Teresa Duran, Premi Carme Romaní d'enguany

El dimarts 20 de juliol, es va lliurar el XII Premi Carme Romaní a l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran i Armengol, per tota la seva trajectòria dedicada al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, a càrrec del Bib.Botó, Grup de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes de Catalunya, a la Llibreria Al·lots de Barcelona. 

Per qui no sàpiga qui és la Teresa Duran us direm que és dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia, ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral Els suports narratius dins la literatura infantil (2001), va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures. 

Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica. 

L’humor i l’emotivitat ens ha acompanyat durant tota la trobada sobretot, quan la Teresa ens ha dit que ens havíem begut l’enteniment i creia que no mereixia el guardó. Evidentment que no tenia raó, perquè tot el Grup del Bib.Botó estava d’acord que era la candidatura més ferma pel XII Premi. 

L’Acte ha començat a les 11 del matí, amb unes paraules de la Nati Calvo, en representació de la Coordinació del Bib.Botó, on agraeix l’acompanyament i el suport en el camí de la literatura infantil i juvenil, fent ressò que hi va haver un abans i un després de conèixer-la. 

La Paula Jarrin, responsable d’Al·lots que tan amablement ens ha acollit a la Llibreria per lliurar el premi, va constatar el regal de tenir la Teresa a prop i d’estar sempre disponible. També va llançar un agraïment al Grup de treball Bib.Botó per acollir-la. 

Tot seguit per part dels responsables del premi, es fa una petita ressenya de qui era la Carme Romaní i què va significar pel Bib.Botó. Aquest premi és un reconeixement i agraïment de tot el que ens va ensenyar. És humil, íntim, discret i sincer tal com era la Carme i de fet com és també la Teresa. 

Per finalitzar, es fa l’entrega dels guardons, el diploma i l’ampolla de vidre, amb sorra de platja de Castelldefels i la branca de romaní dins. 

La Teresa fa els agraïments i ens insta a cadascuna de les assistents a explicar com la vam conèixer i què vam aprendre d’ella. A canvi ens fa un regal, una làmina d’una flor pintada per ella. Ens explica que la flor gran simbolitza la biblioteca i les flors petites els que venen al darrere, ja que en proposar-li el premi li vam dir que ella ens ha obert el camí, que ens ha ensenyat a nosaltres i nosaltres ensenyarem als més joves. 

Ha estat un moment especialment emotiu on s’han recordat l’assistència a cursos, xerrades, ponències, la seva tesi, llibres com: Un i un i un... fan cent, Pim, pam, pum, poma, Llibre de la por, Mares a l’engròs... 

Es destaca la seva generositat a l’hora de compartir el seu saber, el seu paper de mestra de veritat, que és el que permet que darrere en vinguin molts d’altres. El fet que sigui propera, natural, la seva expertesa, els moments compartits a Montreuil, la descoberta de París de la seva mà, fer-nos sentir estimades i reconegudes com a bibliotecàries. 

La Teresa comparteix el record del què va ser per ella la biblioteca i es remunta a quan tenia 8 anys, que va estudiar a una escola on hi havia una biblioteca escolar. Per a ella era la caverna d’Ali Baba i les bibliotecàries eren màgiques, perquè coneixien els llibres i sempre encertaven en les recomanacions. També fa una reivindicació de la importància de les biblioteques escolars. 

I com era d’esperar l’acte no podia acabar millor que amb un petit tast de llaminadures, bombons amb licor i galetes que ens va portar la Teresa. Per cert, estaven boníssimes!! 

Teresa moltes Gràcies i Enhorabona!

Pere Torné Esquius, “el poeta de les petites coses”

[Text de l'Anna Herráez, responsable del Servei de Documentació de Literatura Infatil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.]

Aquests dies el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acull una selecció d’obres del dibuixant i pintor català Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879 - Flavacourt, França, 1936) sota el títol “Poètica quotidiana”. No en va, l’artista va ser conegut com “el poeta de les petites coses”.

L’autor es va formar a l’Escola Llotja de Barcelona, on va coincidir amb Picasso. La singularitat de la seva obra impedeix l’adscripció a cap corrent artística de l’època i estilísticament, els seus treballs no pertanyen ni al modernisme ni al noucentisme.

Torné Esquius va saber crear un llenguatge molt personal, sobretot en la recreació del món de l’infant. L’obra de caràcter infantil es va plasmar en tots els seus registres clàssics, des del dibuix i la pintura fins a la il·lustració de premsa i revistes. Però fou sobretot la il·lustració de contes infantils i llibres de tall pedagògic per a infants el que li va donar més popularitat i on hi destaquen obres realitzades conjuntament amb la compositora i pedagoga Narcisa Freixas.

L’autor va començar a il·lustrar les Cançons d’infants el 1905, any a partir del qual es va iniciar en el món de la il·lustració infantil. Es van fer diverses sèries, a través de les quals s’aplegava a la perfecció música, poesia i imatge. Esquius es va implicar plenament en el projecte i en la difusió del mateix a través d’activitats de Cultura Musical Popular.

Posteriorment, va dibuixar un gran nombre de llibres infantils, tant educatius com d’imaginació. Amb un estil planer i naïf, la seva obra fou definitiva dins la història de la il·lustració catalana. Als seus contes il·lustrats, hi trobarem traces d’un tarannà que es perllonga fins a artistes contemporanis, com és el cas de Roser Capdevila.

A la mostra podem observar algunes de les obres més cèlebres de Torné Esquius, els Dolços indrets de Catalunya, tot un catàleg d’arquitectura domèstica popular i d’elements religiosos on es poden veure les petjades de molts racons de la geografia catalana. Escenes d’interiors i imatges costumistes de carrer, on els recursos estilístics treballen al servei de l’evocació i de la transmissió d’emocions.

Part de l’exposició també s’ha dedicat a una de les temàtiques principals dels treballs d’Esquius: l’erotisme. Imatges de cossos nus femenins, contrasten amb escenes de carrer protagonitzades per dides, cotxers i infants que comparteixen espai expositiu.

Finalment, al fons de la sala, hi podem trobar un conjunt de plafons apaïsats, realitzats en oli sobre tela, que van ser concebuts com a decoració per a l’habitació d’un infant, i a partir dels quals es pot veure l’essència de l’obra infantil de l’autor.

D’entre les obres exposades, hi destaquen les il·lustracions els Contes d’Andersen i alguns dels contes clàssics de Perrault (El gat amb botes, La caputxeta vermella, La rateta i Les fades). La maqueta original d’aquests últims es pot admirar per primer cop a l’exposició.

Val a dir, que tant els contes d’Andersen com els de Perrault van ser edicions traduïdes per Josep Carner. Aquests últims llibres, van ser editats per una de les impremtes capdavanteres de l’època (Tobella) i es presentaven a partir d’un text trilingüe (català, castellà i francès), fet que denota una visió oberta i precursora.

L’obra de Torné Esquius, està estretament lligada a les arts gràfiques, a través de les col·laboracions regulars que va establir amb Ramon Tobella, propietari de l’impremta homònima. Molts dels materials impresos (llibres, postals i targetes de felicitació) porten el segell inconfusible de qualitat d’aquesta editorial.

Tot i la seva condició efímera i la delicadesa del material, els diferents objectes han esdevingut veritables peces de col·leccionisme que han arribat a nosaltres, en molts casos, gràcies a la cura i cessió de particulars.

Ara estem de sort, podem visitar aquesta exposició i admirar algunes de les seves peces inèdites que hi seran al Museu fins el 9 de juliol. Al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) de la Biblioteca Xavier Benguerel podeu trobar alguns dels seus treballs i també accedir al fons digital.

Compartint el futur: les bibliotecàries viatgen a Bolonya

[Reproduïm a continuació la crònica de la Rosa Isern sobre el viatge a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya d'un nodrit grup de membres del Grup de Treball Bib.Botó. Aquest article va aparèixer originalment al butlletí Bibliosfera de la Diputació de Barcelona de maig de 2017, tot i que l'hem complementat amb altres fotografies cedides també per la Rosa. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència!]

La bibliotecària avui es lleva molt d’hora. Fa anys que el despertador no sona a les quatre de la matinada. Avui és el primer diumenge d’abril i coincideix amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. A dos quarts de sis del matí ha quedat a l’aeroport amb més col·legues. Són més joves que ella i treballen a Osona, al Maresme, al Vallès Oriental, al Baix Llobregat, dues són de Girona i una de Tarragona. Totes formen part del grup de treball BibBotó de biblioteques infantils del COBDC. A l’avió també viatgen una periodista cultural, una il·lustre il·lustradora amb barret taronja, un conseller de paisà, una llibretera, dues editores, una traductora i un escriptor. En menys de dues hores ja són a Bologna on es celebra la 54a edició de la Children’s Book Fair, l’esdeveniment professional de referència en el sector editorial infantil i juvenil internacional. Enguany la convidada d’honor és Catalunya i les Illes Balears. El lema “Sharing a future: Books in Catalan” apel·la al valor de compartir i, quina millor manera de fer-ho, que pensar en els infants i joves i en la capacitat transformadora dels llibres per crear un món millor. L’autobús les acosta fins al Palau Firal, als afores de la ciutat. Allà les saluda la comissària de les exposicions, la Paula Jarrín, de la llibreria infantil Al·lots de Barcelona. Avui està molt atrafegada perquè un munt d’autoritats seran presents en la inauguració i tot ha d’estar a punt. Fa quasi un any que hi treballa per l’èxit de la trobada.


Les bibliotecàries comencen el recorregut visitant l’exposició de 42 il·lustradors en actiu amb un gran ventall d’estils i temàtiques que engloben la major part de la producció de llibres que trobem a les llibreries i biblioteques i que llegeixen els nostres infants. A la tarda visiten la llibreria infantil Gianni Stoppani que ocupa els baixos del Palazzo Enzo, a la Via Rizzoli, al bell mig de la ciutat i surten carregades de llibres que no troben a casa nostra. A l’endemà passegen per un munt de pavellons d’editorials de tot el món i les trobades no es fan esperar: la Mercè Galí, el Xavier Salomó, en Valentí Gubianas, la Pilarín Bayés, la Roser Capdevila, l’Anna Manso, en Miguel Gallardo, en Roger Olmos... i amb gran sorpresa també amb la gran Kveta Pacovska i en Chris Riddell; les llibreteres de les Franqueses del Vallès, de Cerdanyola i de Vic ,l’Stel·la i el Germán,“el librero”; els periodistes culturals Anna Guifré i David Guzman i la traductora Anna Cassassas. Al dia següent visiten l’altra exposició, a l’Archiginnasio, la de 17 il·lustradors que van obrir camí, i que són els mestres i els referents que han donat entitat i prestigi a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana.

Després de tres dies molt intensos la bibliotecària torna a casa amb la maleta plena de magnífics llibres, catàlegs, fotografies, rialles, vivències i pensa que el futur de la nostra literatura infantil en català està assegurat per l’entusiasme de les seves joves col·legues, dels autors, dels il·lustradors, de les llibreteres i això, li recorda a d’altres companyes que com ella van començar ja fa 40 anys el seu camí en la professió. Només la fa dubtar una mica la implicació de tots els agents culturals per fer-la visible al nostre territori i projectar-la a tot el món. Quan encara no han passat ni tres setmanes de l’exitosa Fira, constata que els llibres per a infants i joves són ignorats pels mitjans el dia de Sant Jordi i, en l’acte d’entrega dels darrers Premis de la Crítica Serra d’Or, les il·lustradores guardonades, Rocío Bonilla i Cristina Losantos, han reclamat més presència de la literatura infantil i juvenil als mitjans de comunicació.


Si volem compartir el futur, fem-lo possible entre tots!

Guanyadors dels Bolognaragazzi Award 2017

Ja escalfa motors la prestigiosa Fira del Llibre Infantil de Bolonya, que tindrà lloc des del 3 al 6 d'abril, amb la literatura infantil i juvenil catalana com a convidada d'honor.

Aquests darrers dies s'han conegut els llibres guanyadors dels Bolognaragazzi Awards 2017. Enguany s'han presentat 1354 llibres provinents de 42 països. El jurat, que té en compte la qualitat gràfica i l'excel·lència artística i tècnica, ha estat format per Marwa Obaid Rashid Al Agroubi (presidenta de UAE Board on Books for Young People), Julia Eccleshare (Children's Book Editor de The Guardian), Paula Jarrin (llibretera a Al·lots, llibreria barcelonina especialitzada en literatura infantil i juvenil i comissària de la participació de Catalunya i Balears a la fira) i els il·lustradors Guido Scarabottolo  i Tomás Klepoch.

Els noms dels guanyadors d'enguany en les diferents categories són:





Premi Bologna Ficció A Child of Books amb text de Sam Winston i il·lustracions d'Oliver Jeffers, publicat per Walker Books.








Destacar en aquesta categoria  la distinció que ha rebut l'editorial mataronina A buen paso pel llibre Un jardín d'Isidro Ferrer i María José Ferrada.

Premi Bologna No-ficció a The Wolves of Currumpaw amb text i il·lustracions de William Grill, publicat per Flying Eye Books.

Premi Bologna Nous horitzons per a La mujer de la guarda amb text de Sara Bertrand i il·lustracions d'Alejandra Acosta, publicat per l'editorial Babel.







Dins d'aquesta categoria  la il·lustradora catalana Laura Borràs ha estat guardonada amb una distinció especial per les seves il·lustracions a l'àlbum: El camino de Marwan, amb text de Patricia de Arias i editat per l'editorial xilena Amanuta.

 




Premi Bologna Opera Prima a The Museum of Me amb text i il·lustracions d'Emma Lewis, publicat per Tate Publishing

Premi Especial Llibre d'Art a Cloth Lulaby amb text d'Amy Novesky i il·lustracions d'Isabelle Arsenault, publicat per Abram Books

Premi Especial Books & Seeds a Un grand jardin de Gilles Clément i il·lustracions de Vincent Gravé, publicat per Cambourakis






Ens trobarem a Bolonya?

Joaquim Carbó, un tresor sota la sorra

El passat 14 de novembre va tenir lloc al vestíbul de la Biblioteca de Catalunya, la inauguració de l'exposició: "Joaquim Carbó, un tresor sota la sorra" com a homenatge als 50 anys de la publicació de La casa sota la sorra, novel·la pionera de la narrativa juvenil catalana de la que se n'han fet vuinta-vuit edicions. 

La mostra, comissariada per l'Anna Gudayol (Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya) i Jaume Clarà (Col·leccions Generals de la Biblioteca de Catalunya) mostra documents inèdits que es guarden a la Biblioteca de Catalunya donats per l'escriptor. L'exposició es podrà visitar des del 14 de novembre al 13 de desembre d'enguany. 

Com bé afirma en Josep M. Aloy, en un article publicat el passat juliol al seu bloc de llibres per a gent jove Mascaró de Proa, La casa sota la sorra és una novel·la que ja ha esdevingut un clàssic per a totes les edats i tot un referent per a la literatura catalana. 

Aprofitant l'aniversari aquest 2016 s'ha publicat una edició especial commemorativa de la seva obra que inclou: La casa sota la sorra, Els bruixots de Kibor i La casa sota les mines.

Així doncs l'exposició és un merescut homenatge per aquests referents i creadors de la nostra llengua.