dimarts, 30 de maig del 2017

Pere Torné Esquius, “el poeta de les petites coses”

[Text de l'Anna Herráez, responsable del Servei de Documentació de Literatura Infatil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.]

Aquests dies el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acull una selecció d’obres del dibuixant i pintor català Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879 - Flavacourt, França, 1936) sota el títol “Poètica quotidiana”. No en va, l’artista va ser conegut com “el poeta de les petites coses”.

L’autor es va formar a l’Escola Llotja de Barcelona, on va coincidir amb Picasso. La singularitat de la seva obra impedeix l’adscripció a cap corrent artística de l’època i estilísticament, els seus treballs no pertanyen ni al modernisme ni al noucentisme.

Torné Esquius va saber crear un llenguatge molt personal, sobretot en la recreació del món de l’infant. L’obra de caràcter infantil es va plasmar en tots els seus registres clàssics, des del dibuix i la pintura fins a la il·lustració de premsa i revistes. Però fou sobretot la il·lustració de contes infantils i llibres de tall pedagògic per a infants el que li va donar més popularitat i on hi destaquen obres realitzades conjuntament amb la compositora i pedagoga Narcisa Freixas.

L’autor va començar a il·lustrar les Cançons d’infants el 1905, any a partir del qual es va iniciar en el món de la il·lustració infantil. Es van fer diverses sèries, a través de les quals s’aplegava a la perfecció música, poesia i imatge. Esquius es va implicar plenament en el projecte i en la difusió del mateix a través d’activitats de Cultura Musical Popular.



Posteriorment, va dibuixar un gran nombre de llibres infantils, tant educatius com d’imaginació. Amb un estil planer i naïf, la seva obra fou definitiva dins la història de la il·lustració catalana. Als seus contes il·lustrats, hi trobarem traces d’un tarannà que es perllonga fins a artistes contemporanis, com és el cas de Roser Capdevila.

A la mostra podem observar algunes de les obres més cèlebres de Torné Esquius, els Dolços indrets de Catalunya, tot un catàleg d’arquitectura domèstica popular i d’elements religiosos on es poden veure les petjades de molts racons de la geografia catalana. Escenes d’interiors i imatges costumistes de carrer, on els recursos estilístics treballen al servei de l’evocació i de la transmissió d’emocions.


Part de l’exposició també s’ha dedicat a una de les temàtiques principals dels treballs d’Esquius: l’erotisme. Imatges de cossos nus femenins, contrasten amb escenes de carrer protagonitzades per dides, cotxers i infants que comparteixen espai expositiu.


Finalment, al fons de la sala, hi podem trobar un conjunt de plafons apaïsats, realitzats en oli sobre tela, que van ser concebuts com a decoració per a l’habitació d’un infant, i a partir dels quals es pot veure l’essència de l’obra infantil de l’autor.

D’entre les obres exposades, hi destaquen les il·lustracions els Contes d’Andersen i alguns dels contes clàssics de Perrault (El gat amb botes, La caputxeta vermella, La rateta i Les fades). La maqueta original d’aquests últims es pot admirar per primer cop a l’exposició.

Val a dir, que tant els contes d’Andersen com els de Perrault van ser edicions traduïdes per Josep Carner. Aquests últims llibres, van ser editats per una de les impremtes capdavanteres de l’època (Tobella) i es presentaven a partir d’un text trilingüe (català, castellà i francès), fet que denota una visió oberta i precursora.


L’obra de Torné Esquius, està estretament lligada a les arts gràfiques, a través de les col·laboracions regulars que va establir amb Ramon Tobella, propietari de l’impremta homònima. Molts dels materials impresos (llibres, postals i targetes de felicitació) porten el segell inconfusible de qualitat d’aquesta editorial.

Tot i la seva condició efímera i la delicadesa del material, els diferents objectes han esdevingut veritables peces de col·leccionisme que han arribat a nosaltres, en molts casos, gràcies a la cura i cessió de particulars.


Ara estem de sort, podem visitar aquesta exposició i admirar algunes de les seves peces inèdites que hi seran al Museu fins el 9 de juliol. Al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) de la Biblioteca Xavier Benguerel podeu trobar alguns dels seus treballs i també accedir al fons digital.