Amb una mica de retard, us portem el resum que ens ha fet arribar la Isabel Martín sobre la 2a trobada del personal d'àrees infantils de les biblioteques del Baix Llobregat Sud. Aquest cop, la trobada va tenir lloc a la biblioteca de Viladecans el passat 3 d'abril de 2014, i a l'ordre del dia hi havia tres grans temes a tractar.
Contes inclusius
La jornada s'inicia amb l'explicació en profunditat dels contes inclusius, a càrrec de la narradora
Elisabeth Ulibarri.
Partint de la premissa “Tots els nens i les nenes, tinguin o no discapacitat, tenen dret a poder gaudir d'una vida cultural i d'oci normalitzada”, l'Elisabeth ens explica el que és un conte inclusiu. Els seus trets més significatius:
- Arriba a tots els públics.
- No exclou a ningú.
- El poden gaudir tant nens amb pluridiscapacitat, com sense, des dels més petits fins als adults.
Tenim al nostre abast una oferta de narració adaptada per poder arribar també a nens amb dificultats cognitives, visuals i auditives. És tracta d'una oferta real, normalitzada i de molta qualitat que pot incorporar-se a la nostra vida cultural (biblioteques, centres cívics, festes majors...) sense excloure ningú.
Tots els narradors que formen part del projecte són professionals de vàlua reconeguda:
- S'han format específicament per a aquest projecte a l'ANIN.
- Han fet pràctiques en escoles especials, tots ells han realitzat sessions de contes amb grups de 25/30 nens amb pluridiscapacitats sensorials, intel·lectuals, i físiques i han aconseguit connectar amb aquest públic amb un resultat molt positiu.
Els objectius dels contes inclusius són:
- Trencar una barrera cultural.
- Fer cultura a l'abast de tothom.
- Crear un espai per compartir, on nens amb i sense discapacitat puguin gaudir junts de l'activitat i es puguin conèixer els uns amb els altres.
- Realitzar de manera indirecta i lúdica una tasca real d'integració i sensibilització.
Podeu trobar més informació sobre els contes inclusius a aquest article del portal Petits i Grans.
Aquí teniu la seva web amb els contactes dels narradors i altres informacions d'interès.
Llibre digital
En Narcís Fluvià, director de la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, ens fa una introducció sobre els llibres digitals que ens convida a reflexionar al voltant d'aquest tema.
En primer lloc, a nivell terminològic, ens explica que no és el mateix un
llibre electrònic que un
llibre digital. Els termes llibre electrònic es refereixen a l'aparell lector que s'utilitza per llegir un contingut determinat. Mentre que els termes llibre digital fan referència al contingut intel·lectual.
En segon lloc en Narcís ens fa notar com hem incorporat a la nostra quotidianitat els llibres digitals sense ser-ne gaire conscients. Ens posa l'exemple de les consultes que realitzem a les obres de referència digitals (Enciclopèdia catalana, legislació Aranzadi, etc.) sense plantejar-nos si estem consultant un llibre o no.
Molts dels nostres usuaris ja són lectors de llibres digitals via smartphones, tauletes o bé ginys dedicats (pantalles de tinta electrònica). És important que la biblioteca estigui amatent als avenços constants en aquest món: si la biblioteca és el referent municipal de lectura, hauria d’estar al davant dels seus usuaris en coneixement sobre l’estat actual de l’evolució de la lectura digital.
En general, les obres digitals disponibles no són pròpiament llibres digitals, sinó llibres digitalitzats. És a dir, que reprodueixen fidelment el llibre convencional en format digital. Un llibre digital hauria d’aprofitar les possibilitats que ofereix l’entorn digital. De la mateixa manera que el llibre en paper pot jugar en relleu, despleglables o amb el tacte, una obra digital ha d’aprofitar els avantatges tecnològics que suposa la connectivitat via hipertext, i la convergència de mitjans (so, imatge, moviment, etc.). Com més adaptada estigui una obra a l’entorn digital, menys semblança tindrà amb el llibre analògic convencional. Arribarà un moment que el llibre infantil serà una app i serà difícil discernir si ens trobem davant d’un llibre, un joc, o una altra mena de programa.
Documentació relacionada que podeu consultar:
Projecció de pel·lícules a la biblioteca
La Montse Famadas, responsable de la sala infantil de la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, ens explica la seva experiència en relació a una activitat que es va veure interrompuda a causa de la reclamació del pagament de drets d'exhibició.
Arran de l’exhibició de la pel·lícula
Companys, procés a Catalunya, realitzada per encàrrec municipal en l’aniversari de l’assassinat del President Companys, es va posar en contacte amb la biblioteca el representat a Esplugues de la llicència
Umbrella. Demanava el pagament dels drets de projecció per aquesta pel·lícula, però sobretot demanava la subscripció anual a aquesta llicència per a la futura projecció d’altres pel·lícules. No van arribar a un acord amb l’Ajuntament.
Això va afectar la programació infantil. La biblioteca d’Esplugues realitza una activitat infantil setmanal d’anglès: cada quinze dies, una persona nativa voluntària realitza un taller; i un cop al mes una rondallaire explica un conte en anglès. La setmana que quedava lliure projectàvem un DVD de les Tres Bessones expressament ideat per ensenyar i practicar l’anglès amb els infants. Abans de tenir problemes més seriosos es va optar per eliminar la sessió de projecció de vídeos en anglès.
La Isabel Martín, itinerant de la zona, explica l'experiència de l'Hospitalet pel que fa al pagament de drets d'exhibició per les projeccions cinematogràfiques. L'Ajuntament paga per a cadascuna de les 8 biblioteques de la xarxa 1€ per seient, fet que li suposa la quantitat d'aproximadament uns 1.000€ anuals per aquest concepte.
Aquí trobareu més informació sobre la llicència Umbrella.
