El mirall noruec

Sala principal de la Deichmanske Bibliotek.

Sovint quan viatgem ens agrada descobrir com seria la nostra feina al país on viatgem. Si a més a més, som bibliotecàries és gairebé segur que acabarem visitant les seves biblioteques. En aquest cas, vaig viatjar a un dels països més bonics del món, Noruega.

Les biblioteques noruegues que vaig visitar van ser la Deichmanske Bibliotek, d'Oslo, la Bergen Offentlige Bibliotek i la Stavanger Bibliotek.

A partir del primer contacte que vaig tenir amb una biblioteca noruega vaig adonar-me que els noruecs entenen les biblioteques com a espais de creació, en tots els sentits. Ho vaig descobrir a la Deichmanske Bibliotek, on em va sorprendre l'esplendor d'un edifici patrimonial amb la combinació d'una sala dedicada al disseny artístic i industrial amb impressores 3D disponibles per als usuaris. 

Carnet de la Deichmanske Bibliotek

També em va sorprendre un espai dedicat a la fotografia, preparat per fer una sessió de fotogràfica amb els focus i decorats pertinents. Fins i tot, hi havia un espai reduït amb una televisió i un sofà per aquells usuaris que vulguin jugar amb videojocs. Algú de vosaltres havia pensat mai que hi trobaríem una sala pensada per jugar a videojocs dins d'una biblioteca? Les bibliotecàries d'avui en dia tenim idees molt innovadores, però aquesta encara no m'havia passat pel cap.

Sala dedicada al disseny artístic i industrial

Una aspecte que hauríem de millorar a les nostres biblio-teques si tenim en compte la tasca bibliotecària noruega és el carnet i la bossa. A diferència de les nostres biblioteques, a Noruega cada biblioteca té un disseny exclusiu del carnet i de la bossa, aquests dissenys són molt atractius per als usuaris. Sinó mireu quin disseny més divertit tenen a la Deichmanske Bibliotek!

La següent biblioteca que vaig visitar va ser la Bergen Offentlige Bibliotek, és a dir, la Biblioteca Pública de Bergen. D'aquesta biblioteca em va captivar sobretot la sala infantil, qui ho diria? Està pensada pels infants noruecs que sovint porten monos "superabrigadors" per combatre les baixes temperatures escandinaves. La sala infantil resulta un espai atractiu per als seu públic, l'infantil. En concret, aquesta decoració que veieu està feta a partir de feltre, per si ho voleu provar. 

Decoració, taquilles i arbre de temàtiques de la sala infantil.

D'altra banda, no us sembla una idea molt bona fer petites seleccions de matèries o temes i penjar-les en un arbre? És una brillant manera de posar les coses fàcils a pares i mestres quan necessiten llibres sobre un tema concret per abordar amb els infants.

Espais per tabletes i separadors a la sala infantil, expositors atractius, taula de reunions per a la història local, grada per veure pel·lícules i espai de lectura còmoda a la sala polivalent.

El mobiliari de la Bergen Offentlige Bibliotek també em va encantar, hi destaquen separadors d'espais ben curiosos, espais preparats per treballar amb dispositius electrònics (tabletes), expositors de llibres atractius, taula de reunions per a la història local, espais còmodes de lectura, grada amb coixins per mirar pel·lícules...

I el més espectacular de tot! Una flamant sala polivalent amb unes magnífiques grades de fusta que t'hi pots asseure pels dos cantons de la sala. Us poso algunes imatges il·lustratives ja que costa d'entendre el magnífic disseny d'aquesta sala polivalent, útil pels dos costats de la sala. Per una banda hi ha la grada amb una sala gran per poder fer-hi activitats diverses, per l'altra banda s'aprofita la grada per poder llegir còmodament. Com veieu aquestes dues parts de la sala estan separades només pel moble de la grada i l'estanteria del costat.

Sala polivalent de la Bergen Offentlige Bibliotek

Finalment, l'última biblioteca que vaig visitar va ser la Stavanger Bibliotek. El més curiós d'aquesta biblioteca és la seva ubicació, està situada dins el centre cultural i comercial ,és a dir, a Sølvberget, Stavanger kulturhus, situat al centre del municipi de Stavanger, una ciutat de 117.000 habitants. Sovint fem servir la frase si els usuaris no van a la biblioteca, la biblioteca va als usuaris, doncs en aquest cas és compleix aquest objectiu.

Està clar que una biblioteca dins un centre cultural, comercial i d'oci pot portar complexitats d'organització i dificultats d'ordre a la sala, en aquest cas ho han aconseguit dividint la biblioteca en dos espais. L'un està obert les mateixes hores que el centre comercial, situat a la planta baixa del centre comercial, i disposa de menys documents, materials i personal. Però disposa d'espais de treball informal, sales de treball en grup i diverses taules d'estudi. 

Planta baixa de la biblioteca, entrada del centre comercial, taulell de préstec i taula de treball informal (planta baixa de la biblioteca).

L'altre obre en l'horari habitual de biblioteca escandinava i està situat a la segona i tercera planta de la biblioteca. Aquests espais estan separats per una porta de vidre automàtica, un cop es traspassa aquesta porta de vidre canvien les normes de comportament. Tanmateix es realitza el préstec en els dos espais de la biblioteca.

Penjadors, sala infantil i espai curiós de lectura.

Com era d'esperar, em va captivar especialment la sala infantil de la biblioteca que inclou tots els espais necessaris i útils adreçat a aquest públic. Però, sobretot em va sorprendre gratament la actitud dels infants, mares i pares de la sala infantil, no vaig veure cap adult i ni infant pendent dels aparells electrònics, els pares i mares estaven entretinguts explicant contes als seus infants. A Noruega saben que aquests instants compartits són vitals per l'aprenentatge dels seus fills i filles, n'hauríem de prendre nota.

Un altre aspecte que em va encuriosir van ser els espais oberts d'estudi situats en alguns balcons amb taules de treball (han d'aprofitar el bon temps sigui com sigui), també vaig trobar-hi espais de lectures còmodes i atractius, així com un mobiliari innovador, útil i agradable.

Espais oberts d'estudi, prestatges d'audiollibres i llibres, arbre prestatge d'infantil, espais de lectura agradable de la Stavanger Bibliotek.

En conclusió, les biblioteques noruegues són: espais útils i agradables; llocs de trobada de la comunitat; espais polivalents; centres de creació i coneixement; i espais adreçats a públics molt diversos. A més, totes les biblioteques disposen de comptes ben actius a les diferents xarxes socials, us convido a seguir-los (cliqueu els diferents enllaços). Tant de bo, poc a poc tinguem biblioteques més noruegues arreu del nostre país. Us animo a visitar aquest país tant impressionant i alhora desconegut per molts.

El grup de treball visita la Biblioteca Artur Martorell

Avui us volem parlar d’una biblioteca pública potser no gaire coneguda per molts de vosaltres, igual que tampoc ho era per molts dels membres del grup de treball Bib.Botó que ens hi vam reunir ara fa un parell de setmanes. Parlem de la Biblioteca Artur Martorell, ubicada a la Plaça d’Espanya de Barcelona, i que forma part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), del qual en depèn.

La  Biblioteca Artur Martorell va ser inaugurada l’any 1953, tot i que des de llavors ha estat situada en diferents espais fins arribar a la seva ubicació actual. Es tracta, com us dèiem, d’una biblioteca pública (això vol dir que ofereix els seus serveis gratuïtament a tots els usuaris que ho sol·licitin), però especialitzada en temàtiques relacionades amb l’educació, la pedagogia, la biblioteconomia, els llibres per a infants i joves tant de ficció com de coneixements, la psicopedagogia, el foment de la lectura, els llibres de text, etc… És a dir, tot tipus de documents que puguin ser d’interès a mestres, bibliotecaris, pedagogs, i altres professionals del sector educatiu. Disposa d’un fons de gairebé 78.000 documents, on hi són presents tant les últimes novetats com un impressionant fons històric de gran valor patrimonial, una veritable joia de la història de l’educació a la ciutat de Barcelona i de la literatura infantil i juvenil catalana i d'arreu del món.

A més de posar el seu fons a disposició tant de les persones com institucions que ho sol·licitin, des de la Biblioteca Artur Martorell es dóna suport a la xarxa de 77 biblioteques escolars i 96 escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona, ajudant en l’organització de les biblioteques i proporcionant serveis de préstec i assessorament als professionals encarregats de gestionar-les. La biblioteca organitza xerrades, disposa de maletes temàtiques i elabora materials de suport com ara guies de lectura. A més, realitza una tasca exhaustiva en la catalogació dels documents dels quals disposa, amb un profund anàlisis del contingut i una classificació i indexació acurades, fet que ha estat de gran utilitat per a bibliotecaris d’altres institucions.

A dalt, exemple del catàleg Aladí, de les biblioteques de la XBM.
A baix, el mateix llibre catalogat per la Biblioteca Artur Martorell.

Malauradament, la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir.

En el capítol de personal, actualment només hi treballen dues persones, una de les quals es troba en una baixa de llarga durada i no ha estat substituïda. Quan es va jubilar la seva última directora, no es va nomenar a ningú que ocupés el seu càrrec, passant la direcció a dependre del director de Promoció Educativa de l’IMEB (un càrrec amb dedicació no exclusiva a la biblioteca). Pel que fa a l’horari, i després de diverses reduccions, actualment es limita a sis hores setmanals, repartides en dos matins (dimecres i divendres de 10 a 13 h). Aquest no és un horari especialment favorable per als professionals de l’educació, probablement els usuaris que més partit podrien treure dels serveis de la biblioteca.

No  existeix a Barcelona una biblioteca que disposi d’un fons públic tan interessant i necessari per al món educatiu com el de la Biblioteca Artur Martorell. El fons de llibres infantils i juvenils potser es pot trobar repartit entre les biblioteques públiques de la ciutat, i el fons especialitzat en biblioteques que no són d’accés públic i universal com poden ser la de Rosa Sensat o la de la facultat de magisteri de la UB. Ens dol veure com aquesta biblioteca de biblioteques és oblidada i maltractada per les institucions, començant pels propis responsables de l’IMEB, enlloc de ser promoguda com un recurs de gran valor, especialment si tenim en compte la situació més que precària de les biblioteques escolars.

Fa anys que el lema que defensem molts professionals del món de la lectura i la infància, que la biblioteca ha de ser el cor de l’escola i que la lectura és el pilar de l’educació, només es veu recolzat per campanyes polítiques, puntuals, efectistes i fetes de cara a la publicitat fàcil i "resultona", sense voluntat de permanència, sense pòsit i sovint amb bastant poc criteri, per no dir cap ni un (sobre l'última, “fas sis anys, tria un llibre”, us recomanem la lectura d’aquest article recent de la Bel Olid). En canvi, recursos com la Biblioteca Artur Martorell resten oblidats. S’excusaran en les estadístiques d’ús per demostrar que la biblioteca ja no és útil, però només cal veure que la manca de personal, de difusió i d’hores d’obertura, tot responsabilitat institucional, ha anat minant l'equipament i són les úniques causants del seu baix ús.

Des del grup de treball Bib.Botó, volem donar suport a la Biblioteca Artur Martorell, i aprofitem l’avinentesa per convidar a tota la comunitat bibliotecària i educativa a sumar-se a aquest suport davant del risc, molt real, que aquest espai de documentació i coneixement es vagi empobrint encara més fins que sigui inevitable la seva desaparició.

Llistat de títols destacats per la crítica de GRETEL

El grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona (GRETEL) ha creat dins la seva pàgina web una base de dades de més de 20 fonts especialitzades mantingudes per ells mateixos.


http://www.gretel.cat/recomanats-lij-de-la-critica/


El més interessant es que surten els títols més destacats per la crítica en els darrers 10 anys en castellà ( 2006-2016)

Àlbums

Whitman, Walt. El astrónomo. Il. Loren Long. RBA/Serres, 2006.

Blanco, Riki. Cuentos pulga. Thule, 2006.

Janisch, Heinz: Mejillas rojas. Il. Aljoscha Blau. Lóguez, 2006.

Selznick, Brian: La invención de Hugo Cabret. SM, 2007.

Tan, Shaun: Emigrantes. Barbara Fiore,2007.

Kmidsem, Michelle: León de biblioteca. Il. Kevin Hawkes. Ekaré, 2007.

Saki: El contador de cuentos. Il. Alba Marina Rivera. Ekaré, 2008.

Stead, Philip: un día diferente para el señor Amos. Océano Travesía, 2011.

Narracions

Boyne, John: El niño con el pijama de rayas. Salamandra, 2007.

Canal, Eulàlia:Un petó de mandarina. Il. Sara Ruano. Barcanova, 2008.

Sierra i Fabra, Jordi: Kafka y la muñeca viajera. Il Pepe Montserrat. Siruela, 2008.

Kelly, jacqueline: La evolución de Calpurnia Tate, la Galera, 2009.

Gaiman, Neil: El libro del cementerio. Il. Ridell, Chris. Roca. 2009.


També s'indica una sèrie de fonts que ajuden a enriquir la base de dades:

" Los mejores" del Banco del Libro de Venezuela;

" Millors de l'any", revista Faristol;

"Asociación de Maestros Rosa Sensat " Quins llibres han de llegir els nens?";

"Boletín Notícia dela librería Robafaves ( fins 2012);

 CLIJ, Cuadernos de literatura infantil y juvenil;

 Finalistes dels premios " Atrapallibres" i " Protagonista Jove" del CLIJCAT

 Històries menudes de la librería Abacus ( fins 2014)

 Premi Nacional de Literatura infantil i Juvenil en España

 Premis "Lazarillo"

 Premis de la crítica " Serra d'Or"

 Recomanats LIJ de GRETEL

 Revista Peonza;

Selecció "Nascuts per llegir" del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i altres Institucions ( fins 2013)

Seleccionats " Whiteravens" de la Internationa lYouth Library de Munich.

Seleccions de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez: " Llibres escollits" ( Fins 2010); " Llibres amb estrella" ( fins 2006); " Lo +"

Seleccions del CLub Kirico ( Llibreries associades CEGAL)

Tot això ho podreu trobar també en aquest pdf:

http://www.gretel.cat/wp-content/uploads/2016/08/Ti%CC%81tulos-de-la-cri%CC%81tica.pdf

Guies de cinema infantil, juvenil i familiar

El Grup de treball d'Àrees infantils de Biblioteques de Barcelona ha estat treballant per elaborar unes recomanacions de cinema per les biblioteques atenent al criteri de franges d'edat

El resultat s'ha materialitzat en les següents guies de lectura:

Petits lectors i infants fins a 6 anys

Infants d'entre 7 i 10 anys

Infants d'entre 11 i 13 anys

Cinema familiar

Cinema juvenil

Pautes de classificació per edats


El Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil farà la presentació d'aquests materials el divendres 14 d'Octubre  a les 10 h. a la Biblioteca Xavier Benguerel:

• 10:00h Presentació de les guies de cinema per franges d’edat i de la guia Literatura vs. Cinema. Estudi previ i estat de la qüestió inicial. A càrrec de membres del Grup de Treball d’Àrees Infantils de Biblioteques de Barcelona.

• 10:45h Torn obert de preguntes i breu pausa.

• 11.30h. Contextualització i projecció del documental Far Out Isn't Far Enough: The Tomi Ungerer Story (94’), a càrrec de Cristina Concellón representant de Kalandraka Catalunya.

L’assistència és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia omplint aquest formulari o bé trucant al 932251864.

Materials de les IV Jornades de Laboratoris de Lectura

Des de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers ens comuniquen que estan disponibles en línia tots els materials, ponències i documents de les IV JORNADES DE LABORATORIS DE LECTURA  celebrades els dies 1 i 2 de juliol d'enguany, sota el títol Quina és la pregunta? El diàleg a les dinàmiques lectores.

Disseny de Clara Saéz

Més enllà de l'activitat concreta dels laboratoris, creiem que tots aquests materials poden ser útils a mediadors, dinamitzadors culturals i conductors de clubs de lectura.

Trobareu enllaços a vídeos de les ponències principals amb Ellen Duthie, Fèlix de Castro, Anna Font, Lara Reyes i també dels tallers amb Alba Marina Rivera i Anna Font. 

També podreu consultar el catàleg de l'exposició L'interrogant, coordinada generosament i amb molta saviesa per @librosfera, una exposició que aplegava les obres que voluntàriament van crear alguns professionals del món de la lij a partir d'un llibre que els generava preguntes.

La il·lustradora Carmen Segovia a partir del llibre El niño raíz de Kitty Crowther

Si llegiu el relat que va fer de les jornades la periodista Carme Badia, podreu saber què es respirava a la darrera sessió, una conversa oberta al públic, de la mà de Marta Roig i Stel·la del Petit Tresor.  

I per últim, podeu buscar cares conegudes a la galeria fotogràfica   que com cada any, ens regala la Marta Roig. 

  

Libraries and The City

Libraries & The City és el nom del bloc testimoni del viatge i formació professional pràctica que durà a terme durant set mesos la Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa i membre del grup de treball Bib.botó, a Nova York.
La Gisela, com bé explica al seu bloc, gaudeix d'un permís de set mesos per a formar-se sobre el treball que fan tres biblioteques amb els joves: New York Public Library, Brooklyn Public Library i Queens Library.
L'objectiu de la seva formació és observar els serveis adreçats als joves:  la distribució dels espais ; les activitats que es duen a terme; com estimular la recerca en els joves i com difondre els llibres de coneixements. El resultat d'aquesta formació pràctica serà l'elaboració d'un projecte que es desenvoluparà dins el Pla Estratègic de Can Butjosa durant el període 2016-2019.
La seva arribada a Nova York ja ha començat a donar els seus fruits publicant els seus primers posts que ens permeten de conèixer de primera mà i sota la seva atenta mirada el moviment cultural d'aquesta ciutat: descobrir les zones de lectura o Reading Rooms de Bryant Park, el passeig literari de Central Park, el servei de Free e-Books al metro, llibreries de somni.. i copsar-ne l'ambient literari que es respira a Nova York. Una visió ben diferent de les guies de viatge habituals! Mireu quina descoberta ha fet a la llibreria Books of Wonder... cites a cegues entre llibres i possibles lectors...

Estem delerosos que comenci ja les seva estada a aquestes tres grans biblioteques per a conèixer de primera mà quina feina fan amb els joves. Enhorabona Gisela i durant aquests set mesos seguirem els teus passos per Nova York una colla de bibliotecaris, mestres, pares, llibreters...

I ja en són 10!

Aquesta any la LIJ està d'enhorabona! Es compleixen una pila d'aniversaris que ens omplen d'alegria i bones lectures: 100 anys del naixement de Roald Dahl, 150 de la publicació d'Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carrol, 50 anys de la publicació de La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, i moltíssims més! Tot això fa que biblioteques, escoles, llibreries i carrers ens farcim de mil i una històries i activitats que ens acosten a les vides de la Matilda, en James, l'Alícia, en Pere Vidal...

Però a banda d'aquestes efemèrides, també tenim un aniversari que cal remarcar i molt! Enguany es compleixen 10 anys de la primera edició del  Màster en Llibres i literatura infantil i juvenil.

Per a celebrar-ho la gent de GRETEL han organitzat un Simposi per debatre sobre els 10 darrers anys de literatura infantil i juvenil entre especialistes i professionals de tots els sectors implicats. El  programa del Simposi reuneix a patrocinadors, organitzadors, professorat i alumnat del Màster en una proposta de reflexió oberta al públic sobre les característiques de la LIJ, així com sobre la seva edició, promoció, estudi i difusió durant aquest periode. Què us sembla? Pinta bé, oi?

Alhora, i també per a conmemorar aquests deu anys, s’ha fet un web especial, el qual us recomanem que hi feu un ull, paga la pena! Allí hi trobareu quins han estat els més de 80 professors i prop de 400 alumnes del màster, per què els 45 directors de lectura de clàssics van triar l’obra que van comentar, quin tret troben els especialistes que és el més representatiu dels darrers 10 anys de LIJ, quin àlbum vols votar de la llista de 100 proposada, quins nous projectes han engegat els exalumnes del màster…Vídeos, fotografies i documents del web expliquen això i més. No deixeu de veure, per exemple, les prop de 20 conferències d’especialistes com Emilia Ferreiro, Ana Maria Machado, Álvaro Marchesi o Gabriel Janer Manila, ara en obert. Tot a: http://master10ed.gretel.cat/

Literatura infantil i juvenil de ben a prop

Il·lustració de Joan Turu

Les Fires del llibre són una bona excusa per donar una bona passejada i fer una ullada a les darreres novetats editorials. Durant l’any hi ha diverses propostes, algunes més properes i d’altres que ens queden una mica lluny però que en el cas de tenir la oportunitat, val la pena anar a visitar.

Recentment s’ha celebrat a Barcelona i com cada inici de setembre, la Setmana del llibre en català. Una setmana de deu dies, que enguany sumava la 34a edició d’aquesta mostra centrada en les edicions en llengua catalana on han participat prop de 150 expositors, entre segells editorials, llibreries i institucions. Aquesta Fira no només compta amb l’exposició de llibres sinó que aglutina una gran quantitat d’activitats adreçades a diferents edats: presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades...

Però, voleu saber quines altres cites tenim fins a finals d'any?

8 octubre: 4aFira del conte de Tordera.

La plaça de l’església de Tordera i el seu entorn acull des de fa tres anys un seguit d’activitats al voltant del llibre infantil, i compta amb la presència d’editorials i dels autors d’alguns dels contes que s’expliquen: tallers, música, exposicions, activitats en directe... omplen els carrers i diferents espais de la població. La biblioteca pública així com escoles, entitats i empreses del ram educatiu de Tordera, es sumen cada any a la iniciativa que promou i impulsa l’Ajuntament.

Programa de la Fira de Tordera

12-14octubre: 34a Fira lnternacional del libro: Liber. Barcelona

Liber és una fira professional que promou la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya i que celebra la fira a Barcelona i Madrid alternativament. Aquest any acull la fira el Pavelló 1 del recint Firal de Barcelona en la seva 34a edició. La Fira comptarà amb la presència de més de 150 expositors i una afluència de públic que arriba als gairebé 10mil visitants de 70 països diferents i on la presència de la Literatura infantil és molt notable. Si teniu oportunitat no deixeu de treure el nas per aquest esdeveniment o haureu d’esperar dos anys per tenir de nou l’oportunitat de fer-ho en aquesta ciutat.

26 nov-4 des:30a Feria Internacional de Guadalajara. Mèxic.

La FIL, és una de les fires més grans del món i la més gran de tot llatinoamèrica. que dedica un pavelló de 4mil metres quadrats a la literatura infantil: tallers, sales de lectura, espectacles internacionals de dansa, música, titelles... També compta amb una àrea d’exhibició i de venda de llibres. Un espai que rep més de 188mil persones cada any. Un espai que convida a explorar, preguntar i buscar en el joc el plaer per la lectura...

30 nov-5 des:32e Salon du livre et de la presse jeunesse Seine-Saint-Denis (París)

Si no us podeu permetre travessar l’oceà fins a Mèxic, potser teniu l’oportunitat d’anar a París ja que pràcticament coincideixen en dates. De fet, una expedició del Bib Botó es desplaçarà fins a la ciutat de la llum per visitar el saló, així que us explicarem amb tota seguretat l’experiència.

el programa té com a objectiu destacar les noves formes creatives de la literatura infantil, una gran exposició d’il·lustradors, diferents maneres de llegir: ulleres 3D, mitjans digitals, enginyeria de paper, rhodoïd. Premis literaris, i noves maneres de comunicació es reuniran per oferir un gran programa.

1 de desembre- 8 de gener: el Salón del Libro Infantil y Juvenil de Madrid celebra el seu 40è aniversari. Un saló que ofereix moltes i molt diverses activitats durant més de sis setmanes (aquest any s'allarga per l'aniversari). Tallers, exposicions, presentacions de llibres, contacontes, jocs, conferències, biblioteques, punt de venda... Tot recollit en un imponent edifici: unes casernes reformades i destinades a ser un gran centre cultural.

Aquesta és l’oferta fins a finals de 2016 però no volem deixar de nomenar una del primer trimestre de 2017, on la literatura infantil catalana és la convidada d’honor:

2 al 6 d’abril, la Bologna Children'sBook Fair a Itàlia...

Una de les cites més importants d’Europa i del món dedicada exclusivament a la literatura infantil i una gran cita per a autors, il·lustradors, dissenyadors, llibreters, editors...

Sabieu quePublicacions de l’Abadia de Montserrat és l’editorial més antiga de totaEuropa?

Com que en aquesta Bologna Children'sBook Fair també tindrem representació Bibbotiana, ja us farem cinc cèntims a la tornada amb les de 2017! 

Llegir em transporta!

Aprofitant l'arribada de l'estiu, el bloc del Bib.Botó marxa de vacances, però us deixa amb un grapat de recomanacions lectores per gaudir d'un estiu ple de literatura infantil i juvenil. Àlbums sense paraules, llibres premiats, d'autors de casa i de fora, aventures reals i fantàstiques... de tot i per tots els gustos en aquesta petita guia que esperem us convidi a descobrir nous llibres.

Tornarem al setembre, amb informacions i propostes de cara al nou curs.

No deixeu de seguir-nos, també a Facebook i Twitter!

Marató de contes de Guadalajara

La Marató dels contes de Guadalajara, va començar l'any 1992  i aquest any, arriba a  l'edició número 25.
Es celebrarà els dies 17, 18 i 19 de juny. En aquest llarg cap de setmana es podrà participar a la llarga sessió de contes de 46 hores de duració continuades. 

La Marató està dedicada  a la poesia oral. Hi haurà moltes altres activitats, tallers d'introducció a la poesia oral i tradicional i moltes sorpreses més. Encara queden places!!! us podeu inscriure i podeu veure el programa complet a:

 http://maratondeloscuentos.org/spip/IMG/pdf/PROGRAMA_MARATON_2016.pdf