dimarts, 9 d’abril del 2024

Jornada Interprofessional de Rondallística i Narració Oral

El dissabte 11 de maig tindrà lloc la Jornada Interprofessional de Rondallística i Narració Oral, organitzada entre el BibBotó i la Biblioteca Can Butjosa. Aquesta activitat va començar a gestar-se a les darreres colònies del Grup de treball (juny 2023) i respon al neguit de totes nosaltres per mantenir viu el patrimoni oral català i en especial, el seu fons documental a les biblioteques del nostre país.  



Les Jornades comptaran amb la presència de tres grans estudioses del patrimoni rondallístic català, com Caterina Valriu, Carme Oriol i Teresa Duran, i amb diferents narradors i narradores de La Faula, l'Associació Catalana de Professionals de la Narració Oral: Albert Estengre, Carles Alcoy, Mon Mas i Patrícia McGill. 

La imatge de la jornada ha estat cedida generosament per l'il·lustrador Pep Montserrat, i correspon al llibre Amors i desamors d'Oberó i Titània (La Galera, 1995)

Dia: 11 de maig, de 9 h a 19 h

Lloc: Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès

Quin és l’origen de les rondalles? Com és que totes les cultures en tenen? Tenen algun interès o són una relíquia de temps passats? Per què deien els Germans Grimm que contenen els darrers ecos dels mites pagans? És cert que fomenten el sexisme i la violència? On es poden trobar les variants catalanes?



Podeu consultar i descarregar-vos el programa en aquest enllaç.
Inscripcions a la web de la Biblioteca Can Butjosa a partir del 15 d’abril, a les 10 h.
http://noubibut.parets.cat/jornades/

Jornades gratuïtes, amb aforament limitat


Trobareu tota la informació sobre la Jornada en el següent document. Podeu llegir-lo en línia si cliqueu a sobre de la imatge i també us el podeu descarregar.


dijous, 14 de març del 2024

Tertúlia de literatura infantil i juvenil a la llibreria Al·lots

Estrenem un nou format de recomanacions LIJ: la revista de les tertúlies Al·lots + bibbotó.

Des que vam discontinuar la publicació de ressenyes al blog, volíem compartir amb la gent que no participa a les tertúlies els llibres que més ens han agradat, i no sabíem com. La Paula Jarrín, la llibretera de referència del Bib.botó, va tenir aquesta idea, i és gràcies a ella i el treball conjunt de les tertulianes que aquesta petita publicació, veu la llum.

En aquest primer número trobareu les recomanacions de setembre, octubre i novembre de 2023. Són els llibres més destacats que hem compartit en el primer trimestre de tertúlies a la Llibreria Al·lots. 

A l'entrada d'instagram de la llibreria, la Paula diu: 

"Neix la revista, una revista en format digital i de tirada súper reduïda, de les Tertúlies del BibBotó. Un dilluns al mes ens trobem un grup de dones sàvies i generoses, moltes d'elles formen part del grup de treball de Biblioteques Infantils i Juvenil del COBDC, i parlem de llibres, alguns que són novetats o llibres de fons..."

Les tertúlies van néixer al novembre del 2003, i s'han anat transformant, tant d'horari, de participants, de format, etc. per adaptar-se a les necessitats del grup i dels diferents propietaris de la llibreria. Amb l'arribada de la Paula, i la seva implicació professional i personal, les tertúlies van agafar més volada i van començar el seu període més dolç, i aquí seguim!

No seria elegant que nosaltres mateixes ens definíssim com a sàvies i generoses, però el què sí que podem afirmar és que la professionalitat, l'experiència i el rigor no estan barallats amb la passió, el bon humor, les galetes i les ganes de passar-ho bé. 


Podeu descarregar el PDF de la revista de les tertúlies Al·lots+Bibbotó:

La revista és digital però també hi ha una petita tirada en paper que podeu aconseguir si us apropeu a la llibreria. 

Si voleu saber més coses de la tertúlia, podeu escriure a l'adreça electrònica del Bibbotó o a la Llibreria Al·lots


dimecres, 13 de març del 2024

Curs de Narratives Lúdiques a la Biblioteca

El passat 20 de gener de 2024 es va celebrar a la biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra el curs híbrid de Narratives Lúdiques a la Biblioteca, organitzat pel grup de treball de Biblioteques infantils i Juvenils Bib.Botó, dins del marc de cursos del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Davant de la voluntat d'ampliar el repertori d'accions artístiques relacionades amb el llibre i la seva producció, el grup es posa en contacte amb dos estudis artístics que treballen la creació col·lectiva a través de fanzins i llibres mutants.

L'argentina Sandra Marín, d'Estudio Repisa, ens va presentar la seva feina de dinamització i revalorització de diferents col·lectius a través de la creació de llibres col·laboratius, també coneguts com a fanzins col·lectius. Les seves accions busquen fer valdre el saber de col·lectius minoritzats a través de la creació de recopilacions artístiques, així com generar una crida a l'acció (i la redacció de llibres) mitjançant propostes col·laboratives a biblioteques i centres comunitaris.

Sandra va proposar al grup crear els dos fanzins col·laboratius que podeu trobar a sota:

Almacén de Frases: fet amb tovalloles de paper de cuina. Enllaç al pdf.


El Oráculo de la Biblioteca: fet amb preguntes intercanviades i llibres de la biblioteca per trobar respostes. Enllaç al pdf.


A la segona part, Elvia González, mexicana, ens va introduir el projecte portat a terme per Estudio Nómade amb la infantesa de la 4a Secció de Chapultepec, Ciutat de Mèxic, un barri en risc d'exclusió. Allà, es van proposar estimular la imaginació i la creativitat dels infants a través d'una sèrie de tallers de creació de llibres mutants, que finalment van ser exposats a la comunitat. A més dels resultats artístics, l'Elvia va remarcar la importància del procés i del fet que els nens ho passen bé, generin confiança i vulguin tornar setmana rere setmana al projecte.

Les seves propostes, molt lúdiques i pràctiques, ens vam apropar a la creació de personatges, històries circulars i llibres canviants amb recursos molt senzills i un bon xic d'humor i imaginació.



Per saber-ne més, podeu seguir-les a l’Instagram: @estudio___nomade, @estudiorepisa.

Gràcies a Esther Pozo per les fotografies del taller.

dimarts, 17 d’octubre del 2023

8a Trobada de rondallaires dels Països Catalans

El passat 29 i 30 de setembre sota el lema ‘De Llull a Amorós: el poder de la paraula  va tenir lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós la 8a Trobada de rondallaires dels Països Catalans emmarcada dins els actes de celebració de l’Any Xavier Amorós tot reivindicant la figura de Ramon Llull que fou qui donà forma escrita a la llengua catalana.

Fer conèixer i recuperar la tradició rondallística catalana; recuperar i enfortir l’oralitat; difondre la cultura i llengua catalana i oferir un punt de trobada entre professionals han estat els objectius de les diferents trobades.


L’any 1996  i 1998 la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Pont de Suert organitzava la 1a i 2a edició i cinc anys després va ser l’Ajuntament de Torredembarra qui prenia el relleu durant cinc anys consecutius. Enguany ha estat la Biblioteca Central Xavier Amorós qui ha organitzat aquesta 8a edició conservant la filosofia de les primeres trobades i enriquint-la amb noves propostes.

En l’edició d’enguany hem comptat amb rondallaires professionals vinguts d’arreu dels Països Catalans (Carles Alcoy, Agusti Farré, Domingo Chinchilla, Blai Sanabre, Caterina Valriu i Imma Pujol) i amb la col·laboració de rondallaires locals (Dolors Bargalló, Judit Robert, Roser Bonet) i el grup MARC (Mestres Àvies Recuperadores de Contes) de Rosa Sensat que han ajudat que la veu dels rondallaires arribin a més persones.

Per anar fent boca durant tot el mes de setembre es va organitzar una exposició ‘Rondalles d’avui i sempre’ en el que es van mostrar el fons de  rondalles i d’estudis al voltant de la rondallística i la literatura oral de la Biblioteca Central.  El tret de sortida a la 8a edició el van donar les sessions de rondalles adreçades a les escoles i als instituts que es van desplaçar fins la Biblioteca i van poder gaudir-ne en diferents espais i de manera simultània.

Després de la sobretaula  va arribar el moment de la reflexió entre els professionals, bibliotecaris, rondallaires i docents.

Durant l’acte es va aprofitar per a fer un reconeixement a Carme Oriol (Amposta, 1955) premiada recentment amb el 14è Premi Carme Romaní atorgat pel grup de treball del COBDC de Biblioteques Infantils Bib.Botó per la seva tasca des de la URV d’estudi i divulgació dels contes populars catalans, de tradició oral, rondallística i altres formes de folklore, consultable al web RondCat.

A continuació Caterina Valriu, professora de literatura a la Universitat de les Illes Balears, escriptora i rondallaire ens va oferir la xerrada ‘Són sexistes, les rondalles? Desmuntem el tòpic.’ Després de fer un repàs a diferents rondalles catalanes que desmentien el títol de la seva conferència va animar als presents a treballar amb reculls rondallístics que no siguin esbiaixats,  a foragitar els prejudicis nascuts del desconeixement i en contra de l’empobriment i  a favor de la no colonització del nostre imaginari.

A l’hora de berenar les rondalles es van desplaçar fins la plaça Àngels Ollé on les àvies MARC companyes de l’Àngels Ollé i els rondallaires varen retre homenatge a la ‘gran mestra de mestres’ que ens va deixar el passat 2019 i molt vinculada amb la Biblioteca Central. En acabar les rondalles ens va visitar la Maria dels Anissets i ens va acompanyar amb les seves històries de l’aigua a Reus fins la Boca de la Mina.


Com és ben sabut les rondalles són per a tots els públics i quan es va fer fosc els contes populars i els diferents accents de la nostra llengua es van poder escoltar a la Biblioteca. A l’endemà i després d’escoltar les paraules de la M. Lluïsa Amorós , filla de Xavier Amorós, es va cloure la trobada amb una nova sessió de rondalles per a públic familiar.


Agrair als narradors, professionals i locals, que han fet possible la 8a edició de la trobada de rondallaires dels Països Catalans, a l’equip de la Biblioteca i a l’Ajuntament que ha apostat per un  acte com aquest compromès amb la llengua i la cultura dels Països Catalans amb el desig que ben aviat vegi la llum una nova edició d’aquesta trobada.

 

Crònica d'Imma Pujol, bibliotecària, rondallaire i co-organitzadora de la 8a Trobada.

divendres, 15 de setembre del 2023

XIVè “Premi Carme Romaní”

Avui 15 de setembre 2023, en el marc de La Setmana del llibre en català, s'ha fet l'entrega del XIV è Premi Carme Romaní, que atorga el BIB. BOTÓ Grup de Treball de Biblioteques Infantils, a una persona, iniciativa, institució, o trajectòria que d’una forma més o menys anònima, du a terme projectes d’animació lectora.

Enguany eren candidates diferents professionals que han donat espai i han fet possible que la nostra tradició oral i rondallística popular no es perdi, ja sigui mitjançant sessions de narració de contes, publicacions editorials, investigacions i estudis acadèmics, mitjans de comunicació o xarxes socials.

El jurat del premi són els membres del Grup de Treball Bib. Botó. i com sempre, la votació no ha estat gens fàcil per la gran qualitat de les candidates.

Finalment la guanyadora ha estat Carme Oriol Carazo

                         Mercè Bercero, co-coordinadora del Premi, Carme Oriol, i Nati Calvo, 
                         co-coordinadora del Bib.botó.

El jurat ha escollit Carme Oriol, professora i investigadora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili per la seva tasca ingent en l’estudi i divulgació dels contes populars catalans, de tradició oral, rondallística i altres formes de folklore.

La Carme Oriol , molt agraïda i emocionada per aquest premi, ens ha dit que tot i no haver conegut la Carme Romaní, se sent molt propera a la seva manera de viure la seva professió més enllà de l'estrictament laboral per dur-la al terreny de la passió, la vocació i l'activisme. Ha agraït el reconeixement a les seves publicacions, especialment l'Índex tipològic de la rondalla catalana i el portal Arxiu de Folklore - Rondcat - Cercador de Rondalla Catalana. Ha tingut unes paraules d'agraïment per les biblioteques públiques, especialment per la Biblioteca de Tarragona, i per tothom que des de la seva tasca com de mediació col·labora a mantenir viva la tradició rondallística catalana. 

Escoltar-la ha estat un plaer i una petita festa, que hem pogut compartir amb alguns professionals LIJ que ens han volgut acompanyar. 

Gràcies a totes!


 

La professora Carme Oriol guanya el Premi Carme Romaní per la seva tasca ingent en l’estudi i divulgació dels contes populars catalans - Diari Digital de la Universitat Rovira i Virgili - 19/09/2023.

A continuació, us deixem el llistat de tots els candidats:  

1. CATERINA VALRIU

(Inca, Mallorca, 24 d’agost de 1960) Filòloga i escriptora. Llicenciada en filosofia i lletres (1983) i doctora en filologia catalana (1992) per la Universitat de les Illes Balears, on és catedràtica de literatura. En col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona duu a terme estudis sobre literatura oral i, amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, en el camp de la literatura infantil i juvenil. Amb el nom de Catalina Conta contes, explica contes moderns i rondalles tradicionals. Ha adaptat un gran nombre de contes populars.

2. CARME ORIOL CARAZO

(Amposta, 1955) és catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la URV i imparteix docència d’etnopoètica i folklore a la Facultat de Lletres de la URV. Com a directora de la unitat de recerca Arxiu de Folklore de la URV ha impulsat la creació d’un portal de bases de dades especialitzades consultables en línia (Roncat, BiblioFolk i ArxiuFolk).

3. ROSER ROS VILANOVA

(Barcelona 1950) és doctora en pedagogia amb la tesi Les rondalles d’animals: el cicle de la guineu i el llop (Premi Flos i Calcat 1997), narradora i escriptora. És narradora per a tota mena de públics i tracta tant el repertori tradicional com el contemporani. Ha versionat contes de la tradició oral i ha escrit llibres per a nois i noies publicats a La Galera, Onda, Espasa Calpe/Rosa Sensat, Octaedro, Timun Mas, Memorial Democràtic, Takatuka, Tantàgora, Kalandraka…

4. PEP COLL i MARTÍ 

(Pessonada, 16 d'octubre de 1949). Autor prolífic, ha conreat diversos gèneres i ha col·laborat amb mitjans de comunicació. Al llarg dels anys ha compaginat la tasca docent amb la professió d'escriptor, juntament, també, amb la de col·laborador de diversos espais comunicatius, on es dedica a difondre la cultura popular. És president del Centre d'Estudis del Pallars, estudiós del dialecte pallarès i coneixedor de les narracions tradicionals del Pirineu.

5. PEP BRUNO GALÁN

(Va néixer a Barcelona, 1971) Viu des dels set anys a Guadalajara (Espanya). Llicenciat en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i literatura Comparada i Diplomat en Treball Social, des de 1994 ha basat la seva carrera professional en la creació literària i en la narració de contes. Ha impulsat i participat en innombrables esdeveniments i festivals de narració oral i ha participat en l’organització de la Marató dels contes de Guadalajara entre 1994 i 2007. L’any 2005 va posar en marxa l’Editorial Paraules de Llum d’Oli, especialitzada en llibres de narradors orals.

6. GUSTAVO MARTÍN GARZO

(Valladolid, 13 de febrer de 1948) és un escriptor espanyol. Característiques destacables de la seva obra són les seves referències a temes mitològics, bíblics, llegendes i contes tradicionals i la seva inspiració en l’univers femení. És llicenciat en Filosofia i Lletres en l’especialitat de Psicologia, és fundador de revistes literàries. Ha col·laborat amb el seus articles en els mitjans més importants del país i participat en nombrosos congressos de literatura.

7. ANTONIO RODRÍGUEZ ALMODÓVAR

( Alcalá de Guadaíra, Sevilla 1941) escriptor, professor i polític espanyol, conegut principalment pels seus estudis del folklore de transmissió oral, en particular dels contes tradicionals. És membre corresponent de la Real Acadèmia Espanyola. En la seva faceta de filòleg i escriptor, va centrar la seva recerca en els contes hispànics de tradició oral, que va estudiar mitjançant una metodologia de base semiòtic-estructural en aquells dies nova a Espanya.

dijous, 29 de setembre del 2022

XIIIè Premi Carme Romaní

El passat 12 de setembre, en el marc de La Setmana del llibre en català, es fa entrega del XIIIè Premi Carme Romaní de l’any 2021 atorgat pel Grup de Treball de Biblioteques Infantil i Juvenils Bib. Botó, del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes de Catalunya (COBDC).


El Premi Carme Romaní es concedeix cada any, des del 2008, i pretén donar el reconeixement a totes aquelles persones, iniciatives, institucions o trajectòries que d’una forma més o menys anònima, sovint amb més il·lusió que no pas recursos, duen a terme projectes d'animació a la lectura. El jurat del premi són els membres del Grup de Treball Bib. Botó.
El premi potser no té un gran valor material, però sí un valor sentimental que consisteix en un Diploma acreditatiu i una ampolleta de vidre, plena de sorra de la platja de Castelldefels amb una branca de romaní dins (en homenatge a la Carme).

Aquest any s’ha volgut posat la mirada en grups actius de difusió de la literatura infantil i juvenil de la xarxa social Instagram, aquells que elaboren recomanacions i mostren diferents propostes i activitats infantils i familiars. 

Els candidats d’enguany han estat:

-@Infantillhs: àrees infantils de L'Hospitalet de Llobregat: https://www.instagram.com/infantillhs/
-@PetitsLlibres: sales infantils Biblioteques Baix Llobregat Nord: https://www.instagram.com/petitsllibres/
-@BiblioJove de la Biblio Jove Blanes: https://www.instagram.com/bibliojove/
-@bibliotecatortella: Biblioteca Tortella de Girona: https://www.instagram.com/bibliotecatortella/
-@gometsicolors: art, lectura i propostes de joc sensorial per a la petita infància: https://www.instagram.com/gometsicolors/
-@sdlij_  : perfil oficial del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de Biblioteques de Barcelona: https://www.instagram.com/sdlij_/
-@somajlc: Associació de Joves Lectors Catalans: https://www.instagram.com/somajlc/

La presentació va ser a càrrec de la Marta Martí, coordinadora i membre del Grup de Treball Bib Botó, qui va posar de manifest la satisfacció pel nou emplaçament a la Setmana i el propòsit del Grup d’exportar la literatura infantil i juvenil per tot arreu.

A continuació es va procedir a contextualitzar el premi i fer públic el veredicte del jurat, que havia votat com a guanyador el perfil @gometsicolors, per ser font d’inspiració, representar una iniciativa engrescadora i presentar totes les propostes de joc sensorial amb estil, gràcia, delicadesa i elegància. El projecte de literatura infantil, d’art i joc està centrat en la primera infància, tot i que també inclou propostes per als infants de 3 a 6 anys.


Mireia Martínez Bailón
, que treballa a la biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar, responsable del perfil @gometsicolors rep els guardons i emociona a tots els assistents amb paraules d’agraïment cap al Bib. Botó. Comenta que rebre aquest reconeixement l’anima a seguir amb nous projectes, més venint d’un grup de treball format per professionals referents en l’àmbit de la biblioteca infantil i que el comparteix amb la seva filla, la seva font d’inspiració.

Per a tots els membres del Grup de treball, la Mireia ha resultat, amb les entrevistes que li han fet, ser una gran difusora del premi Carme Romaní a través de les Xarxes, canals de difusió locals i de biblioteques.
Podeu trobar les seves entrevistes al butlletí mensual Bibliosfera de la Diputació de Barcelona, a la revista multicultural de Vilassar de Mar Mirades i a l’emissora local Vilassar ràdio, que han publicat un article i un pòdcast.
L’acte finalitza amb fotografies de la guardonada amb membres del Grup de Treball de Biblioteques Infantil i Juvenil Bib.Botó del COBDC i part de l’equip de la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar.

Des d’aquí volem AGRAIR i donar la nostra ENHORABONA a @gometsicolors per la feina feta dins el món de la literatura infantil i juvenil!!!



dimecres, 20 de juliol del 2022

Llibres: donant joc

Al BibBotó vam estrenar el 2022 amb la formació "Llibres: donant joc" amb Elena Rodríguez, Detalleres.

L'objectiu és aprendre de les sessions que ella mateixa posa en pràctica amb famílies on experimenta amb la creativitat a través del joc i l'expressió, mitjançant els llibres, el disseny, l'arquitectura...

El taller, acollit per la Biblioteca Central de Terrassa, es va desenvolupar en dues parts:

1- els assistents vam participar a un tallers que ofereix Detalleres a les famílies

--mitjançant materials com gomets, cartolines, filferros, plastilina, papers de colors... vam construir diferents propostes artístiques a partir dels llibres que la formadora ens anava presentant.

2- tot seguit vam reflexionar sobre la mediació de les activitats de foment de la lectura; com les elaborem, quines tècniques utilitzem per crear, elaborar i posar en pràctica les activitats entorn de la lectura.

Van ser tres hores de formació molt enriquidores! 

dijous, 22 de juliol del 2021

Teresa Duran, Premi Carme Romaní d'enguany

El dimarts 20 de juliol, es va lliurar el XII Premi Carme Romaní a l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran i Armengol, per tota la seva trajectòria dedicada al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, a càrrec del Bib.Botó, Grup de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes de Catalunya, a la Llibreria Al·lots de Barcelona. 

Per qui no sàpiga qui és la Teresa Duran us direm que és dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia, ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral Els suports narratius dins la literatura infantil (2001), va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures

Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica. 

L’humor i l’emotivitat ens ha acompanyat durant tota la trobada sobretot, quan la Teresa ens ha dit que ens havíem begut l’enteniment i creia que no mereixia el guardó. Evidentment que no tenia raó, perquè tot el Grup del Bib.Botó estava d’acord que era la candidatura més ferma pel XII Premi. 

L’Acte ha començat a les 11 del matí, amb unes paraules de la Nati Calvo, en representació de la Coordinació del Bib.Botó, on agraeix l’acompanyament i el suport en el camí de la literatura infantil i juvenil, fent ressò que hi va haver un abans i un després de conèixer-la. 

La Paula Jarrin, responsable d’Al·lots que tan amablement ens ha acollit a la Llibreria per lliurar el premi, va constatar el regal de tenir la Teresa a prop i d’estar sempre disponible. També va llançar un agraïment al Grup de treball Bib.Botó per acollir-la. 

Tot seguit per part dels responsables del premi, es fa una petita ressenya de qui era la Carme Romaní i què va significar pel Bib.Botó. Aquest premi és un reconeixement i agraïment de tot el que ens va ensenyar. És humil, íntim, discret i sincer tal com era la Carme i de fet com és també la Teresa. 

Per finalitzar, es fa l’entrega dels guardons, el diploma i l’ampolla de vidre, amb sorra de platja de Castelldefels i la branca de romaní dins. 

La Teresa fa els agraïments i ens insta a cadascuna de les assistents a explicar com la vam conèixer i què vam aprendre d’ella. A canvi ens fa un regal, una làmina d’una flor pintada per ella. Ens explica que la flor gran simbolitza la biblioteca i les flors petites els que venen al darrere, ja que en proposar-li el premi li vam dir que ella ens ha obert el camí, que ens ha ensenyat a nosaltres i nosaltres ensenyarem als més joves. 

Ha estat un moment especialment emotiu on s’han recordat l’assistència a cursos, xerrades, ponències, la seva tesi, llibres com: Un i un i un... fan cent, Pim, pam, pum, poma, Llibre de la por, Mares a l’engròs... 

Es destaca la seva generositat a l’hora de compartir el seu saber, el seu paper de mestra de veritat, que és el que permet que darrere en vinguin molts d’altres. El fet que sigui propera, natural, la seva expertesa, els moments compartits a Montreuil, la descoberta de París de la seva mà, fer-nos sentir estimades i reconegudes com a bibliotecàries. 

La Teresa comparteix el record del què va ser per ella la biblioteca i es remunta a quan tenia 8 anys, que va estudiar a una escola on hi havia una biblioteca escolar. Per a ella era la caverna d’Ali Baba i les bibliotecàries eren màgiques, perquè coneixien els llibres i sempre encertaven en les recomanacions. També fa una reivindicació de la importància de les biblioteques escolars. 

I com era d’esperar l’acte no podia acabar millor que amb un petit tast de llaminadures, bombons amb licor i galetes que ens va portar la Teresa. Per cert, estaven boníssimes!! 

Teresa moltes Gràcies i Enhorabona!


divendres, 21 de maig del 2021

Crònica de la 1a JORNADA D'ÀLBUM IL·LUSTRAT. Per a totes les edats?

 

1a JORNADA D'ÀLBUM IL·LUSTRAT. Per a totes les edats?

Sessió teòrica amb Anna Juan i Piu Martínez (especialistes lij).

Què fa un àlbum com tu en un lloc com aquest?

· En el nostre país l'àlbum te una presència marginal entre els adults perquè es considera una lectura infantil i infantilitzadora. La nostra educació en la lectura la tenim associada al codi alfabètic; es creu que algú és un bon lector quan pot llegir moltes paraules per minut i així, un cop hem après a desxifrar les lletres, se suposa que ja no necessitem les imatges. Això però, no passa en altres països com França. Aquesta marginalitat de l'àlbum també te a veure amb el seu vincle amb el joc en molts sentits i, el joc com a tal, és una experiència que els adults relacionem amb la infància. A més, l'analfabetisme visual en el que creixem ens incapacita per llegir les imatges, ens allunya d'elles. No es tracta de mirar, sinó de veure per construir significat i per això cal que ens ensenyin a descodificar aquest llenguatge.

Lectura recomanada: Efectos y afectos derivados de la lectura visual del libro-álbum, de la Teresa Duran, dins el llibre COLOMER, T.; KÜMMERLING-MEIBAUER, B.; SILVA-DÍAZ, M. C. (ed.) (2010): Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum. Barcelona: Banco del Libro-GRETEL.

· Però estem molt equivocats, l'àlbum és un suport (atenció! un suport, no un gènere) multimodal (diversitat de llenguatges) que s'adreça a totes les edats. Els tres principals aspectes que ho demostren són:

a. L’origen. L'àlbum és l'únic llibre que neix en el sinus de la literatura infantil, sobretot per a la primera infància quan encara no sabem llegir el text però sí, i això és molt important, molts altres llenguatges (visual, corporal, sonor, etc) que requereixen la mediació d'un adult (que canti, parli, s'expressi amb la cara i el cos, etc). Els bons àlbums es dirigeixen a un doble destinatari, l'adult i l'infant, i impliquen moltes capes de lectura que segons les nostres experiències vitals, els nostres coneixements i el nostre bagatge lector ens conferiran la competència per anar més enllà en la lectura. Per això també parlem dels àlbums com lectures crossovers i de llibres que demanen una lectura reiterada, com ja fan molts infants quan només volen rellegir un llibre perquè en cada nova lectura troben o entenen alguna cosa nova.

b. La importància de la multimodalitat. Els àlbums estan conferits de l'existència de llenguatges diferents a través de la simultaneïtat (presents al mateix temps) i discontinuïtat (escletxes entre aquests on nosaltres construïm sentit a través d'hipòtesis, inferències, etc). Això últim, aquestes escletxes que ens permeten crear significat, són molt importants perquè així eduquem als lectors literaris.

c. Els orígens populars. L'àlbum neix allunyat de l'escola i de la seva voluntat pedagògica, i es permet explorar l'experiència literària, obrint noves maneres de construir significat a través del llibre. És doncs, l'espai per excelència per l'exploració total (de suport, de forma, de lectura, de narració...)

· Un àlbum no és un llibre il·lustrat. En un àlbum hi ha harmonia entre els diferents llenguatges, és a través de la suma del tot que donem significat a la narració. Hem de pensar com en una cançó, si només tinguéssim la part instrumental o la lletra no gaudiríem l'experiència completa; necessitem aquests (i altres elements) per gaudir-ne plenament. En un llibre il·lustrat les imatges acompanyen, però no aporten informació de pes. Hi ha molts bons llibres il·lustrats, però això no els converteix en àlbums. Per exemple: Contes de mare óssa de Kitty Crowner o Tíroli píroli pop! d'en Sendak.

· Un àlbum tampoc és un còmic. El còmic narra amb una seqüencia i el text apareix superposat. A més, conté elements que li són propis (tot i que alguns àlbums també els puguin utilitzar): vinyeta, bafarades i efectes.

– Un àlbum tampoc és un llibre documental il·lustrat.

– Formats d'àlbum: leporeno (acordió), pop-up, cadàver exquisit, flipbook, sense mots, etc

– Gèneres que pot incloure: poesia, coneixements, teatre, contes, etc.

Taula rodona amb Arianna Squilloni (editora A buen Paso), Linsabel Noguera (llibretera a Tres Paraguas, de Gavà) i Anna Farré (bibliotecària a Salvador Allende, de Girona).

Interpretant l'àlbum il·lustrat

El diàleg gira al voltant de com fer que els àlbums arribin també al públic adult. Idees que s'han deixat anar:

· A les biblioteques de Girona fa temps que han decidit fer una secció d'àlbums a la zona d'adults; a infantil els tenen també tots junts sense diferenciar l'edat. L'Anna comenta que a infantil va molt bé perquè les bibliotecàries fan molta mediació, però que a adults està costant molt que se'ls emportin perquè els falta aquesta intervenció del personal bibliotecari.

· La Lin comenta que a la seva llibreria els ha funcionat molt bé fer una secció anomenada “literatures gràfiques” on hi posen còmics però també àlbums.

· L'Arianna dona l'idea (extreta d'una llibreria italiana) de fer petits itineraris lectors (màxim cinc documents) amb llibres de qualsevol gènere i edat. De manera que si et vols emportar algun sàpigues que tens els altres quatre per explotar-ne l'univers literari.

· També l'Arianna te l'idea de muntar una mena d'instal·lació que podríem anomenar Sala de les Meravelles o Sala del Coneixement per Adults on hi haguessin només àlbums i estiguessin exposats per temes, per exemple: El armario chino (física quàntica) o Cajita de fósforos: antología de poemas sin rima (màgia)

A la tarda, hem treballat en uns espais de diàleg on per grups ens hem dedicat a classificar una selecció d’àlbums (veure document adjunt) segons si són per nens, per joves, per adults o per tothom. Algunes de les conclusions que han sortit:

· Els àlbums que apunten per més grans els podem donar també a nens però necessiten d'una mediació.

· Què fa que decidim que un àlbum és per uns o altres? El tema, l'estil d'il·lustracions? Es conclou que no és el què (el tema) sinó el com (de quina manera es presenta). Hauríem de trobar tot tipus de temes en els llibres per infants (sexe, mort, violència, etc) però és la complexitat de les capes de lectura que ens apuntarà cap a més grans o no.

dimecres, 19 de maig del 2021

1a Jornada d'Àlbum il·lustrat: per a totes les edats?

La Biblioteca Elisenda de Montcada (Barcelona) acollirà el proper dimarts 8 de juny de 2021 la 1a Jornada d'Àlbum Il·lustrat  impulsada pel Bib.botó,  Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC, amb el suport de l'Ajuntament de Montcada i Reixac i la Diputació de Barcelona.



Us convidem a assistir-hi i us adjuntem el programa amb els ponents i els tallers que es duran a terme al llarg del dia.


L'objectiu de la Jornada és analitzar la producció d'àlbums il·lustrats per valorar els seus destinataris i revisar la seva classificació a les nostres biblioteques públiques i escolars.

La jornada serà presencial, amb aforament limitat i amb inscripcions.

Us podeu inscriure omplint aquest formulari: 
https://forms.gle/CJwVH6u3t68wXYNq9


Us hi esperem!