Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobre els bibliotecaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobre els bibliotecaris. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de gener del 2014

Lemony Snicket: més que un autor de LIJ

[Tradueixo aquesta nota de premsa que ha caigut davant dels meus ulls a través de Twitter.]

El consell de l’Associació de Bibliotecaris Americans (ALA = American Library Association) aprova la creació del Premi Lemony Snicket als Nobles Bibliotecaris Davant l’Adversitat.

L’ALA va aprovar durant una sessió el passat dimarts al Congrés de Chicago la creació del Premi Lemony Snicket als Nobles Bibliotecaris Davant l’Adversitat.

El premi, que l’ALA vol presentar a la seva conferència anual a Las Vegas, reconeix un/a bibliotecari/ària que “hagi fet front a adversitats mantenint la seva integritat i dignitat intactes”. Serà atorgat un cop l’any a un/a bibliotecari/ària. Si no es troba el candidat ideal, el premi es declararà desert.

El premi consisteix en 3000$ proporcionats dels “poc respectables guanys” del senyor Snicket, juntament amb “un objecte estrany i simbòlic de la seva col•lecció privada, així com un certificat, que pot o no ser apropiat per ser emmarcat”.

Lemony Snicket és el pseudònim de l’escriptor americà Daniel Handler, autor de diversos aclamats llibres infantils. Els llibres sovint presenten el propi autor com un personatge de ficció, acusat falsament de crims i buscat pels seus enemics així com per la policia.

El propi Snicket creu que, en un esperit similar, els bibliotecaris ja han patit suficient. Així doncs, ha establert aquest premi anual honorant un/a bibliotecari/ària que hagi superat les adversitats.

Segons Snicket, espera que “el premi Snicket recordi als lectors d’arreu de la preciosa importància dels bibliotecaris i dels problemes als quals freqüentment s’hi han d’enfrontar.”

Sobre la seva esponsorització del premi, Snicket va dir “sembla que aquesta manera de fer arribar diners als bibliotecaris és molt millor que la que feia servir abans: pagar multes exorbitants pel retorn amb retard dels documents.”

L’últim llibre de Lemony Snicket, File under: 13 Suspicious Incidents, serà publicat l’1 d’abril de 2014 [als USA] per Little, Brown Books for Young Readers.

El jurat del premi consistirà de cinc persones: un responsable i quatre membres. Els membres seran triats entre membres de l’ALA amb, com a mínim, un membre d’alguna de les quatre divisions juvenils (ALSC, AASL, YALSA) i al menys un membre del Intellectual Freedom Committee (comitè per la llibertat intel•lectual) o de la Intellectual Freedom Round Table (taula rodona per la llibertat intel•lectual).

El nominat ha de ser bibliotecari/ària. La data límit per nominar candidats aquest primer any serà el dia 1 de maig. Els propers anys, serà l’1 de desembre.

La candidatura ha d’incloure la següent informació:

- Una narració descrivint l’incident advers patit pel candidat i una descripció de la seva resposta, del resultat i dels recursos utilitzats;
- Nom i informació de contacte;
- Si s’escau, nom i informació de contacte de qui el nomina;
- Si s’escau, qualsevol altra informació de suport.

Per saber més sobre el premi, visiteu aquest enllaç.

divendres, 12 de febrer del 2010

Dudas profesionales

Avui vull compartir amb vosaltres un text que m'ha "tocat" especialment. Quan el vaig llegir, em va semblar com si la seva autora hagués posat per escrit alguns dels meus eterns dubtes.

Es tracta de l'article que va escriure la Raquel López (a qui trobareu en projectes com "A mano cultura", "Los cuatro azules" o la revista "Bloc") per a la recopilació Palabras por la lectura, editada per la Consejería de Cultura de Castilla-La Mancha.

Amablement la Raquel ens ha permès reproduir el seu text en aquest blog. Llegiu-lo: de tant en tant, dubtar és bo.

***

Leer por profesión. Leer para que lean. Leer en el filo de la duda.
¿Y si no fuera verdad? ¿Y si leer para que otros lean fuera una pequeña mentira? ¿Y si el lector de tus lecturas siempre saliera defraudad? ¿Y si tus lecturas no fueran las suyas? ¿Y si el lector debiera encontrarse por sí mismo con todo lo que se le niega?
Escoger para otros ¿En nombre de qué? ¿De un mejor olfato? (será por nariz) ¿De una formación filológica? (poco sólida) ¿De un cierto buen gusto literario? (qué diría Bordieu).
Sin saber bien cómo, de meros lectores adultos de un género que no habíamos conocido en nuestra niñez, la literatura infantil comme il faut, (personalmente me alimenté de Selecciones Reader’s Digest y los relatos de vampiros de una vecina) nos convertimos en cribadores de libros para niños. Dejando en el olvido lo que no nos merece la pena y colocando en guías de lectura, páginas web, reseñas literarias, blogs y listados varios lo que nos parece más destacable de la infinita producción. Y me pregunto, en este ejercicio de ocasional y oportuna revisión, ¿con qué criterio, con qué autoridad?
¿Y todos los libros que no leo? ¿Y lo que leo con una mirada condicionada porque otro lo leyó? ¿Y lo que recomiendo porque me gusta sin más motivos que un pálpito?
Leer desde la duda. Aún manejando criterios objetivos y teniendo algunos conocimientos sobre los niños y sus intereses, algo de la cultura, tan voluble, y de la literatura del momento, no sabemos si nuestra lectura tiene sentido para otros.
¿Y si una experiencia de lectura relevante solo se conforma por contraste, leyendo de todo, abandonando y releyendo, retomando lo perdido y detestando lo que nos entusiasmó? ¿Y si leer fuera como vivir, una experiencia donde no aceptaríamos que nadie, aunque fuera más sabio, más rico, más alto, nos indicara el camino, nos avisara a tiempo de los riesgos y los fracasos?
No me quiero engañar. Ni leer es como vivir ni hay para tantas dudas. Los que leen nuestras propuestas y las siguen, leen otras muy dispares y les sirven también.
Claro que no será lo mismo si te quedas sin conocer a Jutta Bauer porque nadie te haya señalado cuánto de vida cabe en un trazo de tiza, o no haber escuchado que a Nadarín le perseguía entre un mundo marino poblado y transparente un “raudo y fiero tiburón” y te puedes quedar sin saber que hay unos cuantos libros que bajo el nombre de Media Vaca muestran las infinitas posibilidades de lo que puede estirarse un libro para niños. Y no es lo mismo.
¿Se puede pasar por la infancia sin haber leído a Juan Farias o a Jutta Richter? Claro que sí y tan felices. ¿Se puede ser un adolescente desnortado sin Salinger y sin Menkel? Por supuesto, siempre.
Los que leemos para otros, aún en el filo de la duda, solo y vanidosamente, queremos mostrar una de las muchas posibilidades de perderse entre los libros.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Glòria Gorchs, Premi Carme Romaní d'enguany


Qui ha dit que faci falta estar jubilat perquè li reconeguin la feina ben feta?


Aquest any, per unanimitat, ha rebut el 3r Premi Carme Romaní per la seva trajectòria professional en el món de la promoció de la lectura dins i fora de les biblioteques públiques: Glòria Gorchs.

Des del Bib.Botó li volem donar l'enhorabona!!


divendres, 3 d’octubre del 2008

Núria Reynés i l'equip de la Joan Miró reben el Premi Carme Romaní 2008





El passat dilluns 29 de setembre, Núria Reynés i l'equip d'infantil de la Biblioteca Joan Miró van rebre el Premi Carme Romaní 2008 de mans del nostre grup Bib Botó, per la trajectòria de la biblioteca dins el marc de la literatura infantil.

La Biblioteca Joan Miró sempre s'ha cuidat especialment d'oferir activitats de foment de la lectura de qualitat, amb professionals del camp i de donar a conèixer autors i il·lustradors innovadors.

El premi reb aquest nom en record a
Carme Romaní. Qui va treballar molts anys a la Biblioteca R.F. Jurado de Castelldefels, fins que la malaltia li ho va impedir. I des d'on va treballar constantment per apropar la lectura a petits i grans.




Amb aquest premi, BibBotó es pretén premiar a aquelles iniciatives o a aquells qui, dia a dia, han treballat, treballen i treballaran perquè un nen s'emocioni amb una història, es diverteixi, aprengui i, en definitiva, estimi els llibres.




Disseny del logo: Jaume Vilarrubí





dimecres, 22 d’agost del 2007

The Hollywood librarian

La American Library Association (ALA) ens informa de la propera estrena del documental The Hollywood Librarian, un documental sobre els bibliotecaris, la feina que realitzen i les aportacions que realitzen a la societat mitjançant la seva representació a la indústria cinematogràfica de Hollywood.

The Hollywood Librarian és una pel·lícula íntegrament documental que sorprendrà a aquells que creguin saber quina és la feina que realitzen els bibliotecaris. El documental conté centenars d’exemples de pel·lícules que retraten diferents exemples de bibliotecaris a les pel·lícules. Alguns d’aquests retrats estan fets sota una òptica més positiva, d’altres no tant, alguns retrats són ridículs.

La pel·lícula també barreja entrevistes amb bibliotecaris reals amb les aparicions cinematogràfiques opinant així sobre temes com la censura, la llibertat d’expressió i el valor de la lectura i coneixent els diferents models de bibliotecaris: el bibliotecari infantil, el director de biblioteques, el catalogador, els bibliotecaris especialitzats en temàtiques com la medicina i la salut, el bibliotecari escolar, el bibliotecari de pressó.

També es valorarà l’explosió de les noves tecnologies en la nostra professió mitjançant les opinions de bibliotecaris que van començar fa 40-50 anys i com han evolucionat les biblioteques durant aquest període de temps. El documental també visita diferents serveis bibliotecaris, des del més gran fins a serveis rurals on només hi treballa un bibliotecari.

I com la mateixa presentació del documental diu: “The Hollywood Librarian és una barreja única i encantadora de clips cinematogràfics amb entrevistes a bibliotecaris reals, d’humor i d’anàlisi crític sobre la imatge popular dels bibliotecaris. Revela la diversitat de bibliotecaris i la importància de la seva feina. El documental augmentarà la conciència pública de la naturalesa complexa i democràtica de la professió i és un pas cap als bibliotecaris que es defineixen, més enllà de l’estereotipada imatge, com a imperatiu cultural”.