dissabte, 30 de maig del 2020

Reobrir les biblioteques després de la crisi del Covid-19: una jornada de reflexió

Captura de pantalla d'Anna Juan Cantavella

El passat 14 de maig, després de dos mesos de confinament i biblioteques tancades a causa de la crisi del Covid-19 i davant la perspectiva de tornar a obrir i la situació en la qual ens trobem tots plegats, el grup de treball Bib.Botó va proposar algunes de les bibliotecàries que en formen part, més alguns convidats especialment vinculats a l'educació i el foment lector a trobar-se i reflexionar, cadascú des de la seva experiència i els seus dubtes, sobre el què i el com d'una reobertura d'equipaments que ja tenim aquí.

Què ha passat en aquests mesos?
Què hem fet com a biblioteques?
Què ha fet - què ha pogut fer - l'educació?
I sobretot, a partir d'ara... com acostem la lectura als infants i les famílies? com ens assegurem que ningú en queda exclòs?

Són molts els dubtes, els fronts oberts, les possibilitats de treball, d'ajuda, d'acostament, de suport, de servei.

Us deixem un intent de resumir les principals idees de les que vam parlar (PDF).

I també, us recomanem que llegiu l'article de la Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac, publicat a la revista digital Catorze i que igualment recull algunes de les reflexions que van sorgir arrel d'aquesta trobada: Les biblioteques després de la pandèmia: 14 idees sobre com aquest servei cultural pot afrontar el desconfinament.

dilluns, 9 de març del 2020

XI Premi Carme Romaní - Elisenda Trias i Isabel Serrano

El passat mes de gener es va fer entrega del XI Premi Carme Romaní a la Biblioteca de Can Fabra de Barcelona. Aquest premi l'atorga cada any el Grup de Treball BibBotó, del Col.legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya.

El XI Premi ha estat per l'Elisenda Trias, pediatra i membre de la Societat Catalana de Pediatria i Isabel Serrano, infermera. Concedit per l'impuls, la implantació i la difusió del Projecte NASCUTS PER LLEGIR, que van dur a terme al CAP del Centre Assistencial del barri de Sant Andreu.

Totes dues van ser clau a l'hora de conceptualitzar el Programa Nascuts per Llegir, aconseguint el recolzament institucional de les entitats del sector de la salut, integrats per la Societat Catalana de Pediatria, l'Associació Catalana d'Infermeria Pediàtrica i l'Associació Catalana de Llevadores.



Per saber una mica més sobre la trajectòria de les guardonades, us fem cinc cèntims:

Elisensa Trias i Folch
Durant molts anys va exercir com a pediatra al CAP del barri de Sant Andreu de Barcelona, des del qual va coordinar el programa "Ja tenim un fill".
Es va comprometre amb l'acompanyament de les famílies i els infants en els seus primers anys de vida a través de l'acció comunitària, tant des de la pràctica com des de la reflexió. Amb aquest objectiu va esdevenir part del consell de redacció de la revista "Infància", de l'Associació de Mestres de Rosa Sensat i va implicar-se activament en el projecte NASCUTS PER LLEGIR, especialment entre la comunitat mèdica. Actualment està jubilada.

Isabel Serrano i Mora
Va exercir com a infermera al CAP de Cornellà de Llobregat i com a adjunt d'infermeria especialitzada. Més tard va treballar com a infermera pediàtrica al CAP de Sant Andreu de Barcelona on juntament amb l'Elisenda Trias, van treballar en el projecte NASCUTS PER LLEGIR. Actualment és coordinadora dels Centres d'Atenció Especialitzada Extra hospitalària a Badalona (Hospital Trias i Pujol).


El Grup de Treball BibBotó, vol donar la més sincera enhorabona a les premiades per la feina feta i a totes les persones que van col·laborar perquè el projecte fos tot un èxit: Equip sanitari del CAP de Sant Andreu, usuaris, famílies i a tot l'equip de la Biblioteca de Can Fabra.

Moltes gràcies a tots i felicitats!!


dilluns, 13 de gener del 2020

Muntdemots: 10 anys escampant paraules i històries com el vent


[Crònica i entrevista de Jaume Vilarrubí, bibliotecari a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà]

El passat 2019 va fer 10 anys que la tardor arriba amb un festival Mundemots sota el braç, un espai de pocs dies que ha anat creixent fins arribar a la setmana, on diferents espais de la ciutat de Barcelona i alguns privilegiats municipis satèl·lits obren les portes per incloure aquestes sessions de narració oral tant per a grans com per a petits a banda de conferències i tallers.

A les biblioteques de Gavà fa força anys que feliçment hi col·laborem, i aquest any fins i tot hem fet unes reflexions sobre l’oralitat a través d’Instagram Live amb la complicitat de les meravelloses Linsabel Noguera i Judith Navarro.

Tot comença i tot acaba en la figura de Rubén Martínez Santana, alquimista de la paraula veneçolà d’origen i català d’adopció tot i que també se’l pot definir com a humà de la terra. Amb un sentit de l’humor tan ràpid com eficaç i d’una poètica per a totes les mirades, aquest polifacètic narrador i músic ha estat gurú per a molts narradors, vocacionals o no. Fa 10 anys es va encaparrar en muntar aquest festival, perquè la paraula i les històries s’han d’escampar com el vent.


Jaume Vilarrubí: Des de quant expliques contes i perquè?

Rubén Martínez: La primera vez que conté, mis compañeros se rieron de mí. Lo hice tan mal, que creo que en realidad no debí insistir y, sin embargo, lo hice. Comencé a contar en público en 1984, con el grupo Cuentos bajo la Sombra, en la Universidad Central de Venezuela. Yo ya escribía, aunque no conseguía publicar nada. Comencé a narrar oralmente como una forma provisional de “publicar", de alguna manera, mis propios cuentos. 35 años y 74 puertas de editoriales cerradas después, sigo “publicando” en el aire.

Com va ser la teva infantesa?

Normal. Como la de la mayoría de la gente. Perros parlantes, el episodio de la vecinita sirena, carreras de galeones, veranos en Marte, la fiesta de la mariposa;
en fin, lo normal.

Entre les prop de dos milions de ciutats que hi ha al mon, com vas decidir venir a Barcelona?

Fue una cita a ciegas. O casi. En 1988 el Festival Internacional de Teatro de Caracas recibió la visita de dos grupos catalanes de teatro: Fura dels Baus y Comediants. Yo quedé tan impresionado con ellos que años después, al buscar una ciudad a la que irme (huyendo del chavismo temprano), pensé: "Si esa tal Barcelona es capaz de producir un teatro así, debe ser una ciudad increíble". Y no me equivoqué.

Com sorgeix Muntdemots? I com ho vas portar a terme?

Aún nos lo preguntamos desde el Festival… Creo que después de tocar puertas durante muchos años, proponiendo la idea, el Centre Cívic Pati Llimona y Biblioteques de Barcelona abrieron finalmente las suyas. Desde entonces, lo venimos celebrando cada año, no sin un considerable esfuerzo por parte de todo el equipo responsable: Judith Navarro, Alicia Molina, Juan Pablo Fuentes, Oriol Toro, Antònia Robles… Y gracias a la participación de nuestros micromecenas, voluntarios, colaboradores, y al concurso de mucha gente.

Explica’ns alguna cosa de la primera edició?

¡Ah! Fue una locura. ¡100 actividades en 8 días! Con apenas recursos. Sirvió para demostrarnos que sí se podía hacer este Festival en Barcelona. Y también que lo mejor para nuestra salud sería hacerlo un poco más pequeño… acabamos convencidos secretamente de que esa sería también la última edición de Munt de Mots.

I el logo/ Mascota, d’on surt?

Es creación de Alekos, narrador oral y artista plástico colombiano. Una de las fundadoras del Festival lo bautizó como “Mumo”. Ha sido la imagen del Festival desde el principio. No sabemos bien qué es. Creemos que el mismo Mumo tampoco lo sabe.

Com veus la narració oral a Barcelona i Catalunya respecte altres ciutats, tant a nivell estatal com europeu? I respecte a Llatinoamerica?

En muchas otras ciudades de Europa y Latinoamérica hay más espacios dedicados a este arte, y está mejor considerado, más valorado, mejor pagado, mejor promocionado. En fin, tal vez aquí las cosas todavía pueden mejorar.

Veus Muntdemots 10 anys més?

Cada edición creo que será la última. Es muchísimo trabajo. Pero, como dije antes, eso creímos ya en 2010 y aquí seguimos. Así que mejor me callo y asumo, con sincera alegría, que pueden venir 10 años más.

Com li explicaries a uns pares i en poques paraules la importància de la narració oral?

Pues así: A ver, unos padres, ¿a ustedes les contaron, o no les contaron cuentos cuando eran pequeños? Pues ahí lo tienen. Gran parte de lo que son es, precisamente, consecuencia de eso…

Jo sé que ets un mestre fent jocs de paraules, es tot improvisació? Tens un superpoder?

El oficio de la narración oral es tan generoso, que consigue poner en tu boca palabras sabias que no sabías que sabías. Por otra parte, improvisar es crear, y crear es creer que se puede croar (dijo el sapo, aún príncipe. Mejor dicho: dijo el sapo a un príncipe). No hay entonces ningún secreto ni superpoder. Solo ganas de jugar (por cierto, el superpoder que en efecto tengo, no tiene que ver con las palabras y sí con la física cuántica, el fideuá y el tetris).

Recomana’ns tres llibres, tres discos, i tres pel·lícules (i algun còmic?)?

Si tengo tu permiso para pasarme, sí.

Los libros: «La Narración Fractal», de Héctor Urién; «Poética Doméstica», de Linsabel Noguera; «El Secreto de Morke», de Inés Macpherson. «La Melancólica Muerte del Chico Ostra», de Tim Burton. Y el cómic, una novela gráfica clásica: «Watchmen», de Alan Moore y Dave Gibbons.

Los discos: «Night of Hunters», Tori Amos; «All Days Are Nights: Songs for Lulu», Rufus Wainwright; «Habana-Paris», Niurka González Núñez y María del Henar Navarro; «Umbrales», Sandra Rehder.

Las películas: «El Atlas de las Nubes», Tom Tykwer y las hermanas Lilly y Lana Wachowski; «West Side Story», de Jerome Robbins y Robert Wise (la he visto unas 20 veces, entre el cine y el dvd); «Reverón», de Margot Benacerraf; «Phantom of the Paradise» de Brian De Palma.

Coneixedor de la teva altra vessant, la musical, en que es diferencia la narració musical de l’oral?

Bueno… hay quien dice que como cantante, soy un buen cuentacuentos, y que como cuentacuentos, soy un pésimo músico. Yo encuentro una gran similitud entre ambas formas. En las dos encuentro que la «improvisación», la recreación, son fundamentales. Sin embargo, y al mismo tiempo, siento en la música una matemática implacable de la que el cuento narrado huye (o debería huir).

I ja per acabar, vols fer-me alguna pregunta?

Pues sí, mira: ¿Qué significa para la sala infantil de la Biblioteca Josep Soler, de Gavà, la colaboración que realiza desde hace años con el Festival Munt de Mots?

[Jaume Vilarrubí] Doncs per nosaltres és un orgull poder col·laborar amb el festival. Sempre hem cregut que el nostre espai de narració oral, l’hora del conte i el Nascuts per llegir, són dues accions estratègiques que cal protegir i mimar tant pel seu potencial com a estimulador emocional, com a eina de comunicació, com a llaç generacional, com a transmissor de coneixement, en definitiva com a eina necessària per a tantes coses totes bones que no em puc imaginar les nostres biblioteques sense elles.

La nostra biblioteca pública ha de ser aquesta àgora igualitària que el ciutadà es mereix, propera i de qualitat. Creu-me Rubén quan et dic que no hi ha cap altre activitat tant rendible, amortitzada, i apassionada com aquesta. Que no es perdi mai la paraula.


dijous, 3 d’octubre del 2019

Gabinete LIJ Al·lots


El grup de treball Bib.Botó, en col·laboració amb la Llibreria Al·lots, us proposa per aquest curs 2019/2020 una nova sèrie de trobades mensuals al voltant de l'àlbum il·lustrat dirigides per Piu Martínez. Al llarg de set sessions que es desenvoluparan entre els mesos d'octubre i juny, es treballarà l'àlbum il·lustrat a partir dels següents temes:

- Art (21 d'octubre)
- Artefactes (25 de novembre)
- Arquitectura (27 de gener)
- Disseny i Bruno Munari (24 de febrer)
- Fotografia (23 de març)
- Política (25 de maig)
- Revisió de clàssics (22 de juny)

Cada sessió tindrà una durada d'aproximadament dues hores. Primer s'exposarà la bibliografia de cadascun dels temes i després hi haurà una estona de tertúlia entre els participants i una pràctica de prescripció lectora a través de les xarxes socials (Instagram).

MÉS DETALLS?

- Horari: un dilluns al mes (excepte desembre i abril), de 10.30 a 12.30h.
- Places totals: 15.
S'ha prioritzat la inscripció dels membres del grup de treball i de les tertúlies a la Llibreria Al·lots, i hores d'ara queden 4 places disponibles.
- Import del curs: 70€ + compromís de compra d'un llibre per sessió a la Llibreria Al·lots.
- Informació i inscripcions: gabinetelij@gmail.com



dijous, 19 de setembre del 2019

Un matí amb OFF de Xavier Salomó

Des del Bib.Botó ens fa molta il•lusió convidar-vos a la presentació del llibre OFF, de Xavier Salomó. Aquesta presentació no serà una presentació convencional, vindrà acompanyada d'un laboratori dissenyat pel Xavier amb la col•laboració del Bib.Botó i que si us agrada per a la vostra biblioteca (que segur que sí) podreu contractar amb l'editorial.

És un llibre que tracta d'un tema molt actual, i que segur que pot ser molt suggeridor per treballar amb els cicles superiors de les escoles i primer curs d'institut, per generar debat al voltant de les energies i el canvi climàtic, etc.

Us animeu? paga la pena!

L'experiència lectora d'OFF i presentació serà el 3 d'octubre a les 11 del matí.

dissabte, 7 de setembre del 2019

10a Fira del conte de Medinyà


El passat cap de setmana va tenir lloc la 10a Fira del conte a Medinyà, una fira d'àmbit comarcal amb activitat relacionades amb els contes i els llibres infantils i juvenils.

Com diu a la web de fira va néixer a través de la idea d'un veï que volia retre un homenatge a Hans Christian Andersen, per això l'any 2010 va iniciar la seva activitat la Fira del conte de Medinyà. Una fira genuïna ja que es desevolupa gràcies a la participació d'un cos de voluntaris.


Entrada a la fira


A la fira hi van participar llibreries de la zona, il·lustradors, biblioteques de Girona i artistes i contacontes que van crear un clima festiu i d'oci amb els contes i les històries com a protagonistes. Com a participants destacats hi va assistir la Pilarín Bayés, que va rebre el reconeixement de la seva trajectòria com a il·lustradora.


Banderoles protagonitzades per personatges literaris


A mig matí va tenir lloc una trobada de professionals de l'espectacle i relacionada amb el món dels contes (escriptors, il·lustradors, editors, contacontes i bibliotecaris). Tanmateix, des del nostre grup de treball no en vam rebre informació per a poder assistir-hi o participar-hi, l'any vinent n'estarem més pendents.


Sessions de contacontes pels carrers de Medinyà


A més, cada any la Fira del conte de Medinyà edita un llibre infantil a través d'un concurs públic que organitza mesos abans de celebrar la fira, concretament a través del Concurs conte infantil il·lustrat Modest Prats que organitza l'Associació Fira del conte, un concurs que fa cinc edicions d'existència. Esperem que aquesta iniciativa tingui un llarg recorregut.

Fins l'any vinent Medinyà!

dilluns, 2 de setembre del 2019

Des del record

Bon dia i bon setembre!

Malauradament comencem el nou curs 2019-2020 amb dues pèrdues personals del nostre sector. Si a finals d'agost ens deixava el mestre i contacontes Llorenç Giménez, destacat rondallaire del País Valencià, tot començant el setembre ens deixava l'escriptora i pedagoga reusenca Àngels Ollé, tot just l'Ajuntament de Reus havia aprovat atorgar-li la Medalla de la Ciutat a qui va dedicar tota una vida a la innovació i renovació de l'ensenyament públic.

Entrega del Premi Carme Romaní a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus (Novembre 2016)

Àngels Ollé



Llorenç Giménez

Que tingueu un bon inici de curs!



dijous, 16 de maig del 2019

Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa 2019 - Trobada d'Intercanvi d'experiències amb les biblioteques de la demarcació de Lleida

El passat dia 1 d'abril de 2019, dins el marc del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa va tenir lloc la Trobada d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques professionals. Enguany l'eix temàtic triat va ser el de les visites amb autors a les biblioteques: formats i reflexions i va estar organitzada per la Central de Biblioteques de Lleida, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i Bib.Botó, Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC.


Resultat d'imatges de salo del llibre infantil i juvenil de mollerussa 2019
La jornada va començar amb la presentació de les experiències. De les 10h i fins a les 11h30 vam gaudir escoltant:
  •  Visites d’autors, caramboles per escurçar les distàncies. A càrrec de Sara Vendrell i Elisenda Valls, bibliotecàries de la Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera. El Grup de lectura va néixer fa nou anys amb la voluntat de donar a conèixer els àlbums il·lustrats al públic adult. Volíem potenciar la lectura d’imatges i aprofundir en la importància de la il·lustració en els àlbums com a element narratiu i artístic. I de retruc, volíem involucrar els mediadors en la bona tria de l’itinerari lector dels infants i els àlbums il·lustrats no hi podien faltar.
  •  Jornades d'animació lectora: trobades amb autors gràcies a una suma d'esforços. A càrrec d’Ester Barniol, directora de la Biblioteca Carles Morató de Solsona. Tot un exemple d'esforç i de treball en equip que han aconseguit fer des de la biblioteca juntament amb altres agents per a poder gaudir d'autors de Literatura Infantil i Juvenil
  •  5è llegeix, una experiència lectora a nivell de ciutat. A càrrec de Marta Martí, bibliotecària infantil de la Biblioteca Central de Terrassa. Des del Grup de treball de biblioteques escolars del centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental IV, en el que hi participen les biblioteques públiques de la ciutat va nèixer ara fa 10 anys el programa de lectura 5è llegeix, un programa en el que biblioteca escolar i biblioteca pública uneixen esforços per a fer arribar al màxim d'alumnes de 5è de primària el gaudi de la lectura a l'aula.
  •  El projecte The Power of pictures. A càrrec de Mar Zendrera, Editorial Joventut. Un programa d'alfabetització visual que ajuda els mestres d’educació primària a desenvolupar la seva comprensió sobre el procés de creació d’àlbums il·lustrats, per tal de millorar les dinàmiques d'alfabetització dels seus alumnes.
  • Lectura del manifest enviat per l'il·lustrador Tàssies. Una reflexió personal molt interessant al voltant de les visites d'autors a les biblioteques, de la importància de seguir establint vincles i de la necessitat de fer palès a les administracions que assegurin pressupostos per a poder seguir fent-les amb la dignitat que es mereixen.
Aquí podeu veure les presentacions i les imatges

Després vam anar a l’acte d'inauguració del 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya. Aquest any el fil conductor ha estat l'aigua, per la importància cabdal d'aquest element vital. 
Per finalitzar ens van presentar l’exposició monogràfica L’aigua, la mostra de llibres seleccionats pel CLIJCAT, i també altres exposicions organitzades per entitats i autors locals: La inclusió és un art, Lo Parrot, el Bandoler i Dones d’Aigua.

Com cada any és un plaer poder veure'ns de nou amb les companyes d'arreu de Catalunya. Del que ens van exposar i explicar en vam treure idees per a aplicar a les nostres biblioteques, maneres de fer que a algunes de nosaltres no se'ns havien acudit, aliances amb entitats que tenim al nostre voltant...

I en definitiva, el que seria el resum de la trobada és que hem de creure més en la importància de la nostra feina i sobretot fer-la valer a l'administració per a obtenir el prestigi que es mereix i amb això més pressupost per a poder fer les activitats amb la dignitat que és mereixen. Que tots els agents que hi participin siguin valorats com cal (il·lustrador@s, escriptor@s, editor@s, llibreter@s i bibliotecàri@s). 

divendres, 22 de març del 2019

Xè Premi Carme Romaní


El desè Premi Carme Romaní s’ha otorgat a la Marga Mateu per la seva trajectòria i saviesa dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, exercint de secretària del CLIJCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil).

La seva empatia i generositat va fer que el CLIJCAT pogués resistir en els seus moments més durs, es va implicar professionalment perquè pogués tirar endavant en el temps, malgrat les dificultats que van sorgir. Sempre amb un somriure i amb una paraula d’ànim va aconseguir que ningús defallís. Posant una mirada en el present i en el futur, adaptant-se a les circumstancies gràcies a l’amor i estima cap als llibres infantils i juvenils.

Aprofitant la seva festa sorpresa de jubilació, organitzada pels seus companys i amics, el passat dimarts 15 de gener es va fer entrega del premi, que consta d’un diploma i d’una ampolla amb sorra de la platja de Castelldefels i una branca de romaní. 

La empremta de la Marga sempre quedarà viva en el CLIJCAT. 

Bona sort!

dimarts, 19 de març del 2019

Trobada professional al 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya

Dins el marc del 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que tindrà lloc a Mollerussa de l’1 al 14 d'abril de 2019, us convidem a una trobada professional i d'intercanvi d'experiències bibliotecàries.

La trobada és oberta a tothom i no cal inscripció prèvia.

A continuació us deixem tota la informació:
Trobada d'intercanvi d'experiències amb les biblioteques de la demarcació de Lleida.
Organitzen: Central de Biblioteques de Lleida, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i Bib.Botó, Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC.

Mollerussa, 1 d’abril de 2019
Lloc: L’ Amistat
Com arribar-hi? L’Amistat (Carrer Ferran Busquets, 90 25300 Mollerussa) 

Tema: “Les visites amb autors a les biblioteques: formats i reflexions”

9.30h: Benvinguda i cafè

10h: Intercanvi d’experiències i bones pràctiques
Intervindran:

10h: Visites d’autors, caramboles per escurçar les distàncies 

A càrrec de Sara Vendrell, directora de la Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera
Estratègies per plantejar les visites d’autors a la biblioteca, quan sovint les distàncies geogràfiques amb els autors són un inconvenient.

10. 10h: Treballem en família els autors locals.
A càrrec d'Imma Pujol, bibliotecària infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona
Club de lectura per a famílies amb infants de 5 anys i 6 anys. L'objectiu d'aquest club és compartir lectures d'autors locals, tot gaudint i compartint en família el plaer de llegir i descobrir noves històries

10.20h: Jornades d'animació lectora: trobades amb autors gràcies a una suma d'esforços. 
A càrrec d’Ester Barniol, directora de la Biblioteca Carles Morató de Solsona
Com la biblioteca planifica les jornades d'animació lectora de manera conjunta: biblioteca, serveis educatius, Ajuntament i Consell Comarcal i escoles. 

10.30h: 5è llegeix, una experiència lectora a nivell de ciutat.
A càrrec de Marta Martí, bibliotecària infantil de la Biblioteca Central de Terrassa
Concurs de lectura adreçat als alumnes de 5è de Primària de les escoles de Terrassa. Amb la idea de contrastar opinions al voltant d'un llibre llegit, els alumnes fan un concurs entre les escoles que hi participen, creant debat a l'aula i com a colofó es troben totes amb l'autor/a del llibre que han treballat tot el trimestre.

10. 45h: El projecte The Power of pictures
A càrrec de Mar Zendrera, editorial Joventud.
El projecte Power of pictures, impulsat per Ed Vere, té l’objectiu de promoure projectes de treball a llarg termini amb els il·lustradors. El projecte neix de la inquietud que molts autors tenien quan anaven a fer visites puntuals a escoles i biblioteques i de la pregunta sobre la capacitat d'impacte que té aquest format alhora d'ajudar als infants i joves a comprendre el procés creatiu que pot seguir un il·lustrador, i el que suposa narrar a través de les imatges.

11h: Torn obert de preguntes i comentaris

11.30h Visita a les exposicions i participació a l’acte d'inauguració

13h Comiat