Abans de Festes, professionals relacionats amb el món de
la biblioteca infantil sobretot membres del BibBotó, vam poder gaudir d’una
sessió de formació matinal a la Biblioteca Tecla Sala de L’H amb el nom: “100
llenguatges, 100 espais, 100 moments per llegir en família” organitzada pel
grup de treball i amb el suport del COBDC. Amb aquesta sessió volíem aprofundir
en la filosofia de les escoles de Reggio Emilia i veure la relació d’aquesta
amb la biblioteca.
Així doncs per aquells que no hi vareu poder assistir o
bé els que amb les piulades us vàreu perdre entre les plomes, aquí teniu el que
pretén ésser un resum complet de la jornada!
La primera part de la jornada va anar a càrrec de Maria Vinuesa, professora d’Educació
Infantil, tresorera de “Rosa Sensat” i coordinadora del grup de treball “L'ètica i l'estètica de
les escoles de Reggio Emilia. Com dur a terme la seva experiència en la nostra
realitat”, entre altres.
Amb quina finalitat i on neix
el projecte Reggio Emilia?
Maria Vinuesa explica els
orígens de l’experiència, que neix en acabar la Segona Guerra Mundial a un poble
proper a Reggio Emilia (Itàlia) on un grup de pares i mares creen una escola
pels seus fills. Ben aviat troben en Loris Malaguzzi, mestre i pedagog, un
aliat.
Les escoles Reggio Emilia
tenen tres protagonistes clars:
- Els infants, que es consideren persones actives amb capacitats que cal potenciar;
- Els mestres, que acompanyen als infants en el seu aprenentatge i dissenyen les condicions per tal que les puguin portar a terme;
- Les famílies, que són una part fonamental dels projecte de l’escola.
I els llibres i la lectura,
com es tracten dins aquestes escoles?
Els materials, inclosos els
llibres, i com posar-los a l’abast dels infants és motiu de profunda reflexió
pedagògica per part dels equips d’aquestes escoles. Els nens i les nenes troben
diferents propostes, amb la intenció de provocar aprenentatge, i tenen la
possibilitat d’accedir-hi.
I la biblioteca hi participa
en aquesta dinàmica?
Les escoles Reggio veuen el
municipi i les seves institucions, inclosa la biblioteca, com un espai
educador. Sovint les propostes didàctiques realitzades a l’escola surten “dels
seus murs” – com diu Malaguzzi – per aterrar al carrer i compartir-les amb
tothom.
Reggio Emilia avui en dia
Actualment, tot i que ha
sofert canvis lògics fruit dels anys, continua essent una de les experiències
educatives més respectades d’Europa.
A les nostres escoles n’hi ha
moltes que inspiren el seu projecte en la seva pràctica i especialment en el
pensament de Loris Malaguzzi.
Com podem afavorir que la nostra biblioteca sigui més Reggio?
Crear espais que afavoreixin a
l’aprenentatge, posar una taula o una altra – més o menys formal- , dialogar
molt amb les famílies i mirar de trobar un punt de confluència, etc. afavoririen
a que el servei mirés més cap aquesta filosofia.
I per acabar,
Maria Vinuesa, ens recomana alguns autors: evidentment Loris Malaguzzi, Rebecca
Wild o Alfred Adler.
Després d’un breu descans, seguim
engrescats amb la proposta de la Emma Bosch,
que ens parla
no de 100 però sí de 5 maneres de
presentar un llibre. És llicenciada en Belles Arts, dissenyadora gràfica,
professora del Departament de la Didàctica de l’Educació i Plàstica de la UB,
formar part del Consell de Redacció del Tatano
i ha publicat 5 llibres infantils, entre altres.
Emma Bosch ens
explica la seva experiència viscuda com a autora de llibre infantil i les
presentacions d’aquests, que, com veure-ho tot seguit, no tenen res de
convencional.
L’Emma comenta
que el més interessant en una presentació és parlar del contingut, la forma i
del procés creatiu esdevenint una anàlisi literària en família. I oferir
materials inèdits: esbossos, maquetes de treball, etc.
Soledades, com va ser la presentació:
Autora, Neus Moscada, i il·lustradora, Chiara Fatti, parlen
del naixement del llibre.
Els objectes il·lustrats són objectes reals i hi són
presents a l’acte.
Van proposar als assistents una activitat: pensar cinc
situacions en la que els agrada estar sols i fer-ne el dibuix i el text.
Dues rodones idèntiques? O com neix un llibre d’un exercici de classe:
A partir d’un treball d’unes alumnes seves, planteja la
consulta de perquè són diferents dues rodones que aparentment són idèntiques?
A la presentació de llibre i durant la formació va
plantejar la mateixa consulta. Perquè són diferents? Volem comentaris al
respecte! Són moltes les respostes que en van sorgir.
Ferros, una història “cómo la vida misma”:
Explica el
con va néixer el projecte, fruit d’un treball col·lectiu d’il·lustradors, tots
els llibres tractaven d’enfermetats o temes similars per tal de
desdramatitzar-ho, però davant les editorials no va cuallar.
A la
presentació també va proposar dues activitats: o bé il·lustrar el/la dentita,
que no apareix al llibre; o bé, amb filferro, fer alguna cosa interessant i
després clavar-ho en un cartró ploma.
Per cert, no
voldria deixar l’afegir un comentari que ens va fer l’Emma: com pot ser que un
àlbum il·lustrat que tracta d’una nena a qui li han de posar ferros està en
l’I*, que és per nens i nenes fins a 6 anys? I té tota la raó. Emma intentarem arreglar-ho!
Veus? Història de la mateixa sèrie de Ferros:
El llibre
tracta d’una nena que ha de portar ulleres perquè no hi veu bé.
I l’activitat
que proposa és que els assistents es posin una de les moltes ulleres que ha
portat i que es facin la foto com la coberta del llibre.
I nosaltres,
que volem veure-ho tot des de diferents punts de vista… A bodes ens convides!
Explica tot
el procés, més aviat periple, de l’obra abans no els van poden llegir els seus
lectors.
En aquest cas
no va fer activitats, sinó que la il·lustradora, Chiara Fatti va il·lustrar una
pissarra de la llibreria.
Passeig pel sostre i altres propostes:
Tot i que no és un àlbum, l’Emma
ens presenta el seu llibre i en proposa que passegem. Ho heu provat?
Al finalitzar
la sessió tanquem amb un petit debat del que es podrien extreure les següents
reflexions:
-
El procés creatiu és el nexe d’unió entre ambdues propostes i allò que
en hem “d’emportar” a les sales infantils de les biblioteques, entre d’altres.
-
Ens plantegem si els espais infantils de les biblioteques serveixen al
nen i a les famílies.
-
Si volem que les nostres àrees infantils siguin espais reggio ens caldrà treballar i analitzar
l’espai, treballant la pedagogia de la relació (amb mediadors, escoles,
famílies, entre edats, etc.), tenint en compte l’estètica de l’espai, etc. Per
això ens caldrà provar coses noves.
I tanquem la
sessió sabent que a partir d’ara, de ben segur, veurem les coses d’una altra
manera.
