dimarts, 24 de gener del 2017

Manifest de l'àlbum il·lustrat


1.- Perquè qualsevol persona, a qualsevol edat, necessita de l'art, de la bellesa, per habitar el món.
2.- Perquè compartir lectures en família o amb els amics és una manera d'estimar-se, ens uneix; sense menystenir el plaer de llegir un àlbum il·lustrat en solitud.
3.- Perquè quan relacionem text i imatge, desxifrem un codi perfecte, aprenem a pensar, a donar significat, a emocionar-nos.
4.- Perquè un àlbum il·lustrat costa molt menys que un pastís d'aniversari, menys que una ampolla de cava amb què acomiadar-se de l'any, i serveix per a tota la vida.
5.- Perquè a través d'una reconstrucció narrativa les persones arriben a comprendre tant el que passa al món com la nostra pròpia existència.
6.- Perquè en passar una pàgina per capbussar-nos en la següent es desperta la nostra imaginació. I en arribar al final, sentim el desig de cridar. "En vull més!"
7.- Perquè mitjançant les històries il·lustrades ens reconeixem en tant que persones, protagonistes d'històries, i descobrim que no estem sols.
8.- Perquè si un adult no entén què passa a les pàgines d'un àlbum, el nen li ho explicarà.
9.- Perquè si has oblidat un àlbum il·lustrat al fons d'un calaix, el dia que per casualitat torna a les teves mans, t'alegrarà com el millor dels regals.
10.- Perquè cal aturar-se a contemplar el món, per reconèixer les pistes i els detalls que amaguen les imatges. Un àlbum il·lustrat atura el temps, et convida a ser reflexiu.
11.- Perquè la lectura de l'àlbum il·lustrat enriqueix la sensibilitat artística, desenvolupa l'esperit crític, i et fa més lliure.

***

Aquests 11 punts formen el manifest per a l'àlbum il·lustrat que es va llegir la primera nit de l'àlbum, una festa organitzada per 11 editorials de LIJ molt il·lustrades (A buen Paso, Babulinka, Coco Books, Corimbo, Ekaré, Flamboyant, Joventut, Kalandraka, Libros del Zorro rojo, Takatuka i Thule) el passat mes de desembre a Barcelona.

Una festa per reivindicar el valor de la LIJ, i concretament dels àlbums il·lustrats, i per donar-los visibilitat i rellevància a la nostra societat.

[Article a Núvol sobre la nit de l'àlbum il·lustrat.]


dimecres, 11 de gener del 2017

Bib Box

Bib Box és un nou projecte per promoure la iniciació a la lectura pels més menuts que ha presentat el Servei de Biblioteques. Aquest és un projecte destinat a usuaris d'entre 1 a 3 anys. L'objectiu és promoure la iniciació dels més petits a la lectura d'una manera diferent, tot ajudant als pares a aprendre a fer-ho gaudint de moments d'oci amb els seus fills. 

El Servei de Biblioteques ha comptat amb l'empresa Boolino que té per missió fomentar l'habit lector entre els més petits. Es tracta d'unes caixes de llibres amb material divers per realitzar activitats casolanes relacionades amb contes i una guia de lectura amb unes pautes per seguir per tal de jugar tot fomentant l'hàbit lector.

Materials d'una de les caixes Bib Box

Fins a 20 biblioteques que han participat en la primera prova pilot del projecte que estan reben dues caixes Bib Box cadascuna, és a dir, en total s'han repartit 40 lots de material Bib Box. Les caixes s'utilitzaran tant per prestar als pares que vulguin provar l'experiència a casa, com també s'utilitzaran per fer activitats a les biblioteques com ara tallers grupals o lectures conjuntes. Més de 1.600 famílies podran beneficiar-se de la iniciativa.

Celebrem que hi hagi cada cop més iniciatives de foment per la lectura per a primeres edats, és una bona oportunitat per incentivar que la lectura formi part de les estones d'oci entre pares i fills des de ben petits. Esperem que aviat es pugui ampliar el nombre de biblioteques que han rebut les caixes Bib Box.

divendres, 23 de desembre del 2016

Embolica-me'l de regal!




Resultado de imagen de books christmas illustration
Il·lustr. de J.P. Miller 

Per damunt la neu, lleuger com un trineu,
la història va quallant i a tu et va agradant…
Tria amb raó, llegeix amb il·lusió,
i tant sols així sabràs el final d’aquests regals!
Ding, dang, dong, ding, dang dong, llegeix sense parar…
anar en trineu és divertit amb un bon llibre a les mans!

Doncs si! Nadal ja és aquí, i pels que encara no sabeu quins llibres regalar, aquí us deixem una bona pila de recomanacions per anar obrint boca:


  • Les que ens fan des de les biblioteques:


Biblioteca de Castelldefels::

http://www.bibliotecarfjcastelldefels.org/2016/12/lectures-infantils-recomanades-per-aquestes-festes/

Biblioteques de Girona:

http://www.bibgirona.cat/assets/documents/000/275/320/GUIA_NADAL_be.pdf

 Biblioteca Roca Umbert de Granollers:

https://issuu.com/bibliotequesdegranollers/docs/recomanacions_hivern_2016


  • Des de les Escoles:

C. P. San Miguel de Tamarite de Litera (Huesca)

 https://www.yumpu.com/es/document/view/56467141/guia-lecturas-navidad-16ok

Escola Pública Francesc Aldea de Terrassa:

https://issuu.com/larareyeslopez/docs/2016_guia_de_lectures_per_l___hiver

Lècxit:

http://www.lectura.cat/recomanacions-de-lectura

  • Des de les llibreries:
Llibreria Al·lots de Barcelona:


Llibreria Abracadabra de Barcelona:


Llibreria Pati de Llibres de Sant Cugat:


  • I en definitiva totes les que ens fan els que estimen la LIJ:
Lectors al tren:


Llibres al replà:

Jaume Centelles:


Grup GRETEL:


Donde viven los monstruos:

 http://romanba1.blogspot.com.es/2016/12/los-mejores-albumes-ilustrados.html

L'Associació de Mestres Rosa Sensat:

https://www.yumpu.com/es/document/view/56523534/el-garbell-9

I pels més internacionals, els millors llibres infantils de 2016 segons brainpickings:

https://www.brainpickings.org/2016/12/12/the-best-childrens-books-of-2016/


Que tingueu molt bones festes!!!!




dimecres, 7 de desembre del 2016

Entrega del VIII Premi Carme Romaní

El passat dilluns 14 de novembre es va fer entrega del VIII Premi Carme Romaní a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus pel projecte de lectura infantil “Un espai propi, un espai comú”.



Es tracta d’una proposta d’activitats on han intervingut nombroses persones que han apropat la lectura als infants, mitjançant diferents propostes com són:
- Lecxit: la lectura feta descoberta
- Vega: la lectura feta llibertat
- Clubs de lectura: la lectura feta conversa
- Contes a cau d’orella: la lectura feta narració
- Visites didàctiques: la lectura feta aventura
- Laboratoris de lectura: la lectura feta experiència
- Les lectures de proximitat amb obres locals

Hi van ser presents el personal de la biblioteca, que porta endavant el projecte, companyes d’altres biblioteques de la zona, una representació del Grup de Treball Bib.Botó i molts dels seus fidels i actius col·laboradors.

Entre ells, Xavier Amorós, poeta i escriptor que dóna nom a la biblioteca i M. Àngels Ollé, pedagoga i escriptora de llibres d’iniciació a la lectura. El premi es va entregar a Cristina Garreta, Directora del Servei Municipal de Biblioteques de Reus, i Montserrat Caelles, Regidora de Cultura.

Va ser un acte molt emotiu on tothom estava agraït i content pel reconeixement rebut.

Al finalitzar vam poder compartir l’experiència tot fent un vermut reusenc i degustant la típica coca de recapte

Aprofitant el viatge a Reus, les bibliotecàries del Bib.Botó vam visitar la Biblioteca Pere Anguera, inaugurada a finals del 2015, per veure l'exposició Autòmat LLULL.  Ideada per els reconeguts artistes Milimbo i Marc Sardà aquesta exposició s'enmarcava dins els actes d'homenatge que la ciutat de Reus va dedicar a Ramon Llull.


En aquest enllaç trobareu més fotografies de la nostra excursió.

I per acabar, agrair públicament a Mercè Bercero i Gemma Font la seva feina dins el Bib.Botó, organitzant cada any de forma impecable l'entrega del Premi Carme Romaní.


diumenge, 27 de novembre del 2016

Joaquim Carbó, un tresor sota la sorra


El passat 14 de novembre va tenir lloc al vestíbul de la Biblioteca de Catalunya, la inauguració de l'exposició: "Joaquim Carbó, un tresor sota la sorra" com a homenatge als 50 anys de la publicació de La casa sota la sorra, novel·la pionera de la narrativa juvenil catalana de la que se n'han fet vuinta-vuit edicions. 
La mostra, comissariada per l'Anna Gudayol (Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya) i Jaume Clarà (Col·leccions Generals de la Biblioteca de Catalunya) mostra documents inèdits que es guarden a la Biblioteca de Catalunya donats per l'escriptor. L'exposició es podrà visitar des del 14 de novembre al 13 de desembre d'enguany. 

Com bé afirma en Josep M. Aloy, en un article publicat el passat juliol al seu bloc de llibres per a gent jove Mascaró de ProaLa casa sota la sorra és una novel·la que ja ha esdevingut un clàssic per a totes les edats i tot un referent per a la literatura catalana. 

Aprofitant l'aniversari aquest 2016 s'ha publicat una edició especial commemorativa de la seva obra que inclou: La casa sota la sorra, Els bruixots de Kibor i La casa sota les mines.


Així doncs l'exposició és un merescut homenatge per aquests referents i creadors de la nostra llengua.






dimecres, 23 de novembre del 2016

Salon du livre et de la presse jeunesse - Montrueil (del 30 de novembre al 5 de desembre)




I ja el tenim aquí!

Si, si, el Salon du livre et de la presse jeunesse! I quines ganes tenim!!!

Una bona colla d'enamorades de la LIJ ens trobarem allà per a gaudir d'aquesta magnífica fira, una de les més importants que se celebren a Europa, que acull el bo i millor del panorama literari infantil i juvenil actual. Editors, escriptors i il·lustradors d'arreu hi seran presents.

Aquest any el tema és: Sens dessus dessous (la traducció seria Potes enlaire). Amb aquest lema, l'organització del Saló vol destacar les noves formes creatives de la literatura infantil i juvenil.

I per anar fent boca aquí teniu un tastet del què hi trobarem:


  • L'Exposició del Saló: La règle et le jeu

Una exposició que forma part del projecte europeu Transbook - una iniciativa europea per promoure la transició digital i la internacionalització de la indústria editorial dels nens-.

A través dels ulls de les experiències il·lustradors, de so i de lectura interactiva franceses i europees, podrem veure moltes formes d'estructures que floreixen en la literatura infantil: llibres atípics, llibre-objecte, accessoris de lectura, llibres en acordió ...

Hi trobarem un vis-a-vis entre tres precursors en aquest camp:  Bruno Munari, Warja Lavater, Paul Cox i tres escrits experimentals amb Marion Bataille, Adrien Parlange i Mathias Picard.

Ens convidaran a llegir d'una altra manera (ulleres 3D, mitjans digitals, l'enginyeria de paper...) els àlbums de set autors europeus: Isol, Anne Brouillard, Lucie Felix, Virginia Mori, Madalena Matoso, Ana Peix, David Wiesner.

I per si no en teníem prou, també ens conviden a llegir entre línies a altres set artistes europeus:

Anne Herbauts, Ben Newman, Daniela Olejnkiova Massimiliano Tappari, Isidro Ferrer, Katrin Stangl, Hélène Riff.


  • Les Pépites du Salon
Trenta-sis títols de tots els gèneres i exclusivament francòfons, seran sotmesos a un jurat professional i un jurat de lectors. Seran seleccionats per cada jurat, tres títols en cada grup d'edat, "petit", "mitjà", "gran", i una llavor d'or, llavor de les llavors (pépites), que coronarà el llibre de l'any. Qui serà???? Ho sabrem el dia 30 de novembre a la una del migdia, quins nervis!!!!

  • Autors convidats:
Com cada any, la llista és inacabable. No sabem mai per on començar... Mireu, mireu i gaudiu!

Tot això i molt més ens espera. Com bé diu la dita: París bien vale una misa! 


Allez allez cap a París!



dimecres, 16 de novembre del 2016

Jornada de Biblioteques Inclusives

La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, acollirà el proper dilluns 28 de novembre la Jornada: Biblioteques inclusives impulsada des del Servei de Biblioteques de la Generalitat en el que participen biblioteques de la Xarxa de Diputació de Barcelona i del Consorci de Barcelona.

Les inscripcions estan obertes fins el dia 21 de novembre amb un aforament limitat.

L'objectiu principal de la Jornada és:

"...proporcionar orientacions per aconseguir que totes les biblioteques públiques catalanes siguin espais inclusius, no només per complir amb tot el marc legal i teòric, sinó per donar oportunitat de futur a totes les persones amb discapacitat per tal de garantir la seva inserció plena a la societat..."

A la Jornada es presentaran les pautes que s'han treballat, per personal bibliotecari i especialistes, des de quatre grans àrees (arquitectura, fons documental, serveis i formació). Uns pautes que pretenen ser el punt de partida perquè les biblioteques publiques de Catalunya s'adhereixin a aquest projecte.

La Jornada s'iniciarà amb una conferència inaugural ¿Quiero una biblioteca más inclusiva, por dónde empiezo?  a càrrec de Jose Ángel Martínez Usero (exprofessor universitari i director de projectes de recerca en el camp de les TIC per a les persones amb discapacitat. Actual responsable de relacions exteriors de l’empresa FUNKA). Comptarà amb tres taules de "Diàlegs" en la que participaran especialistes en Fons editorial adaptat a necessitats lectores, en la que prendran part editorials que publiquen aquest tipus de fons, Serveis i en Arquitectura.  

La Jornada inclourà també un vídeo de bones pràctiques que actualment es realitzen a Biblioteques d'arreu de Catalunya relacionades amb col·lectius amb discapacitat, i el lliurament del Premi Bones Pràctiques que convoca l'Associació de Lectura Fàcil.

Accediu al programa de la Jornada

Formulari d'inscripció



dimecres, 9 de novembre del 2016

El mirall noruec

Sala principal de la Deichmanske Bibliotek.
Sovint quan viatgem ens agrada descobrir com seria la nostra feina al país on viatgem. Si a més a més, som bibliotecàries és gairebé segur que acabarem visitant les seves biblioteques. En aquest cas, vaig viatjar a un dels països més bonics del món, Noruega.

Les biblioteques noruegues que vaig visitar van ser la Deichmanske Bibliotek, d'Oslo, la Bergen Offentlige Bibliotek i la Stavanger Bibliotek.

A partir del primer contacte que vaig tenir amb una biblioteca noruega vaig adonar-me que els noruecs entenen les biblioteques com a espais de creació, en tots els sentits. Ho vaig descobrir a la Deichmanske Bibliotek, on em va sorprendre l'esplendor d'un edifici patrimonial amb la combinació d'una sala dedicada al disseny artístic i industrial amb impressores 3D disponibles per als usuaris. 

Carnet de la Deichmanske Bibliotek
També em va sorprendre un espai dedicat a la fotografia, preparat per fer una sessió de fotogràfica amb els focus i decorats pertinents. Fins i tot, hi havia un espai reduït amb una televisió i un sofà per aquells usuaris que vulguin jugar amb videojocs. Algú de vosaltres havia pensat mai que hi trobaríem una sala pensada per jugar a videojocs dins d'una biblioteca? Les bibliotecàries d'avui en dia tenim idees molt innovadores, però aquesta encara no m'havia passat pel cap.

Sala dedicada al disseny artístic i industrial
Una aspecte que hauríem de millorar a les nostres biblio-teques si tenim en compte la tasca bibliotecària noruega és el carnet i la bossa. A diferència de les nostres biblioteques, a Noruega cada biblioteca té un disseny exclusiu del carnet i de la bossa, aquests dissenys són molt atractius per als usuaris. Sinó mireu quin disseny més divertit tenen a la Deichmanske Bibliotek!

La següent biblioteca que vaig visitar va ser la Bergen Offentlige Bibliotek, és a dir, la Biblioteca Pública de Bergen. D'aquesta biblioteca em va captivar sobretot la sala infantil, qui ho diria? Està pensada pels infants noruecs que sovint porten monos "superabrigadors" per combatre les baixes temperatures escandinaves. La sala infantil resulta un espai atractiu per als seu públic, l'infantil. En concret, aquesta decoració que veieu està feta a partir de feltre, per si ho voleu provar. 

Decoració, taquilles i arbre de temàtiques de la sala infantil.

D'altra banda, no us sembla una idea molt bona fer petites seleccions de matèries o temes i penjar-les en un arbre? És una brillant manera de posar les coses fàcils a pares i mestres quan necessiten llibres sobre un tema concret per abordar amb els infants.

Espais per tabletes i separadors a la sala infantil, expositors atractius, taula de reunions per a la història local, grada per veure pel·lícules i espai de lectura còmoda a la sala polivalent.

El mobiliari de la Bergen Offentlige Bibliotek també em va encantar, hi destaquen separadors d'espais ben curiosos, espais preparats per treballar amb dispositius electrònics (tabletes), expositors de llibres atractius, taula de reunions per a la història local, espais còmodes de lectura, grada amb coixins per mirar pel·lícules...

I el més espectacular de tot! Una flamant sala polivalent amb unes magnífiques grades de fusta que t'hi pots asseure pels dos cantons de la sala. Us poso algunes imatges il·lustratives ja que costa d'entendre el magnífic disseny d'aquesta sala polivalent, útil pels dos costats de la sala. Per una banda hi ha la grada amb una sala gran per poder fer-hi activitats diverses, per l'altra banda s'aprofita la grada per poder llegir còmodament. Com veieu aquestes dues parts de la sala estan separades només pel moble de la grada i l'estanteria del costat.

Sala polivalent de la Bergen Offentlige Bibliotek

Finalment, l'última biblioteca que vaig visitar va ser la Stavanger Bibliotek. El més curiós d'aquesta biblioteca és la seva ubicació, està situada dins el centre cultural i comercial ,és a dir, a Sølvberget, Stavanger kulturhus, situat al centre del municipi de Stavanger, una ciutat de 117.000 habitants. Sovint fem servir la frase si els usuaris no van a la biblioteca, la biblioteca va als usuaris, doncs en aquest cas és compleix aquest objectiu.

Està clar que una biblioteca dins un centre cultural, comercial i d'oci pot portar complexitats d'organització i dificultats d'ordre a la sala, en aquest cas ho han aconseguit dividint la biblioteca en dos espais. L'un està obert les mateixes hores que el centre comercial, situat a la planta baixa del centre comercial, i disposa de menys documents, materials i personal. Però disposa d'espais de treball informal, sales de treball en grup i diverses taules d'estudi. 

Planta baixa de la biblioteca, entrada del centre comercial, taulell de préstec i taula de treball informal (planta baixa de la biblioteca).

L'altre obre en l'horari habitual de biblioteca escandinava i està situat a la segona i tercera planta de la biblioteca. Aquests espais estan separats per una porta de vidre automàtica, un cop es traspassa aquesta porta de vidre canvien les normes de comportament. Tanmateix es realitza el préstec en els dos espais de la biblioteca.

Penjadors, sala infantil i espai curiós de lectura.


Com era d'esperar, em va captivar especialment la sala infantil de la biblioteca que inclou tots els espais necessaris i útils adreçat a aquest públic. Però, sobretot em va sorprendre gratament la actitud dels infants, mares i pares de la sala infantil, no vaig veure cap adult i ni infant pendent dels aparells electrònics, els pares i mares estaven entretinguts explicant contes als seus infants. A Noruega saben que aquests instants compartits són vitals per l'aprenentatge dels seus fills i filles, n'hauríem de prendre nota.

Un altre aspecte que em va encuriosir van ser els espais oberts d'estudi situats en alguns balcons amb taules de treball (han d'aprofitar el bon temps sigui com sigui), també vaig trobar-hi espais de lectures còmodes i atractius, així com un mobiliari innovador, útil i agradable.

Espais oberts d'estudi, prestatges d'audiollibres i llibres, arbre prestatge d'infantil, espais de lectura agradable de la Stavanger Bibliotek.

En conclusió, les biblioteques noruegues són: espais útils i agradables; llocs de trobada de la comunitat; espais polivalents; centres de creació i coneixement; i espais adreçats a públics molt diversos. A més, totes les biblioteques disposen de comptes ben actius a les diferents xarxes socials, us convido a seguir-los (cliqueu els diferents enllaços). Tant de bo, poc a poc tinguem biblioteques més noruegues arreu del nostre país. Us animo a visitar aquest país tant impressionant i alhora desconegut per molts.



dimecres, 2 de novembre del 2016

El grup de treball visita la Biblioteca Artur Martorell

Avui us volem parlar d’una biblioteca pública potser no gaire coneguda per molts de vosaltres, igual que tampoc ho era per molts dels membres del grup de treball Bib.Botó que ens hi vam reunir ara fa un parell de setmanes. Parlem de la Biblioteca Artur Martorell, ubicada a la Plaça d’Espanya de Barcelona, i que forma part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), del qual en depèn.




La  Biblioteca Artur Martorell va ser inaugurada l’any 1953, tot i que des de llavors ha estat situada en diferents espais fins arribar a la seva ubicació actual. Es tracta, com us dèiem, d’una biblioteca pública (això vol dir que ofereix els seus serveis gratuïtament a tots els usuaris que ho sol·licitin), però especialitzada en temàtiques relacionades amb l’educació, la pedagogia, la biblioteconomia, els llibres per a infants i joves tant de ficció com de coneixements, la psicopedagogia, el foment de la lectura, els llibres de text, etc… És a dir, tot tipus de documents que puguin ser d’interès a mestres, bibliotecaris, pedagogs, i altres professionals del sector educatiu. Disposa d’un fons de gairebé 78.000 documents, on hi són presents tant les últimes novetats com un impressionant fons històric de gran valor patrimonial, una veritable joia de la història de l’educació a la ciutat de Barcelona i de la literatura infantil i juvenil catalana i d'arreu del món.




A més de posar el seu fons a disposició tant de les persones com institucions que ho sol·licitin, des de la Biblioteca Artur Martorell es dóna suport a la xarxa de 77 biblioteques escolars i 96 escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona, ajudant en l’organització de les biblioteques i proporcionant serveis de préstec i assessorament als professionals encarregats de gestionar-les. La biblioteca organitza xerrades, disposa de maletes temàtiques i elabora materials de suport com ara guies de lectura. A més, realitza una tasca exhaustiva en la catalogació dels documents dels quals disposa, amb un profund anàlisis del contingut i una classificació i indexació acurades, fet que ha estat de gran utilitat per a bibliotecaris d’altres institucions.


A dalt, exemple del catàleg Aladí, de les biblioteques de la XBM.
A baix, el mateix llibre catalogat per la Biblioteca Artur Martorell.


Malauradament, la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir.

En el capítol de personal, actualment només hi treballen dues persones, una de les quals es troba en una baixa de llarga durada i no ha estat substituïda. Quan es va jubilar la seva última directora, no es va nomenar a ningú que ocupés el seu càrrec, passant la direcció a dependre del director de Promoció Educativa de l’IMEB (un càrrec amb dedicació no exclusiva a la biblioteca). Pel que fa a l’horari, i després de diverses reduccions, actualment es limita a sis hores setmanals, repartides en dos matins (dimecres i divendres de 10 a 13 h). Aquest no és un horari especialment favorable per als professionals de l’educació, probablement els usuaris que més partit podrien treure dels serveis de la biblioteca.



No  existeix a Barcelona una biblioteca que disposi d’un fons públic tan interessant i necessari per al món educatiu com el de la Biblioteca Artur Martorell. El fons de llibres infantils i juvenils potser es pot trobar repartit entre les biblioteques públiques de la ciutat, i el fons especialitzat en biblioteques que no són d’accés públic i universal com poden ser la de Rosa Sensat o la de la facultat de magisteri de la UB. Ens dol veure com aquesta biblioteca de biblioteques és oblidada i maltractada per les institucions, començant pels propis responsables de l’IMEB, enlloc de ser promoguda com un recurs de gran valor, especialment si tenim en compte la situació més que precària de les biblioteques escolars.

Fa anys que el lema que defensem molts professionals del món de la lectura i la infància, que la biblioteca ha de ser el cor de l’escola i que la lectura és el pilar de l’educació, només es veu recolzat per campanyes polítiques, puntuals, efectistes i fetes de cara a la publicitat fàcil i "resultona", sense voluntat de permanència, sense pòsit i sovint amb bastant poc criteri, per no dir cap ni un (sobre l'última, “fas sis anys, tria un llibre”, us recomanem la lectura d’aquest article recent de la Bel Olid). En canvi, recursos com la Biblioteca Artur Martorell resten oblidats. S’excusaran en les estadístiques d’ús per demostrar que la biblioteca ja no és útil, però només cal veure que la manca de personal, de difusió i d’hores d’obertura, tot responsabilitat institucional, ha anat minant l'equipament i són les úniques causants del seu baix ús.

Des del grup de treball Bib.Botó, volem donar suport a la Biblioteca Artur Martorell, i aprofitem l’avinentesa per convidar a tota la comunitat bibliotecària i educativa a sumar-se a aquest suport davant del risc, molt real, que aquest espai de documentació i coneixement es vagi empobrint encara més fins que sigui inevitable la seva desaparició.