Prop d’una vintena de persones ens vam trobar el passat dijous 11 de març a través de Zoom per parlar de Joan Barceló i Cullerés i dels llibres que hem llegit. La convocatòria, coordinada entre el grup de treball Bib.Botó, el CLIJCAT i l’AELC, s’emmarca en la celebració de l’any Barceló, commemorant que el passat 2020 es van complir 40 anys de la seva prematura mort.
La trobada s’inicia amb una breu presentació de Nati Calvo, una de les coordinadores del Bib.Botó, donant pas a la Mercè Canela, escriptora a més de lectora de Joan Barceló, que el va conèixer a finals dels anys 70, quan ambdós començaven el seu camí en el món de la literatura infantil i juvenil en català.
La Mercè comença definint l’obra de Joan Barceló amb una frase, escrita a petició del regidor de cultura de Menàrguens per una exposició commemorativa que recorrerà les comarques de Lleida:
El Joan tenia un do especial per triar les paraules i enfilar-les amb lligams subtils. Aconseguia omplir-te el cap d’imatges i el cor d’emocions, submergir-te en els mons que creava, intensos, fantàstics, tocats d’aquella ironia sorneguera i una mica melangiosa que li ballava sempre als ulls.
La Mercè explica com llegir Ulls de gat mesquer va ser tota una experiència. Demostrava una maduresa narrativa, una força i una capacitat per crear imatges, que sobtaven en una persona tan jove com era el seu autor.
La seva obra, desenvolupada entre els 19 i els 24 anys, és extensa i de moltíssima qualitat. Cert és que de les obres que no s’arriben a publicar en vida, i que es van recuperant després gràcies al seu germà Damià, n’hi ha molta que segur li hagués agradat revisar més a fons abans de la seva publicació, però tot i així és sorprenent la seva força i capacitat de treball.
De les seves influències, en Joan sempre mencionava la importància de les dones del seu poble en la narració d’històries (la seva mare, la seva àvia), i la lectura dels psalms en l’època que va estudiar al seminari. Era un grandíssim observador i tenia una molt bona memòria, i amb tot plegat va crear un univers propi molt personal, que s’aprecia clarament en els dos escenaris principals on desenvolupa les seves històries (el poble, Vacalforges, en referència a Menàrguens; la ciutat, Cordenit, en referència a Barcelona) i en els personatges que travessen diferents llibres.
Es viu en aquells anys un moment de gran efervescència en la literatura catalana. Entre d’altres, sorgeix l’AELC i el CLIJCAT i la literatura infantil i juvenil comença a perfilar-se com una bon negoci, ja que comença a veure’s que ven fins i tot més que la literatura d’adults, i això en Joan Barceló ho va saber copsar, però sense que l’escriptura per infants el fes renunciar les principals característiques de la seva escriptura.
- La importància dels escenaris, dels móns on s’ambienten les seves històries, i de les descripcions dels mateixos, amb una gran força que li ve donada per les seves dots d’observació i la seva capacitat plàstica com a pintor.
- La poesia, sempre filtrada a la seva narrativa, a través del ritme de les seves frases i de les imatges que crea.
- La presència d’elements fantàstics (sempre “tocant de peus al cel”).
- La crítica social, a tot tipus d’institucions.
- L’ús de la ironia, el sarcasme i el sentit de l’humor.
Són aquests dos últims elements potser factors que fan que no es reeditin les seves obres avui dia? Era irreverent i políticament incorrecte, d’això no hi ha dubte, i ens quedem amb la pregunta de si a la societat actual hi ha, paradoxalment, més censura que a la de fa 40 anys…
Després d’aquesta xerrada/presentació de l’autor i la seva obra, la Mercè dona pas a la Imma Pujol, bibliotecària de Tarragona i moderadora de clubs de lectura, que acompanya el debat de les persones que hem llegit alguna o vàries de les obres de Joan Barceló i les comentem entre totes.
La Imma comparteix amb nosaltres una part de les notes que va prendre per preparar-se com a moderadora d’aquest club de lectura tan especial:
Moltes gràcies per a donar-me l’oportunitat de moderar aquest club de lectura. Per a mi ha estat una gran descoberta i una oportunitat d’aprofundir en l’obra de Joan Barceló.
Sincerament, us he de confessar, que fa només unes setmanes que conec a l’autor i a una petita part de la seva obra. He topat amb un autor que no coneixia i encuriosida, mentre l’anava llegint, he començat a cercar-ne informació.
I com més el llegia més em demanava.... Com pot ser que no n’hagués sentit mai a parlar? Perquè no l’havia llegit fins ara? Perquè va caure en l’oblit?
Sigui com sigui, per sort ara ja no és així, he viscut aquestes tres lectures com tres viatges acompanyant els personatges i de bracet amb l’autor.
En Barceló ens fa viatjar per un món real, un món que sembla que no acaba de donar respostes a les inquietuds i problemes dels seus personatges, sigui Vacalforges, Cordenit, Lleida o València... i també per un món fantàstic, poblat de personatges increïbles i d’espai sorprenents, on sembla que sí que els seus herois troben l’ajut que necessiten i la raó de viure.
A Viatge enllunat vivim el viatge iniciàtic d’en Nicèfores per a poder dibuixar l’altra cara de la lluna o per a poder trobar sentit al món i a la seva vida. Curiosament trobarà aquest sentit, la resposta, en el món de la fantasia que l’autor tan reivindica i defensa com una part de la nostra realitat. Una novel·la que sobreexeix fantasia per totes bandes.
És ben curiós el que Barceló diu de la seva pròpia obra:
‘És com si l’hagués escrita sense tocar de peus a terra, en una nit de lluna plena, mentre les bruixes es pentinen les trenes i els infants somien vaixells pirates amb mariners que toquen l’acordió’
Amb Ulls de gat mesquer, acompanyem l’Eloïm en un altre viatge iniciàtic, en aquest cas no per voluntat pròpia, sinó per a alliberar el seu pare que ha estat fet presoner per la Inquisició pel fet de ser jueu. Una novel·la d’aventures amb elements màgics i un rerefons històric. De nou el nostre jove heroi retorna vencedor a casa gràcies als personatges que viuen en el món fantàstic.
I amb Pare de rates, una novel·la al meu entendre per a adults, hem seguit el viatge iniciàtic d’en Marc pel món dels adults i en la seva construcció del jo. Una obra d’iniciació a tot: drogues, sexes, sectes... com a via d’escapatòria a una realitat que es presenta molt dura.
Tres lectures, tres viatges...
Unes obres i un autor que cal llegir sense pressa, assaborint cada frase, cada mot, cada lletra, a poc a poc i rellegint-lo per a absorbir la seva essència màgica.
Un autor que reivindica per sobre de tot, com feia Pere Calders, TOCAR DE PEUS AL CEL.
Espero amb moltes ganes de poder compartir amb tots vosaltres els vostres viatges al costat d’en Barceló i descobrir-ne detalls i anècdotes viscudes.
Durant el debat, les lectores destaquem de nou com ens ha sorprès la riquesa del llenguatge, especialment a Ulls de gat mesquer. Parlem d’un tema que de tant en tant salta a les polèmiques de la LIJ, que és si estem “aigualint” la llengua dels llibres adreçats als infants i quin tipus de recorregut ha de tenir un lector de 10-12 anys per poder gaudir d’un llibre amb una riquesa lingüística com Ulls de gat mesquer.
També parlem de la lisèrgia i les aventures desaforades de Viatge enllunat; de la presència de la poesia, de com una lectura en veu alta ens permet frenar una mica l’acceleració a que ens aboca la seva lectura.
En general, parlem de com és de desolador que un llibre com Ulls de gat mesquer estigui a punt de desaparèixer pràcticament de les biblioteques - ja ni tan sols parlem del fet que sigui un títol viu i disponible a les llibreries. O sí, parlem-ne, i elevem les nostres queixes per tenir un sector editorial que deixa que joies de la història literària del nostre idioma caiguin en l’oblit.
I això ens porta a parlar d’un possible “cànon” de la literatura infantil i juvenil catalana, de la dificultat de crear-lo, de qui hauria de fer-lo i de com, un cop establert, caldria que es mantingués viu en el mercat editorial perquè les obres estiguessin sempre disponibles. El cànon, no tant pensat perquè els infants llegeixin segons quines obres actualment, però perquè permeti de saber d’on venim i conèixer les arrels i influències de la nostra literatura.
Nosaltres, per la nostra part, fent-li aquest homenatge volíem obligar-nos a llegir-lo i a incorporar-lo al nostre bagul literari. Hi hem posat el nostre granet de sorra.
***
Imatges “capturades” de la trobada virtual del passat 11 de març de 2021, i imatges de l’arxiu de la família Barceló que apareixen a aquest article de Núvol.
Aprofitem l’avinentesa per recomanar-vos aquest espisodi del programa de ràdio “Ciutat Maragda” dedicat a Joan Barceló, emès el passat 20 de març de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada