dijous, 22 de juliol de 2021

Teresa Duran, Premi Carme Romaní d'enguany

El dimarts 20 de juliol, es va lliurar el XII Premi Carme Romaní a l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran i Armengol, per tota la seva trajectòria dedicada al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, a càrrec del Bib.Botó, Grup de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes de Catalunya, a la Llibreria Al·lots de Barcelona. 

Per qui no sàpiga qui és la Teresa Duran us direm que és dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia, ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral Els suports narratius dins la literatura infantil (2001), va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures

Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica. 

L’humor i l’emotivitat ens ha acompanyat durant tota la trobada sobretot, quan la Teresa ens ha dit que ens havíem begut l’enteniment i creia que no mereixia el guardó. Evidentment que no tenia raó, perquè tot el Grup del Bib.Botó estava d’acord que era la candidatura més ferma pel XII Premi. 

L’Acte ha començat a les 11 del matí, amb unes paraules de la Nati Calvo, en representació de la Coordinació del Bib.Botó, on agraeix l’acompanyament i el suport en el camí de la literatura infantil i juvenil, fent ressò que hi va haver un abans i un després de conèixer-la. 

La Paula Jarrin, responsable d’Al·lots que tan amablement ens ha acollit a la Llibreria per lliurar el premi, va constatar el regal de tenir la Teresa a prop i d’estar sempre disponible. També va llançar un agraïment al Grup de treball Bib.Botó per acollir-la. 

Tot seguit per part dels responsables del premi, es fa una petita ressenya de qui era la Carme Romaní i què va significar pel Bib.Botó. Aquest premi és un reconeixement i agraïment de tot el que ens va ensenyar. És humil, íntim, discret i sincer tal com era la Carme i de fet com és també la Teresa. 

Per finalitzar, es fa l’entrega dels guardons, el diploma i l’ampolla de vidre, amb sorra de platja de Castelldefels i la branca de romaní dins. 

La Teresa fa els agraïments i ens insta a cadascuna de les assistents a explicar com la vam conèixer i què vam aprendre d’ella. A canvi ens fa un regal, una làmina d’una flor pintada per ella. Ens explica que la flor gran simbolitza la biblioteca i les flors petites els que venen al darrere, ja que en proposar-li el premi li vam dir que ella ens ha obert el camí, que ens ha ensenyat a nosaltres i nosaltres ensenyarem als més joves. 

Ha estat un moment especialment emotiu on s’han recordat l’assistència a cursos, xerrades, ponències, la seva tesi, llibres com: Un i un i un... fan cent, Pim, pam, pum, poma, Llibre de la por, Mares a l’engròs... 

Es destaca la seva generositat a l’hora de compartir el seu saber, el seu paper de mestra de veritat, que és el que permet que darrere en vinguin molts d’altres. El fet que sigui propera, natural, la seva expertesa, els moments compartits a Montreuil, la descoberta de París de la seva mà, fer-nos sentir estimades i reconegudes com a bibliotecàries. 

La Teresa comparteix el record del què va ser per ella la biblioteca i es remunta a quan tenia 8 anys, que va estudiar a una escola on hi havia una biblioteca escolar. Per a ella era la caverna d’Ali Baba i les bibliotecàries eren màgiques, perquè coneixien els llibres i sempre encertaven en les recomanacions. També fa una reivindicació de la importància de les biblioteques escolars. 

I com era d’esperar l’acte no podia acabar millor que amb un petit tast de llaminadures, bombons amb licor i galetes que ens va portar la Teresa. Per cert, estaven boníssimes!! 

Teresa moltes Gràcies i Enhorabona!


dimecres, 19 de maig de 2021

1a Jornada d'Àlbum il·lustrat: per a totes les edats?

La Biblioteca Elisenda de Montcada (Barcelona) acollirà el proper dimarts 8 de juny de 2021 la 1a Jornada d'Àlbum Il·lustrat  impulsada pel Bib.botó,  Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC, amb el suport de l'Ajuntament de Montcada i Reixac i la Diputació de Barcelona.



Us convidem a assistir-hi i us adjuntem el programa amb els ponents i els tallers que es duran a terme al llarg del dia.


L'objectiu de la Jornada és analitzar la producció d'àlbums il·lustrats per valorar els seus destinataris i revisar la seva classificació a les nostres biblioteques públiques i escolars.

La jornada serà presencial, amb aforament limitat i amb inscripcions.

Us podeu inscriure omplint aquest formulari: 
https://forms.gle/CJwVH6u3t68wXYNq9


Us hi esperem!

 

dimecres, 24 de març de 2021

Llegim Joan Barceló

Prop d’una vintena de persones ens vam trobar el passat dijous 11 de març a través de Zoom per parlar de Joan Barceló i Cullerés i dels llibres que hem llegit. La convocatòria, coordinada entre el grup de treball Bib.Botó, el CLIJCAT i l’AELC, s’emmarca en la celebració de l’any Barceló, commemorant que el passat 2020 es van complir 40 anys de la seva prematura mort. 

La trobada s’inicia amb una breu presentació de Nati Calvo, una de les coordinadores del Bib.Botó, donant pas a la Mercè Canela, escriptora a més de lectora de Joan Barceló, que el va conèixer a finals dels anys 70, quan ambdós començaven el seu camí en el món de la literatura infantil i juvenil en català. 

La Mercè comença definint l’obra de Joan Barceló amb una frase, escrita a petició del regidor de cultura de Menàrguens per una exposició commemorativa que recorrerà les comarques de Lleida: 

El Joan tenia un do especial per triar les paraules i enfilar-les amb lligams subtils. Aconseguia omplir-te el cap d’imatges i el cor d’emocions, submergir-te en els mons que creava, intensos, fantàstics, tocats d’aquella ironia sorneguera i una mica melangiosa que li ballava sempre als ulls. 

La Mercè explica com llegir Ulls de gat mesquer va ser tota una experiència. Demostrava una maduresa narrativa, una força i una capacitat per crear imatges, que sobtaven en una persona tan jove com era el seu autor. 

La seva obra, desenvolupada entre els 19 i els 24 anys, és extensa i de moltíssima qualitat. Cert és que de les obres que no s’arriben a publicar en vida, i que es van recuperant després gràcies al seu germà Damià, n’hi ha molta que segur li hagués agradat revisar més a fons abans de la seva publicació, però tot i així és sorprenent la seva força i capacitat de treball. 

De les seves influències, en Joan sempre mencionava la importància de les dones del seu poble en la narració d’històries (la seva mare, la seva àvia), i la lectura dels psalms en l’època que va estudiar al seminari. Era un grandíssim observador i tenia una molt bona memòria, i amb tot plegat va crear un univers propi molt personal, que s’aprecia clarament en els dos escenaris principals on desenvolupa les seves històries (el poble, Vacalforges, en referència a Menàrguens; la ciutat, Cordenit, en referència a Barcelona) i en els personatges que travessen diferents llibres. 

S’inicia en l’escriptura i l’edició de poesia (i, de fet, la poesia és sempre molt present a la seva narrativa), i a finals dels anys 70 a Barcelona participa del moviment contracultural i més aviat marginal de la promoció de la literatura. Arriba a dir en algun moment que els còmics del Capitán Trueno i Bruguera són per ell una de les més importants fonts d’inspiració, tot i que no sabem si ho deia seriosament o més aviat per épater, per escandalitzar. 

Es viu en aquells anys un moment de gran efervescència en la literatura catalana. Entre d’altres, sorgeix l’AELC i el CLIJCAT i la literatura infantil i juvenil comença a perfilar-se com una bon negoci, ja que comença a veure’s que ven fins i tot més que la literatura d’adults, i això en Joan Barceló ho va saber copsar, però sense que l’escriptura per infants el fes renunciar les principals característiques de la seva escriptura. 

  • La importància dels escenaris, dels móns on s’ambienten les seves històries, i de les descripcions dels mateixos, amb una gran força que li ve donada per les seves dots d’observació i la seva capacitat plàstica com a pintor. 
  • La poesia, sempre filtrada a la seva narrativa, a través del ritme de les seves frases i de les imatges que crea. 
  • La presència d’elements fantàstics (sempre “tocant de peus al cel”). 
  • La crítica social, a tot tipus d’institucions. 
  • L’ús de la ironia, el sarcasme i el sentit de l’humor. 

Són aquests dos últims elements potser factors que fan que no es reeditin les seves obres avui dia? Era irreverent i políticament incorrecte, d’això no hi ha dubte, i ens quedem amb la pregunta de si a la societat actual hi ha, paradoxalment, més censura que a la de fa 40 anys… 

Després d’aquesta xerrada/presentació de l’autor i la seva obra, la Mercè dona pas a la Imma Pujol, bibliotecària de Tarragona i moderadora de clubs de lectura, que acompanya el debat de les persones que hem llegit alguna o vàries de les obres de Joan Barceló i les comentem entre totes. 

La Imma comparteix amb nosaltres una part de les notes que va prendre per preparar-se com a moderadora d’aquest club de lectura tan especial: 

Moltes gràcies per a donar-me l’oportunitat de moderar aquest club de lectura. Per a mi ha estat una gran descoberta i una oportunitat d’aprofundir en l’obra de Joan Barceló. 

Sincerament, us he de confessar, que fa només unes setmanes que conec a l’autor i a una petita part de la seva obra. He topat amb un autor que no coneixia i encuriosida, mentre l’anava llegint, he començat a cercar-ne informació. 

I com més el llegia més em demanava.... Com pot ser que no n’hagués sentit mai a parlar? Perquè no l’havia llegit fins ara? Perquè va caure en l’oblit? 

Sigui com sigui, per sort ara ja no és així, he viscut aquestes tres lectures com tres viatges acompanyant els personatges i de bracet amb l’autor. 

En Barceló ens fa viatjar per un món real, un món que sembla que no acaba de donar respostes a les inquietuds i problemes dels seus personatges, sigui Vacalforges, Cordenit, Lleida o València... i també per un món fantàstic, poblat de personatges increïbles i d’espai sorprenents, on sembla que sí que els seus herois troben l’ajut que necessiten i la raó de viure. 

A Viatge enllunat vivim el viatge iniciàtic d’en Nicèfores per a poder dibuixar l’altra cara de la lluna o per a poder trobar sentit al món i a la seva vida. Curiosament trobarà aquest sentit, la resposta, en el món de la fantasia que l’autor tan reivindica i defensa com una part de la nostra realitat. Una novel·la que sobreexeix fantasia per totes bandes. 

És ben curiós el que Barceló diu de la seva pròpia obra: 

‘És com si l’hagués escrita sense tocar de peus a terra, en una nit de lluna plena, mentre les bruixes es pentinen les trenes i els infants somien vaixells pirates amb mariners que toquen l’acordió’  

Amb Ulls de gat mesquer, acompanyem l’Eloïm en un altre viatge iniciàtic, en aquest cas no per voluntat pròpia, sinó per a alliberar el seu pare que ha estat fet presoner per la Inquisició pel fet de ser jueu. Una novel·la d’aventures amb elements màgics i un rerefons històric. De nou el nostre jove heroi retorna vencedor a casa gràcies als personatges que viuen en el món fantàstic. 

I amb Pare de rates, una novel·la al meu entendre per a adults, hem seguit el viatge iniciàtic d’en Marc pel món dels adults i en la seva construcció del jo. Una obra d’iniciació a tot: drogues, sexes, sectes... com a via d’escapatòria a una realitat que es presenta molt dura. 

Tres lectures, tres viatges... 

Unes obres i un autor que cal llegir sense pressa, assaborint cada frase, cada mot, cada lletra, a poc a poc i rellegint-lo per a absorbir la seva essència màgica. 

Un autor que reivindica per sobre de tot, com feia Pere Calders, TOCAR DE PEUS AL CEL. 

Espero amb moltes ganes de poder compartir amb tots vosaltres els vostres viatges al costat d’en Barceló i descobrir-ne detalls i anècdotes viscudes. 

Durant el debat, les lectores destaquem de nou com ens ha sorprès la riquesa del llenguatge, especialment a Ulls de gat mesquer. Parlem d’un tema que de tant en tant salta a les polèmiques de la LIJ, que és si estem “aigualint” la llengua dels llibres adreçats als infants i quin tipus de recorregut ha de tenir un lector de 10-12 anys per poder gaudir d’un llibre amb una riquesa lingüística com Ulls de gat mesquer

També parlem de la lisèrgia i les aventures desaforades de Viatge enllunat; de la presència de la poesia, de com una lectura en veu alta ens permet frenar una mica l’acceleració a que ens aboca la seva lectura. 

Amb Pare de rates descobrim com Joan Barceló pot també ser fosc i realista quan s’adreça als adults; una foscor que és també molt autobiogràfica i que ens demostra, un cop més, la joventut del seu autor i l’angoixa d’algú que escriu en un moment on el futur és encara un misteri. 

En general, parlem de com és de desolador que un llibre com Ulls de gat mesquer estigui a punt de desaparèixer pràcticament de les biblioteques - ja ni tan sols parlem del fet que sigui un títol viu i disponible a les llibreries. O sí, parlem-ne, i elevem les nostres queixes per tenir un sector editorial que deixa que joies de la història literària del nostre idioma caiguin en l’oblit. 

I això ens porta a parlar d’un possible “cànon” de la literatura infantil i juvenil catalana, de la dificultat de crear-lo, de qui hauria de fer-lo i de com, un cop establert, caldria que es mantingués viu en el mercat editorial perquè les obres estiguessin sempre disponibles. El cànon, no tant pensat perquè els infants llegeixin segons quines obres actualment, però perquè permeti de saber d’on venim i conèixer les arrels i influències de la nostra literatura. 

Nosaltres, per la nostra part, fent-li aquest homenatge volíem obligar-nos a llegir-lo i a incorporar-lo al nostre bagul literari. Hi hem posat el nostre granet de sorra. 

 *** 

Imatges “capturades” de la trobada virtual del passat 11 de març de 2021, i imatges de l’arxiu de la família Barceló que apareixen a aquest article de Núvol.

Aprofitem l’avinentesa per recomanar-vos aquest espisodi del programa de ràdio “Ciutat Maragda” dedicat a Joan Barceló, emès el passat 20 de març de 2021.

dilluns, 8 de febrer de 2021

Celebrem Joan Barceló

L'any 2020 es va commemorar el 40è aniversari de la mort de Joan Barceló, poeta, narrador, dramaturg, pintor i autor entre d'altres d'alguns llibres per infants i joves com Ulls de gat mesquer o Viatge enllunat

Els actes commemoratius, impulsats per l'Ajuntament de Menàrguens, s'allarguen a aquest 2021 per llegir i difondre la seva obra, i en el marc d'aquestes celebracions el grup de treball Bib.Botó, conjuntament amb l'AELC i el CLIJCAT, us convidem a aquesta trobada virtual. 

A continuació en trobareu tots els detalls:




Aproximació a l'obra per a infants i joves de Joan Barceló i Cullerés 

Dijous 11 de març a les 19h 

Activitat virtual 

L'acte s'organitzarà en dues parts: 

  • Introducció a la figura i obra de Joan Barceló, a càrrec de l'escriptora Mercè Canela 
  • Sessió de club de lectura dinamitzat i conduït per la bibliotecària Imma Pujol. 

Es comentaran tres de les seves obres: 

  • Ulls de gat mesquer (La Galera. Descatalogat. Última edició 1995) 
  • Pare de rates (Comanegra, 2020) 
  • Viatge enllunat (Pagès, 2020) 

Els títols es poden aconseguir a través dels catàlegs de biblioteques i a les llibreries: 


👉 Inscripcions: a partir del 8 de febrer a través d'aquest formulari 


Més informació de la figura de Joan Barceló: . 

Web Joan Barceló de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Article a Núvol: Joan Barceló i Cullerés, quaranta anys després.  

Article a Faristol (PDF).


Organtiza: 

Bib.botó 

AELC 

CLIJCAT 

#anybarceló

dissabte, 30 de maig de 2020

Reobrir les biblioteques després de la crisi del Covid-19: una jornada de reflexió

Captura de pantalla d'Anna Juan Cantavella

El passat 14 de maig, després de dos mesos de confinament i biblioteques tancades a causa de la crisi del Covid-19 i davant la perspectiva de tornar a obrir i la situació en la qual ens trobem tots plegats, el grup de treball Bib.Botó va proposar algunes de les bibliotecàries que en formen part, més alguns convidats especialment vinculats a l'educació i el foment lector a trobar-se i reflexionar, cadascú des de la seva experiència i els seus dubtes, sobre el què i el com d'una reobertura d'equipaments que ja tenim aquí.

Què ha passat en aquests mesos?
Què hem fet com a biblioteques?
Què ha fet - què ha pogut fer - l'educació?
I sobretot, a partir d'ara... com acostem la lectura als infants i les famílies? com ens assegurem que ningú en queda exclòs?

Són molts els dubtes, els fronts oberts, les possibilitats de treball, d'ajuda, d'acostament, de suport, de servei.

Us deixem un intent de resumir les principals idees de les que vam parlar (PDF).

I també, us recomanem que llegiu l'article de la Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac, publicat a la revista digital Catorze i que igualment recull algunes de les reflexions que van sorgir arrel d'aquesta trobada: Les biblioteques després de la pandèmia: 14 idees sobre com aquest servei cultural pot afrontar el desconfinament.

dilluns, 9 de març de 2020

XI Premi Carme Romaní - Elisenda Trias i Isabel Serrano

El passat mes de gener es va fer entrega del XI Premi Carme Romaní a la Biblioteca de Can Fabra de Barcelona. Aquest premi l'atorga cada any el Grup de Treball BibBotó, del Col.legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya.

El XI Premi ha estat per l'Elisenda Trias, pediatra i membre de la Societat Catalana de Pediatria i Isabel Serrano, infermera. Concedit per l'impuls, la implantació i la difusió del Projecte NASCUTS PER LLEGIR, que van dur a terme al CAP del Centre Assistencial del barri de Sant Andreu.

Totes dues van ser clau a l'hora de conceptualitzar el Programa Nascuts per Llegir, aconseguint el recolzament institucional de les entitats del sector de la salut, integrats per la Societat Catalana de Pediatria, l'Associació Catalana d'Infermeria Pediàtrica i l'Associació Catalana de Llevadores.



Per saber una mica més sobre la trajectòria de les guardonades, us fem cinc cèntims:

Elisensa Trias i Folch
Durant molts anys va exercir com a pediatra al CAP del barri de Sant Andreu de Barcelona, des del qual va coordinar el programa "Ja tenim un fill".
Es va comprometre amb l'acompanyament de les famílies i els infants en els seus primers anys de vida a través de l'acció comunitària, tant des de la pràctica com des de la reflexió. Amb aquest objectiu va esdevenir part del consell de redacció de la revista "Infància", de l'Associació de Mestres de Rosa Sensat i va implicar-se activament en el projecte NASCUTS PER LLEGIR, especialment entre la comunitat mèdica. Actualment està jubilada.

Isabel Serrano i Mora
Va exercir com a infermera al CAP de Cornellà de Llobregat i com a adjunt d'infermeria especialitzada. Més tard va treballar com a infermera pediàtrica al CAP de Sant Andreu de Barcelona on juntament amb l'Elisenda Trias, van treballar en el projecte NASCUTS PER LLEGIR. Actualment és coordinadora dels Centres d'Atenció Especialitzada Extra hospitalària a Badalona (Hospital Trias i Pujol).


El Grup de Treball BibBotó, vol donar la més sincera enhorabona a les premiades per la feina feta i a totes les persones que van col·laborar perquè el projecte fos tot un èxit: Equip sanitari del CAP de Sant Andreu, usuaris, famílies i a tot l'equip de la Biblioteca de Can Fabra.

Moltes gràcies a tots i felicitats!!


dilluns, 2 de març de 2020

Gabinete LIJ: #Artefactes

Us portem avui la segona de les cròniques sobre les sessions de formació que sota el nom Gabinete LIJ ens ha organitzat la Piu Martínez a la Llibreria Al·lots.

Aquí podeu recuperar el primer post, que ens va regalar la Iris González i que girava entorn de l'art.

Avui de la mà de la Glòria Gorchs us portem un resum de la segona sessió, durant la qual el tema estrella van ser els ARTEFACTES.

***


La sessió comença amb dos apunts de la sessió anterior.
Dins el tema de l’art de la primera sessió, tenir present dos referents:

  • Gerard Lo Monaco. Madame Sonia Delaunay: a pop-up book. Tate, 2014

LLIBRES COMBINATORIS

Comencem la sessió d’Artefactes parlant de Raymond Queneau (1903-1976) i de l’ Oulipo (Ouvroir de littérature potentielle) que era el grup d’experimentació literària que va crear l’any 1960, al costat d’altres intel·lectuals francesos (com ara Perec).
Entre alguns dels seus jocs hi havia el “Cadàver exquisit” inventat pels surrealistes. Queneau va publicar un primer llibret titulat Las cabezas intercambiables, que combinava part d’imatges.
Després ja va escriure:
Cent Mille Milliards de Poèmes (Gallimard, 1961)
Una màquina poètica combinatòria que permet fer un número molt gran però limitat de poemes diferents, gràcies a un llibre combinatori on es barregen els versos d’un sonet.
El llibre ofereix lectura dos-cents milions d’anys llegint vint-i-quatre hores.



Exemples de llibres combinatoris:

1.- Muruguarren, Miguel; Saez Castán, Javier. Animalari universal del Professor Revillod. Fondo de cultura, 2003
Té un format llibreta amb espiral, com per semblar una llibreta de l’estil dels exploradors i permet més de quatre mil animals diferents.
Les imatges, igual com el llibre La merienda del señor verde (Ekaré, 2007), estan dibuixades en tauletes de fusta.

2.- Gustavo Puerta; Odriozola, Elena. Sentimientos encontrados. Ediciones El embudo, 2019
És un llibre de filosofia que s’han editat ells mateixos.
És un llibre combinatori a dos nivells, les pàgines de dalt són com una novel·la gràfica. Les pàgines de baix tenen a veure amb les emocions, però res a veure amb els llibrets d’emocions que ara estan de moda!
Aquí tot té un rerafons filosfòfic, i de fet, al final hi ha una bibliografia de filosofia complementària.

Piu relaciona l’obra amb els “no lugares” de Júlio Cortázar, amb la curiosa història dels Germans Collyer, dos germans d’Estats Units que patien el síndrome d’acumular objectes inútils compulsivament.
I també amb el llibre
Pourchet, Marjorie. La cabeza en la bolsa. FCE, 2006

3.- Ray, Patrick. 13 284 jeux de couleurs de formes et de mots. Memo, 2019 [fitxa de l'editorial]
Crea un artefacte d’art i joc, a partir de la mateixa idea que Queneau, però combinant formes i colors.

ARTILUGIS ÒPTICS: ANÀGLIFS

Els anàglifs són imatges de dues dimensions que tenen la propietat de veure’s tridimensionalment que es miren amb unes lents especials, de color diferent a cada ull.

Exemples:

1.- Album fée. Père Castor. Flammarion. L’original és de 1933 però hi ha una reedició facsímil del 2013. Porta les ulleres amb colors blau i vermell.


2.- Pez, Ana. Mi hermano pequeño invisible. Libre Albedrío, 2015
Quan et poses les ulleres fan que no vegis el germà de la història. La gràcia argumental és que el germà es posa una capsa al cap i es pensa que és invisible.



EL CINEMA I ELS LLIBRES: KINEGRAMES

Rufus Butler Seder va patentar la idea del Kinegrama, a mitjans dels segle XX, que consisteix en passar un acetat ratllat davant una imatge i es crea la sensació de moviment. Es basa en una tècnica cinematogràfica desenvolupada a la França del XIX.
S’anomenen “llibres televisió” (scanimation).

Exemples:
1.- Seder, Rufus Butler. Al galop! Estrella Polar, 2009

2.- Leblond, Michael. Nueva York en pijamarama. Il·lustr. Federique Bertrand. Kakandraka, 2012
En relació al llibre de Seder, té de nou que afegeix color i un disseny més modern.



EL TEATRE I ELS LLIBRES

Als anys 90 Anaya i Montena reediten alguns llibres híbrids entre llibre joc i teatrí, originals i amb estètica del segle XIX, que van estar molt de moda a Viena i Londres. També el diorames.
Són llibres carrussel, o llibres túnel, que tenen aquesta voluntat escenogràfica i de joc.

Exemples:

1.- En el zoo. Un libro desplegable para poner de pie. Anaya, 1991

2.- També té un llibre teatral Paul Cox, autor que ha fet escenografies per teatre i també decorats per exposicions a museus com el Pompidou.
Paul Cox. Alphabetical Little Theatre. Corraini Edizioni

Al voltant de la figura de Federico García Lorca també hi ha llibres artefactes interessants.

Exemples

1. García Lorca, Federico. Arlequín. Il·lustr. D’André da Loba. Barbara Fiore, 2015
Un homenatge al Carnaval, al sol i a la lluna.

Piu relaciona aquest artefacte amb l’obra de García Lorca El paseo de Buster Keaton. Il·lustr. De Manuel Flores (Media Vaca, 2008) [fitxa de l'editorial]

En el grup d’intel·lectuals de Federcio García Lorca, a banda de Buñuel i Gaudí, hi havia Pepín Bello, tot i que no tenia obra publicada.
Bello només va escriure El cuento putrefacto, on explicava al seu nebot qui eren els “putrefactos”. Segons el grup, era el nom que rebien tota la resta que no eren ells.

2.- Rodrigo García, Antonina. Aleluyas de Federico García Lorca. Ed. Davinci, 2018
Reedició en un plec de paper encadenant versos que explica la vida de Lorca. Es va reeditar dins una capseta de llumins.

Piu relaciona aquesta obra amb una Aleluya que va fer Lorca: Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín.



EL BALLET I ELS LLIBRES

Aquest 2019 s’han celebrat els 100 anys de la Bauhaus. I apareix un llibre pop-up que mostra com les formes i els colors bàsics d’aquest moviment artístic es van posar al servei del teatre.
Oskar Schlemmer estava al capdavant del moviment. L’objectiu era construir un vestuari basat en volums, que implicava repensar els moviments del teatre i la dansa. Calia adaptar el ritme coreogràfic als nous vestits, de manera que s’eliminava la importància del cos. Es va anomenar Ballet Triádico.
El ballet estava dividit en tres seccions, que contenia 12 danses i demanava 18 vestits diferents.
El resultat era una peça teatral que mostrava un pur desconeixement de la dansa i la incomoditat dels vestits.
S’acaba de publicar el llibre en pop-up, i tot i que l’autor ha creat també les figures en 3d, aquestes no es venen.

Barnes, Lesley. Ballet Bauhaus. Il·lustr. Gabby Dawnay. Blume, 2019



ELS LLIBRES JOC

Els miriorames eren un passatemps interactiu del segle XIX, on combinant 18 targes podies crear un número molt gran d’escenaris diferents.
Al nostra mercat editorial només n’existeix un:

Matute, Ana María. En el bosque. Il·lustr. Elena Odriozola. Libros del zorro rojo, 2019 [fitxa de l'editorial]

Inspirant-se en aquest idea, Elena Odriozola crea 9 cartes que es poden combinar per oferir diferents històries dins el paisatge del bosc.
Acompanyant les cartes hi ha un llibret, massa senzillet en comparació amb l’edició i les cartes, que és un fragment del discurs que va fer Ana María Matute quan va entrar a la Real Academia de la Lengua Española.
El discurs és molt bo, val la pena buscar-lo sencer.

Com a autors juganers, és molt interessant la feina de Grassa Toro i Arnal Ballester, que signen un llibre contra l’autoritarisme:

Toro, Grassa. La pierna. Il·lustr Arnal Ballester. A buen paso, 2016



Piu relaciona aquest llibre amb
Martins, Isabel Minhós. D’aquí no passa ningú. Il·lustr. Bernardo P. Carvalho. Takatuka, 2017

Comentant la censura que ha patit aquest llibre en alguna escola, Piu fa referència al fet que titllar aquest llibre de violent perquè apareix una arma, no és més que una mostra de falta de comprensió lectora. Realment el missatge del llibre és contra l’autoritarisme.

AUTORS INQUIETS

André da Loba i Charles Cros, poeta francès(1842–1888), autor de relats curts, acudits, jocs rimats...
Cros, Charles. O arenque fumado. Il·lustr. André da Loba. Bruaá Editora, 2011 [informació a la web de l'il·lustrador]



Julian Tuwim
A partir del poema infantil Locomotive, molt famós d’aquesta autora polaca, els autors Małgorzata Gurowska, Joanna Ruszczyk fan una reeinterpretació gràfica i literària per a adults.
El resultat és un text molt crític, de consciència social, una tira de quatre metres, publicada per Centrala.
Hi apareix el poema més comentaris. Un tren molt llarg i a cada vagó, una representació de tot allò que trobem al món, incloent conceptes polèmics o grups discriminats de la societat: armes, gays, soldats, animals...
[fitxa de l'editorial]

Bruno Munari
Amb el llibre il·legible, Munari treu tot allò que no cal en un primer llibre: text, dibuix, números... Renuncia al significat per donar tot el pes al format i la funció estètica.
Només vol apropar forma, color, material. Es tracta d’una lectura multisensorial.
Munari, Bruno. Libro illeggibile “MN1” Corraini, 2000



El Persa
El Persa. Del uno al ciento, libro de números. Media Vaca, 2013
Llibre difícil de definir, on l’autor volia fer un llibre objecte, de tipografia, on els números permeten “contar y contar (explicar)”
Diu l’editorial:
“Este libro de José Cardona El Persa (Valencia, 1943) cuya cubierta reproducimos a su verdadero tamaño, no es una historia de las cifras ni un ensayo filosófico ni un divertimento matemático, aunque nada de todo eso queda aquí absolutamente descartado. No es sino la gota que colma el vaso de toda biblioteca científica y literaria que se precie; un lugar donde los números se expresan libremente y van apareciendo como personajes de ficción, dispuestos a escenificar frente a nosotros su vida alegre de tigre o mariposa.
Este «libro de números» puede leerse como una novela que atrapará por igual a niños y a grandes, y habrá quien sufra un pasmo y quien se sienta profundamente conmovido cuando descubra que –oh, maravilla– detrás del número cuarentaitrés viene el cuarentaicuatro”.

Milton Glaser
Dissenyador.
Glaser, Shirley. Las Alfazetas. Il·lustr. Milton Glaser. Gustavo Gili, 2014 (Los cuentos del cometa)

Katsumi Komagata
Komagata, igual com en molts altres cassos, va començar a fer llibres quan va ser pare. Davant l’oferta editorial, no trobava allò que ell creia que calia donar a la seva filla. Va crear tota la sèrie de Little eyes
Per citar dos dels seus llibres destacables:
Komagata, Katsumi. Little tree. One Stroke, cop. 2008
(és un llibre meravellós, sobre les ombres, els ocells i el vent. Però sobretot és un llibre sobre la memòria)
Komagata, Katsumi. Reverso: 4 puzzles recto verso pour jouer avec les formes et les couleurs. Les grandes personnes, 2013



Antonio Ladrillo
Ara és artista de galeria, però té un passat del món del fanzine que explica el seu punt gamberro. Té coses publicades amb Apa apa còmics, Fulgencio pimentel, Éditions du livre.
Ladrillo, Antonio. Mi colección de caras. Pastel de luna, 2018
Ladrillo, Antonio. Montañas. Fulgencio Pimentel, 2017
Ladrillo, Antonio ¡Oh! ¡Un zig-zag! Silonia, 2016



Hervé Tullet
És un autor que sempre fa pensar, estimulant.
Per citar un llibre, ens mirem un dels seus flipbooks, que també és un invent del XIX, precedent del cinema.
Tullet Hervé. El campo. Coco Books, 2012
La gràcia és que és línia negra i es pot pintar.

Ediciones Tralarí
[web de l'editorial]
Cintia Martín i Consuelo Digón són darrera d’aquesta petita editorial, juganera i experimental, que creen llibres infinits i altres models de l’estil.

Marcz Doplacié
Pseudònim de Miguel Brieva (Sevilla, 1974), i publica:
Doplacié, Marcz. Obras incompletas de Marcz Doplacié. Vol. 1. Ed. Belleza infinita, 2013
Segons l’editorial:
“Primera compilación en castellano de la obra lírica de Marcz Doplacié, poeta comprometido y humorístico, paradójico y juguetón”.

***

Per acabar, Piu ens presenta tres reptes que com a participants del #GabineteLIJ podem explorar de cara a una pràctica de prescripció de literatura infantil:
- Llibres combinatoris.
- Anàglifs.
- Autors i/o editorials inquiets.


dilluns, 3 de febrer de 2020

Gabinete LIJ: #Art

Encetem amb aquest post una sèrie de cròniques sobre les sessions de formació que sota el nom Gabinete LIJ ens ha organitzat la Piu Martínez a la Llibreria Al·lots. Esperem poder publicar un post de cadascuna de les sessions amb bibliografia, imatges, reflexions I MOLT MÉS, sempre al voltant de la literatura il·lustrada i dels diferents temes que s'aniran tractant.

El primer post d'aquesta sèrie ens l'ha preparat la Iris González (moltes gràcies, Iris!). La primera trobada del #GabineteLIJ va tenir com a eix temàtic L'ART.

***

Amb un ple absolut a la Llibreria Al·lots inaugurem la primera sessió del Gabinete LIJ de Piu Martínez. Per als pocs que no la conegueu, la Piu és diplomada en Biblioteconomia i Documentació, màster en Edició, llibretera, editora. Vaja, que de coneixements en té un munt. Però a sobre és una comunicadora de primera. Una estona parlant amb ella equival a un bon cabàs d'aprenentatges. Normal, doncs, que totes les assistents estiguéssim emocionadíssimes per començar aquesta experiència amb ella a través de l'àlbum il·lustrat.


Citant a Carmen Martín Gaite, la Piu ens resumeix el propòsit del Gabinete LIJ:
Lo que nos gusta a los mayores por qué no les va a gustar a los niños, y viceversa. El factor de impresionar funciona para todos, no hay edad para eso. El propósito del gabinete es dejarse impresionar y no entender nada.
Tot seguit ens ensenya el lot de llibres que ha portat per compartir amb nosaltres. En aquesta primera sessió parlarem de LIJ i àlbums il·lustrats que parlen sobre història de l'art, altres que es refereixen a obres d'art concretes i per últim els llibres de determinats artistes, que tot sovint es converteixen en llibres d'artista.

Comencem amb una de les anècdotes que recull la novel·la gràfica El Arte: conversaciones imaginarias con mi madre de Juanjo Sáez, que explica el seu concepte de l'art. És un bon format per traspassar la frontera entre infantil i adult.

Historia de las imágenes de David Hockney i Martin Gayford és un passeig per la comunicació visual tot fixant-se en les eines que successivament van fer que l'art evolucionés. No hi trobarem les obres clàssiques sinó les que els hi semblen més enriquidores als autors del llibre.

El arte moderno d'Ashley Le Quere és un llibre d'activitats que realitza un recorregut cronològic pels estils artístics del segle XX tot convidant a crear. Està molt ben plantejat a nivell infogràfic i no és gens presumptuós.

Cuaderno de animalista de Maurizio A. C. Quarello és una retrospectiva artística que fa ús dels escenaris de les obres més conegudes i destacades dels diferents moviments artístics però substituint els protagonistes humans per animals.


Entrem al terreny de les referències artístiques comentant el cas del #TintinGate com li diu la Piu als problemes que va tenir l'il·lustrador ATAK amb els hereus de Tintin, quan va fer ús del mític personatge d'Hergé com a referència artística.

Vuela, pato, vuela! de Michael Bedard és un llibre senzill per a primers lectors però amb unes referències artístiques molt potents.

Mvsevm de Javier Sáez Castán y Manuel Marsol és un àlbum sense text, un viatge a un museu particular farcit de referències a Hopper, Magritte i fins i tot a l'art cinematogràfic de Hitchcock.

El meu museu de Joanne Liu és un àlbum sense text que exemplifica allò que comentàvem a l'inici, la importància d'impresionar-se, tot i que en aquest cas no sempre per les obres del museu...

La entrada de Cristo en Bruselas d'Andrea Antinori és un àlbum que apassiona la Piu i gràcies a ella l'hem conegut molts. L'autor es basa en el quadre homònim per recrear-lo amb el mateix esperit provocador i avantguardista de James Ensor, el pintor belga que va crear l'obra original.


La col·lecció "Vull llegir" de l'editorial Cruïlla, petits llibres per a primers lectors alguns amb propostes tan estimulants com Humanitat de Joan Brossa i Carmen Segovia. La il·lustradora posa el seu meravellós art al servei del poema de mateix títol.

Piu ens explica la història d'Antonio Fernández Molina que durant anys i anys va fer centenars de dibuixos en tota mena de suports. La seva dona els va recollir de manera endreçada en quaderns i gràcies a l'editorial Mediavaca en podem gaudir a Viva mi pueblo.

Res millor que les pròpies paraules de l'artista per explicar-nos el seu llibre, així que la Piu ens llegeix el text que precedeix als Retratos furtivos de Luis Seoane: "Se trata, efectivamente, de retratos furtivos, hechos a escondidas, con disimulo, para no alarmar a la víctima, hurtando con la memoria los rasgos faciales de ésta para reproducirlos en líneas."

Sense adonar-nos fa una estona que contemplen la galeria dels llibres d'artista, però fem una petita aturada per recordar que a la revista Fuera de margen hi ha un número dedicat a l'art i l'àlbum on a més a més la Piu hi va col·laborar amb l'article "Gaberbocchus Press, libros con patas".


Seguim amb un gran tresor que la Piu va trobar sense esperar-ho a la Laie del Macba, Historia de dos cuadrados d'El Lissitzky, pintor, dissenyador, tipògraf i arquitecte rus que va formar part del moviment artístic suprematista, basat en l'abstracció geomètrica.


About two squares from Quirze Pérez on Vimeo.

L'Alfabeto de Sonia Delaunay és una proposta d'un llenguatge artístic creat per ella, el simultaneïsme basat en el contrast simultani de diferents colors. Amb aquesta proposta recordem totes com trobem a faltar la col·lecció "Los cuentos de la cometa" de l'editorial Gustavo Gili.

"No pienso en el arte cuando trabajo. Trato de pensar en la vida." Amb aquesta cita de Jean-Michel Basquiat, la Piu ens explica la vida d'aquest artista tot presentant-nos la combinació a Life doesn't frighten me de les il·lustracions tribals i estridents de Basquiat amb els versos de la poeta i activista Maya Angelou. De la mateixa autora, Piu ens recomana llegir la novel·la Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado.

Kô et Kô és una concepció molt antiga i rústica de l'àlbum feta per Maria Helena Vieira da Silva, fent ús de l'stencil "ahora que nos creemos tan modernos" com ironitza la Piu..., amb elements troquelats perquè el lector els mogui pels escenaris. L'artista desenvolupà una gran sèrie pictòrica dedicada a les biblioteques. Busqueu-la...

Leche del sueño de Leonora Carrington és un exemple de com molts artistes i autors acaben creant obres per als seus fills perquè el que troben disponible no els satisfà. Històries esfereïdores il·lustrades per ella mateixa.


Grans "ooooh" quan veiem el The Little Mermaid de Yayoi Kusama, una adaptació al més pur estil Kusama del conte de Hans Christian Andersen. Caldrà estar molt atentes per si ens trobem algun exemplar que es subhasti a la xarxa perquè l'edició feta pel museu d'art modern de Luisiana va constar de molt poques còpies...

Posem punt i final als llibres d'artista i a la sessió amb dues propostes: Malo Malo de Niki de Saint Phalle, aquest conte neix a partir d'un somni que va tenir ella mateixa i ens serveix com a excusa per tafanejar el seu estil amb una guia que ens porta la Piu sobre "El Jardín del Tarot".

Prometent que a la propera sessió es moderarà millor per ajustar-se al temps de la sessió (jo espero que no ho faci perquè escoltar-la és pur gaudi), la Piu ens deixa veure el seu exemplar Circus Calder, una representació del circ creat per Alexander Calder. No us perdeu el curtmetratge "Le Cirque Calder" de Carlos Vilardebó on podreu veure a l'esculptor oferint una funció.


dilluns, 13 de gener de 2020

Muntdemots: 10 anys escampant paraules i històries com el vent


[Crònica i entrevista de Jaume Vilarrubí, bibliotecari a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà]

El passat 2019 va fer 10 anys que la tardor arriba amb un festival Mundemots sota el braç, un espai de pocs dies que ha anat creixent fins arribar a la setmana, on diferents espais de la ciutat de Barcelona i alguns privilegiats municipis satèl·lits obren les portes per incloure aquestes sessions de narració oral tant per a grans com per a petits a banda de conferències i tallers.

A les biblioteques de Gavà fa força anys que feliçment hi col·laborem, i aquest any fins i tot hem fet unes reflexions sobre l’oralitat a través d’Instagram Live amb la complicitat de les meravelloses Linsabel Noguera i Judith Navarro.

Tot comença i tot acaba en la figura de Rubén Martínez Santana, alquimista de la paraula veneçolà d’origen i català d’adopció tot i que també se’l pot definir com a humà de la terra. Amb un sentit de l’humor tan ràpid com eficaç i d’una poètica per a totes les mirades, aquest polifacètic narrador i músic ha estat gurú per a molts narradors, vocacionals o no. Fa 10 anys es va encaparrar en muntar aquest festival, perquè la paraula i les històries s’han d’escampar com el vent.


Jaume Vilarrubí: Des de quant expliques contes i perquè?

Rubén Martínez: La primera vez que conté, mis compañeros se rieron de mí. Lo hice tan mal, que creo que en realidad no debí insistir y, sin embargo, lo hice. Comencé a contar en público en 1984, con el grupo Cuentos bajo la Sombra, en la Universidad Central de Venezuela. Yo ya escribía, aunque no conseguía publicar nada. Comencé a narrar oralmente como una forma provisional de “publicar", de alguna manera, mis propios cuentos. 35 años y 74 puertas de editoriales cerradas después, sigo “publicando” en el aire.

Com va ser la teva infantesa?

Normal. Como la de la mayoría de la gente. Perros parlantes, el episodio de la vecinita sirena, carreras de galeones, veranos en Marte, la fiesta de la mariposa;
en fin, lo normal.

Entre les prop de dos milions de ciutats que hi ha al mon, com vas decidir venir a Barcelona?

Fue una cita a ciegas. O casi. En 1988 el Festival Internacional de Teatro de Caracas recibió la visita de dos grupos catalanes de teatro: Fura dels Baus y Comediants. Yo quedé tan impresionado con ellos que años después, al buscar una ciudad a la que irme (huyendo del chavismo temprano), pensé: "Si esa tal Barcelona es capaz de producir un teatro así, debe ser una ciudad increíble". Y no me equivoqué.

Com sorgeix Muntdemots? I com ho vas portar a terme?

Aún nos lo preguntamos desde el Festival… Creo que después de tocar puertas durante muchos años, proponiendo la idea, el Centre Cívic Pati Llimona y Biblioteques de Barcelona abrieron finalmente las suyas. Desde entonces, lo venimos celebrando cada año, no sin un considerable esfuerzo por parte de todo el equipo responsable: Judith Navarro, Alicia Molina, Juan Pablo Fuentes, Oriol Toro, Antònia Robles… Y gracias a la participación de nuestros micromecenas, voluntarios, colaboradores, y al concurso de mucha gente.

Explica’ns alguna cosa de la primera edició?

¡Ah! Fue una locura. ¡100 actividades en 8 días! Con apenas recursos. Sirvió para demostrarnos que sí se podía hacer este Festival en Barcelona. Y también que lo mejor para nuestra salud sería hacerlo un poco más pequeño… acabamos convencidos secretamente de que esa sería también la última edición de Munt de Mots.

I el logo/ Mascota, d’on surt?

Es creación de Alekos, narrador oral y artista plástico colombiano. Una de las fundadoras del Festival lo bautizó como “Mumo”. Ha sido la imagen del Festival desde el principio. No sabemos bien qué es. Creemos que el mismo Mumo tampoco lo sabe.

Com veus la narració oral a Barcelona i Catalunya respecte altres ciutats, tant a nivell estatal com europeu? I respecte a Llatinoamerica?

En muchas otras ciudades de Europa y Latinoamérica hay más espacios dedicados a este arte, y está mejor considerado, más valorado, mejor pagado, mejor promocionado. En fin, tal vez aquí las cosas todavía pueden mejorar.

Veus Muntdemots 10 anys més?

Cada edición creo que será la última. Es muchísimo trabajo. Pero, como dije antes, eso creímos ya en 2010 y aquí seguimos. Así que mejor me callo y asumo, con sincera alegría, que pueden venir 10 años más.

Com li explicaries a uns pares i en poques paraules la importància de la narració oral?

Pues así: A ver, unos padres, ¿a ustedes les contaron, o no les contaron cuentos cuando eran pequeños? Pues ahí lo tienen. Gran parte de lo que son es, precisamente, consecuencia de eso…

Jo sé que ets un mestre fent jocs de paraules, es tot improvisació? Tens un superpoder?

El oficio de la narración oral es tan generoso, que consigue poner en tu boca palabras sabias que no sabías que sabías. Por otra parte, improvisar es crear, y crear es creer que se puede croar (dijo el sapo, aún príncipe. Mejor dicho: dijo el sapo a un príncipe). No hay entonces ningún secreto ni superpoder. Solo ganas de jugar (por cierto, el superpoder que en efecto tengo, no tiene que ver con las palabras y sí con la física cuántica, el fideuá y el tetris).

Recomana’ns tres llibres, tres discos, i tres pel·lícules (i algun còmic?)?

Si tengo tu permiso para pasarme, sí.

Los libros: «La Narración Fractal», de Héctor Urién; «Poética Doméstica», de Linsabel Noguera; «El Secreto de Morke», de Inés Macpherson. «La Melancólica Muerte del Chico Ostra», de Tim Burton. Y el cómic, una novela gráfica clásica: «Watchmen», de Alan Moore y Dave Gibbons.

Los discos: «Night of Hunters», Tori Amos; «All Days Are Nights: Songs for Lulu», Rufus Wainwright; «Habana-Paris», Niurka González Núñez y María del Henar Navarro; «Umbrales», Sandra Rehder.

Las películas: «El Atlas de las Nubes», Tom Tykwer y las hermanas Lilly y Lana Wachowski; «West Side Story», de Jerome Robbins y Robert Wise (la he visto unas 20 veces, entre el cine y el dvd); «Reverón», de Margot Benacerraf; «Phantom of the Paradise» de Brian De Palma.

Coneixedor de la teva altra vessant, la musical, en que es diferencia la narració musical de l’oral?

Bueno… hay quien dice que como cantante, soy un buen cuentacuentos, y que como cuentacuentos, soy un pésimo músico. Yo encuentro una gran similitud entre ambas formas. En las dos encuentro que la «improvisación», la recreación, son fundamentales. Sin embargo, y al mismo tiempo, siento en la música una matemática implacable de la que el cuento narrado huye (o debería huir).

I ja per acabar, vols fer-me alguna pregunta?

Pues sí, mira: ¿Qué significa para la sala infantil de la Biblioteca Josep Soler, de Gavà, la colaboración que realiza desde hace años con el Festival Munt de Mots?

[Jaume Vilarrubí] Doncs per nosaltres és un orgull poder col·laborar amb el festival. Sempre hem cregut que el nostre espai de narració oral, l’hora del conte i el Nascuts per llegir, són dues accions estratègiques que cal protegir i mimar tant pel seu potencial com a estimulador emocional, com a eina de comunicació, com a llaç generacional, com a transmissor de coneixement, en definitiva com a eina necessària per a tantes coses totes bones que no em puc imaginar les nostres biblioteques sense elles.

La nostra biblioteca pública ha de ser aquesta àgora igualitària que el ciutadà es mereix, propera i de qualitat. Creu-me Rubén quan et dic que no hi ha cap altre activitat tant rendible, amortitzada, i apassionada com aquesta. Que no es perdi mai la paraula.


dijous, 3 d’octubre de 2019

Gabinete LIJ Al·lots


El grup de treball Bib.Botó, en col·laboració amb la Llibreria Al·lots, us proposa per aquest curs 2019/2020 una nova sèrie de trobades mensuals al voltant de l'àlbum il·lustrat dirigides per Piu Martínez. Al llarg de set sessions que es desenvoluparan entre els mesos d'octubre i juny, es treballarà l'àlbum il·lustrat a partir dels següents temes:

- Art (21 d'octubre)
- Artefactes (25 de novembre)
- Arquitectura (27 de gener)
- Disseny i Bruno Munari (24 de febrer)
- Fotografia (23 de març)
- Política (25 de maig)
- Revisió de clàssics (22 de juny)

Cada sessió tindrà una durada d'aproximadament dues hores. Primer s'exposarà la bibliografia de cadascun dels temes i després hi haurà una estona de tertúlia entre els participants i una pràctica de prescripció lectora a través de les xarxes socials (Instagram).

MÉS DETALLS?

- Horari: un dilluns al mes (excepte desembre i abril), de 10.30 a 12.30h.
- Places totals: 15.
S'ha prioritzat la inscripció dels membres del grup de treball i de les tertúlies a la Llibreria Al·lots, i hores d'ara queden 4 places disponibles.
- Import del curs: 70€ + compromís de compra d'un llibre per sessió a la Llibreria Al·lots.
- Informació i inscripcions: gabinetelij@gmail.com