El dimarts 20 de juliol, es va lliurar el XII Premi Carme Romaní a l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran i Armengol, per tota la seva trajectòria dedicada al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, a càrrec del Bib.Botó, Grup de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes de Catalunya, a la Llibreria Al·lots de Barcelona.
Per qui no sàpiga qui és la Teresa Duran us direm que és dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia, ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral Els suports narratius dins la literatura infantil (2001), va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures.
Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica.
L’humor i l’emotivitat ens ha acompanyat durant tota la trobada sobretot, quan la Teresa ens ha dit que ens havíem begut l’enteniment i creia que no mereixia el guardó. Evidentment que no tenia raó, perquè tot el Grup del Bib.Botó estava d’acord que era la candidatura més ferma pel XII Premi.
L’Acte ha començat a les 11 del matí, amb unes paraules de la Nati Calvo, en representació de la Coordinació del Bib.Botó, on agraeix l’acompanyament i el suport en el camí de la literatura infantil i juvenil, fent ressò que hi va haver un abans i un després de conèixer-la.La Paula Jarrin, responsable d’Al·lots que tan amablement ens ha acollit a la Llibreria per lliurar el premi, va constatar el regal de tenir la Teresa a prop i d’estar sempre disponible. També va llançar un agraïment al Grup de treball Bib.Botó per acollir-la.
Tot seguit per part dels responsables del premi, es fa una petita ressenya de qui era la Carme Romaní i què va significar pel Bib.Botó. Aquest premi és un reconeixement i agraïment de tot el que ens va ensenyar. És humil, íntim, discret i sincer tal com era la Carme i de fet com és també la Teresa.
Per finalitzar, es fa l’entrega dels guardons, el diploma i l’ampolla de vidre, amb sorra de platja de Castelldefels i la branca de romaní dins.
La Teresa fa els agraïments i ens insta a cadascuna de les assistents a explicar com la vam conèixer i què vam aprendre d’ella. A canvi ens fa un regal, una làmina d’una flor pintada per ella. Ens explica que la flor gran simbolitza la biblioteca i les flors petites els que venen al darrere, ja que en proposar-li el premi li vam dir que ella ens ha obert el camí, que ens ha ensenyat a nosaltres i nosaltres ensenyarem als més joves.
Ha estat un moment especialment emotiu on s’han recordat l’assistència a cursos, xerrades, ponències, la seva tesi, llibres com: Un i un i un... fan cent, Pim, pam, pum, poma, Llibre de la por, Mares a l’engròs...
Es destaca la seva generositat a l’hora de compartir el seu saber, el seu paper de mestra de veritat, que és el que permet que darrere en vinguin molts d’altres. El fet que sigui propera, natural, la seva expertesa, els moments compartits a Montreuil, la descoberta de París de la seva mà, fer-nos sentir estimades i reconegudes com a bibliotecàries.La Teresa comparteix el record del què va ser per ella la biblioteca i es remunta a quan tenia 8 anys, que va estudiar a una escola on hi havia una biblioteca escolar. Per a ella era la caverna d’Ali Baba i les bibliotecàries eren màgiques, perquè coneixien els llibres i sempre encertaven en les recomanacions. També fa una reivindicació de la importància de les biblioteques escolars.
I com era d’esperar l’acte no podia acabar millor que amb un petit tast de llaminadures, bombons amb licor i galetes que ens va portar la Teresa. Per cert, estaven boníssimes!!
Teresa moltes Gràcies i Enhorabona!