?
Aquesta pregunta va donar peu a pensar en els espais físics, en els nostres fons, i en la capacitat del personal per atendre infants amb discapacitats que poden ser molt diferents i en diferents graus. Els espais han d’estar ben adaptats, els fons han d’estar identificats, i com a professionals hem d’estar preparats i formats per detectar i atendre les necessitats dels infants discapacitats.

- Quins coneixements necessitem com a mediadors de lectura?
Algunes de les idees que van sortir van ser:
o Cursos de prescripció literària, com el que recentment va organitzar la GSB.
o Llegir! Per motivar en la lectura hem de ser nosaltres bons lectors.
o Responsabilitat. Ser conscients de la importància de les nostres
recomanacions, i saber distingir l’or de la palla en l’àmbit dels llibres per infants i joves.
o Temps per poder revisar el fons que ens arriba, i no només el de ficció, sinó també el de coneixements, que és molt important i sovint oblidat com a font de lectura per plaer.

Magdalena de maduixa amb pregunta amagada.

Aquí podeu consultar la llista sencera de preguntes, que serviran com dèiem per debatre en properes trobades.

Per acabar la jornada, ens vam centrar en el tema dels infants amb discapacitats. La Isabel Martín ens va fer cinc cèntims de la recerca que ha realitzat sobre quin tipus d’activitats es fan a algunes de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, i des de la Biblioteca Central de Cornellà ens van explicar la seva experiència col·laborant amb l’escola d’educació especial Virolai de Cornellà, una relació que ambdues parts qualifiquen de molt positiva i de la qual també en podeu llegir la memòria en el document adjunt. A continuació, teniu els enllaços als documents aportats per totes les biblioteques:

- Cornellà Central.
- Horta Can Mariner.
- Jordi Rubió i Balaguer.
- Josep Janés.
- La Bòbila.

Els “Esmorzars infantils” tindran una periodicitat trimestral. El proper està previst pel 3 d’abril a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues de Llobregat.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Treballant el patrimoni immaterial dels pescadors des de la Sala Infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port de Tarragona.

El passat mes de novembre va cloure el cicle anyal “El mar bressol de contes. Contes des del bressol” organitzat conjuntament entre la Sala Infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port de Tarragona, amb la presentació del conte: En Pere, El Vermell, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo.




El conte publicat per l'Autoritat Portuària de Tarragona i il·lustrat per Antonio Latre, narra la història d'un nen dels anys 50 que vol fer-se pescador per arribar a ser patró de barca.  

El projecte "El Serrallo un lloc de conte. La memòria dels pescadors" es va iniciar l'any 2011 amb la intenció de recuperar el patrimoni immaterial dels pescadors recollint el testimoni de persones vinculades al barri mariner tarragoní del Serrallo. Aquest testimoni oral que només viu en el record dels pescadors més grans es recull en aquest conte adreçat al públic infantil. Aquest és primer títol de la col·lecció Petit Museu. A hores d'ara podem avançar que el novembre d'enguany es publicarà el segon conte sobre la cuina de barca al Serrallo dels anys 50 que, com en el primer títol, inclourà el conte per a més petits i a la part final la versió ampliada amb un glossari  dels mots de l'argot mariner que surten en el relat.

Aquesta activitat està inclosa dins el cicle adreçat al públic familiar “El mar bressol de contes. Contes des del bressol” iniciat l'any 2010 fruit d'un conveni entre les dues institucions que inclou la realització d'activitats conjuntes al voltant del foment de la lectura i el patrimoni marítim. Les activitats es combinen entre l'espai del Museu i el de la Sala Infantil de la Biblioteca.
Com a novetat aquest 2012 ens va estrenar un primer Laboratori de Lletres i Imatges molt escaient “Un mar de lletres” inspirat en el Laboratori de Lletres i Imatges de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers que va resultar ser tot un èxit.

Aquí teniu un petit reportatge de com va anar l'activitat amb la presentació i narració del conte. A primera línia hi veureu els autèntics protagonistes: els pescadors i les seves famílies que fan possible aquest projecte tan engrescador.
Si esteu interessats en aconseguir el conte cal que us adreceu al Museu del Port de Tarragona.