Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de gener del 2020

Muntdemots: 10 anys escampant paraules i històries com el vent


[Crònica i entrevista de Jaume Vilarrubí, bibliotecari a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà]

El passat 2019 va fer 10 anys que la tardor arriba amb un festival Mundemots sota el braç, un espai de pocs dies que ha anat creixent fins arribar a la setmana, on diferents espais de la ciutat de Barcelona i alguns privilegiats municipis satèl·lits obren les portes per incloure aquestes sessions de narració oral tant per a grans com per a petits a banda de conferències i tallers.

A les biblioteques de Gavà fa força anys que feliçment hi col·laborem, i aquest any fins i tot hem fet unes reflexions sobre l’oralitat a través d’Instagram Live amb la complicitat de les meravelloses Linsabel Noguera i Judith Navarro.

Tot comença i tot acaba en la figura de Rubén Martínez Santana, alquimista de la paraula veneçolà d’origen i català d’adopció tot i que també se’l pot definir com a humà de la terra. Amb un sentit de l’humor tan ràpid com eficaç i d’una poètica per a totes les mirades, aquest polifacètic narrador i músic ha estat gurú per a molts narradors, vocacionals o no. Fa 10 anys es va encaparrar en muntar aquest festival, perquè la paraula i les històries s’han d’escampar com el vent.


Jaume Vilarrubí: Des de quant expliques contes i perquè?

Rubén Martínez: La primera vez que conté, mis compañeros se rieron de mí. Lo hice tan mal, que creo que en realidad no debí insistir y, sin embargo, lo hice. Comencé a contar en público en 1984, con el grupo Cuentos bajo la Sombra, en la Universidad Central de Venezuela. Yo ya escribía, aunque no conseguía publicar nada. Comencé a narrar oralmente como una forma provisional de “publicar", de alguna manera, mis propios cuentos. 35 años y 74 puertas de editoriales cerradas después, sigo “publicando” en el aire.

Com va ser la teva infantesa?

Normal. Como la de la mayoría de la gente. Perros parlantes, el episodio de la vecinita sirena, carreras de galeones, veranos en Marte, la fiesta de la mariposa;
en fin, lo normal.

Entre les prop de dos milions de ciutats que hi ha al mon, com vas decidir venir a Barcelona?

Fue una cita a ciegas. O casi. En 1988 el Festival Internacional de Teatro de Caracas recibió la visita de dos grupos catalanes de teatro: Fura dels Baus y Comediants. Yo quedé tan impresionado con ellos que años después, al buscar una ciudad a la que irme (huyendo del chavismo temprano), pensé: "Si esa tal Barcelona es capaz de producir un teatro así, debe ser una ciudad increíble". Y no me equivoqué.

Com sorgeix Muntdemots? I com ho vas portar a terme?

Aún nos lo preguntamos desde el Festival… Creo que después de tocar puertas durante muchos años, proponiendo la idea, el Centre Cívic Pati Llimona y Biblioteques de Barcelona abrieron finalmente las suyas. Desde entonces, lo venimos celebrando cada año, no sin un considerable esfuerzo por parte de todo el equipo responsable: Judith Navarro, Alicia Molina, Juan Pablo Fuentes, Oriol Toro, Antònia Robles… Y gracias a la participación de nuestros micromecenas, voluntarios, colaboradores, y al concurso de mucha gente.

Explica’ns alguna cosa de la primera edició?

¡Ah! Fue una locura. ¡100 actividades en 8 días! Con apenas recursos. Sirvió para demostrarnos que sí se podía hacer este Festival en Barcelona. Y también que lo mejor para nuestra salud sería hacerlo un poco más pequeño… acabamos convencidos secretamente de que esa sería también la última edición de Munt de Mots.

I el logo/ Mascota, d’on surt?

Es creación de Alekos, narrador oral y artista plástico colombiano. Una de las fundadoras del Festival lo bautizó como “Mumo”. Ha sido la imagen del Festival desde el principio. No sabemos bien qué es. Creemos que el mismo Mumo tampoco lo sabe.

Com veus la narració oral a Barcelona i Catalunya respecte altres ciutats, tant a nivell estatal com europeu? I respecte a Llatinoamerica?

En muchas otras ciudades de Europa y Latinoamérica hay más espacios dedicados a este arte, y está mejor considerado, más valorado, mejor pagado, mejor promocionado. En fin, tal vez aquí las cosas todavía pueden mejorar.

Veus Muntdemots 10 anys més?

Cada edición creo que será la última. Es muchísimo trabajo. Pero, como dije antes, eso creímos ya en 2010 y aquí seguimos. Así que mejor me callo y asumo, con sincera alegría, que pueden venir 10 años más.

Com li explicaries a uns pares i en poques paraules la importància de la narració oral?

Pues así: A ver, unos padres, ¿a ustedes les contaron, o no les contaron cuentos cuando eran pequeños? Pues ahí lo tienen. Gran parte de lo que son es, precisamente, consecuencia de eso…

Jo sé que ets un mestre fent jocs de paraules, es tot improvisació? Tens un superpoder?

El oficio de la narración oral es tan generoso, que consigue poner en tu boca palabras sabias que no sabías que sabías. Por otra parte, improvisar es crear, y crear es creer que se puede croar (dijo el sapo, aún príncipe. Mejor dicho: dijo el sapo a un príncipe). No hay entonces ningún secreto ni superpoder. Solo ganas de jugar (por cierto, el superpoder que en efecto tengo, no tiene que ver con las palabras y sí con la física cuántica, el fideuá y el tetris).

Recomana’ns tres llibres, tres discos, i tres pel·lícules (i algun còmic?)?

Si tengo tu permiso para pasarme, sí.

Los libros: «La Narración Fractal», de Héctor Urién; «Poética Doméstica», de Linsabel Noguera; «El Secreto de Morke», de Inés Macpherson. «La Melancólica Muerte del Chico Ostra», de Tim Burton. Y el cómic, una novela gráfica clásica: «Watchmen», de Alan Moore y Dave Gibbons.

Los discos: «Night of Hunters», Tori Amos; «All Days Are Nights: Songs for Lulu», Rufus Wainwright; «Habana-Paris», Niurka González Núñez y María del Henar Navarro; «Umbrales», Sandra Rehder.

Las películas: «El Atlas de las Nubes», Tom Tykwer y las hermanas Lilly y Lana Wachowski; «West Side Story», de Jerome Robbins y Robert Wise (la he visto unas 20 veces, entre el cine y el dvd); «Reverón», de Margot Benacerraf; «Phantom of the Paradise» de Brian De Palma.

Coneixedor de la teva altra vessant, la musical, en que es diferencia la narració musical de l’oral?

Bueno… hay quien dice que como cantante, soy un buen cuentacuentos, y que como cuentacuentos, soy un pésimo músico. Yo encuentro una gran similitud entre ambas formas. En las dos encuentro que la «improvisación», la recreación, son fundamentales. Sin embargo, y al mismo tiempo, siento en la música una matemática implacable de la que el cuento narrado huye (o debería huir).

I ja per acabar, vols fer-me alguna pregunta?

Pues sí, mira: ¿Qué significa para la sala infantil de la Biblioteca Josep Soler, de Gavà, la colaboración que realiza desde hace años con el Festival Munt de Mots?

[Jaume Vilarrubí] Doncs per nosaltres és un orgull poder col·laborar amb el festival. Sempre hem cregut que el nostre espai de narració oral, l’hora del conte i el Nascuts per llegir, són dues accions estratègiques que cal protegir i mimar tant pel seu potencial com a estimulador emocional, com a eina de comunicació, com a llaç generacional, com a transmissor de coneixement, en definitiva com a eina necessària per a tantes coses totes bones que no em puc imaginar les nostres biblioteques sense elles.

La nostra biblioteca pública ha de ser aquesta àgora igualitària que el ciutadà es mereix, propera i de qualitat. Creu-me Rubén quan et dic que no hi ha cap altre activitat tant rendible, amortitzada, i apassionada com aquesta. Que no es perdi mai la paraula.


dimecres, 8 de juny del 2016

Marató de contes de Guadalajara


La Marató dels contes de Guadalajara, va començar l'any 1992  i aquest any, arriba a  l'edició número 25.
Es celebrarà els dies 17, 18 i 19 de juny. En aquest llarg cap de setmana es podrà participar a la llarga sessió de contes de 46 hores de duració continuades. 

La Marató està dedicada  a la poesia oral. Hi haurà moltes altres activitats, tallers d'introducció a la poesia oral i tradicional i moltes sorpreses més. Encara queden places!!! us podeu inscriure i podeu veure el programa complet a:

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Munt de Mots: 6è Festival de narració oral de Barcelona



Com cada any, el Festival Munt de Mots ja arriba a Barcelona, de la mà de la Associació Munt de Paraules!. Del 19 al 24 d'octubre podreu escoltar en diferents escenaris i espais de la ciutat molts contes i participar, alhora en les diferents activitats programades. Teniu tot el programa complet a la següent adreça:

http://www.muntdemots.org/2015/credits/



divendres, 2 d’octubre del 2015

Cursos de formació a la Biblioteca Can Butjosa

Ara que les vacances ja queden lluny i el nou curs ha començat amb força, repassem les propostes de formació que ens fan des de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa. Com podem veure a la seva web, enguany tenim una oferta àmplia centrada la formació en tres àmbits: la promoció de la lectura entre els joves, la il·lustració i l'art de contar contes. Va dirigida tant a bibliotecaris infantils com a bibliotecaris escolars.

Així tenim:

  • Còmics, contes, novel·les i cinema: estratègies de promoció de la lectura per a joves, a càrrec d'Andrea Pozo. En aquest curs es treballaran les característiques dels joves lectors, la novel·la juvenil de qualitat, l'àlbum il·lustrat al cicle superior de primària i a secundària, la narració seqüencial (això és: còmic, novel·la gràfica, bande dessinée i còmic manga), el cinema i les adaptacions i altres formes de narració (videojocs, jocs de rol, apps narratives). Serà interessant veure quines estratègies i accions de promoció de la lectura es proposen. De fet, a vegades sembla que els astres s'aliniïn: a l'estiu va aparèixer la web bibliotecajuvenil.com, a càrrec de Júlia Baena, que ens parla dels serveis bibliotecaris per a joves, el disseny de web adreçat a aquest públic, la creació d'espais específics, etc., i ara fa 15 dies el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona va fer la trobada "Biblioteca'm. El canvi serà cultural o no serà" on es va parlar dels joves i les biblioteques. Sembla que estem posant, per fi, el focus en aquest públic que sempre ha estat a cavall entre els infants i adults i, amb el qual, sovint no sabíem ben bé com actuar.
  • Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d'infants i joves, a càrrec de Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Jaume Centelles, Marta Roig, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Sònia Fernández i Gisela Ruiz. Per tots aquells que no vau poder assistir a la 9a Escola d'Estiu de Can Butjosa, aquest curs és la segona oportunitat: un repàs per la història de la il·lustració en la literatura infantil i juvenil a Catalunya, la relació entre l'art, els llibres il·lustrats i els infants, com hem de llegir un àlbum il·lustrat i algunes estratègies de promoció de la lectura amb els àlbums il·lustrats com a protagonistes des de les biblioteques i des de les escoles.


  • Cursos de contacontes: ens n'ofereixen dos, un a la tardor i l'altre a la primavera, tots dos a càrrec d'una contacontes professional, Eva Martínez Pardo, que també es especialista en pedagogia sistèmica, la qual cosa aprota una visió holística del fet d'explicar contes tenint en compte la relació que s'estableix entre tots les persones que participen en una sessió. Els cursos són: Els contes a l'aula i Treballem les emocions a través dels contes. Tot i que cada vegada som més els bibliotecaris que ens atrevim a posar-nos davant dels infants i les seves famílies a explicar contes, és important disposar d'oferta formativa que ens ajudi a millorar les aptituds i tenir eines per conduir aquestes activitats. Al cap i a la fi -i aquesta és una opinió personal meva- hauria de ser una competència pròpia d'un bibliotecari infantil. No vull dir amb això que no haguem de comptar amb contacontes professionals, quantes més opcions narratives oferim als infants, millor, però és interessant que nosaltres també ens situem en aquest rol.



Per més informació, podeu consultar la web de la biblioteca o la pàgina de Facebook!

dimarts, 22 de juliol del 2014

2n esmorzar infantil

Amb una mica de retard, us portem el resum que ens ha fet arribar la Isabel Martín sobre la 2a trobada del personal d'àrees infantils de les biblioteques del Baix Llobregat Sud. Aquest cop, la trobada va tenir lloc a la biblioteca de Viladecans el passat 3 d'abril de 2014, i a l'ordre del dia hi havia tres grans temes a tractar.

Contes inclusius

La jornada s'inicia amb l'explicació en profunditat dels contes inclusius, a càrrec de la narradora Elisabeth Ulibarri.

Partint de la premissa “Tots els nens i les nenes, tinguin o no discapacitat, tenen dret a poder gaudir d'una vida cultural i d'oci normalitzada”, l'Elisabeth ens explica el que és un conte inclusiu. Els seus trets més significatius:
  • Arriba a tots els públics.
  • No exclou a ningú.
  • El poden gaudir tant nens amb pluridiscapacitat, com sense, des dels més petits fins als adults.
Tenim al nostre abast una oferta de narració adaptada per poder arribar també a nens amb dificultats cognitives, visuals i auditives. És tracta d'una oferta real, normalitzada i de molta qualitat que pot incorporar-se a la nostra vida cultural (biblioteques, centres cívics, festes majors...) sense excloure ningú.

Tots els narradors que formen part del projecte són professionals de vàlua reconeguda:
  • S'han format específicament per a aquest projecte a l'ANIN.
  • Han fet pràctiques en escoles especials, tots ells han realitzat sessions de contes amb grups de 25/30 nens amb pluridiscapacitats sensorials, intel·lectuals, i físiques i han aconseguit connectar amb aquest públic amb un resultat molt positiu.
Els objectius dels contes inclusius són:
  • Trencar una barrera cultural.
  • Fer cultura a l'abast de tothom.
  • Crear un espai per compartir, on nens amb i sense discapacitat puguin gaudir junts de l'activitat i es puguin conèixer els uns amb els altres.
  • Realitzar de manera indirecta i lúdica una tasca real d'integració i sensibilització.
Podeu trobar més informació sobre els contes inclusius a aquest article del portal Petits i Grans.
Aquí teniu la seva web amb els contactes dels narradors i altres informacions d'interès.

Llibre digital

En Narcís Fluvià, director de la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, ens fa una introducció sobre els llibres digitals que ens convida a reflexionar al voltant d'aquest tema.

En primer lloc, a nivell terminològic, ens explica que no és el mateix un llibre electrònic que un llibre digital. Els termes llibre electrònic es refereixen a l'aparell lector que s'utilitza per llegir un contingut determinat. Mentre que els termes llibre digital fan referència al contingut intel·lectual.

En segon lloc en Narcís ens fa notar com hem incorporat a la nostra quotidianitat els llibres digitals sense ser-ne gaire conscients. Ens posa l'exemple de les consultes que realitzem a les obres de referència digitals (Enciclopèdia catalana, legislació Aranzadi, etc.) sense plantejar-nos si estem consultant un llibre o no.

Molts dels nostres usuaris ja són lectors de llibres digitals via smartphones, tauletes o bé ginys dedicats (pantalles de tinta electrònica). És important que la biblioteca estigui amatent als avenços constants en aquest món: si la biblioteca és el referent municipal de lectura, hauria d’estar al davant dels seus usuaris en coneixement sobre l’estat actual de l’evolució de la lectura digital.

En general, les obres digitals disponibles no són pròpiament llibres digitals, sinó llibres digitalitzats. És a dir, que reprodueixen fidelment el llibre convencional en format digital. Un llibre digital hauria d’aprofitar les possibilitats que ofereix l’entorn digital. De la mateixa manera que el llibre en paper pot jugar en relleu, despleglables o amb el tacte, una obra digital ha d’aprofitar els avantatges tecnològics que suposa la connectivitat via hipertext, i la convergència de mitjans (so, imatge, moviment, etc.). Com més adaptada estigui una obra a l’entorn digital, menys semblança tindrà amb el llibre analògic convencional. Arribarà un moment que el llibre infantil serà una app i serà difícil discernir si ens trobem davant d’un llibre, un joc, o una altra mena de programa.

Documentació relacionada que podeu consultar:

Projecció de pel·lícules a la biblioteca

La Montse Famadas, responsable de la sala infantil de la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, ens explica la seva experiència en relació a una activitat que es va veure interrompuda a causa de la reclamació del pagament de drets d'exhibició.

Arran de l’exhibició de la pel·lícula Companys, procés a Catalunya, realitzada per encàrrec municipal en l’aniversari de l’assassinat del President Companys, es va posar en contacte amb la biblioteca el representat a Esplugues de la llicència Umbrella. Demanava el pagament dels drets de projecció per aquesta pel·lícula, però sobretot demanava la subscripció anual a aquesta llicència per a la futura projecció d’altres pel·lícules. No van arribar a un acord amb l’Ajuntament.

Això va afectar la programació infantil. La biblioteca d’Esplugues realitza una activitat infantil setmanal d’anglès: cada quinze dies, una persona nativa voluntària realitza un taller; i un cop al mes una rondallaire explica un conte en anglès. La setmana que quedava lliure projectàvem un DVD de les Tres Bessones expressament ideat per ensenyar i practicar l’anglès amb els infants. Abans de tenir problemes més seriosos es va optar per eliminar la sessió de projecció de vídeos en anglès.

La Isabel Martín, itinerant de la zona, explica l'experiència de l'Hospitalet pel que fa al pagament de drets d'exhibició per les projeccions cinematogràfiques. L'Ajuntament paga per a cadascuna de les 8 biblioteques de la xarxa 1€ per seient, fet que li suposa la quantitat d'aproximadament uns 1.000€ anuals per aquest concepte.

Aquí trobareu més informació sobre la llicència Umbrella.

dissabte, 18 de maig del 2013

Èxit en la primera edició de la Fira Conte va! Va de contes


Tot just fa una setmana es va celebrar a Vilanova i la Geltrú amb gran èxit de participació, la 1a Fira Conte va! Va de contes. Una Fira que parteix del desig de continuar gaudint de la Literatura Infantil tal i com ho feia la Judit Sendra: mestra, contacontes i gran amant dels contes il·lustrats vilanovina.

Autors, il·lustradors, editorials, biblioteques, llibreries, personatges de contes... Totes les vessants del conte estaven representades a través d'exposicions, tallers i espectacles infantils.

Al llarg de tot el dia a la Plaça de les Neus es van oferir diferents tallers infantils repartits en diferents carpes. Una d'elles acollia una marató ininterrompuda de contes on autors i contacontes van omplir de màgia la plaça amb les seves narracions.
La plaça també comptava amb una mostra de productes il·lustrats, titellaires, maquillatge i la presència de molts personatges de contes que per una estona havien saltat dels seus llibres per saludar als més petits: l'esquirol poruc, la Pepa Pig, en Dolcet, la Tina Superbruixa o els personatges de la biblioteca virtual Gènius i Valentina van ser alguns d'ells.

Per la tarda la Fira oferia tres espectacles amb dues representacions cadascun. Al Teatre Principal la Companyia Peus Grossos i Les 1001 nits, al Museu Romàntic Can Papiol Subi & Anna i els seus Contes il·lustrats i al Foment vilanoví on es va representar el conte Saltironets per la companyia Momepane.

A banda d'aquestes activitats, la Fira ofereix dues exposicions d'il·lustracions infantils que es poden visitar fins el 9 de juny:


Foment Vilanoví amb l'exposició col·lectiva dels alumnes de l'Escola de la Dona Francesca Bonnemaison: "Prínceps, herois i valents" "Nenes, bruixes i princeses". Una doble exposició coordinada per Ignasi Blanch.

Centre d'Art Contemporani La Sala: amb una altra exposició col·lectiva "Conte va! Va de contes" amb els il·lustradors: Lluís Amaré, Marta Balaguer, Ignasi Blanch, Mariona Cabassa, Mercè Canals, Lluís Ferrer, Glòria Fort, Carles Hernàndez, JuanolO, Òscar Julve, Cristina Losantos, Rosa del Rey, Sebastia Serra, Jordi Sunyer, Joan Thelorius, Jordi Vilà Delclós i Roger Zanni.

Il·lustradors exposició La Sala i membres de l'Associació pel FLIJSG

Aquesta exposició inclou "El racó de la Judit": un recull d'objectes i decorats que la Judit utilitzava per explicar els seus contes.

Des de l'Associació pel Foment de la Literatura Infantil Judit Sendra García valoren com a molt possitiva aquesta primera edició i ja pensen en començar a treballar en la segona.

diumenge, 12 de maig del 2013

Contes a domicili

Quan semblava que tot estava vist en l'àmbit de la narració oral, rebem la notícia d'una iniciativa molt i molt original i bonica.Tres narradores tarragonines acaben de crear ENTRETES -entret(R)es-, un col·lectiu de contacontes a domicili. 


La Imma Pujol, la Carme González i la Rat Cebrián, narradores amb més de vint anys d'experiència, han creat Contes a domicili i s'ofereixen per venir a casa vostra per a explicar contes als vostres fills. 


Passegeu-vos pel seu bloc i descobriu la logística de tot plegat perquè el projecte no té res a veure amb un negoci convencional, tot al contrari. 
De les condicions que demanen aquestes professionals es desprèn un amor incondicional per la narració oral i la intenció de fer perdurar l'art d'explicar contes a les cases. 

Ens avisen que no és un espectacle, que vénen només amb la veu, sense disfresses ni decorats. Que actuen com a màxim per als membres de la família: res d'animar festes de pijames...

I sobretot, no cobren amb euros, volen cobrar en espècies i res comprat en una botiga: un cistell de verdures de l'hort casolà, un jersei teixit per l'àvia, un val per un sopar...

Molta sort! i esperem que la Imma, una bibbotoniana històrica, ens faci la crònica de com avança la iniciativa!

dilluns, 4 de febrer del 2013

Treballant el patrimoni immaterial dels pescadors des de la Sala Infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port de Tarragona.

El passat mes de novembre va cloure el cicle anyal “El mar bressol de contes. Contes des del bressol” organitzat conjuntament entre la Sala Infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port de Tarragona, amb la presentació del conte: En Pere, El Vermell, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo.




El conte publicat per l'Autoritat Portuària de Tarragona i il·lustrat per Antonio Latre, narra la història d'un nen dels anys 50 que vol fer-se pescador per arribar a ser patró de barca.  

El projecte "El Serrallo un lloc de conte. La memòria dels pescadors" es va iniciar l'any 2011 amb la intenció de recuperar el patrimoni immaterial dels pescadors recollint el testimoni de persones vinculades al barri mariner tarragoní del Serrallo. Aquest testimoni oral que només viu en el record dels pescadors més grans es recull en aquest conte adreçat al públic infantil. Aquest és primer títol de la col·lecció Petit Museu. A hores d'ara podem avançar que el novembre d'enguany es publicarà el segon conte sobre la cuina de barca al Serrallo dels anys 50 que, com en el primer títol, inclourà el conte per a més petits i a la part final la versió ampliada amb un glossari  dels mots de l'argot mariner que surten en el relat.

Aquesta activitat està inclosa dins el cicle adreçat al públic familiar “El mar bressol de contes. Contes des del bressol” iniciat l'any 2010 fruit d'un conveni entre les dues institucions que inclou la realització d'activitats conjuntes al voltant del foment de la lectura i el patrimoni marítim. Les activitats es combinen entre l'espai del Museu i el de la Sala Infantil de la Biblioteca.
Com a novetat aquest 2012 ens va estrenar un primer Laboratori de Lletres i Imatges molt escaient “Un mar de lletres” inspirat en el Laboratori de Lletres i Imatges de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers que va resultar ser tot un èxit.

Aquí teniu un petit reportatge de com va anar l'activitat amb la presentació i narració del conte. A primera línia hi veureu els autèntics protagonistes: els pescadors i les seves famílies que fan possible aquest projecte tan engrescador.
Si esteu interessats en aconseguir el conte cal que us adreceu al Museu del Port de Tarragona.




dilluns, 30 de juliol del 2012

Durant tot l'estiu, de juliol a setembre tens una cita amb les biblioteques Municipals de la Comarca del Maresme! Un festival que es fa cada any per aquestes dates.> El festival Multipolar de contes per adults!
 Més informació a:

http://issuu.com/lapompeu/docs/edici__estiu_2012