Començaven les terceres jornades, moltes cares conegudes i el que és millor, moltes cares desconegudes! Les Jornades creixien.
Hola i abraçades entre les persones que cada dia treballen per un futur millor per a la societat, per fer que l’experiència lectora de lletres i imatges sigui total des de les biblioteques i altres espais relacionats.
Només arribar comencem a jugar, el personal de la Roca Umbert és un encant en la seva acollida, un equip que va treballar per a què tot estiguès perfecte. Boniques i acurades exposicions de llibres feien pensar que les jornades no defraudarien. Veies tota la delicada feina i passió que els organitzadors hi van deixar. El paquet de benvinguda tenia una xapa d’un àlbum molt reconegut (hi havia per a tots els gustos i sensibilitats) i una caixeta amb forma de maleta amb un objecte misteriós a dintre...el meu feia sorollet, un picarol em va saludar en obrir la petita caixa.
Començaven les presentacions institucionals però, per sort, va arribar l’interessant, la presentació de les jornades per part de la Glòria Gorchs a qui, en bona part o en la seva majoria, hem d’agrair aquestes jornades i tot el que signifiquen. La veritat és que em vaig emocionar molt de veure a la Glòria parlant davant d’un públic que ha anat creixent any rere any. Vaig ser conscient de tot el que ha aconseguit ella i totes les persones amb les quals en fa equip, en silenci, amb respecte, i que són claus per entendre el gran treball que s’està fent per potenciar la literatura infantil i juvenil.
S’hi respira la voluntat de compartir, d’escoltar tothom, de fer xarxa sense importar qui siguis o d’on vinguis.
Les jornades començaven i teníem per endavant unes ponències de luxe. Van començar ni més ni menys que amb l’editor de Media Vaca Vicente Ferrer. D’una manera natural i divertida ens va explicar els orígens de l’editorial, les seves motivacions i primeres accions. Com aquells llibrets fets amb un DIN A3 plegables. Va ser genial, teníem al davant un editor valent parlant de la seva experiència i visió del món literari. Media Vaca són Vicente i Begoña Lobo els quals editen meravellosos i arriscats llibres que han estat premiats arreu del món gràcies a una acurada selecció d’escriptors i il·lustradors. Propostes molt personals i fetes amb passió. Vicente va prometre un llibret de regal a qui fes preguntes…i em va faltar temps per preguntar. Tinc el meu mini llibret! Del uno al ciento.
Després, tots els assistents ens vam dividir en dos grups per tal de participar de dues ponències-tallers més. Camins que ens ajudarien a entendre moltes i diverses sensibilitats. El meu picarol em va indicar el camí. El grup on jo hi participava va començar amb el Joan Rioné en una xerrada que tindria per títol El camí de la sensibilitat poètica. El Joan escriptor i editor independent de “Piscina. Un petit oceà”, dedicat al món del teatre com a director de “Genovesa narratives teatrals” i la difusió cultural. En Joan ens va presentar una enorme caixa d’artista que, mentre parlava, tots ens estàvem menjant amb els ulls amb ganes d’atacar-la... Experimentalment parlant, clar. Després d’haver explicat d’on li ve aquesta dèria boja d’estar al costat artístic de la vida, el Joan ens va permetre participar i gaudir amb i de la caixa. Aquesta instal·lació permetia crear-se una obra pròpia i diferent en cada acció, som actors protagonistes d’una obra viva canviant i infinita, cada mirada, cada moviment, passa a ser l’obra artística en sí mateixa de la qual en som actors i espectadors a la vegada. Un artefacte que més d’un desitjaria tenir a casa o a la feina per tal de sortir de la rutina diària creant a diari una nova història plena de somnis. El Joan també, a partir de l’àlbum “El diario de la caja de fósforos”, ens va convidar a escriure una paraula i ficar-la a una caixa de llumins per tal que una altra persona la trobés sense saber de qui era l’autoria. La premissa, crec recordar, era: Escriu una paraula d’una cosa que t’agradi molt.
Acabat el tema de ficar mà a diferents artefactes i jugar amb ells, ens esperava un altre plat fort, l’Ariadna Squilloni. A l’Ariadna tenia la sort de conèixer-la una miqueta d’unes altres sessions i estava esperant la seva proposta impacient. L’Ariadna és escriptora i l’editora d’A buen paso, una altra editorial arriscada que també mira molt per tenir una col·lecció de màxima qualitat pel que fa a text i il·lustració. Els seus llibres no defrauden. El que m’agrada de l’Ariadna és com rep a l’altre, com l’escolta i com aporta opinió constructiva a les idees que li arriben. La seva sessió aniria sobre el camí de l’enginy i l’humor i el taller tenia per títol L’humor: manual d’ús.
L’Ariadna, a partir de la lectura d’un dels contes del llibre El gran llibre dels contes per a nens. Editorial Joventut on una pedra de dos metres anava al cinema,.....ens introduïa al fet de l’humor a partir de l’absurd, mostrant que simplement traient els objectes de context podem aconseguir una història d’allò més divertida. Va continuar amb moltes mostres més de l’editorial A buen paso. L’Ariadna ens va proposar un joc-taller literari. Per grups, havíem de crear històries a partir de l’absurd, el surrealisme o els primers impulsos per adonar-nos que d’aquesta manera podem riure força. I posant en comú totes les històries, certament, vam riure molt.
Tothom a dinar! De cop i volta em veig envoltat de persones que en saben molt i molt d’això de la literatura juvenil. I crec que a cada taula passa el mateix, tothom riu, brindis de Fanta de taronja (un dia, és un dia!), etc. El miracle de la pota de pollastre universal que uneix lletres, imatges i persones! El dinar va ser molt divertit, ja que s’havia pensat en una altra dinàmica-joc mentre dinàvem. Consistia a veure qui era capaç de no trencar els coberts. Crec que és alguna idea del Rodari…
Continuava el frenesí. De nou, els presents es van dividir en dos grups per participar en dues noves propostes. Abans però, la Glòria Gorchs ens va presentar l’Escala de les experiències vitals. Tot allò que s’ha de saber a 7 anys a partir d’idees de la Donata Elschenbroich a Todo lo que hay que saber a los siete años: cómo pueden descubrir el mundo los niños. Ed. Destino. A l’escala es podien veure algunes de les idees acompanyades d’una selecció d’àlbums que hi tenien relació. Un àlbum per cada frase, una magnífica selecció! Estàvem, a més, convidats a aportar més idees del que cal saber als set anys.
El nostre grup primerament va tenir l’honor de conèixer als creadors de l’editorial Milimbo. Juanjo Oller, tímid, genial i molt carismàtic ens va explicar el gust per la descoberta, el joc que Milimbo proposa als lectors. Milimbo és una proposta tan diferent, original i divertida. Desitjo que la seva vida sigui mooooolt llarga. El Juanjo, i la seva família, ens van proposar un taller a partir d’un conte clàssic conegut amb elements característics de Milimbo, el cartó, el collage, retallables, coses que es mouen, etc. I allà estàvem, creant el nostre petit àlbum. El que tothom ha volgut fer sempre i potser no ho havia pogut fer mai! Un moment de creació que va donar uns fruits espectaculars. Nous fitxatges per a Milimbo naixien, que es prepari la Fira de Bologna!
I després de retallar, enganxar, pensar i aprendre de la creativitat dels altres, ens trobàvem davant d’una altra gran sessió conduïda per la Marta Ardite la qual acabava d’inaugurar la galeria d’art especialitzada en il·lustració contemporània Ilustrarium.
La Marta, coneixedora de multitud d’il·lustradors, ens va voler fer participar d’un joc que consistia a conèixer i reconèixer l’obra de diferents il·lustradors que podríem dir que han trencat esquemes o que han portat la il·lustració d’àlbums a diferents nivells com ara el Pablo Auladell o la Beatrice Allemagna. Autors amb una personalitat artística forta, amb un bagatge fort de la història de l’art i que fan que l’àlbum actual sigui una obra d’art molt completa.
Després per grups i en comú es reflexionava sobre l’obra de tots aquests autors des de molts punts de vista, la seva línia, el seu estil, com rep el públic aquestes obres, si es publiquen o no, etc. Imagineu-vos a un nombrós públic que hi treballa cada dia i s’apassiona amb l’àlbum il·lustrat donant diferents opinions.
Quantes emocions en un dia, quantes idees al cap! Per sort la bona de la Nati Calvo, acompanyada de tots els ponents ens va fer cinc cèntims del que es va viure i sentir en el primer dia de les jornades.
A descansar que l'endemà al matí havíem de preparar la maleta per a un gran viatge.
Uaaaaaaaaaaaaaoooo! Badall, amunt, dutxa i cap a la Roca Umbert. Diumenge va ser una jornada més centrada en el dia a dia de les biblioteques i altres espais similars.
Va començar la Marta Roig, sempre somrient, per presentar-nos els laboratoris portàtils ideats per ella i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. D’una oratòria fascinant, la senyoreta Roig, ens va presentar els laboratoris que les biblioteques podrem començar a demanar i on absolutament tot està pensat per a una sessió perfecta. Laboratoris que parteixen de la lectura, l’observació i l’experimentació de la literatura infantil i juvenil. Com, per exemple, un que és un gran homenatge a la Iela Mari. La Marta crea i executa uns laboratoris magistrals, podem dir que gran bona part de la manera de fer i projectar-los l’hi devem a ella.
Acte seguit, la Noemí Caballer de l’Escola Lluís Millet del Masnou ens va presentar la tasca que està fent un grup de pares i mares amb el Berenar de contes. Del no-res han ideat propostes a partir de la lectura de text i d’imatge a la seva escola demostrant que si es vol i si es pot, poden sortir coses genials. Gràcies per compartir-ho! I gràcies per les galetes de regal!
Després de la pausa i el cafè que, per cert, no he dit que tot era boníssim i molt ben organitzat, es va fer la darrera dinàmica amb el títol de Maletes!
Cal dir que el dia d’abans ens havien posat deures i cada participant havia d’endur-se una postaleta amb diferents premisses com ara l’enginy i l’humor, l’esperit crític, l’educació visual, la sensibilitat poètica, el gust per la descoberta. Se’ns demanava recordar una experiència per a cada camí i escriure-la de manera ràpida i natural.
Dites postals tenien imatges d’àlbums diferents i amb elles es van formar grups diferents. Havíem de posar tots els pensaments personals en comú i escollir-ne les més interessants. Per a cada camí s’havia de fer la silueta d’una peça de roba amb les reflexions escrites que aniria dintre d’una maleta. Cada maleta, doncs, tindria el bagatge emocional de cada grup en forma de roba amb les paraules escollides. En aquesta dinàmica vaig poder constatar, per si encara no n’era conscient, que tothom en sap molt de tot, que tots tenim mirades diferents, que optem per camins diferents per arribar al mateix lloc o a llocs diferents igual de fantàstics.
Finalment, les peces de roba de cada grup es van portar a cinc maletes on guardàvem tot el nostre bagatge i es van posar en comú algunes reflexions. Eren moltes idees, la vivència de moltes persones. Quan veiem una muntanya, llegim un llibre, veiem una il·lustració, escoltem un so, etc. i ens emocionem i ens fem conscients de l’emoció, la podem transmetre, podem crear, podem compartir. I és que el nostre bagatge ens fa creadors i al mateix temps, ens fa millors receptors. Ens serveix per rebre i per donar, als usuaris, als alumnes, a nosaltres mateixos, a la societat en general.
En aquestes jornades hem omplert les nostres maletes de tal manera que quasi no les podíem tancar!
I per acabar i arrodonir els dos dies, va pujar la Glòria Gorchs de nou per fer les conclusions. D’una manera senzilla i amb un humor digne de qualsevol sèrie de la BBC, va repassar les vivències i les estones junts.
Crec que, al cap i a la fi, es tracta d’intentar ser feliç, nosaltres busquem i trobem la felicitat amb la lectura, les imatges. Vaig ser feliç durant dos dies, que no és fàcil, oi? Només us puc dir gràcies, moltes gràcies!
Ah! Aprofito per parlar de la imatge de les Jornades. La il·lustració creada per l’Ermisenda Soy (seguiu la seva feina!) que tan bé il·lustrava la idea de Camins lectors. Al final de les jornades vaig veure a molta gent fer-se fotos amb el gran vinil de l’esdeveniment de manera espontània. Em va fer pensar en una cosa....Photocall ja! Les jornades es mereixen aquest punt festiu i petard, amb editors, escriptors, il·lustradors, amics, professors, i tota la troupe posant davant del nou vinil de l’any vinent. O ens podriem fer una foto amb el nostre llibre preferit. Vull demanar autògrafs, fer-me fotos amb les celebritats! Us ho imagineu? Seria súper divertit! Les noves estrelles ja venen! Això sí, que no calgui anar de gala, si us plau, que a mi m’agradaria anar del Max del Sendak.
