Crònica de la 1a JORNADA D'ÀLBUM IL·LUSTRAT. Per a totes les edats?

 

1a JORNADA D'ÀLBUM IL·LUSTRAT. Per a totes les edats?

Sessió teòrica amb Anna Juan i Piu Martínez (especialistes lij).

Què fa un àlbum com tu en un lloc com aquest?

· En el nostre país l'àlbum te una presència marginal entre els adults perquè es considera una lectura infantil i infantilitzadora. La nostra educació en la lectura la tenim associada al codi alfabètic; es creu que algú és un bon lector quan pot llegir moltes paraules per minut i així, un cop hem après a desxifrar les lletres, se suposa que ja no necessitem les imatges. Això però, no passa en altres països com França. Aquesta marginalitat de l'àlbum també te a veure amb el seu vincle amb el joc en molts sentits i, el joc com a tal, és una experiència que els adults relacionem amb la infància. A més, l'analfabetisme visual en el que creixem ens incapacita per llegir les imatges, ens allunya d'elles. No es tracta de mirar, sinó de veure per construir significat i per això cal que ens ensenyin a descodificar aquest llenguatge.

Lectura recomanada: Efectos y afectos derivados de la lectura visual del libro-álbum, de la Teresa Duran, dins el llibre COLOMER, T.; KÜMMERLING-MEIBAUER, B.; SILVA-DÍAZ, M. C. (ed.) (2010): Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum. Barcelona: Banco del Libro-GRETEL.

· Però estem molt equivocats, l'àlbum és un suport (atenció! un suport, no un gènere) multimodal (diversitat de llenguatges) que s'adreça a totes les edats. Els tres principals aspectes que ho demostren són:

a. L’origen. L'àlbum és l'únic llibre que neix en el sinus de la literatura infantil, sobretot per a la primera infància quan encara no sabem llegir el text però sí, i això és molt important, molts altres llenguatges (visual, corporal, sonor, etc) que requereixen la mediació d'un adult (que canti, parli, s'expressi amb la cara i el cos, etc). Els bons àlbums es dirigeixen a un doble destinatari, l'adult i l'infant, i impliquen moltes capes de lectura que segons les nostres experiències vitals, els nostres coneixements i el nostre bagatge lector ens conferiran la competència per anar més enllà en la lectura. Per això també parlem dels àlbums com lectures crossovers i de llibres que demanen una lectura reiterada, com ja fan molts infants quan només volen rellegir un llibre perquè en cada nova lectura troben o entenen alguna cosa nova.

b. La importància de la multimodalitat. Els àlbums estan conferits de l'existència de llenguatges diferents a través de la simultaneïtat (presents al mateix temps) i discontinuïtat (escletxes entre aquests on nosaltres construïm sentit a través d'hipòtesis, inferències, etc). Això últim, aquestes escletxes que ens permeten crear significat, són molt importants perquè així eduquem als lectors literaris.

c. Els orígens populars. L'àlbum neix allunyat de l'escola i de la seva voluntat pedagògica, i es permet explorar l'experiència literària, obrint noves maneres de construir significat a través del llibre. És doncs, l'espai per excelència per l'exploració total (de suport, de forma, de lectura, de narració...)

· Un àlbum no és un llibre il·lustrat. En un àlbum hi ha harmonia entre els diferents llenguatges, és a través de la suma del tot que donem significat a la narració. Hem de pensar com en una cançó, si només tinguéssim la part instrumental o la lletra no gaudiríem l'experiència completa; necessitem aquests (i altres elements) per gaudir-ne plenament. En un llibre il·lustrat les imatges acompanyen, però no aporten informació de pes. Hi ha molts bons llibres il·lustrats, però això no els converteix en àlbums. Per exemple: Contes de mare óssa de Kitty Crowner o Tíroli píroli pop! d'en Sendak.

· Un àlbum tampoc és un còmic. El còmic narra amb una seqüencia i el text apareix superposat. A més, conté elements que li són propis (tot i que alguns àlbums també els puguin utilitzar): vinyeta, bafarades i efectes.

– Un àlbum tampoc és un llibre documental il·lustrat.

– Formats d'àlbum: leporeno (acordió), pop-up, cadàver exquisit, flipbook, sense mots, etc

– Gèneres que pot incloure: poesia, coneixements, teatre, contes, etc.

Taula rodona amb Arianna Squilloni (editora A buen Paso), Linsabel Noguera (llibretera a Tres Paraguas, de Gavà) i Anna Farré (bibliotecària a Salvador Allende, de Girona).

Interpretant l'àlbum il·lustrat

El diàleg gira al voltant de com fer que els àlbums arribin també al públic adult. Idees que s'han deixat anar:

· A les biblioteques de Girona fa temps que han decidit fer una secció d'àlbums a la zona d'adults; a infantil els tenen també tots junts sense diferenciar l'edat. L'Anna comenta que a infantil va molt bé perquè les bibliotecàries fan molta mediació, però que a adults està costant molt que se'ls emportin perquè els falta aquesta intervenció del personal bibliotecari.

· La Lin comenta que a la seva llibreria els ha funcionat molt bé fer una secció anomenada “literatures gràfiques” on hi posen còmics però també àlbums.

· L'Arianna dona l'idea (extreta d'una llibreria italiana) de fer petits itineraris lectors (màxim cinc documents) amb llibres de qualsevol gènere i edat. De manera que si et vols emportar algun sàpigues que tens els altres quatre per explotar-ne l'univers literari.

· També l'Arianna te l'idea de muntar una mena d'instal·lació que podríem anomenar Sala de les Meravelles o Sala del Coneixement per Adults on hi haguessin només àlbums i estiguessin exposats per temes, per exemple: El armario chino (física quàntica) o Cajita de fósforos: antología de poemas sin rima (màgia)

A la tarda, hem treballat en uns espais de diàleg on per grups ens hem dedicat a classificar una selecció d’àlbums (veure document adjunt) segons si són per nens, per joves, per adults o per tothom. Algunes de les conclusions que han sortit:

· Els àlbums que apunten per més grans els podem donar també a nens però necessiten d'una mediació.

· Què fa que decidim que un àlbum és per uns o altres? El tema, l'estil d'il·lustracions? Es conclou que no és el què (el tema) sinó el com (de quina manera es presenta). Hauríem de trobar tot tipus de temes en els llibres per infants (sexe, mort, violència, etc) però és la complexitat de les capes de lectura que ens apuntarà cap a més grans o no.

1a Jornada d'Àlbum il·lustrat: per a totes les edats?

La Biblioteca Elisenda de Montcada (Barcelona) acollirà el proper dimarts 8 de juny de 2021 la 1a Jornada d'Àlbum Il·lustrat  impulsada pel Bib.botó,  Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC, amb el suport de l'Ajuntament de Montcada i Reixac i la Diputació de Barcelona.

Us convidem a assistir-hi i us adjuntem el programa amb els ponents i els tallers que es duran a terme al llarg del dia.

Programa de la 1a Jornada d'Àlbum il·lustrat

L'objectiu de la Jornada és analitzar la producció d'àlbums il·lustrats per valorar els seus destinataris i revisar la seva classificació a les nostres biblioteques públiques i escolars.

La jornada serà presencial, amb aforament limitat i amb inscripcions.

Us podeu inscriure omplint aquest formulari: 
https://forms.gle/CJwVH6u3t68wXYNq9

Us hi esperem!

 

Gabinete LIJ Al·lots

El grup de treball Bib.Botó, en col·laboració amb la Llibreria Al·lots, us proposa per aquest curs 2019/2020 una nova sèrie de trobades mensuals al voltant de l'àlbum il·lustrat dirigides per Piu Martínez. Al llarg de set sessions que es desenvoluparan entre els mesos d'octubre i juny, es treballarà l'àlbum il·lustrat a partir dels següents temes:

- Art (21 d'octubre)
- Artefactes (25 de novembre)
- Arquitectura (27 de gener)
- Disseny i Bruno Munari (24 de febrer)
- Fotografia (23 de març)
- Política (25 de maig)
- Revisió de clàssics (22 de juny)

Cada sessió tindrà una durada d'aproximadament dues hores. Primer s'exposarà la bibliografia de cadascun dels temes i després hi haurà una estona de tertúlia entre els participants i una pràctica de prescripció lectora a través de les xarxes socials (Instagram).

MÉS DETALLS?

- Horari: un dilluns al mes (excepte desembre i abril), de 10.30 a 12.30h.
- Places totals: 15.
S'ha prioritzat la inscripció dels membres del grup de treball i de les tertúlies a la Llibreria Al·lots, i hores d'ara queden 4 places disponibles.
- Import del curs: 70€ + compromís de compra d'un llibre per sessió a la Llibreria Al·lots.
- Informació i inscripcions: gabinetelij@gmail.com

Extra Extra! Trobada amb Ed Vere

Malgrat la ressaca de la diada de Sant Jordi, o per les ganes de que cada dia sigui “el dia del llibre”, el 24 d’abril l’Editorial Joventut, la Llibreria Al·lots, Biblioteques de Barcelona i el Bib.Botó, van organitzar una trobada amb l’autor anglès Ed Vere.

A mig matí, una vintena de professionals de l’àmbit del llibre infantil ens vam trobar a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona per conèixer una mica més a l’autor de llibres com ara la sèrie del gat Max (Max el valent, Max diu bona nit, Max i l’ocell…) i A dormir, monstres!, tots quatre publicats per l’editorial Joventut.

L’Ed va partir en tot moment dels seus àlbums per anar desgranant, a poc a poc, com entén ell la feina d’il·lustrar, què vol provocar amb els seus llibres i quins fets del dia a dia motiven cada una de les seves històries.

Des del minut zero, va quedar clar que Ed Vere era un encantador de serps perquè va començar la xerrada amb l’explicació d’un conte on interactuava amb el públic, creant un clima distès i fresc.
El més interessant de tota la seva intervenció crec que va ser, més enllà del contingut, el plantejament de la xerrada perquè, en definitiva, era una rèplica de com ell, d’una forma planera i a partir de casos concrets, ensenya a analitzar àlbums amb els infants o els mestres.
Amb la projecció del llibre Banana (Puffin, 2007), no editat a casa nostra, on tan sols apareix la paraula “Banana”, va demostrar-nos la força de la imatge en un àlbum il·lustrat.

“L'àlbum il·lustrat com a probablementl'única forma artística que combina paraula i imatgei que pot fer-les anar en direccions diferents de manera poètica.”

Amb el llibre de Mr. Big (Puffin, 2008), inèdit també, va parlar de la importància del personatge, de la creació d’una personalitat, i com a partir d’aquí sorgeix la història.

“Molts dels meus llibres comencen només amb un dibuix,amb un personatge, sense saber després cap a onem portarà la història. O talment com si la històriaestigués amagada i jo m'hagués d'encarregar de trobar-la.”

A partir d’aquesta història on la música té un paper molt important, l’Ed va explicar-nos com es van organitzar diferents concerts per a estudiants i famílies que combinaven la narració del conte, la il·lustració en directe i l’escolta d’un concert de jazz amb música en viu.

Del llibre The Getaway (Puffin, 2007), també inèdit al nostre país, en va sortir un projecte de sèrie animada però que per falta de finançament va quedar inacabat. Una llàstima, perquè es tracta d’una paròdia de film noir amb un ratolí protagonista, lladre de formatge terrible, molt divertit.

A partir del llibre A dormir monstres! (Joventut, 2012) ens va parlar de l’estructura del llibre i de com va jugar amb l’humor i la por:

“Tot aquest conte està basat en un POTSER.Potser existeixen els monstres. Potser el monstre ve a buscar-te.Potser el monstre ve a buscar-te PER MENJAR-TE.I potser somriu, perquè s'ha enrecordat de ficar ganivet i forquilla a la motxilla!”

“M'agrada molt, quan explico històries,jugar amb la sensació d'anticipació i fins i tot intentargenerar una mica de por en els infants(això sí, sempre barrejada amb humor)”

Finalment ens va parlar del seu treball dins l’àmbit de la promoció a la lectura i l’educació dels infants en la lectura d’imatges, tasca que desenvolupa a través del projecte Power of Pictures, acollit per l’organització CLPE (Centre for Literacy in Primary Education).

L'objectiu del projecte "Power of Pictures":Dur la creativitat, el dibuix, la lectura de les imatges, etc...a les escoles, en col·laboració amb autors de literatura infantil.

I també, ensenyar els professors que els àlbums il·lustratssón objectes complexes, que poden semblar molt senzills,fins i tot fer servir només una paraula (com el llibre "Banana"),però tractar temes molt complexes

Un projecte realment molt interessant perquè proposava eliminar les xerrades d’il·lustradors d’una hora a les escoles, i transformar-les en estades d'il·lustradors residents d'una o dues setmanes. Temps per treballar directament amb els alumnes però també amb els mestres...
Al seu costat, altres il·lustradors de la talla de Benji Davies o Chris Haughton, van participar en aquestes estades escolars que permetien un treball molt aprofundit per canviar dinàmiques en un sistema curricular que ha tret l’assignatura d’art de primària.
L’Ed planteja que en moltes ocasions hi ha infants amb gran capacitat per inventar i crear històries però per contra amb certes dificultats amb la gramàtica i l’escriptura, i això els talla les ales o els frena abans de començar.
La idea que ells plantegen és començar només parlant, creant tot jugant i a partir del dibuix. Potser d’aquesta manera la porta d’entrada per a molts infants és més fàcil. Després ja ens concentrarem en la part més mecànica.

“Els infants a l'escola tenen tots la capacitat de dibuixar.D'expressar-se a través del dibuix.Quants d'ells segueixen dibuixant quan acaben l'escola obligatòria?Això demostra la fatalitat de l'absència de l'ensenyament artístic a l'educació infantil obligatòria”.

Per acabar, ens va mostrar un altra llibre que encara no s’ha editat en català: How to be a lion (Doubleday, 2018), que ens confessa que va tenir la necessitat d’escriure després que Donald Trump guanyés les eleccions.

“Quan explico històries als infants,me n'he adonat que no sempre cal ser un pallasso...que els infants tenen molta capacitat d'empatiaamb temes seriosos y reflexius, i ho aprecien.”

Al finalitzar, l’Ed Vere va signar llibres i mentre, vam aprofitar per animar als editors de Joventut que tradueixin la resta de llibres seus que encara no han arribat a les nostres prestatgeries.



***

Crònica de Glòria Gorchs.
Amb la col·laboració del Bib.Botó.

El projecte Ilustrarium creix i es transforma

Per conèixer una mica més aquesta bona notícia, des del Bib.botó entrevistem a Marta Ardite, la professional que, ara ja fa set anys, va donar vida a Ilustrarium.

Marta Ardite és historiadora de l'art, experta en educació artística i directora de la galeria d'art Ilustrarium, especialitzada en il·lustració contemporània. Després de concloure els seus estudis a Barcelona, es trasllada a Anglaterra per treballar com a Community Art Worker dins l'organització Charnwood Arts i posteriorment a Alemanya, on s'instal·la durant gairebé deu anys, desenvolupant projectes innovadors a l'àrea d'educació artística de les Pinacoteques de Munic i altres galeries de renom. Paral·lelament, comença els seus estudis de doctorat sobre llibres d'art per nens a la Ludwig Maximilian Universität de la mateixa ciutat. Al 2008 torna a Barcelona per ampliar els seus estudis amb un Màster en "Art i Educació" i decideix fundar la galeria d'art Ilustrarium. Actualment combina la direcció de la galeria amb una col·laboració a la Fundació Joan Miró de Barcelona com a responsable de la renovació del seu programa educatiu.

Marta, per posar en antecedents als nostres lectors, ens pots explicar breument en què consistia Ilustrarium?

Ilustrarium va néixer com a galeria d'art especialitzada en il·lustració contemporània, posant el focus en aquells artistes que treballen en el món de l'àlbum il·lustrat. La idea era donar a conèixer l'art d'aquests grans creadors que ens regalen imatges meravelloses dins els llibres, però que difícilment podem gaudir fora d'aquest medi. Crec que és per aquest motiu que la majoria d'il·lustradors són molt valorats dins el seu sector professional (els mateixos il·lustradors, bibliotecaris, llibreters, editors...) però en canvi són uns desconeguts per a la majoria dels seus destinataris: els nens i els adults que els acompanyen en l'aventura de llegir.

En quin moment, i per què, decideixes que cal fer aquest pas i transformar Ilustrarium en un Museu Digital d’Il·lustració Contemporània?

Des de l'inici el projecte va tenir una clara voluntat educativa. Si més no, la meva formació sempre ha estat relacionada amb el món de l'art, de la infància i l'educació. La galeria era per mi una eina per generar oportunitats d'aprenentatge, de creació i de reflexió a través de les exposicions i altres activitats. Però sobretot ha estat la meva experiència a la Fundació Joan Miró, podent conèixer més de prop les necessitats dels mestres i dels seus alumnes, la que ha motivat el canvi d'enfocament. De fet, ara vist amb perspectiva, em sembla gairebé una conseqüència lògica perquè sense ser-ne massa conscient s'hi han combinat totes les meves facetes professionals i personals: l'educació artística, els nens com a públic d'art, la il·lustració, la relació museus i escola, etc.

Hi ha precedents en el nostre país de plataformes d’aquest tipus? I a la resta del món? Quins són els teus referents?

L'accés a l'art i a la cultura en general està canviant radicalment a tot arreu. Els grans museus estan apostant per fer accessibles les seves col·leccions a través de la xarxa perquè qualsevol persona pugui gaudir-ne des d'allà on sigui, sense necessitat de viatjar a la ciutat on es troben exposades les peces. Moltes d'aquestes institucions també estan dedicant grans esforços a escoltar i atendre les necessitats dels seus usuaris, especialment les dels nens i joves, que de fet són el públic del demà. Així, a més de la programació d'activitats educatives que ofereixen dins el museu, estan dissenyant tota mena d'experiències educatives online dirigides al públic infantil com fan per exemple la Tate de Londres o la Queensland Art Gallery a Austràlia. És cert que res pot substituir l'experiència real davant d'una obra, però tot i així és una manera fascinant de poder-ne gaudir, sobretot per l'accessibilitat que això suposa per molta gent que li és difícil o impossible viatjar. Sense oblidar que ja des de fa uns anys les grans biblioteques també estan digital·litzant el seu fons amb la mateixa finalitat. Però per mi l'exemple més espectacular d'aquesta nova realitat, és la increïble aplicació Google Arts and Culture que et permet explorar col·leccions de tot el món assegut còmodament a casa teva, convertint-se potser en l'exponent més evident d'aquest nou model de consum cultural.

Què podrem trobar en aquest Museu Digital? Quins objectius persegueix? Creus que omple un buit educatiu?

Volem crear una plataforma digital que reuneixi en un mateix espai l'art d'aquests creadors amb una finalitat educativa: un espai on poder explorar, jugar i crear a partir de l'obra dels artistes més destacats en aquesta disciplina. Una eina, per tant, que serveixi de font d'inspiració i de coneixement, potenciant la creativitat que tots tenim. En aquest cas la il·lustració és una forma d'art, de comunicació i d'expressió amb unes característiques pròpies. És una manifestació artística i cultural propera, que podem trobar al nostre entorn quotidià en un munt de suports (llibres, premsa, cartells, mitjans audiovisuals, objectes, publicitat, etc.) És a dir, no cal anar a un museu per poder-la gaudir. Tanmateix, sovint pel fet de ser creacions efímeres i funcionals, la majoria de gent no és massa conscient del treball que hi ha al
darrera.

A qui es dirigeix? Als professionals de l’educació, als mediadors, bibliotecaris, especialistes, artistes, famílies...?

A tots ells, efectivament. Volem que sigui una eina que aporti recursos i doni suport sobretot a l'educació artística en qualsevol àmbit educatiu o privat, però d'una manera renovada. D'una banda, cal ampliar la mirada i entendre que és molt necessari desenvolupar capacitats per apropar-se a la cultura visual de manera crítica i no només treballar les manualitats. I de l'altra, descobrir que l'art ens pot servir per abordar qualsevol matèria o tema d'interès des de diferents perspectives i sobretot des de l'emoció, sense la qual no pot haver-hi aprenentatge.

Quin paper juguen els infants i joves en aquest projecte? Són creadors o destinataris?

Hi juguen un paper essencial. Són els destinataris i també creadors, per això pensem que han de formar part activa en l'execució del projecte. Conèixer les seves necessitats i donar-los veu és clau perquè puguin sentir que aquest els "pertany". És un repte que ens agradaria aconseguir gràcies a l'estreta col·laboració amb algunes escoles i els seus mestres.

El projecte ha estat seleccionat per la Fundació Bofill dins la campanya “Fem Educació”, que promou projectes d’innovació educativa. Què implica aquest fet?

Doncs un suport molt important, tant a nivell econòmic com de visibilitat. L'esforç que està realitzant la Fundació Bofill des de fa anys per transformar i millorar l'educació a Catalunya és realment lloable. En aquest cas, han creat una campanya específica per impulsar projectes innovadors a través del matchfunding en col·laboració amb la Fundació Goteo. Per a qui no ho sàpiga, es tracta d'un sistema de micromecenatge a base de "donacions" col·lectives, que en aquest cas a més té el suport d'una institució.

I per acabar Marta, si alguns dels nostres lectors volen conèixer més a fons el projecte i col·laborar en la campanya per fer realitat aquest Museu Digital d’Il·lustració Contemporània, què hauria de fer?

Doncs com ara deia, per fer realitat aquest projecte necessitem la col·laboració de tots vosaltres! Aquest recolzament pot ser tant econòmic com de difusió i agraïrem moltíssim qualsevol aportació per petita que sigui. A més, com a recompensa podreu rebre una de les il·lustracions que els artistes han cedit per a la campanya o en el cas de les biblioteques fins i tot oferim la possibilitat d'impartir-hi un taller o formació a canvi de la seva contribució. Trobareu tota la informació a aquest enllaç.



Moltes gràcies a tot l'equip BibBotó per la vostra col·laboració!

Arianna Squilloni i Laia Domènech: un matí a Can Sumarro

Encara és primavera, però ningú no ho diria. Portem ja més d’un dia i més de dos d’una calor que, digui el que digui el calendari, és de ple estiu. Encara gràcies que és matí, i que als jardins de la Biblioteca Can Sumarro hi ha un racó on tothom troba una mica d’ombra per seure a la gespa i escoltar el que ens han vingut a explicar la Laia Domènech i l’Arianna Squilloni.

Totes dues són avui aquí gràcies al Jesús, que no ha pogut venir però que ens acompanya durant tota la trobada. El Jesús és Jesús Ortiz, editor de Milrazones. A aquesta petita gran editorial (l’Arianna ens recorda que els hem de donar les gràcies, entre altres coses, per portar-nos la trilogia dels barrets de Jon Klassen) Laia Domènech ha publicat les seves il·lustracions acompanyant el conte “El ratolí i la muntanya”, un conte que té dues històries, la visible i la invisible. La història invisible ens explica que Antonio Gramsci va ser empresonat a la Itàlia de Mussolini pel seu activisme d’esquerres, i des d’allà va enviar cartes a la seva dona i els seus fills, i en una d’aquestes cartes hi va incloure aquest conte, tot demanant-li a la seva dona que l’expliqués als petits. La història visible, la que Gramsci volia compartir, parla d’un ratolí i de com un acte inconscient per part seva el porta a voler arreglar la malifeta, posant així en marxa una cadena de solidaritat que anirà molt més enllà del que originalment el ratolí pretenia remeiar.

Es tracta de defensar una actitud responsable davant les pròpies accions. De no restar indiferent a allò que provoquem, i de com gràcies a aquest deixar-nos afectar pel que succeeix al nostre entorn, un acte originalment irreflexiu pot esdevenir en un gran benefici per la comunitat.

I és també a Milrazones on l’Arianna Squilloni, editora d’A Buen Paso, ha publicat el que ella anomena una “novel·leta en escenes”. Al seu “El verano de John Silver”, curiosament, també un ratolí entremaliat hi juga un paper determinant… i les casualitats que en realitat qui sap si no són causalitats, les simpaties entre elements, les connexions i correspondències i, si en sabéssim, fins i tot la mecànica quàntica, s’apoderen del discurs. Perquè ha estat aquesta simpatia, aquesta afinitat electiva, la que ha portat dos llibres italians al catàleg de Milrazones, dos llibres amb ratolí “trickster” (aquests personatges arquetípics, sovint deus o semideus, als qui agrada embolicar la troca entre els mortals i amb les seves juguesques posar de manifest les tensions existents i, amb la resolució dels conflictes que han creat, esdevenir els motors del canvi), i dos llibres que parlen també d’una manera d’habitar el món.

“¿Cómo puede creerse capaz alguien de retener para sí mismo el misterio y la belleza de esta vida y de este mundo?”

Així de contundentment acaba defensant a “El verano de John Silver” l’Arianna que en aquest món un pot ser com en John Silver, que fa servir allò que l’envolta (ja siguin persones o coses) en benefici propi, o com els editors amb qui ella s’identifica:

“La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; una belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objeto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porque cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos.”

Començava Arianna aquesta trobada parlant de Calasso i de com ell diu que a les editorials on hi ha un editor autèntic, un que sigui veritablement independent del departament de marketing, els llibres que conformen el catàleg acaben sent capítols d’un mateix llibre, d’una mateixa història. Així sembla que succeeix a Milrazones, i que el capítol Laia ens ha portat al capítol Arianna, i arriba el moment de tancar la trobada, aquesta que inaugura el nom “Extra! Extra!” que a partir d’ara el grup de treball Bib.Botó farà servir per les trobades amb autors, editors i altres persones que ens vulguin explicar la seva experiència en el món de la literatura infantil i la promoció de la lectura.

Extra! Extra! Trobada amb Arianna Squilloni i Laia Domènech

[Aquesta activitat inaugura el cicle que hem decidit anomenar "Extra! Extra!", amb el qual volem proposar-vos des del nostre grup de treball trobades amb autors, editors i professionals del món del llibre infantil i juvenil]

El grup de treball de biblioteques infantils Bib.Botó, l’editorial Milrazones i Biblioteques de L’Hospitalet us conviden a una trobada amb Arianna Squilloni, editora de “A Buen Paso” i autora de El verano de John Silver (ed. Milrazones) i amb Laia Domènech, il·lustradora de, entre d’altres, El ratolí i la muntanya (ed. Milrazones), adaptació d’un text d’Antonio Gramsci.

Dos llibres fortament relacionats amb Itàlia, o bé pels seus autors o pels seus protagonistes, un fet que ens parla del moviment de persones, llibres i lletres per terra, per mar, i a través dels ulls dels lectors, però que també ens parla de l’esperit de l’editor donant forma a un catàleg que a poc a poc va creant lligams entre les pàgines dels seus llibres.

"La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; un belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objecto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porqué cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos"

Arianna Squilloni

El verano de John Silver

Atenció, perquè la trobada és gratuïta però les places són limitades i amb inscripció.

Us deixem a continuació tots els detalls:

Quan? Divendres 16 de juny a les 10.30
On? A la Biblioteca Can Sumarro - L’Hospitalet [Google Maps]
Per inscriure’t? Has d’enviar un correu a bibbotogrup@cobdc.org indicant el teu nom i cognoms.

Per arribar:
Rodalies RENFE a L’Hospitalet de Llobregat + 10 minuts caminant.
L1 de METRO a Av. Carrilet - Sortida Enric Prat de la Riba + 5 minuts caminant.

Servirem gelats per donar la benvinguda a l’estiu de John Silver.
Us esperem!

Guanyadors dels Bolognaragazzi Award 2017

Ja escalfa motors la prestigiosa Fira del Llibre Infantil de Bolonya, que tindrà lloc des del 3 al 6 d'abril, amb la literatura infantil i juvenil catalana com a convidada d'honor.

Aquests darrers dies s'han conegut els llibres guanyadors dels Bolognaragazzi Awards 2017. Enguany s'han presentat 1354 llibres provinents de 42 països. El jurat, que té en compte la qualitat gràfica i l'excel·lència artística i tècnica, ha estat format per Marwa Obaid Rashid Al Agroubi (presidenta de UAE Board on Books for Young People), Julia Eccleshare (Children's Book Editor de The Guardian), Paula Jarrin (llibretera a Al·lots, llibreria barcelonina especialitzada en literatura infantil i juvenil i comissària de la participació de Catalunya i Balears a la fira) i els il·lustradors Guido Scarabottolo  i Tomás Klepoch.

Els noms dels guanyadors d'enguany en les diferents categories són:





Premi Bologna Ficció A Child of Books amb text de Sam Winston i il·lustracions d'Oliver Jeffers, publicat per Walker Books.








Destacar en aquesta categoria  la distinció que ha rebut l'editorial mataronina A buen paso pel llibre Un jardín d'Isidro Ferrer i María José Ferrada.

Premi Bologna No-ficció a The Wolves of Currumpaw amb text i il·lustracions de William Grill, publicat per Flying Eye Books.

Premi Bologna Nous horitzons per a La mujer de la guarda amb text de Sara Bertrand i il·lustracions d'Alejandra Acosta, publicat per l'editorial Babel.







Dins d'aquesta categoria  la il·lustradora catalana Laura Borràs ha estat guardonada amb una distinció especial per les seves il·lustracions a l'àlbum: El camino de Marwan, amb text de Patricia de Arias i editat per l'editorial xilena Amanuta.

 




Premi Bologna Opera Prima a The Museum of Me amb text i il·lustracions d'Emma Lewis, publicat per Tate Publishing

Premi Especial Llibre d'Art a Cloth Lulaby amb text d'Amy Novesky i il·lustracions d'Isabelle Arsenault, publicat per Abram Books

Premi Especial Books & Seeds a Un grand jardin de Gilles Clément i il·lustracions de Vincent Gravé, publicat per Cambourakis






Ens trobarem a Bolonya?

Llegir imatges + Els clàssics en la literatura infantil

El SDLIJ organitza una nova edició de "Llegir imatges" a càrrec de la il·lustradora Alba Marina Rivera.

Llegir imatges: l'àlbum il·lustrat més enllà del text
DATA: 12 de maig a les 10:30h
LlOC: Servei de Documentació de Literatura infantil i Juvenil. Biblioteca Xavier Benguerel. Avinguda del Bogatell 17

Consistirà en una sessió on s'analitzaran diferents àlbums il·lustrats fent especial incís en les metàfores visuals

A la segona part de la sessió Arianna Squilloni , editora de A buen paso, parlarà de la seva experiència des del punt de vista de composició i disseny.


Activitat gratuïta.  Formulari d'inscripcions
o trucant al telèfon 932 251 864




Coincidint en les dates també podeu assistir a les Jornades Els clàssics en la literatura infantil i juvenil, organitzada per l'Aula Carles Riba amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans
12 i 13 de maig

Díptic Jornades Clàssics literatura infantil i juvenil

Il·lustradors animats

Hem descobert en un racó de la xarxa dues animacions coreanes d'àlbums que a les nostres biblioteques coneixem molt bé. Aparentment, van ser realitzats pel CJ Picture Book Animation Festival, però hem estat incapaços de trobar més informació sobre aquest suposat festival d'animació de llibres il·lustrats, tot i que ens encanta la idea!

Us els deixem a continuació perquè en gaudiu.

Bombástica naturalis, de l'Iban Barrenetxea.


Bombastica Naturalis from Sang hyun on Vimeo.

L'home d'aigua, de l'Ivo Rosati amb il·lustracions del Gabriel Pacheco.


L'uomo d'acqua e la sua fontana from Sang hyun on Vimeo.

I a vosaltres?
Quin àlbum il·lustrat us agradaria veure convertit en animació?

(Per part meva, pagaria per una animació de L'enemic de Davide Cali i Serge Bloch, i dels llibres del Garmann de l'Stian Hole).

Cursos de formació a la Biblioteca Can Butjosa

Ara que les vacances ja queden lluny i el nou curs ha començat amb força, repassem les propostes de formació que ens fan des de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa. Com podem veure a la seva web, enguany tenim una oferta àmplia centrada la formació en tres àmbits: la promoció de la lectura entre els joves, la il·lustració i l'art de contar contes. Va dirigida tant a bibliotecaris infantils com a bibliotecaris escolars.

Així tenim:

• Còmics, contes, novel·les i cinema: estratègies de promoció de la lectura per a joves, a càrrec d'Andrea Pozo. En aquest curs es treballaran les característiques dels joves lectors, la novel·la juvenil de qualitat, l'àlbum il·lustrat al cicle superior de primària i a secundària, la narració seqüencial (això és: còmic, novel·la gràfica, bande dessinée i còmic manga), el cinema i les adaptacions i altres formes de narració (videojocs, jocs de rol, apps narratives). Serà interessant veure quines estratègies i accions de promoció de la lectura es proposen. De fet, a vegades sembla que els astres s'aliniïn: a l'estiu va aparèixer la web bibliotecajuvenil.com, a càrrec de Júlia Baena, que ens parla dels serveis bibliotecaris per a joves, el disseny de web adreçat a aquest públic, la creació d'espais específics, etc., i ara fa 15 dies el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona va fer la trobada "Biblioteca'm. El canvi serà cultural o no serà" on es va parlar dels joves i les biblioteques. Sembla que estem posant, per fi, el focus en aquest públic que sempre ha estat a cavall entre els infants i adults i, amb el qual, sovint no sabíem ben bé com actuar.

• Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d'infants i joves, a càrrec de Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Jaume Centelles, Marta Roig, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Sònia Fernández i Gisela Ruiz. Per tots aquells que no vau poder assistir a la 9a Escola d'Estiu de Can Butjosa, aquest curs és la segona oportunitat: un repàs per la història de la il·lustració en la literatura infantil i juvenil a Catalunya, la relació entre l'art, els llibres il·lustrats i els infants, com hem de llegir un àlbum il·lustrat i algunes estratègies de promoció de la lectura amb els àlbums il·lustrats com a protagonistes des de les biblioteques i des de les escoles.
  
  

• Cursos de contacontes: ens n'ofereixen dos, un a la tardor i l'altre a la primavera, tots dos a càrrec d'una contacontes professional, Eva Martínez Pardo, que també es especialista en pedagogia sistèmica, la qual cosa aprota una visió holística del fet d'explicar contes tenint en compte la relació que s'estableix entre tots les persones que participen en una sessió. Els cursos són: Els contes a l'aula i Treballem les emocions a través dels contes. Tot i que cada vegada som més els bibliotecaris que ens atrevim a posar-nos davant dels infants i les seves famílies a explicar contes, és important disposar d'oferta formativa que ens ajudi a millorar les aptituds i tenir eines per conduir aquestes activitats. Al cap i a la fi -i aquesta és una opinió personal meva- hauria de ser una competència pròpia d'un bibliotecari infantil. No vull dir amb això que no haguem de comptar amb contacontes professionals, quantes més opcions narratives oferim als infants, millor, però és interessant que nosaltres també ens situem en aquest rol.

• La biblioteca escolar de qualitat (BEQ) i la creació de contextos d'invitació a la lectura, a càrrec de Jaume Centelles. Aquest curs, ja es va oferir l'any passat i els coneixements i l'entusiasme d'en Jaume van animar a molts bibliotecaris escolars a llençar-se a la piscina i gaudir amb les activitats que els proposava. Si és que... les biblioteques escolars de qualitat són possibles!

Per més informació, podeu consultar la web de la biblioteca o la pàgina de Facebook!

Ha passat un mes - Fira de Bologna 2014

La darrera vegada que vaig visitar la Fira de Bologna fou l’any 2005. Gairebé deu anys després hi he tornat amb la mateixa il•lusió i no m’ha decebut. Us en faré un tastet perquè els dos dies d’estança no van donar per fer crònica de tot.

Aquest esdeveniment engloba tot el món del llibre infantil: editorials, autors, il•lustradors. Una fira per fer contactes, per negociar drets d’edició, per intercanviar creacions, per donar-se a conèixer. Quatre dies per conèixer la producció editorial infantil a nivell internacional. Enguany el país convidat ha estat Brasil amb una mostra d’il•lustradors brasilers inclosa en la Mostra d’il•lustradors que es presentaven al Premi al millor llibre editat. També es va celebrar la Setmana del Llibre i la Cultura per a Infants, una llibreria internacional amb trobades amb autors i il•lustradors d’arreu del món. I per tota la ciutat hi havia actes i exposicions diverses entorn la lectura per a infants.

De tots els premis atorgats m’agradaria comentar-vos dos llibres. El primer és el guanyador de la categoria “New Horizons”. Aquesta secció m’agrada especialment perquè va adreçada a editors de països menys productors. I també us el comentaré perquè el vaig adquirir amb molta il•lusió. Es tracta de “La chica de polvo” de l’autora coreana Jung Yumi, editat per Rey Naranjo Editores, de Bogotà. Va guanyar en la categoria New Horizons. És la història d'una vida aparentment normal. Durant diverses pàgines es mostren petits moments, alentint el temps fins gairebé aturar-lo completament. Hi ha una atenció escrupolosa als objectes quotidians aparentment més insignificants. Una seqüència d’imatges resultat del curt d’animació de la mateixa autora. Segons el jurat de Bologna que la va premiar, “l’autora conserva el mateix grau de concentració intensa en tota la durada d’aquest viatge èpic”.



El segon de què us voldria parlar també és de producció coreana. La coincidència no ha estat deliberada, us ho asseguro. En aquest cas us parlo de “The Hair” de Sooyoung Kim, una obra d’artesania editada per Somebooks. Va ser finalista en la categoria d’Opera prima. L’àlbum ens mostra un món pertorbador en què la diferència no es tolera de cap manera. El protagonista és sotmès a un patiment dramàtic i potent que fa posar els pèls de punta, si em permeteu el símil. Un debut molt convincent si tenim en compte la menció del jurat de Bologna. L’edició d’aquest llibre és molt acurada, un treball molt ben acabat i presentat.

Pel que fa als actes celebrats a tota la ciutat, vaig gaudir de la magnífica exposició a la Biblioteca Sala Borsa: “Infanzia i gioco”. Un recorregut fotogràfic d’una infància acompanyada de joguines i textos d’escriptors de literatura infantil. Alguns d’aquests objectes també estaven exposats a “La camera dei bambini”. Una mostra molt acurada, organitzada amb una delicadesa exhaustiva. I per acabar aquesta petita crònica de la meva curta estada a Bologna, no em puc estar de parlar-vos de l’homenatge que va rebre el nostre estimat creador Katsumi Komagata. Va ser al Museu de la Música, en ple centre històric de Bologna. Una petita exposició de les seves obres més significatives així com la inclusió d’algunes d’elles al llarg de les sales del museu. Llibres amagats entre instruments de corda o partitures del s. XV. I tot resumit en un vídeo en què es podia veure la feina que porta editar un llibre d’aquest creador japonès tan especial.

Què us puc afegir. D’acord, sí, us ho he de dir. Bologna és una fira que cap amant de la literatura per a infants s’hauria de perdre. És d’aquells viatges i estada que s’hauria de fer, com molts d’altres, un cop a la vida.



[Crònica i fotografies d'Esther Granados. Edició de Silvia Fernández]

Apunts de la xerrada "El llibre digital il·lustrat"

El passat 5 de novembre vaig poder assistir a la xerrada El llibre digital il·lustrat, organitzada pel Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel. 

És un tema que m'interessa perquè tot i que estic força al dia amb les noves tecnologies, a l'hora d'aplicar-les als nous formats de lectura no m'hi he posat gaire. Tot just fa poc que tinc un llibre electrònic...

La xerrada va anar a càrrec de Lluis M. Abián, Marga Martínez Garriga i Noemí Pes, il·lustradors i editors d'Edita Interactiva, una associació de petits editors digitals.
L'Anna Herráez del SDLIJ, amb molta amabilitat, ha penjat les presentacions dels tres ponents i un document amb enllaços de recomanacions d'apps fetes per la Biblioteca Artur Martorell.
Jo vaig anar recollint apunts d'allò que més em va cridar l'atenció, alguns els vaig piular, d'altres no. Els comparteixo amb vosaltres.
Gràcies Anna, un altre cop, per l'organització!!!

El llibre digital il·lustrat
* Cada dispositiu digital és compatible per a un format de lectura diferent
* Existeixen multitud de formats diferents i cada format té el seu dispositiu ideal per a la lectura
* Les tauletes són els dispositius ideals per a les apps d'àlbum il·lustrat
* Hi ha disponibles interessants formats que permeten crear i maquetar continguts propis il·lustrats #iBooks

Procés de creació i producció d'una app infantil
* Per què adaptar el contingut al format i dispositiu tablet? -> per versatilitat
* Tant si s'adapta una obra en paper com si es crea d'inici, el guió es pensa per al format digital
* El disseny estètic del contingut  ha de ser atractiu així com la interfície de l'app que també ha de ser senzilla perquè els nens hi puguin interactuar
* Introducció d'un nou element respecte al paper -> la composició musical que acompanya (o no) la narració
* Les apps són multilingües

App + LIJ un món de possibilitats creatives
* Una app literària és un llibre enriquit amb moltes possibilitats creatives
* Respecte al llibre en paper perdem coses, però també en guanyem -> món sensorial i connectivitat
* Les caputxetes de la Caputxeta
-> per a primers lectors
-> interactivitat al servei de la història
-> aprendre els colors i lèxic amb elements mòbils i sonors
-> multilingüe
* Les cases perdudes
-> multilingüe
-> per a lectors juvenils
-> música i so
-> literatura amplificada -> utilització de les xarxes socials per ampliar i amplificar el contingut inicial a través de la participació a Facebook
* El menú del circ del cel
-> una obra oberta que permet anar actualitzant el contingut
-> lligada a un blog
-> conte + app de receptes
* Por cuatro esquinitas de nada -> Premi Obra Digital Bologna 2012
* Les app literàries permeten jugar amb l'estructura narrativa -> no lineal, lectura disruptiva, hipervincles
* Escollir un bon contingut, conèixer a fons les possibilitats del mitjà i explotar-les coherentment.

Torn de preguntes
-> Respecte al percentatge de vendes a Espanya
* cal actualitzar el contingut per ser novetat, que les apps siguin multilingües per obrir nous mercats
-> Respecte al cicle de vida d'una app literària
* si es van actualitzant les versions de l'app aquesta es posicionarà millor dins del mercat
* el fet que constantment s'actualitzin els sistemes operatius obliga a fer noves versions de les apps
-> Respecte al mercat Apple/Android
* A Google Play és difícil que et visualitzin perquè la botiga no té categories infantils
* Hi ha moltes més opcions gratuïtes i el públic no consumeix tant contingut de pagament
-> Respecte a l'equilibri entre creació i adaptació de contes populars
* És bo per al posicionament dins del mercat l'adaptació dels contes populars pel referents emocionals dels lectors, només cal comprovar la quantitat de Caputxetes i Alícies que es poden trobar a les botigues digitals
* Depen de l'empresa i de l'aposta comercial
* Encara que els textos estiguin lliures de drets, això no suposa que no l'autor/editor no tingui despeses perquè aquest text s'ha d'adaptar i traduir a diferents idiomes
* Oportunitat de recuperar les obres (textos i il·lustracions) d'autors publicats als 80-90 que ja no es troben al mercat editorial en paper
* La tasca editorial al món digital s'ha de realitzar igual, no és només escanejar i posar disponible en format pdf.
* El volum empresarial i l'estructura de mercat et determina l'opció entre adaptar contingut i crear-ne de nou

Aquests són els apunts que vaig anar recollint durant la xerrada, però no deixeu de llegir-vos els documents que he citat a l'inici, són les fonts originals! :-)

La classificació dels àlbums

La Yolanda, des de la biblioteca de Sant Celoni, ens fa arribar una reflexió al voltant dels àlbums il·lustrats i el seu lloc a la biblioteca. 

Tot i que vam intercanviar uns correus a nivell personal opinant sobre aquest tema tan interessant, ens ha semblat que el millor era obrir el debat a tots vosaltres.

Us fem arribar doncs la seva reflexió, i una primera opinió personal en els comentaris, i us convidem a continuar el debat.

"He escollit aquest àlbum il•lustrat com a exemple, però n'hi ha bastants més... : 

La Ciudad / Armin Greder 

Dels anys que porto treballant a biblioteques sempre he pensat que aquesta qüestió no estaba ben resolta. I encara que no tinc la solució, només volia comentar-t'ho a veure si des del grup de treball o des d'alguna altra via s'està plantejant el tema. 

Has llegit l'àlbum? Et sembla bé que estigui classificat a I**? 

Trobo que les biblioteques necessitem contemplar els àlbums il•lustrats amb una classificació independent, i no caure en el que sembla un tòpic: Si té poca lletra i dibuixos, és infantil. 

Bé, només volia compartir-ho per saber què en penses i esbrinar si s'ha començat a plantejar alguna solució" 

Coincidint amb aquest correu, ens han arribat també alguna reflexió al voltant de l'obra de Jimmy Liao, de com classificar els seus llibres per tal que estiguin a l'abast de totes les edats lectores.

Els millors àlbums il·lustrats del 2012

El proper dijous 13 de desembre a les 18h, conferència Els millors àlbums il·lustrats del 2012, a càrrec de la il·lustradora Anna Castagnoli.

I presentació dels projectes editorials de A Buen Paso, Ekaré, Thule i Libros del Zorro Rojo a càrrec dels seus editors.

A la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.

Reflexió al voltant del llibre àlbum

Seguint el model de l'entrada anterior, volia enllaçar-vos una entrada que ha aparegut al bloc d'Anatarambana on l'autora, l'especialista de literatura infantil Ana Garralón, manifesta que ja està cansada de que tot el dia parlem d'àlbums il·lustrats.

Crec que el debat que planteja amb el títol: "Cansados del libro álbum. Sobre la infantilización de la lectura" pot ser tan interessant com el que ha obert Darabuc sobre la narració oral.
Trobareu l'entrada i diferents opinions en aquest enllaç del seu bloc.

Des del jimbotó, que no amaguem que som unes més que fidels enamorades i defensores de l'àlbum il·lustrat, us convidem a dir la vostra al voltant d'aquest tema.

Il·lustrats

Ens assabentem gràcies a La pequeña ciudad de P d'aquest cicle d'activitats al voltant de la il·lustració i els àlbums il·lustrats que tindrà lloc al Centre Cívil Torre Llobeta durant els mesos d'abril-maig-juny. Com que ens ha costat trobar la informació a les webs municipals, hem escanejat un dels tríptics on podeu consultar totes les activitats.

Atenció, però! La xerrada de l'Ignasi Blanch no és el 19 de juliol, com diu el tríptic, sino el 19 de juny.

il·lustrats

Helen Oxenbury i John Burningham

Voleu escoltar la Helen Oxenbury i el John Burningham parlant sobre el seu treball creant llibres pels més menuts? Feu click i gaudiu dels "audio-slideshows" (passis de diapositives amb àudio) del diari britànic The Guardian. Si busqueu entre els altres fitxers disponibles, també hi trobareu el Michael Morpurgo, el Raymond Briggs o el Philip Pullman.

Un nou màster

Després d'unes vacances llargues i profitoses, tornem a ser aquí amb algunes notícies, recomanacions, novetats i altres temes que creiem que poden ser del vostre interès.

I per començar, us convidem a fer un cop d'ull al programa del màster que els companys de "i con i" (responsables de les jornades Ilustratour, a les que un dia somio amb poder anar) iniciaran al gener del 2012 en col·laboració amb la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

Pdf informatiu sobre el Máster en álbum ilustrado.

Sven Nordqvist a Barcelona!

Taller amb Sven Nordqvist el proper divendres 3 de juny
a la FNAC L'Illa Diagonal de Barcelona!

No cal que digui res més, oi?

Vist al bloc de l'Editorial Flamboyant