dilluns, 3 de febrer de 2020

Gabinete LIJ: #Art

Encetem amb aquest post una sèrie de cròniques sobre les sessions de formació que sota el nom Gabinete LIJ ens ha organitzat la Piu Martínez a la Llibreria Al·lots. Esperem poder publicar un post de cadascuna de les sessions amb bibliografia, imatges, reflexions I MOLT MÉS, sempre al voltant de la literatura il·lustrada i dels diferents temes que s'aniran tractant.

El primer post d'aquesta sèrie ens l'ha preparat la Iris González (moltes gràcies, Iris!). La primera trobada del #GabineteLIJ va tenir com a eix temàtic L'ART.

***

Amb un ple absolut a la Llibreria Al·lots inaugurem la primera sessió del Gabinete LIJ de Piu Martínez. Per als pocs que no la conegueu, la Piu és diplomada en Biblioteconomia i Documentació, màster en Edició, llibretera, editora. Vaja, que de coneixements en té un munt. Però a sobre és una comunicadora de primera. Una estona parlant amb ella equival a un bon cabàs d'aprenentatges. Normal, doncs, que totes les assistents estiguéssim emocionadíssimes per començar aquesta experiència amb ella a través de l'àlbum il·lustrat.


Citant a Carmen Martín Gaite, la Piu ens resumeix el propòsit del Gabinete LIJ:
Lo que nos gusta a los mayores por qué no les va a gustar a los niños, y viceversa. El factor de impresionar funciona para todos, no hay edad para eso. El propósito del gabinete es dejarse impresionar y no entender nada.
Tot seguit ens ensenya el lot de llibres que ha portat per compartir amb nosaltres. En aquesta primera sessió parlarem de LIJ i àlbums il·lustrats que parlen sobre història de l'art, altres que es refereixen a obres d'art concretes i per últim els llibres de determinats artistes, que tot sovint es converteixen en llibres d'artista.

Comencem amb una de les anècdotes que recull la novel·la gràfica El Arte: conversaciones imaginarias con mi madre de Juanjo Sáez, que explica el seu concepte de l'art. És un bon format per traspassar la frontera entre infantil i adult.

Historia de las imágenes de David Hockney i Martin Gayford és un passeig per la comunicació visual tot fixant-se en les eines que successivament van fer que l'art evolucionés. No hi trobarem les obres clàssiques sinó les que els hi semblen més enriquidores als autors del llibre.

El arte moderno d'Ashley Le Quere és un llibre d'activitats que realitza un recorregut cronològic pels estils artístics del segle XX tot convidant a crear. Està molt ben plantejat a nivell infogràfic i no és gens presumptuós.

Cuaderno de animalista de Maurizio A. C. Quarello és una retrospectiva artística que fa ús dels escenaris de les obres més conegudes i destacades dels diferents moviments artístics però substituint els protagonistes humans per animals.


Entrem al terreny de les referències artístiques comentant el cas del #TintinGate com li diu la Piu als problemes que va tenir l'il·lustrador ATAK amb els hereus de Tintin, quan va fer ús del mític personatge d'Hergé com a referència artística.

Vuela, pato, vuela! de Michael Bedard és un llibre senzill per a primers lectors però amb unes referències artístiques molt potents.

Mvsevm de Javier Sáez Castán y Manuel Marsol és un àlbum sense text, un viatge a un museu particular farcit de referències a Hopper, Magritte i fins i tot a l'art cinematogràfic de Hitchcock.

El meu museu de Joanne Liu és un àlbum sense text que exemplifica allò que comentàvem a l'inici, la importància d'impresionar-se, tot i que en aquest cas no sempre per les obres del museu...

La entrada de Cristo en Bruselas d'Andrea Antinori és un àlbum que apassiona la Piu i gràcies a ella l'hem conegut molts. L'autor es basa en el quadre homònim per recrear-lo amb el mateix esperit provocador i avantguardista de James Ensor, el pintor belga que va crear l'obra original.


La col·lecció "Vull llegir" de l'editorial Cruïlla, petits llibres per a primers lectors alguns amb propostes tan estimulants com Humanitat de Joan Brossa i Carmen Segovia. La il·lustradora posa el seu meravellós art al servei del poema de mateix títol.

Piu ens explica la història d'Antonio Fernández Molina que durant anys i anys va fer centenars de dibuixos en tota mena de suports. La seva dona els va recollir de manera endreçada en quaderns i gràcies a l'editorial Mediavaca en podem gaudir a Viva mi pueblo.

Res millor que les pròpies paraules de l'artista per explicar-nos el seu llibre, així que la Piu ens llegeix el text que precedeix als Retratos furtivos de Luis Seoane: "Se trata, efectivamente, de retratos furtivos, hechos a escondidas, con disimulo, para no alarmar a la víctima, hurtando con la memoria los rasgos faciales de ésta para reproducirlos en líneas."

Sense adonar-nos fa una estona que contemplen la galeria dels llibres d'artista, però fem una petita aturada per recordar que a la revista Fuera de margen hi ha un número dedicat a l'art i l'àlbum on a més a més la Piu hi va col·laborar amb l'article "Gaberbocchus Press, libros con patas".


Seguim amb un gran tresor que la Piu va trobar sense esperar-ho a la Laie del Macba, Historia de dos cuadrados d'El Lissitzky, pintor, dissenyador, tipògraf i arquitecte rus que va formar part del moviment artístic suprematista, basat en l'abstracció geomètrica.


About two squares from Quirze Pérez on Vimeo.

L'Alfabeto de Sonia Delaunay és una proposta d'un llenguatge artístic creat per ella, el simultaneïsme basat en el contrast simultani de diferents colors. Amb aquesta proposta recordem totes com trobem a faltar la col·lecció "Los cuentos de la cometa" de l'editorial Gustavo Gili.

"No pienso en el arte cuando trabajo. Trato de pensar en la vida." Amb aquesta cita de Jean-Michel Basquiat, la Piu ens explica la vida d'aquest artista tot presentant-nos la combinació a Life doesn't frighten me de les il·lustracions tribals i estridents de Basquiat amb els versos de la poeta i activista Maya Angelou. De la mateixa autora, Piu ens recomana llegir la novel·la Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado.

Kô et Kô és una concepció molt antiga i rústica de l'àlbum feta per Maria Helena Vieira da Silva, fent ús de l'stencil "ahora que nos creemos tan modernos" com ironitza la Piu..., amb elements troquelats perquè el lector els mogui pels escenaris. L'artista desenvolupà una gran sèrie pictòrica dedicada a les biblioteques. Busqueu-la...

Leche del sueño de Leonora Carrington és un exemple de com molts artistes i autors acaben creant obres per als seus fills perquè el que troben disponible no els satisfà. Històries esfereïdores il·lustrades per ella mateixa.


Grans "ooooh" quan veiem el The Little Mermaid de Yayoi Kusama, una adaptació al més pur estil Kusama del conte de Hans Christian Andersen. Caldrà estar molt atentes per si ens trobem algun exemplar que es subhasti a la xarxa perquè l'edició feta pel museu d'art modern de Luisiana va constar de molt poques còpies...

Posem punt i final als llibres d'artista i a la sessió amb dues propostes: Malo Malo de Niki de Saint Phalle, aquest conte neix a partir d'un somni que va tenir ella mateixa i ens serveix com a excusa per tafanejar el seu estil amb una guia que ens porta la Piu sobre "El Jardín del Tarot".

Prometent que a la propera sessió es moderarà millor per ajustar-se al temps de la sessió (jo espero que no ho faci perquè escoltar-la és pur gaudi), la Piu ens deixa veure el seu exemplar Circus Calder, una representació del circ creat per Alexander Calder. No us perdeu el curtmetratge "Le Cirque Calder" de Carlos Vilardebó on podreu veure a l'esculptor oferint una funció.