Crònica oficial:
El passat 16 de setembre va haver-hi una trobada a la Sala Raval del CCCB dins el marc de treball amb Joves del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
La trobada tenia un títol molt suggerent: BIBLIOTECA'M. El canvi serà cultural i va constar de dues parts.
Primer, una breu presentació del document “Joves i serveis bibliotecaris. Propostes de millora”, a càrrec d'Ester Omella del Servei de Biblioteques de la Diputació, que podeu consultar en aquest enllaç.
A continuació, la presentació de dos projectes culturals d'èxit, dirigits a joves, que podien ser inspiradors per a les biblioteques:
Primer vam conèixer el Projecte “Habitació 1418. Museus i trobada activa amb els adolescents”, de la mà de Fito Conesa, director i programador del projecte Habitació
1418.
Es tracta d'una iniciativa conjunta del MACBA i CCCB per a la trobada activa
amb el públic adolescent (entre 14 i 18 anys).Habitació 1418, es defineix com "un espai creatiu per a joves de 14 a 18 anys".
Fito Conesa explica que el projecte neix amb l'intent de fer entrar els joves als museus, després que l'estadística ha demostrat la gran devallada de públic d'aquesta franja.
La idea és que sigui "Una plataforma altament flexible i siguin els mateixos usuaris els qui vagin modulant-ne el perfil. S’hi desplegarà una programació continuada d’activitats i es podrà fer un ús lliure dels recursos que el MACBA i el CCCB suggereixin".
El programa vol arribar a joves de l’àrea metropolitana i desenvolupar una vinculació especial amb el Raval.
Totes les activitats són gratuïtes. No cal inscripció.
Més informació: info@habitacio1418.org
A continuació vam sentir la presentació del projecte “Mandarache de Formació de Lectors. Transició a la
vida adulta a través de la lectura”, a càrrec d’Alberto Soler Soto,
coordinador del projecte Premio Mandarache de Jóvenes Lectores de
Cartagena, distingit l'any 2014 amb el Premi Nacional al Foment de la
Lectura.
Es tracta d'un premi literari a nivell de tota Cartagena, on els joves d'entre 12 i 35 anys s'organitzen en jurats i són ells mateixos els que trien la millor novel·la de l'any. L'autor guanyador es troba amb els joves. Les votacions es fan via web i les lectures són escollides per un grup promotor integrat per bibliotecaris, mestres, llibreters, voluntaris, etc. Val la pena entrar a la web de Mandarache i conèixer amb més detall la iniciativa.
El més interessant de tot plegat va ser sens dubte l'actitud i el canvi de mirada que proposaven Fito Conesa i Alberto Soler Soto. Ens deien que no pot ser que quan entren joves a la biblioteca, ja ens agafi la mandra, que ens hi fiquem d'esquena. Demanaven un canvi en la relació de les institucions culturals i els joves. Els joves havien de deixar de ser usuaris per passar a ser participants actius, amb veu i vot.
D'aquí l'eslògan de la dinàmica que van proposar al final:
"Biblioteca’m. El canvi serà cultural”,
la
biblioteca com un verb, un procés, una acció.
Abracem el canvi.
Bibliotequem-nos"
Crònica personal:
I ara, deixeu-me que us exposi la meva reflexió personal, no consensuada amb Bib.botó, i així obro debat:
El millor de la trobada:
- La sacsejada, la il·lusió que transmetien el Fito i l'Alberto: "La biblioteca no fa coses per a la gent, la gent fa les coses a la biblioteca".
- Les ganes de fer, de provar, de moure consciències, de canviar dinàmiques, de trencar tòpics (els graffiteros tenen una mitjana de 40 anys i els skate, més o menys! No tots els joves escolten hip hop ni rap...)
- L'exemple que van posar per demostrar que no podem parlar de joves com un tot, sinó que hi ha joves de tota mena. Imagineu un club de lectura amb: la guanyadora de la Voz kids, el Piqué, el Pequeño Nicolás i la Hannah Montana.
- els interrogants que s'obren veient com els museus han començat a fer proves donant espais de trobada i possibilitats de programació als joves. Els donem diners perquè comprin fons documental? Espai per a programar? Un espai físic? On és el límit? Que vinguin els joves a qualsevol preu? Hem d'entendre la cultura dins una bossa molt més gran d'oci cultural?...
El pitjor de la trobada:
- Evidenciar que poc que ens estimem els projectes de casa nostra i quina poca memòria que tenim!
Quan es parlava del Premi Mandarache estic segura que el 70% dels bibliotecaris de la sala vam pensar el mateix: això és igual que el Premi Protagonista Jove i l'Atrapallibres que organitza el CLIJCAT, on els joves es constitueixen com a jurats per votar el millor llibre de l'any.
Ens donaven xifres de Cartagena: l'any 2014 havien participat 4.700 joves d’entre 12 i 15 anys i 15 i 35 anys.
El Premi Protagonista jove compleix ara 20 anys i l'Atrapallibres 11.
Al 2014 van participar 900 joves al Premi Protagonista Jove i 5.500 a l'Atrapallibres.
Enteneu-me! que no es tracta d'una competició ni de treure mèrit al projecte genial que s'està portant a Cartagena, les imatges del Premi feien molt goig. I que hi participin joves fins a 35 anys també!
Felicitats i mil vegades felicitats Antonio i companyia.
Només es tracta de mimar una mica els nostres propis projectes, que n'hi ha, i de molt bons i en tot cas, aprendre i "copiar" del que veiem a fora.
Per exemple, a Cartagena, les administracions paguen els exemplars dels llibres i els regalen als joves lectors, comprats a través de llibreries. A banda de pagar les visites dels autors finalistes, els autocars per traslladar els joves a les trobades i un petit premi econòmic pel guanyador final.
Estic segura que si es recolzés al CLIJCAT, principalment amb la compra dels llibres dels PJ i els Atrapa, seria més fàcil poder fer créixer el premi i omplir el Teatre Nacional.
- I ja que hi som, deixeu-me fer un altra comentari "tòxic":
Alberto Soler va dir una frase més o menys així: "Si poses 500 llibres en una casa amb nens petits els índexs culturals, etc. pugen positivament.."
Va, pregunta de concurs Tic-Tac, tic-tac... Ha existit en el nostre país algun projecte que es basava en aquesta evidència, en la importància de la lectura des del naixement, i que hem deixat morir estrepitosament?
De totes maneres, no em feu cas, jo només sóc una bibliotecària rencorosa.
Com deien en Fito i l'Antonio, el canvi no serà econòmic, sinó cultural. No ens fem mala sang per la manca de recursos i comencem a canviar la nostra mirada envers els joves.
Jo, de moment, vaig a buscar el contacte d'en Piqué per veure si es vol apuntar al club de lectura juvenil de la biblioteca. Al Petit Nicolás i el seu pullover blau us el deixo a vosaltres.
3 comentaris:
No podia estar més d'acord.
Últimament en aquest tipus d'actes tinc la sensació que se'ls omple la boca d'idees boníssimes que fan a fora, quan en realitat són idees que ja s'han dut a terme aquí, o potser molt similars... i no estic reclamant la "originalitat" de la idea, sinó el suport que cal perquè aquesta arribi a bon port.
Sí, el canvi serà cultural, però precisament aquest canvi cultural cal que arribi "als de dalt", perquè els de baix fa estona que emprenyem sense que se'ns escolti!
Molt, molt d'acord quan parleu dels premis Atrapallibres i Protagonista Jove (i també en la possibilitat que els joves puguin proposar i gestionar activitats pròpies a la biblioteca, tot i que caldria separar l'espai jove de l'infantil, que els fa sortir taques a la pell quan se'ls ajunta amb el tema infantil). I no vull que penseu que només em centro en la pela (aquesta ho diu perquè està als finalistes de l'Atrapllibres...). És que és de calaix que les biblioteques fan un treball imprescindible, però que també cal treballar la creació de biblioteques personals, de la vinculació amb aquell llibre que t'ha agradat tant que n'has fet un club de lectura, que has votat, que t'ha permès conèixer a l'autor. Ho constato cada cop que vaig a una escola on el llibre està socialitzat i els nens es queden amb un pam de nas perquè no els puc signar el seu exemplar. I això perquè no veig el moment en què s'adonen que el llibre no se'l podran endur a casa...
Gràcies per la crònica!
Gràcies! Sí i sí!
Publica un comentari a l'entrada