Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de març del 2024

Curs de Narratives Lúdiques a la Biblioteca

El passat 20 de gener de 2024 es va celebrar a la biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra el curs híbrid de Narratives Lúdiques a la Biblioteca, organitzat pel grup de treball de Biblioteques infantils i Juvenils Bib.Botó, dins del marc de cursos del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Davant de la voluntat d'ampliar el repertori d'accions artístiques relacionades amb el llibre i la seva producció, el grup es posa en contacte amb dos estudis artístics que treballen la creació col·lectiva a través de fanzins i llibres mutants.

L'argentina Sandra Marín, d'Estudio Repisa, ens va presentar la seva feina de dinamització i revalorització de diferents col·lectius a través de la creació de llibres col·laboratius, també coneguts com a fanzins col·lectius. Les seves accions busquen fer valdre el saber de col·lectius minoritzats a través de la creació de recopilacions artístiques, així com generar una crida a l'acció (i la redacció de llibres) mitjançant propostes col·laboratives a biblioteques i centres comunitaris.

Sandra va proposar al grup crear els dos fanzins col·laboratius que podeu trobar a sota:

Almacén de Frases: fet amb tovalloles de paper de cuina. Enllaç al pdf.


El Oráculo de la Biblioteca: fet amb preguntes intercanviades i llibres de la biblioteca per trobar respostes. Enllaç al pdf.


A la segona part, Elvia González, mexicana, ens va introduir el projecte portat a terme per Estudio Nómade amb la infantesa de la 4a Secció de Chapultepec, Ciutat de Mèxic, un barri en risc d'exclusió. Allà, es van proposar estimular la imaginació i la creativitat dels infants a través d'una sèrie de tallers de creació de llibres mutants, que finalment van ser exposats a la comunitat. A més dels resultats artístics, l'Elvia va remarcar la importància del procés i del fet que els nens ho passen bé, generin confiança i vulguin tornar setmana rere setmana al projecte.

Les seves propostes, molt lúdiques i pràctiques, ens vam apropar a la creació de personatges, històries circulars i llibres canviants amb recursos molt senzills i un bon xic d'humor i imaginació.



Per saber-ne més, podeu seguir-les a l’Instagram: @estudio___nomade, @estudiorepisa.

Gràcies a Esther Pozo per les fotografies del taller.

dimecres, 20 de juliol del 2022

Llibres: donant joc

Al BibBotó vam estrenar el 2022 amb la formació "Llibres: donant joc" amb Elena Rodríguez, Detalleres.

L'objectiu és aprendre de les sessions que ella mateixa posa en pràctica amb famílies on experimenta amb la creativitat a través del joc i l'expressió, mitjançant els llibres, el disseny, l'arquitectura...

El taller, acollit per la Biblioteca Central de Terrassa, es va desenvolupar en dues parts:

1- els assistents vam participar a un tallers que ofereix Detalleres a les famílies

--mitjançant materials com gomets, cartolines, filferros, plastilina, papers de colors... vam construir diferents propostes artístiques a partir dels llibres que la formadora ens anava presentant.

2- tot seguit vam reflexionar sobre la mediació de les activitats de foment de la lectura; com les elaborem, quines tècniques utilitzem per crear, elaborar i posar en pràctica les activitats entorn de la lectura.

Van ser tres hores de formació molt enriquidores! 

dijous, 22 de juliol del 2021

Teresa Duran, Premi Carme Romaní d'enguany

El dimarts 20 de juliol, es va lliurar el XII Premi Carme Romaní a l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran i Armengol, per tota la seva trajectòria dedicada al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, a càrrec del Bib.Botó, Grup de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes de Catalunya, a la Llibreria Al·lots de Barcelona. 

Per qui no sàpiga qui és la Teresa Duran us direm que és dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia, ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral Els suports narratius dins la literatura infantil (2001), va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures

Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica. 

L’humor i l’emotivitat ens ha acompanyat durant tota la trobada sobretot, quan la Teresa ens ha dit que ens havíem begut l’enteniment i creia que no mereixia el guardó. Evidentment que no tenia raó, perquè tot el Grup del Bib.Botó estava d’acord que era la candidatura més ferma pel XII Premi. 

L’Acte ha començat a les 11 del matí, amb unes paraules de la Nati Calvo, en representació de la Coordinació del Bib.Botó, on agraeix l’acompanyament i el suport en el camí de la literatura infantil i juvenil, fent ressò que hi va haver un abans i un després de conèixer-la. 

La Paula Jarrin, responsable d’Al·lots que tan amablement ens ha acollit a la Llibreria per lliurar el premi, va constatar el regal de tenir la Teresa a prop i d’estar sempre disponible. També va llançar un agraïment al Grup de treball Bib.Botó per acollir-la. 

Tot seguit per part dels responsables del premi, es fa una petita ressenya de qui era la Carme Romaní i què va significar pel Bib.Botó. Aquest premi és un reconeixement i agraïment de tot el que ens va ensenyar. És humil, íntim, discret i sincer tal com era la Carme i de fet com és també la Teresa. 

Per finalitzar, es fa l’entrega dels guardons, el diploma i l’ampolla de vidre, amb sorra de platja de Castelldefels i la branca de romaní dins. 

La Teresa fa els agraïments i ens insta a cadascuna de les assistents a explicar com la vam conèixer i què vam aprendre d’ella. A canvi ens fa un regal, una làmina d’una flor pintada per ella. Ens explica que la flor gran simbolitza la biblioteca i les flors petites els que venen al darrere, ja que en proposar-li el premi li vam dir que ella ens ha obert el camí, que ens ha ensenyat a nosaltres i nosaltres ensenyarem als més joves. 

Ha estat un moment especialment emotiu on s’han recordat l’assistència a cursos, xerrades, ponències, la seva tesi, llibres com: Un i un i un... fan cent, Pim, pam, pum, poma, Llibre de la por, Mares a l’engròs... 

Es destaca la seva generositat a l’hora de compartir el seu saber, el seu paper de mestra de veritat, que és el que permet que darrere en vinguin molts d’altres. El fet que sigui propera, natural, la seva expertesa, els moments compartits a Montreuil, la descoberta de París de la seva mà, fer-nos sentir estimades i reconegudes com a bibliotecàries. 

La Teresa comparteix el record del què va ser per ella la biblioteca i es remunta a quan tenia 8 anys, que va estudiar a una escola on hi havia una biblioteca escolar. Per a ella era la caverna d’Ali Baba i les bibliotecàries eren màgiques, perquè coneixien els llibres i sempre encertaven en les recomanacions. També fa una reivindicació de la importància de les biblioteques escolars. 

I com era d’esperar l’acte no podia acabar millor que amb un petit tast de llaminadures, bombons amb licor i galetes que ens va portar la Teresa. Per cert, estaven boníssimes!! 

Teresa moltes Gràcies i Enhorabona!


dilluns, 8 de febrer del 2021

Celebrem Joan Barceló

L'any 2020 es va commemorar el 40è aniversari de la mort de Joan Barceló, poeta, narrador, dramaturg, pintor i autor entre d'altres d'alguns llibres per infants i joves com Ulls de gat mesquer o Viatge enllunat

Els actes commemoratius, impulsats per l'Ajuntament de Menàrguens, s'allarguen a aquest 2021 per llegir i difondre la seva obra, i en el marc d'aquestes celebracions el grup de treball Bib.Botó, conjuntament amb l'AELC i el CLIJCAT, us convidem a aquesta trobada virtual. 

A continuació en trobareu tots els detalls:




Aproximació a l'obra per a infants i joves de Joan Barceló i Cullerés 

Dijous 11 de març a les 19h 

Activitat virtual 

L'acte s'organitzarà en dues parts: 

  • Introducció a la figura i obra de Joan Barceló, a càrrec de l'escriptora Mercè Canela 
  • Sessió de club de lectura dinamitzat i conduït per la bibliotecària Imma Pujol. 

Es comentaran tres de les seves obres: 

  • Ulls de gat mesquer (La Galera. Descatalogat. Última edició 1995) 
  • Pare de rates (Comanegra, 2020) 
  • Viatge enllunat (Pagès, 2020) 

Els títols es poden aconseguir a través dels catàlegs de biblioteques i a les llibreries: 


👉 Inscripcions: a partir del 8 de febrer a través d'aquest formulari 


Més informació de la figura de Joan Barceló: . 

Web Joan Barceló de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Article a Núvol: Joan Barceló i Cullerés, quaranta anys després.  

Article a Faristol (PDF).


Organtiza: 

Bib.botó 

AELC 

CLIJCAT 

#anybarceló

dilluns, 13 de gener del 2020

Muntdemots: 10 anys escampant paraules i històries com el vent


[Crònica i entrevista de Jaume Vilarrubí, bibliotecari a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà]

El passat 2019 va fer 10 anys que la tardor arriba amb un festival Mundemots sota el braç, un espai de pocs dies que ha anat creixent fins arribar a la setmana, on diferents espais de la ciutat de Barcelona i alguns privilegiats municipis satèl·lits obren les portes per incloure aquestes sessions de narració oral tant per a grans com per a petits a banda de conferències i tallers.

A les biblioteques de Gavà fa força anys que feliçment hi col·laborem, i aquest any fins i tot hem fet unes reflexions sobre l’oralitat a través d’Instagram Live amb la complicitat de les meravelloses Linsabel Noguera i Judith Navarro.

Tot comença i tot acaba en la figura de Rubén Martínez Santana, alquimista de la paraula veneçolà d’origen i català d’adopció tot i que també se’l pot definir com a humà de la terra. Amb un sentit de l’humor tan ràpid com eficaç i d’una poètica per a totes les mirades, aquest polifacètic narrador i músic ha estat gurú per a molts narradors, vocacionals o no. Fa 10 anys es va encaparrar en muntar aquest festival, perquè la paraula i les històries s’han d’escampar com el vent.


Jaume Vilarrubí: Des de quant expliques contes i perquè?

Rubén Martínez: La primera vez que conté, mis compañeros se rieron de mí. Lo hice tan mal, que creo que en realidad no debí insistir y, sin embargo, lo hice. Comencé a contar en público en 1984, con el grupo Cuentos bajo la Sombra, en la Universidad Central de Venezuela. Yo ya escribía, aunque no conseguía publicar nada. Comencé a narrar oralmente como una forma provisional de “publicar", de alguna manera, mis propios cuentos. 35 años y 74 puertas de editoriales cerradas después, sigo “publicando” en el aire.

Com va ser la teva infantesa?

Normal. Como la de la mayoría de la gente. Perros parlantes, el episodio de la vecinita sirena, carreras de galeones, veranos en Marte, la fiesta de la mariposa;
en fin, lo normal.

Entre les prop de dos milions de ciutats que hi ha al mon, com vas decidir venir a Barcelona?

Fue una cita a ciegas. O casi. En 1988 el Festival Internacional de Teatro de Caracas recibió la visita de dos grupos catalanes de teatro: Fura dels Baus y Comediants. Yo quedé tan impresionado con ellos que años después, al buscar una ciudad a la que irme (huyendo del chavismo temprano), pensé: "Si esa tal Barcelona es capaz de producir un teatro así, debe ser una ciudad increíble". Y no me equivoqué.

Com sorgeix Muntdemots? I com ho vas portar a terme?

Aún nos lo preguntamos desde el Festival… Creo que después de tocar puertas durante muchos años, proponiendo la idea, el Centre Cívic Pati Llimona y Biblioteques de Barcelona abrieron finalmente las suyas. Desde entonces, lo venimos celebrando cada año, no sin un considerable esfuerzo por parte de todo el equipo responsable: Judith Navarro, Alicia Molina, Juan Pablo Fuentes, Oriol Toro, Antònia Robles… Y gracias a la participación de nuestros micromecenas, voluntarios, colaboradores, y al concurso de mucha gente.

Explica’ns alguna cosa de la primera edició?

¡Ah! Fue una locura. ¡100 actividades en 8 días! Con apenas recursos. Sirvió para demostrarnos que sí se podía hacer este Festival en Barcelona. Y también que lo mejor para nuestra salud sería hacerlo un poco más pequeño… acabamos convencidos secretamente de que esa sería también la última edición de Munt de Mots.

I el logo/ Mascota, d’on surt?

Es creación de Alekos, narrador oral y artista plástico colombiano. Una de las fundadoras del Festival lo bautizó como “Mumo”. Ha sido la imagen del Festival desde el principio. No sabemos bien qué es. Creemos que el mismo Mumo tampoco lo sabe.

Com veus la narració oral a Barcelona i Catalunya respecte altres ciutats, tant a nivell estatal com europeu? I respecte a Llatinoamerica?

En muchas otras ciudades de Europa y Latinoamérica hay más espacios dedicados a este arte, y está mejor considerado, más valorado, mejor pagado, mejor promocionado. En fin, tal vez aquí las cosas todavía pueden mejorar.

Veus Muntdemots 10 anys més?

Cada edición creo que será la última. Es muchísimo trabajo. Pero, como dije antes, eso creímos ya en 2010 y aquí seguimos. Así que mejor me callo y asumo, con sincera alegría, que pueden venir 10 años más.

Com li explicaries a uns pares i en poques paraules la importància de la narració oral?

Pues así: A ver, unos padres, ¿a ustedes les contaron, o no les contaron cuentos cuando eran pequeños? Pues ahí lo tienen. Gran parte de lo que son es, precisamente, consecuencia de eso…

Jo sé que ets un mestre fent jocs de paraules, es tot improvisació? Tens un superpoder?

El oficio de la narración oral es tan generoso, que consigue poner en tu boca palabras sabias que no sabías que sabías. Por otra parte, improvisar es crear, y crear es creer que se puede croar (dijo el sapo, aún príncipe. Mejor dicho: dijo el sapo a un príncipe). No hay entonces ningún secreto ni superpoder. Solo ganas de jugar (por cierto, el superpoder que en efecto tengo, no tiene que ver con las palabras y sí con la física cuántica, el fideuá y el tetris).

Recomana’ns tres llibres, tres discos, i tres pel·lícules (i algun còmic?)?

Si tengo tu permiso para pasarme, sí.

Los libros: «La Narración Fractal», de Héctor Urién; «Poética Doméstica», de Linsabel Noguera; «El Secreto de Morke», de Inés Macpherson. «La Melancólica Muerte del Chico Ostra», de Tim Burton. Y el cómic, una novela gráfica clásica: «Watchmen», de Alan Moore y Dave Gibbons.

Los discos: «Night of Hunters», Tori Amos; «All Days Are Nights: Songs for Lulu», Rufus Wainwright; «Habana-Paris», Niurka González Núñez y María del Henar Navarro; «Umbrales», Sandra Rehder.

Las películas: «El Atlas de las Nubes», Tom Tykwer y las hermanas Lilly y Lana Wachowski; «West Side Story», de Jerome Robbins y Robert Wise (la he visto unas 20 veces, entre el cine y el dvd); «Reverón», de Margot Benacerraf; «Phantom of the Paradise» de Brian De Palma.

Coneixedor de la teva altra vessant, la musical, en que es diferencia la narració musical de l’oral?

Bueno… hay quien dice que como cantante, soy un buen cuentacuentos, y que como cuentacuentos, soy un pésimo músico. Yo encuentro una gran similitud entre ambas formas. En las dos encuentro que la «improvisación», la recreación, son fundamentales. Sin embargo, y al mismo tiempo, siento en la música una matemática implacable de la que el cuento narrado huye (o debería huir).

I ja per acabar, vols fer-me alguna pregunta?

Pues sí, mira: ¿Qué significa para la sala infantil de la Biblioteca Josep Soler, de Gavà, la colaboración que realiza desde hace años con el Festival Munt de Mots?

[Jaume Vilarrubí] Doncs per nosaltres és un orgull poder col·laborar amb el festival. Sempre hem cregut que el nostre espai de narració oral, l’hora del conte i el Nascuts per llegir, són dues accions estratègiques que cal protegir i mimar tant pel seu potencial com a estimulador emocional, com a eina de comunicació, com a llaç generacional, com a transmissor de coneixement, en definitiva com a eina necessària per a tantes coses totes bones que no em puc imaginar les nostres biblioteques sense elles.

La nostra biblioteca pública ha de ser aquesta àgora igualitària que el ciutadà es mereix, propera i de qualitat. Creu-me Rubén quan et dic que no hi ha cap altre activitat tant rendible, amortitzada, i apassionada com aquesta. Que no es perdi mai la paraula.


dijous, 19 de setembre del 2019

Un matí amb OFF de Xavier Salomó

Des del Bib.Botó ens fa molta il•lusió convidar-vos a la presentació del llibre OFF, de Xavier Salomó. Aquesta presentació no serà una presentació convencional, vindrà acompanyada d'un laboratori dissenyat pel Xavier amb la col•laboració del Bib.Botó i que si us agrada per a la vostra biblioteca (que segur que sí) podreu contractar amb l'editorial.

És un llibre que tracta d'un tema molt actual, i que segur que pot ser molt suggeridor per treballar amb els cicles superiors de les escoles i primer curs d'institut, per generar debat al voltant de les energies i el canvi climàtic, etc.

Us animeu? paga la pena!

L'experiència lectora d'OFF i presentació serà el 3 d'octubre a les 11 del matí.

dimarts, 10 d’abril del 2018

EXTRA EXTRA! Trobada amb Ed Vere

El Grup de treball de Biblioteques Infantils i Juvenils Bib.Botó, l’Editorial Joventut, la Llibreria Al·lots i Biblioteques de Barcelona us conviden a una trobada amb l’autor anglès Ed Vere, creador entre d’altres de la sèrie del gat Max (Max el valent, Max diu bona nit, Max i l’ocell…)

L’Ed parlarà del seu treball com autor i il·lustrador de llibres per a infants, i també de la promoció de la lectura i l’educació dels infants en la lectura d’imatges, tasca que desenvolupa a través del projecte Power of Pictures, acollit per l’organització CLPE (Centre for Literacy in Primary Education).

Quan? Dimarts 24 d’abril, a les 10.30h
On? A la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona (Carrer Sant Pere més Baix, 7)
Per arribar: Metro L1 i L4 – Pl. Urquinaona.

Trobada gratuïta.
No cal inscripció prèvia.
Aforament limitat (Sala amb capacitat per a 60 persones).
Certificat d’assistència expedit pel COBDC.

Us esperem!


[Feu click a la imatge per ampliar]

dissabte, 31 de març del 2018

34è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya

Dins el marc del 34è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que tindrà lloc a Mollerussa de l'11 al 23 d'abril de 2018, us convidem a una trobada professional i d'intercanvi d'experiències bibliotecàries.



La trobada és oberta a tothom i no cal inscripció prèvia.
A continuació us deixem tota la informació:

Trobada d'intercanvi d'experiències amb les biblioteques de la demarcació de Lleida.
Organitzen: Central de Biblioteques de Lleida, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i Bib.Botó, Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC.
Mollerussa, 16 d’abril de 2018 
9.30 a 12h. 
L’ Amistat (Carrer Ferran Busquets, 90 25300 Mollerussa)
Com arribar-hi? L’Amistat (Carrer Ferran Busquets, 90 25300 Mollerussa)

De 9.30 a 10h - Benvinguda i cafè
De 10 a 10.45h - Els habitants de la biblioteca: accions de petit format amb usuaris infantils i juvenils habituals per a dinamitzar el dia a dia de la sala infantil.  Algunes reflexions i una pràctica a mode d'introducció.
- A càrrec de la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà i Marta Roig

De 10.45 a 11.45h - Intercanvi d'experiències
De la biblioteca a la família - A càrrec de la Biblioteca Sant Bartomeu d’Alpicat
Cafè literari per a joves - A càrrec de la Biblioteca Districte 4 de Terrassa
2 accions trempades- A càrrec de la Biblioteca Maria Barbal de Tremp
Música & llibres: residències musicals a la biblioteca- A càrrec de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar

De 11.45-12h - Presentació del grup de treball GRILL: Grup de recomanacions infantils de Lleida - A càrrec de les responsables del Grup

De 12 a 13h - Visita a les exposicions

dimarts, 30 de gener del 2018

IX Premi Carme Romaní: Jordi Artigal


Dilluns 11 de desembre de 2017 es va fer entrega del IX PREMI CARME ROMANÍ a Jordi Artigal de la Biblioteca Massagran de Salt (Girona) per la seva trajectòria professional. Uns quants membres del Grup de Treball Bib. Botó es van desplaçar fins allà per entregar personalment el guardó que consisteix en un diploma i una ampolla amb sorra de la platja de Castelldefels i una branca de romaní.

Per presentar-lo, ens agrada especialment el text que va preparar la Marta Roig amb motiu de la tercera jornada Biblioteca i Comunitat Educativa, que va tenir lloc a la Biblioteca de Sant Ildefons (Cornellà), el 6 de setembre de 2017:

Al llarg de la vida, són nombrosos els espais plens de llibres que ha habitat el Jordi. La biblioteca de la seva escola, amb la guia de L'Assumpció Lissón; la casa que el va veure créixer; Rosa Sensat, la llibreria de Vilapicina on va començar a treballar, la llibreria de Girona on va continuar el seu itinerari als anys 80, la biblioteca de Sant Gregori i les biblioteques de Salt, d’entre les quals hi destaca la biblioteca pública infantil i juvenil de’n Massagran. Tots aquests espais han estat per a ell molt més que espais de feina. Han estat espais de vida. Potser per això li sembla que la biblioteca fa olor a casa seva. El Jordi domina a la perfecció l’art antic de l'hospitalitat. Aquell que fa sentir l'estranger a casa quan se’n sent fora... L'art que ens fa sentir que el món és una mica més habitable tot i estar lluny de la quotidianitat coneguda. Un art que és en ell, tot i haver-lo anat perfeccionant al llarg d’una trajectòria professional intensa i compromesa amb els infants i la comunitat. 
En Jordi ha buscat sempre referents per orientar i reflexionar la pràctica: Daniel Goldin, Michèle Petit... ha acompanyat les primeres passes de molts companys i companyes de professió, ens ha ensenyat a mirar amb uns ulls nous els infants, la lectura, la biblioteca pública i la comunitat. 
I bona part d’aquests regals ens els ha ofert des de La Massagran. Una casa de paraules que acull diàriament a tots aquells que busquen refugi, a tots aquells que necessiten històries per explicar-se, per guarir-se, per trobar-se, per aprendre. Una biblioteca que fa exactament la mateixa olor que les cases de tots els infants i les famílies que entren per la seva porta i on els seus habitants són acollits des del vincle, el respecte i reconeixement i que és un exemple viu de com fer realitat el seu dret a la lectura.

La rebuda del Jordi a la biblioteca va ser molt acollidora. Ens va ensenyar els diferents espais de l'emblemàtica sala i, fins i tot, ens va convidar a un esmorzar ben cassolà.

És una biblioteca especial, que té ànima pròpia i molta personalitat. Cada nen quan creua la porta obté una atenció personalitzada que el fa sentir com si fos a casa seva. Està plena de racons que conviden a relaxar-se, llegir i escriure. L’ambientació acurada de l’espai fa que el lector tingui l’oportunitat de deixar volar la seva imaginació i entrar en mons fantàstics.


En Jordi és un lector entre lectors. La seva filosofia es basa en realitzar actes lectors diaris dins de les biblioteques, és per això que una de les seves passions era la de compartir lectures amb els nens que venien cada tarda a la sala. Gràcies a això creava una connexió molt estreta de complicitat. És un gran enamorat dels contes infantils però l’autor que el té captivat és... l’Anthony Browne.


Diàriament es confecciona un dietari on es relata les reaccions i situacions que viuen amb els diferents nens que passen la tarda a la biblioteca, amb noms i cognoms de cadascún d’ells. Això fa créixer la relació càlida i compromesa, tant a nivel sentimental com professional.
Actualment està jubilat però no ha deixat de participar en projectes lectors. Estem segures que el seu lligam i vincle amb la lectura i la comunitat estarà sempre VIU.

Què més podem afegir, potser un gràcies Jordi, intentarem seguir les teves passes!


Llegiu el text d'agraïment que el Jordi va escriure amb motiu de l'entrega d'aquest premi.
Llegiu també dos contes que parlen de la seva experiència com a bibliotecària (com diu ell) a la Massagran: Dues veus i Una bellesa antiga.

També podeu visitar la galeria complerta d'imatges de la Biblioteca Massagran que hem publicat al Facebook.

dimarts, 26 de setembre del 2017

Serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública

Avui volem compartir amb vosaltres aquest article elaborat per la Júlia Baena (bibliotecària, membre del Bib.Botó, i responsable del blog Biblioteca juvenil) sobre els serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública.

Els joves representen una part significativa de la societat i dels usuaris de les biblioteques. Però, a diferència del públic infantil, no disposen d'espais propis, perfils professionals especialitzats ni un ventall gaire ampli d'activitats i serveis. En aquest article es parla dels serveis i activitats per al públic juvenil, proposant les línies generals d'una metodologia de treball a l'hora de dur-los a terme, com implicar els joves en cada fase i proporcionant alguns exemples.

Cal "reconéixer els adolescents com a persones que tenen idees, interessos i passions que son vàlids i importants" (YALSA, The Future of Library Services for and with Teens: a Call to Action). Massa sovint ens preguntem què volen els joves, però no realitzem les preguntes als propis joves. De vegades, ens proposen idees molt allunyades del concepte estàndard de biblioteca: cal escoltar i respectar aquestes idees, perquè potser les podem adaptar a la nostra oferta, o almenys aconseguir el mateix objectiu d'una altra manera que resulti viable per a la biblioteca.

Molts joves associen la biblioteca pública amb l'aprenentatge acadèmic i la literatura de ficció; aquest tipus de biblioteca pot jugar un paper únic com a institució i espai d'aprenentatge associat també a les fites no acadèmiques dels joves. El camí per augmentar la seva presència a les biblioteques públiques i que aquestes esdevinguin un espai d'aprenentatge vital pels joves passa necessàriament per l'escolta activa de les seves demandes, interessos i necessitats i l'augment de la seva implicació, tot convertint-los en agents actius en el disseny de les activitats i els serveis.

Us convidem a descarregar, llegir, aplicar i compartir les idees d'aquest article, que trobareu aquí en PDF. I recordeu que tenim oberts els comentaris per afegir, preguntar i continuar parlant sobre com apropar i incloure els joves a les nostres biblioteques.

divendres, 23 de juny del 2017

Arianna Squilloni i Laia Domènech: un matí a Can Sumarro



Encara és primavera, però ningú no ho diria. Portem ja més d’un dia i més de dos d’una calor que, digui el que digui el calendari, és de ple estiu. Encara gràcies que és matí, i que als jardins de la Biblioteca Can Sumarro hi ha un racó on tothom troba una mica d’ombra per seure a la gespa i escoltar el que ens han vingut a explicar la Laia Domènech i l’Arianna Squilloni.

Totes dues són avui aquí gràcies al Jesús, que no ha pogut venir però que ens acompanya durant tota la trobada. El Jesús és Jesús Ortiz, editor de Milrazones. A aquesta petita gran editorial (l’Arianna ens recorda que els hem de donar les gràcies, entre altres coses, per portar-nos la trilogia dels barrets de Jon Klassen) Laia Domènech ha publicat les seves il·lustracions acompanyant el conte “El ratolí i la muntanya”, un conte que té dues històries, la visible i la invisible. La història invisible ens explica que Antonio Gramsci va ser empresonat a la Itàlia de Mussolini pel seu activisme d’esquerres, i des d’allà va enviar cartes a la seva dona i els seus fills, i en una d’aquestes cartes hi va incloure aquest conte, tot demanant-li a la seva dona que l’expliqués als petits. La història visible, la que Gramsci volia compartir, parla d’un ratolí i de com un acte inconscient per part seva el porta a voler arreglar la malifeta, posant així en marxa una cadena de solidaritat que anirà molt més enllà del que originalment el ratolí pretenia remeiar.

Es tracta de defensar una actitud responsable davant les pròpies accions. De no restar indiferent a allò que provoquem, i de com gràcies a aquest deixar-nos afectar pel que succeeix al nostre entorn, un acte originalment irreflexiu pot esdevenir en un gran benefici per la comunitat.

I és també a Milrazones on l’Arianna Squilloni, editora d’A Buen Paso, ha publicat el que ella anomena una “novel·leta en escenes”. Al seu “El verano de John Silver”, curiosament, també un ratolí entremaliat hi juga un paper determinant… i les casualitats que en realitat qui sap si no són causalitats, les simpaties entre elements, les connexions i correspondències i, si en sabéssim, fins i tot la mecànica quàntica, s’apoderen del discurs. Perquè ha estat aquesta simpatia, aquesta afinitat electiva, la que ha portat dos llibres italians al catàleg de Milrazones, dos llibres amb ratolí “trickster” (aquests personatges arquetípics, sovint deus o semideus, als qui agrada embolicar la troca entre els mortals i amb les seves juguesques posar de manifest les tensions existents i, amb la resolució dels conflictes que han creat, esdevenir els motors del canvi), i dos llibres que parlen també d’una manera d’habitar el món.

“¿Cómo puede creerse capaz alguien de retener para sí mismo el misterio y la belleza de esta vida y de este mundo?”

Així de contundentment acaba defensant a “El verano de John Silver” l’Arianna que en aquest món un pot ser com en John Silver, que fa servir allò que l’envolta (ja siguin persones o coses) en benefici propi, o com els editors amb qui ella s’identifica:

“La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; una belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objeto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porque cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos.”

Començava Arianna aquesta trobada parlant de Calasso i de com ell diu que a les editorials on hi ha un editor autèntic, un que sigui veritablement independent del departament de marketing, els llibres que conformen el catàleg acaben sent capítols d’un mateix llibre, d’una mateixa història. Així sembla que succeeix a Milrazones, i que el capítol Laia ens ha portat al capítol Arianna, i arriba el moment de tancar la trobada, aquesta que inaugura el nom “Extra! Extra!” que a partir d’ara el grup de treball Bib.Botó farà servir per les trobades amb autors, editors i altres persones que ens vulguin explicar la seva experiència en el món de la literatura infantil i la promoció de la lectura.

dimecres, 31 de maig del 2017

Extra! Extra! Trobada amb Arianna Squilloni i Laia Domènech

[Aquesta activitat inaugura el cicle que hem decidit anomenar "Extra! Extra!", amb el qual volem proposar-vos des del nostre grup de treball trobades amb autors, editors i professionals del món del llibre infantil i juvenil]

El grup de treball de biblioteques infantils Bib.Botó, l’editorial Milrazones i Biblioteques de L’Hospitalet us conviden a una trobada amb Arianna Squilloni, editora de “A Buen Paso” i autora de El verano de John Silver (ed. Milrazones) i amb Laia Domènech, il·lustradora de, entre d’altres, El ratolí i la muntanya (ed. Milrazones), adaptació d’un text d’Antonio Gramsci.

Dos llibres fortament relacionats amb Itàlia, o bé pels seus autors o pels seus protagonistes, un fet que ens parla del moviment de persones, llibres i lletres per terra, per mar, i a través dels ulls dels lectors, però que també ens parla de l’esperit de l’editor donant forma a un catàleg que a poc a poc va creant lligams entre les pàgines dels seus llibres.

"La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; un belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objecto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porqué cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos"

Arianna Squilloni
El verano de John Silver
Atenció, perquè la trobada és gratuïta però les places són limitades i amb inscripció.

Us deixem a continuació tots els detalls:

Quan? Divendres 16 de juny a les 10.30
On? A la Biblioteca Can Sumarro - L’Hospitalet [Google Maps]
Per inscriure’t? Has d’enviar un correu a bibbotogrup@cobdc.org indicant el teu nom i cognoms.

Per arribar:
Rodalies RENFE a L’Hospitalet de Llobregat + 10 minuts caminant.
L1 de METRO a Av. Carrilet - Sortida Enric Prat de la Riba + 5 minuts caminant.

Servirem gelats per donar la benvinguda a l’estiu de John Silver.
Us esperem!


dimarts, 30 de maig del 2017

Pere Torné Esquius, “el poeta de les petites coses”

[Text de l'Anna Herráez, responsable del Servei de Documentació de Literatura Infatil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.]

Aquests dies el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acull una selecció d’obres del dibuixant i pintor català Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879 - Flavacourt, França, 1936) sota el títol “Poètica quotidiana”. No en va, l’artista va ser conegut com “el poeta de les petites coses”.

L’autor es va formar a l’Escola Llotja de Barcelona, on va coincidir amb Picasso. La singularitat de la seva obra impedeix l’adscripció a cap corrent artística de l’època i estilísticament, els seus treballs no pertanyen ni al modernisme ni al noucentisme.

Torné Esquius va saber crear un llenguatge molt personal, sobretot en la recreació del món de l’infant. L’obra de caràcter infantil es va plasmar en tots els seus registres clàssics, des del dibuix i la pintura fins a la il·lustració de premsa i revistes. Però fou sobretot la il·lustració de contes infantils i llibres de tall pedagògic per a infants el que li va donar més popularitat i on hi destaquen obres realitzades conjuntament amb la compositora i pedagoga Narcisa Freixas.

L’autor va començar a il·lustrar les Cançons d’infants el 1905, any a partir del qual es va iniciar en el món de la il·lustració infantil. Es van fer diverses sèries, a través de les quals s’aplegava a la perfecció música, poesia i imatge. Esquius es va implicar plenament en el projecte i en la difusió del mateix a través d’activitats de Cultura Musical Popular.



Posteriorment, va dibuixar un gran nombre de llibres infantils, tant educatius com d’imaginació. Amb un estil planer i naïf, la seva obra fou definitiva dins la història de la il·lustració catalana. Als seus contes il·lustrats, hi trobarem traces d’un tarannà que es perllonga fins a artistes contemporanis, com és el cas de Roser Capdevila.

A la mostra podem observar algunes de les obres més cèlebres de Torné Esquius, els Dolços indrets de Catalunya, tot un catàleg d’arquitectura domèstica popular i d’elements religiosos on es poden veure les petjades de molts racons de la geografia catalana. Escenes d’interiors i imatges costumistes de carrer, on els recursos estilístics treballen al servei de l’evocació i de la transmissió d’emocions.


Part de l’exposició també s’ha dedicat a una de les temàtiques principals dels treballs d’Esquius: l’erotisme. Imatges de cossos nus femenins, contrasten amb escenes de carrer protagonitzades per dides, cotxers i infants que comparteixen espai expositiu.


Finalment, al fons de la sala, hi podem trobar un conjunt de plafons apaïsats, realitzats en oli sobre tela, que van ser concebuts com a decoració per a l’habitació d’un infant, i a partir dels quals es pot veure l’essència de l’obra infantil de l’autor.

D’entre les obres exposades, hi destaquen les il·lustracions els Contes d’Andersen i alguns dels contes clàssics de Perrault (El gat amb botes, La caputxeta vermella, La rateta i Les fades). La maqueta original d’aquests últims es pot admirar per primer cop a l’exposició.

Val a dir, que tant els contes d’Andersen com els de Perrault van ser edicions traduïdes per Josep Carner. Aquests últims llibres, van ser editats per una de les impremtes capdavanteres de l’època (Tobella) i es presentaven a partir d’un text trilingüe (català, castellà i francès), fet que denota una visió oberta i precursora.


L’obra de Torné Esquius, està estretament lligada a les arts gràfiques, a través de les col·laboracions regulars que va establir amb Ramon Tobella, propietari de l’impremta homònima. Molts dels materials impresos (llibres, postals i targetes de felicitació) porten el segell inconfusible de qualitat d’aquesta editorial.

Tot i la seva condició efímera i la delicadesa del material, els diferents objectes han esdevingut veritables peces de col·leccionisme que han arribat a nosaltres, en molts casos, gràcies a la cura i cessió de particulars.


Ara estem de sort, podem visitar aquesta exposició i admirar algunes de les seves peces inèdites que hi seran al Museu fins el 9 de juliol. Al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) de la Biblioteca Xavier Benguerel podeu trobar alguns dels seus treballs i també accedir al fons digital.

dilluns, 22 de maig del 2017

Compartint el futur: les bibliotecàries viatgen a Bolonya

[Reproduïm a continuació la crònica de la Rosa Isern sobre el viatge a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya d'un nodrit grup de membres del Grup de Treball Bib.Botó. Aquest article va aparèixer originalment al butlletí Bibliosfera de la Diputació de Barcelona de maig de 2017, tot i que l'hem complementat amb altres fotografies cedides també per la Rosa. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència!]



La bibliotecària avui es lleva molt d’hora. Fa anys que el despertador no sona a les quatre de la matinada. Avui és el primer diumenge d’abril i coincideix amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. A dos quarts de sis del matí ha quedat a l’aeroport amb més col·legues. Són més joves que ella i treballen a Osona, al Maresme, al Vallès Oriental, al Baix Llobregat, dues són de Girona i una de Tarragona. Totes formen part del grup de treball BibBotó de biblioteques infantils del COBDC. A l’avió també viatgen una periodista cultural, una il·lustre il·lustradora amb barret taronja, un conseller de paisà, una llibretera, dues editores, una traductora i un escriptor. En menys de dues hores ja són a Bologna on es celebra la 54a edició de la Children’s Book Fair, l’esdeveniment professional de referència en el sector editorial infantil i juvenil internacional. Enguany la convidada d’honor és Catalunya i les Illes Balears. El lema “Sharing a future: Books in Catalan” apel·la al valor de compartir i, quina millor manera de fer-ho, que pensar en els infants i joves i en la capacitat transformadora dels llibres per crear un món millor. L’autobús les acosta fins al Palau Firal, als afores de la ciutat. Allà les saluda la comissària de les exposicions, la Paula Jarrín, de la llibreria infantil Al·lots de Barcelona. Avui està molt atrafegada perquè un munt d’autoritats seran presents en la inauguració i tot ha d’estar a punt. Fa quasi un any que hi treballa per l’èxit de la trobada.


Les bibliotecàries comencen el recorregut visitant l’exposició de 42 il·lustradors en actiu amb un gran ventall d’estils i temàtiques que engloben la major part de la producció de llibres que trobem a les llibreries i biblioteques i que llegeixen els nostres infants. A la tarda visiten la llibreria infantil Gianni Stoppani que ocupa els baixos del Palazzo Enzo, a la Via Rizzoli, al bell mig de la ciutat i surten carregades de llibres que no troben a casa nostra. A l’endemà passegen per un munt de pavellons d’editorials de tot el món i les trobades no es fan esperar: la Mercè Galí, el Xavier Salomó, en Valentí Gubianas, la Pilarín Bayés, la Roser Capdevila, l’Anna Manso, en Miguel Gallardo, en Roger Olmos... i amb gran sorpresa també amb la gran Kveta Pacovska i en Chris Riddell; les llibreteres de les Franqueses del Vallès, de Cerdanyola i de Vic ,l’Stel·la i el Germán,“el librero”; els periodistes culturals Anna Guifré i David Guzman i la traductora Anna Cassassas. Al dia següent visiten l’altra exposició, a l’Archiginnasio, la de 17 il·lustradors que van obrir camí, i que són els mestres i els referents que han donat entitat i prestigi a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana.


Després de tres dies molt intensos la bibliotecària torna a casa amb la maleta plena de magnífics llibres, catàlegs, fotografies, rialles, vivències i pensa que el futur de la nostra literatura infantil en català està assegurat per l’entusiasme de les seves joves col·legues, dels autors, dels il·lustradors, de les llibreteres i això, li recorda a d’altres companyes que com ella van començar ja fa 40 anys el seu camí en la professió. Només la fa dubtar una mica la implicació de tots els agents culturals per fer-la visible al nostre territori i projectar-la a tot el món. Quan encara no han passat ni tres setmanes de l’exitosa Fira, constata que els llibres per a infants i joves són ignorats pels mitjans el dia de Sant Jordi i, en l’acte d’entrega dels darrers Premis de la Crítica Serra d’Or, les il·lustradores guardonades, Rocío Bonilla i Cristina Losantos, han reclamat més presència de la literatura infantil i juvenil als mitjans de comunicació.


Si volem compartir el futur, fem-lo possible entre tots!






dimarts, 16 de maig del 2017

5a edició Fira Conte va! Va de contes

Dissabte passat es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la 5a edició de la Fira Conte va! Va de contes. Un festival dedicat a la Literatura Infantil que arreplega més d'una quarentena d'activitats adreçades als infants i famílies.

La Fira es va inaugurar el dia anterior, divendres dia 12, amb la inauguració de la tradicional exposició col·lectiva a la Sala d'Art Contemporani "La Sala" que enguany reuneix a 67 il·lustradors: 
Àfrica Fanlo, Anna Aparicio Català, Anna Llenas, Anna Mongay, Bernat Muntés, Carles Hernàndez, Chema Peral, Christian Inaraja, Clara Saéz, Cristina Losantos, Cristina Serrat, Dani Jiménez, Daniel Soms, Eli Ramírez, Eva Sans, Eva Santana, Gabriela Rubio, Gemma Aguado, Glòria Fort, Ignasi Blanch, Javier Andrada, Joan Negrescolor, Joan Thelorious, Joan Turu, Jordi Bernadó Nef, Jordi Sunyer, Jordi Vila Delclòs, Josep Torres Balasch, JuanolO, Juli Ilustrador,Laia Codina, Laia Jou, Laura Borràs, Lluís Amaré, Lluís Farré, Lluïsot, Lola Roig, Mar Cerdà, Marc Brocal, Màriam Ben-Arab, Marta Balaguer, Marta Montañá, Martina Manyà, Mercè Canals, Mercè Galí, Mercè Tous, Montse Clotet, Òscar Civit, Òscar Julve, Paloma Carballal, Patricia Pérez-Hinojosa, Patricia Prieto, Pep Boatella, Rebeca Luciani, Ricard Aranda,  Rocío Bonilla, Roger Zanni, Romina Martí, Rosa del Rey, Roser Argemí, Sandra de la Prada, Sara Porras, Sara Vila, Sebastià Serra, Sigrid Martínez, Stefanie Pfeil i Xavi Ramiro.


Dissabte després de l'enlairada de globus que donava el tret de sortida de la Fira,  la Plaça de les Neus va concentrar la majoria d'activitats: una quinzena d'il·lustradors van realizar en directe una galeria de retrats que es destinarà a decorar la planta de pediatria de l'hospital Sant Camil. 
L'exposició es pot visitar fins diumenge 2 de juliol i La Sala ofereix visites guiades i tallers per als infants


Tallers, marató de contes, signatures d'autors i il·lustradors, espai de maquillatge i zona de biblioteques van mantenir la plaça plena de famílies durant tot el dia.

La tarda concentrava els espectacles a diferents indrets. El Teatre Principal amb un espectacle fusió de narració i dansa del conte de la Fira: SALTIRONETS a càrrec de la seva autora i la Ballet Jove EternDansa format per una trentena de ballarines de cinc a divuit anys va omplir d'emocions l'escenari.

La Saltironets és una nena que somivava arribar fins a la lluna per regalar-li els seus contes. Estava convençuda que si saltava prou amunt aconseguirir arribar-hi i per això anava saltironejant a tot arreu... 

El teatre Círcol Catòlic va acollir Una carretada de contes a càrrec de la Guilla Teatre, una producció de Butai Produccions:

Han arribat dos personatges estranys i molt curiosos a la vila, semblen viatjants, ningú els a vist mai abans. Són la Filigrana Gràcia i en Joseph Tour. Van acompanyats del seu atractiu, misteriós i inseparable carro carregat d'històries que han anat recollint per arreu al llarg dels anys. Si obriu bé els ulls i pareu bé les orelles, amb molt de gust us explicaran el perquè del seu ofici, l'ofici dels Trobadors!

El Castell de la Geltrú va ser l'escenari de l'espectacle: Els contes perduts, a càrrec de la companyia La porta de fusta.
Hi ha contes que quan viatgen a la Terra es perden pel camí, o se’n cauen fragments, o arriben a llocs on mai ningú els escoltarà. Avui, entre tots i totes buscarem finals a aquests contes, crearem personatges, imatges i sons per a convertir-nos tots en conta-contes.
La zona de la biblioteca conduit pel personal de la Xarxa de biblioteques de la ciutat, també va arreplegar tot un seguit d'activitats adreçades als més petits de la família. 
Pel matí un espectacle de titelles basat en el conte de Marcus Pfister. El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l'animal més bonic de l'oceà. Tot i això, es troba sol.
Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? 

Un taller a càrrec de la il·lustradora Rocío Bonilla en el que els nens i nenes van realitzar La muntanya de llibres més alta del món i ja en horari de tarda un contacontes adreçat a nadons a càrrec de Cesca Mestres i l'autora del llibre que s'explicava La Festa Major, Glòria Fort publicat pel Cep i la Nansa edicions

L'èxit de participació de la 5a edició de la Fira Conte va! Va de contes, va ser molt elevat un fet que consolida aquesta Fira que any rere any omple la ciutat de literatura infantil...

La 6a edició de la Fira Conte va! va de contes ja te data: 12 de maig de 2018