diumenge, 27 de novembre del 2016

Joaquim Carbó, un tresor sota la sorra


El passat 14 de novembre va tenir lloc al vestíbul de la Biblioteca de Catalunya, la inauguració de l'exposició: "Joaquim Carbó, un tresor sota la sorra" com a homenatge als 50 anys de la publicació de La casa sota la sorra, novel·la pionera de la narrativa juvenil catalana de la que se n'han fet vuinta-vuit edicions. 
La mostra, comissariada per l'Anna Gudayol (Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya) i Jaume Clarà (Col·leccions Generals de la Biblioteca de Catalunya) mostra documents inèdits que es guarden a la Biblioteca de Catalunya donats per l'escriptor. L'exposició es podrà visitar des del 14 de novembre al 13 de desembre d'enguany. 

Com bé afirma en Josep M. Aloy, en un article publicat el passat juliol al seu bloc de llibres per a gent jove Mascaró de ProaLa casa sota la sorra és una novel·la que ja ha esdevingut un clàssic per a totes les edats i tot un referent per a la literatura catalana. 

Aprofitant l'aniversari aquest 2016 s'ha publicat una edició especial commemorativa de la seva obra que inclou: La casa sota la sorra, Els bruixots de Kibor i La casa sota les mines.


Així doncs l'exposició és un merescut homenatge per aquests referents i creadors de la nostra llengua.






dimecres, 23 de novembre del 2016

Salon du livre et de la presse jeunesse - Montrueil (del 30 de novembre al 5 de desembre)




I ja el tenim aquí!

Si, si, el Salon du livre et de la presse jeunesse! I quines ganes tenim!!!

Una bona colla d'enamorades de la LIJ ens trobarem allà per a gaudir d'aquesta magnífica fira, una de les més importants que se celebren a Europa, que acull el bo i millor del panorama literari infantil i juvenil actual. Editors, escriptors i il·lustradors d'arreu hi seran presents.

Aquest any el tema és: Sens dessus dessous (la traducció seria Potes enlaire). Amb aquest lema, l'organització del Saló vol destacar les noves formes creatives de la literatura infantil i juvenil.

I per anar fent boca aquí teniu un tastet del què hi trobarem:


  • L'Exposició del Saló: La règle et le jeu

Una exposició que forma part del projecte europeu Transbook - una iniciativa europea per promoure la transició digital i la internacionalització de la indústria editorial dels nens-.

A través dels ulls de les experiències il·lustradors, de so i de lectura interactiva franceses i europees, podrem veure moltes formes d'estructures que floreixen en la literatura infantil: llibres atípics, llibre-objecte, accessoris de lectura, llibres en acordió ...

Hi trobarem un vis-a-vis entre tres precursors en aquest camp:  Bruno Munari, Warja Lavater, Paul Cox i tres escrits experimentals amb Marion Bataille, Adrien Parlange i Mathias Picard.

Ens convidaran a llegir d'una altra manera (ulleres 3D, mitjans digitals, l'enginyeria de paper...) els àlbums de set autors europeus: Isol, Anne Brouillard, Lucie Felix, Virginia Mori, Madalena Matoso, Ana Peix, David Wiesner.

I per si no en teníem prou, també ens conviden a llegir entre línies a altres set artistes europeus:

Anne Herbauts, Ben Newman, Daniela Olejnkiova Massimiliano Tappari, Isidro Ferrer, Katrin Stangl, Hélène Riff.


  • Les Pépites du Salon
Trenta-sis títols de tots els gèneres i exclusivament francòfons, seran sotmesos a un jurat professional i un jurat de lectors. Seran seleccionats per cada jurat, tres títols en cada grup d'edat, "petit", "mitjà", "gran", i una llavor d'or, llavor de les llavors (pépites), que coronarà el llibre de l'any. Qui serà???? Ho sabrem el dia 30 de novembre a la una del migdia, quins nervis!!!!

  • Autors convidats:
Com cada any, la llista és inacabable. No sabem mai per on començar... Mireu, mireu i gaudiu!

Tot això i molt més ens espera. Com bé diu la dita: París bien vale una misa! 


Allez allez cap a París!



dimecres, 16 de novembre del 2016

Jornada de Biblioteques Inclusives

La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, acollirà el proper dilluns 28 de novembre la Jornada: Biblioteques inclusives impulsada des del Servei de Biblioteques de la Generalitat en el que participen biblioteques de la Xarxa de Diputació de Barcelona i del Consorci de Barcelona.

Les inscripcions estan obertes fins el dia 21 de novembre amb un aforament limitat.

L'objectiu principal de la Jornada és:

"...proporcionar orientacions per aconseguir que totes les biblioteques públiques catalanes siguin espais inclusius, no només per complir amb tot el marc legal i teòric, sinó per donar oportunitat de futur a totes les persones amb discapacitat per tal de garantir la seva inserció plena a la societat..."

A la Jornada es presentaran les pautes que s'han treballat, per personal bibliotecari i especialistes, des de quatre grans àrees (arquitectura, fons documental, serveis i formació). Uns pautes que pretenen ser el punt de partida perquè les biblioteques publiques de Catalunya s'adhereixin a aquest projecte.

La Jornada s'iniciarà amb una conferència inaugural ¿Quiero una biblioteca más inclusiva, por dónde empiezo?  a càrrec de Jose Ángel Martínez Usero (exprofessor universitari i director de projectes de recerca en el camp de les TIC per a les persones amb discapacitat. Actual responsable de relacions exteriors de l’empresa FUNKA). Comptarà amb tres taules de "Diàlegs" en la que participaran especialistes en Fons editorial adaptat a necessitats lectores, en la que prendran part editorials que publiquen aquest tipus de fons, Serveis i en Arquitectura.  

La Jornada inclourà també un vídeo de bones pràctiques que actualment es realitzen a Biblioteques d'arreu de Catalunya relacionades amb col·lectius amb discapacitat, i el lliurament del Premi Bones Pràctiques que convoca l'Associació de Lectura Fàcil.

Accediu al programa de la Jornada

Formulari d'inscripció



dimecres, 9 de novembre del 2016

El mirall noruec

Sala principal de la Deichmanske Bibliotek.
Sovint quan viatgem ens agrada descobrir com seria la nostra feina al país on viatgem. Si a més a més, som bibliotecàries és gairebé segur que acabarem visitant les seves biblioteques. En aquest cas, vaig viatjar a un dels països més bonics del món, Noruega.

Les biblioteques noruegues que vaig visitar van ser la Deichmanske Bibliotek, d'Oslo, la Bergen Offentlige Bibliotek i la Stavanger Bibliotek.

A partir del primer contacte que vaig tenir amb una biblioteca noruega vaig adonar-me que els noruecs entenen les biblioteques com a espais de creació, en tots els sentits. Ho vaig descobrir a la Deichmanske Bibliotek, on em va sorprendre l'esplendor d'un edifici patrimonial amb la combinació d'una sala dedicada al disseny artístic i industrial amb impressores 3D disponibles per als usuaris. 

Carnet de la Deichmanske Bibliotek
També em va sorprendre un espai dedicat a la fotografia, preparat per fer una sessió de fotogràfica amb els focus i decorats pertinents. Fins i tot, hi havia un espai reduït amb una televisió i un sofà per aquells usuaris que vulguin jugar amb videojocs. Algú de vosaltres havia pensat mai que hi trobaríem una sala pensada per jugar a videojocs dins d'una biblioteca? Les bibliotecàries d'avui en dia tenim idees molt innovadores, però aquesta encara no m'havia passat pel cap.

Sala dedicada al disseny artístic i industrial
Una aspecte que hauríem de millorar a les nostres biblio-teques si tenim en compte la tasca bibliotecària noruega és el carnet i la bossa. A diferència de les nostres biblioteques, a Noruega cada biblioteca té un disseny exclusiu del carnet i de la bossa, aquests dissenys són molt atractius per als usuaris. Sinó mireu quin disseny més divertit tenen a la Deichmanske Bibliotek!

La següent biblioteca que vaig visitar va ser la Bergen Offentlige Bibliotek, és a dir, la Biblioteca Pública de Bergen. D'aquesta biblioteca em va captivar sobretot la sala infantil, qui ho diria? Està pensada pels infants noruecs que sovint porten monos "superabrigadors" per combatre les baixes temperatures escandinaves. La sala infantil resulta un espai atractiu per als seu públic, l'infantil. En concret, aquesta decoració que veieu està feta a partir de feltre, per si ho voleu provar. 

Decoració, taquilles i arbre de temàtiques de la sala infantil.

D'altra banda, no us sembla una idea molt bona fer petites seleccions de matèries o temes i penjar-les en un arbre? És una brillant manera de posar les coses fàcils a pares i mestres quan necessiten llibres sobre un tema concret per abordar amb els infants.

Espais per tabletes i separadors a la sala infantil, expositors atractius, taula de reunions per a la història local, grada per veure pel·lícules i espai de lectura còmoda a la sala polivalent.

El mobiliari de la Bergen Offentlige Bibliotek també em va encantar, hi destaquen separadors d'espais ben curiosos, espais preparats per treballar amb dispositius electrònics (tabletes), expositors de llibres atractius, taula de reunions per a la història local, espais còmodes de lectura, grada amb coixins per mirar pel·lícules...

I el més espectacular de tot! Una flamant sala polivalent amb unes magnífiques grades de fusta que t'hi pots asseure pels dos cantons de la sala. Us poso algunes imatges il·lustratives ja que costa d'entendre el magnífic disseny d'aquesta sala polivalent, útil pels dos costats de la sala. Per una banda hi ha la grada amb una sala gran per poder fer-hi activitats diverses, per l'altra banda s'aprofita la grada per poder llegir còmodament. Com veieu aquestes dues parts de la sala estan separades només pel moble de la grada i l'estanteria del costat.

Sala polivalent de la Bergen Offentlige Bibliotek

Finalment, l'última biblioteca que vaig visitar va ser la Stavanger Bibliotek. El més curiós d'aquesta biblioteca és la seva ubicació, està situada dins el centre cultural i comercial ,és a dir, a Sølvberget, Stavanger kulturhus, situat al centre del municipi de Stavanger, una ciutat de 117.000 habitants. Sovint fem servir la frase si els usuaris no van a la biblioteca, la biblioteca va als usuaris, doncs en aquest cas és compleix aquest objectiu.

Està clar que una biblioteca dins un centre cultural, comercial i d'oci pot portar complexitats d'organització i dificultats d'ordre a la sala, en aquest cas ho han aconseguit dividint la biblioteca en dos espais. L'un està obert les mateixes hores que el centre comercial, situat a la planta baixa del centre comercial, i disposa de menys documents, materials i personal. Però disposa d'espais de treball informal, sales de treball en grup i diverses taules d'estudi. 

Planta baixa de la biblioteca, entrada del centre comercial, taulell de préstec i taula de treball informal (planta baixa de la biblioteca).

L'altre obre en l'horari habitual de biblioteca escandinava i està situat a la segona i tercera planta de la biblioteca. Aquests espais estan separats per una porta de vidre automàtica, un cop es traspassa aquesta porta de vidre canvien les normes de comportament. Tanmateix es realitza el préstec en els dos espais de la biblioteca.

Penjadors, sala infantil i espai curiós de lectura.


Com era d'esperar, em va captivar especialment la sala infantil de la biblioteca que inclou tots els espais necessaris i útils adreçat a aquest públic. Però, sobretot em va sorprendre gratament la actitud dels infants, mares i pares de la sala infantil, no vaig veure cap adult i ni infant pendent dels aparells electrònics, els pares i mares estaven entretinguts explicant contes als seus infants. A Noruega saben que aquests instants compartits són vitals per l'aprenentatge dels seus fills i filles, n'hauríem de prendre nota.

Un altre aspecte que em va encuriosir van ser els espais oberts d'estudi situats en alguns balcons amb taules de treball (han d'aprofitar el bon temps sigui com sigui), també vaig trobar-hi espais de lectures còmodes i atractius, així com un mobiliari innovador, útil i agradable.

Espais oberts d'estudi, prestatges d'audiollibres i llibres, arbre prestatge d'infantil, espais de lectura agradable de la Stavanger Bibliotek.

En conclusió, les biblioteques noruegues són: espais útils i agradables; llocs de trobada de la comunitat; espais polivalents; centres de creació i coneixement; i espais adreçats a públics molt diversos. A més, totes les biblioteques disposen de comptes ben actius a les diferents xarxes socials, us convido a seguir-los (cliqueu els diferents enllaços). Tant de bo, poc a poc tinguem biblioteques més noruegues arreu del nostre país. Us animo a visitar aquest país tant impressionant i alhora desconegut per molts.



dimecres, 2 de novembre del 2016

El grup de treball visita la Biblioteca Artur Martorell

Avui us volem parlar d’una biblioteca pública potser no gaire coneguda per molts de vosaltres, igual que tampoc ho era per molts dels membres del grup de treball Bib.Botó que ens hi vam reunir ara fa un parell de setmanes. Parlem de la Biblioteca Artur Martorell, ubicada a la Plaça d’Espanya de Barcelona, i que forma part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), del qual en depèn.




La  Biblioteca Artur Martorell va ser inaugurada l’any 1953, tot i que des de llavors ha estat situada en diferents espais fins arribar a la seva ubicació actual. Es tracta, com us dèiem, d’una biblioteca pública (això vol dir que ofereix els seus serveis gratuïtament a tots els usuaris que ho sol·licitin), però especialitzada en temàtiques relacionades amb l’educació, la pedagogia, la biblioteconomia, els llibres per a infants i joves tant de ficció com de coneixements, la psicopedagogia, el foment de la lectura, els llibres de text, etc… És a dir, tot tipus de documents que puguin ser d’interès a mestres, bibliotecaris, pedagogs, i altres professionals del sector educatiu. Disposa d’un fons de gairebé 78.000 documents, on hi són presents tant les últimes novetats com un impressionant fons històric de gran valor patrimonial, una veritable joia de la història de l’educació a la ciutat de Barcelona i de la literatura infantil i juvenil catalana i d'arreu del món.




A més de posar el seu fons a disposició tant de les persones com institucions que ho sol·licitin, des de la Biblioteca Artur Martorell es dóna suport a la xarxa de 77 biblioteques escolars i 96 escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona, ajudant en l’organització de les biblioteques i proporcionant serveis de préstec i assessorament als professionals encarregats de gestionar-les. La biblioteca organitza xerrades, disposa de maletes temàtiques i elabora materials de suport com ara guies de lectura. A més, realitza una tasca exhaustiva en la catalogació dels documents dels quals disposa, amb un profund anàlisis del contingut i una classificació i indexació acurades, fet que ha estat de gran utilitat per a bibliotecaris d’altres institucions.


A dalt, exemple del catàleg Aladí, de les biblioteques de la XBM.
A baix, el mateix llibre catalogat per la Biblioteca Artur Martorell.


Malauradament, la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir.

En el capítol de personal, actualment només hi treballen dues persones, una de les quals es troba en una baixa de llarga durada i no ha estat substituïda. Quan es va jubilar la seva última directora, no es va nomenar a ningú que ocupés el seu càrrec, passant la direcció a dependre del director de Promoció Educativa de l’IMEB (un càrrec amb dedicació no exclusiva a la biblioteca). Pel que fa a l’horari, i després de diverses reduccions, actualment es limita a sis hores setmanals, repartides en dos matins (dimecres i divendres de 10 a 13 h). Aquest no és un horari especialment favorable per als professionals de l’educació, probablement els usuaris que més partit podrien treure dels serveis de la biblioteca.



No  existeix a Barcelona una biblioteca que disposi d’un fons públic tan interessant i necessari per al món educatiu com el de la Biblioteca Artur Martorell. El fons de llibres infantils i juvenils potser es pot trobar repartit entre les biblioteques públiques de la ciutat, i el fons especialitzat en biblioteques que no són d’accés públic i universal com poden ser la de Rosa Sensat o la de la facultat de magisteri de la UB. Ens dol veure com aquesta biblioteca de biblioteques és oblidada i maltractada per les institucions, començant pels propis responsables de l’IMEB, enlloc de ser promoguda com un recurs de gran valor, especialment si tenim en compte la situació més que precària de les biblioteques escolars.

Fa anys que el lema que defensem molts professionals del món de la lectura i la infància, que la biblioteca ha de ser el cor de l’escola i que la lectura és el pilar de l’educació, només es veu recolzat per campanyes polítiques, puntuals, efectistes i fetes de cara a la publicitat fàcil i "resultona", sense voluntat de permanència, sense pòsit i sovint amb bastant poc criteri, per no dir cap ni un (sobre l'última, “fas sis anys, tria un llibre”, us recomanem la lectura d’aquest article recent de la Bel Olid). En canvi, recursos com la Biblioteca Artur Martorell resten oblidats. S’excusaran en les estadístiques d’ús per demostrar que la biblioteca ja no és útil, però només cal veure que la manca de personal, de difusió i d’hores d’obertura, tot responsabilitat institucional, ha anat minant l'equipament i són les úniques causants del seu baix ús.

Des del grup de treball Bib.Botó, volem donar suport a la Biblioteca Artur Martorell, i aprofitem l’avinentesa per convidar a tota la comunitat bibliotecària i educativa a sumar-se a aquest suport davant del risc, molt real, que aquest espai de documentació i coneixement es vagi empobrint encara més fins que sigui inevitable la seva desaparició.