dilluns, 22 de maig de 2017

Compartint el futur: les bibliotecàries viatgen a Bolonya

[Reproduïm a continuació la crònica de la Rosa Isern sobre el viatge a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya d'un nodrit grup de membres del Grup de Treball Bib.Botó. Aquest article va aparèixer originalment al butlletí Bibliosfera de la Diputació de Barcelona de maig de 2017, tot i que l'hem complementat amb altres fotografies cedides també per la Rosa. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència!]



La bibliotecària avui es lleva molt d’hora. Fa anys que el despertador no sona a les quatre de la matinada. Avui és el primer diumenge d’abril i coincideix amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. A dos quarts de sis del matí ha quedat a l’aeroport amb més col·legues. Són més joves que ella i treballen a Osona, al Maresme, al Vallès Oriental, al Baix Llobregat, dues són de Girona i una de Tarragona. Totes formen part del grup de treball BibBotó de biblioteques infantils del COBDC. A l’avió també viatgen una periodista cultural, una il·lustre il·lustradora amb barret taronja, un conseller de paisà, una llibretera, dues editores, una traductora i un escriptor. En menys de dues hores ja són a Bologna on es celebra la 54a edició de la Children’s Book Fair, l’esdeveniment professional de referència en el sector editorial infantil i juvenil internacional. Enguany la convidada d’honor és Catalunya i les Illes Balears. El lema “Sharing a future: Books in Catalan” apel·la al valor de compartir i, quina millor manera de fer-ho, que pensar en els infants i joves i en la capacitat transformadora dels llibres per crear un món millor. L’autobús les acosta fins al Palau Firal, als afores de la ciutat. Allà les saluda la comissària de les exposicions, la Paula Jarrín, de la llibreria infantil Al·lots de Barcelona. Avui està molt atrafegada perquè un munt d’autoritats seran presents en la inauguració i tot ha d’estar a punt. Fa quasi un any que hi treballa per l’èxit de la trobada.


Les bibliotecàries comencen el recorregut visitant l’exposició de 42 il·lustradors en actiu amb un gran ventall d’estils i temàtiques que engloben la major part de la producció de llibres que trobem a les llibreries i biblioteques i que llegeixen els nostres infants. A la tarda visiten la llibreria infantil Gianni Stoppani que ocupa els baixos del Palazzo Enzo, a la Via Rizzoli, al bell mig de la ciutat i surten carregades de llibres que no troben a casa nostra. A l’endemà passegen per un munt de pavellons d’editorials de tot el món i les trobades no es fan esperar: la Mercè Galí, el Xavier Salomó, en Valentí Gubianas, la Pilarín Bayés, la Roser Capdevila, l’Anna Manso, en Miguel Gallardo, en Roger Olmos... i amb gran sorpresa també amb la gran Kveta Pacovska i en Chris Riddell; les llibreteres de les Franqueses del Vallès, de Cerdanyola i de Vic ,l’Stel·la i el Germán,“el librero”; els periodistes culturals Anna Guifré i David Guzman i la traductora Anna Cassassas. Al dia següent visiten l’altra exposició, a l’Archiginnasio, la de 17 il·lustradors que van obrir camí, i que són els mestres i els referents que han donat entitat i prestigi a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana.


Després de tres dies molt intensos la bibliotecària torna a casa amb la maleta plena de magnífics llibres, catàlegs, fotografies, rialles, vivències i pensa que el futur de la nostra literatura infantil en català està assegurat per l’entusiasme de les seves joves col·legues, dels autors, dels il·lustradors, de les llibreteres i això, li recorda a d’altres companyes que com ella van començar ja fa 40 anys el seu camí en la professió. Només la fa dubtar una mica la implicació de tots els agents culturals per fer-la visible al nostre territori i projectar-la a tot el món. Quan encara no han passat ni tres setmanes de l’exitosa Fira, constata que els llibres per a infants i joves són ignorats pels mitjans el dia de Sant Jordi i, en l’acte d’entrega dels darrers Premis de la Crítica Serra d’Or, les il·lustradores guardonades, Rocío Bonilla i Cristina Losantos, han reclamat més presència de la literatura infantil i juvenil als mitjans de comunicació.


Si volem compartir el futur, fem-lo possible entre tots!






dimarts, 16 de maig de 2017

5a edició Fira Conte va! Va de contes

Dissabte passat es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la 5a edició de la Fira Conte va! Va de contes. Un festival dedicat a la Literatura Infantil que arreplega més d'una quarentena d'activitats adreçades als infants i famílies.

La Fira es va inaugurar el dia anterior, divendres dia 12, amb la inauguració de la tradicional exposició col·lectiva a la Sala d'Art Contemporani "La Sala" que enguany reuneix a 67 il·lustradors: 
Àfrica Fanlo, Anna Aparicio Català, Anna Llenas, Anna Mongay, Bernat Muntés, Carles Hernàndez, Chema Peral, Christian Inaraja, Clara Saéz, Cristina Losantos, Cristina Serrat, Dani Jiménez, Daniel Soms, Eli Ramírez, Eva Sans, Eva Santana, Gabriela Rubio, Gemma Aguado, Glòria Fort, Ignasi Blanch, Javier Andrada, Joan Negrescolor, Joan Thelorious, Joan Turu, Jordi Bernadó Nef, Jordi Sunyer, Jordi Vila Delclòs, Josep Torres Balasch, JuanolO, Juli Ilustrador,Laia Codina, Laia Jou, Laura Borràs, Lluís Amaré, Lluís Farré, Lluïsot, Lola Roig, Mar Cerdà, Marc Brocal, Màriam Ben-Arab, Marta Balaguer, Marta Montañá, Martina Manyà, Mercè Canals, Mercè Galí, Mercè Tous, Montse Clotet, Òscar Civit, Òscar Julve, Paloma Carballal, Patricia Pérez-Hinojosa, Patricia Prieto, Pep Boatella, Rebeca Luciani, Ricard Aranda,  Rocío Bonilla, Roger Zanni, Romina Martí, Rosa del Rey, Roser Argemí, Sandra de la Prada, Sara Porras, Sara Vila, Sebastià Serra, Sigrid Martínez, Stefanie Pfeil i Xavi Ramiro.


Dissabte després de l'enlairada de globus que donava el tret de sortida de la Fira,  la Plaça de les Neus va concentrar la majoria d'activitats: una quinzena d'il·lustradors van realizar en directe una galeria de retrats que es destinarà a decorar la planta de pediatria de l'hospital Sant Camil. 
L'exposició es pot visitar fins diumenge 2 de juliol i La Sala ofereix visites guiades i tallers per als infants


Tallers, marató de contes, signatures d'autors i il·lustradors, espai de maquillatge i zona de biblioteques van mantenir la plaça plena de famílies durant tot el dia.

La tarda concentrava els espectacles a diferents indrets. El Teatre Principal amb un espectacle fusió de narració i dansa del conte de la Fira: SALTIRONETS a càrrec de la seva autora i la Ballet Jove EternDansa format per una trentena de ballarines de cinc a divuit anys va omplir d'emocions l'escenari.

La Saltironets és una nena que somivava arribar fins a la lluna per regalar-li els seus contes. Estava convençuda que si saltava prou amunt aconseguirir arribar-hi i per això anava saltironejant a tot arreu... 

El teatre Círcol Catòlic va acollir Una carretada de contes a càrrec de la Guilla Teatre, una producció de Butai Produccions:

Han arribat dos personatges estranys i molt curiosos a la vila, semblen viatjants, ningú els a vist mai abans. Són la Filigrana Gràcia i en Joseph Tour. Van acompanyats del seu atractiu, misteriós i inseparable carro carregat d'històries que han anat recollint per arreu al llarg dels anys. Si obriu bé els ulls i pareu bé les orelles, amb molt de gust us explicaran el perquè del seu ofici, l'ofici dels Trobadors!

El Castell de la Geltrú va ser l'escenari de l'espectacle: Els contes perduts, a càrrec de la companyia La porta de fusta.
Hi ha contes que quan viatgen a la Terra es perden pel camí, o se’n cauen fragments, o arriben a llocs on mai ningú els escoltarà. Avui, entre tots i totes buscarem finals a aquests contes, crearem personatges, imatges i sons per a convertir-nos tots en conta-contes.
La zona de la biblioteca conduit pel personal de la Xarxa de biblioteques de la ciutat, també va arreplegar tot un seguit d'activitats adreçades als més petits de la família. 
Pel matí un espectacle de titelles basat en el conte de Marcus Pfister. El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l'animal més bonic de l'oceà. Tot i això, es troba sol.
Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? 

Un taller a càrrec de la il·lustradora Rocío Bonilla en el que els nens i nenes van realitzar La muntanya de llibres més alta del món i ja en horari de tarda un contacontes adreçat a nadons a càrrec de Cesca Mestres i l'autora del llibre que s'explicava La Festa Major, Glòria Fort publicat pel Cep i la Nansa edicions

L'èxit de participació de la 5a edició de la Fira Conte va! Va de contes, va ser molt elevat un fet que consolida aquesta Fira que any rere any omple la ciutat de literatura infantil...

La 6a edició de la Fira Conte va! va de contes ja te data: 12 de maig de 2018

dissabte, 29 d’abril de 2017

Matinal BibBotó&Biblioteques de Lleida: Clubs del lectura infantils i juvenils

El Grup de Treball BibBotó, la Central de Biblioteques de Lleida i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil us conviden el proper 8 de maig, a les 10 h, a la matinal que durem a terme per segon any en el marc del Saló del Llibre Infantil i Juvenil a Mollerussa.

Aquesta edició la dedicarem a conèixer experiències i debatre entorn els Clubs de lectura infantils i juvenils i ens trobarem de nou professionals i biblioteques de tota Catalunya en terres lleidatanes.
Us presentem aquest programa que volem compartir amb tots vosaltres. Us hi esperem!

___________________________________________________________

33è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya
Mollerussa, 8 de maig de 2017
10 a 12h.

Trobada d'intercanvi d'experiències amb les biblioteques de la demarcació de Lleida, a càrrec de Bib.Botó. Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC amb la col•laboració de la Central de Biblioteques de Lleida

Tema de la trobada:

Clubs de lectura infantils i juvenils:
Anatomia, dissecció i intercanvi d'experiències.

Experiència 1.
Clubs de lectura infantils i juvenils a la Biblioteca Municipal L’ Ateneu d’Esparreguera
Presenten: Glòria Cepero i Carla Canongia

L’objectiu és crear un espai de relació i acompanyament en la lectura per a infants i joves.
En aquesta etapa els infants es troben en una fase on el joc i la imaginació són importants per al desenvolupament, per tant entrem en el seu joc a partir d’una història.
Les trobades es fan quinzenalment i han de llegir només els capítols del llibre que els proposem a casa (neguem la lectura, per tal de crear expectativa) i sempre que puguin han d’intentar assolir reptes que els marquem, que poden ser des de cercar informació fins manualitats diverses.

Experiència 2.
Penya dels signes: passant passant per la lectura ens anem enganxant.
Biblioteques Municipals de Reus
Presenta: Dolors Bargalló

El format d’aquest club no gira a l’entorn d’una única lectura sinó a partir de les propostes diverses a l’entorn d’un tema, un gènere o un autor fetes per la dinamitzadora i els mateixos participants. També és una fórmula per anar descobrint lectures imprescindibles d'autors universals i especialment dels catalans.

Experiència 3.
Acosta't a la lectura: Clubs i tallers de lectura de les Biblioteques de Terrassa.
Presenta: Marta Martí

Des de fa molts anys, les biblioteques de Terrassa tenen una oferta de clubs i tallers de lectura i escriptura per a infants i joves, i també per a adults interessats per la Literatura Infantil i Juvenil. L'objectiu és fer arribar les històries, esbudellar-les, compartir-les i sobretot, fer de la lectura una activitat de la qual es pot gaudir en grup.

Experiència 4
Viatges en imatges a la Biblioteca Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar
Presenten: Anna Salvia

El nostre primer club de lectura infantil "Viatges en imatges" té com a objectiu afavorir que l’infant gaudeixi de la lectura a partir de l’àlbum il•lustrat. Està destinat a nens i nenes de 6 i 7 anys. Fem una hora de lectura per divertir-nos, un cop al mes, i ho fem amb àlbums il•lustrats, no és obligatori fer préstec ni cap treball paral•lel. Les sessions són presencials i a la biblioteca.

Experiència 5
Clubs de lectura infantil i juvenil a la Biblioteca Carles Morató de Solsona: un exemple de sinergies
Presenten: Sílvia Torralba (PEE) i Ester Barniol (Biblioteca Carles Morató)

La Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Solsona, a través del Pla Educatiu d'Entorn, es planteja, entre els seus objectius, el foment de l'hàbit lector, així doncs col•labora amb la Biblioteca Carles Morató en l'organització dels clubs de lectura infantil i juvenil, fet que ha permès ampliar la col•laboració en l'organització d'altres activitats relacionades amb la dinamització lectora.

Experiència 6
Clubs de Lectura Juvenils a la Biblioteca Sant Agustí de La Seu d’Urgell
Presenten: Lourdes Esteve

Aquest projecte té com a objectiu que nois i noies estudiants de 4t d’ESO dels instituts de la població organitzin clubs de lectura amb alumnes de primària de les escoles de la població.
La biblioteca fa la formació i dóna eines als nois i noies de 4t d’ESO de com triar el llibre, com preparar i com conduir la sessió del club de lectura.

Consulteu el programa del Saló.

Com arribar-hi?
L’Amistat (Carrer Ferrer i Busquets, 90 25300 Mollerussa)

dimecres, 26 d’abril de 2017

33è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya

El 33è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya torna a Mollerussa del 2 al 14 de maig. El lema de l'exposició d'enguany és "Visca la revolució" que aplega tots aquells llibres amb personatges dels quals alguna vegada han dit "no" i han estat revolucionaris, tant per petites com grans gestes, es tracta de llibres que trenquen una llança a favor dels canvis i de les millores de tot allò que ens envolta. 


El Saló aplegarà més de 5.000 llibres i farcit d'activitats destinades a un públic de 0 a 16 anys al centre cultural l'Amistat de Mollerussa. A més de l'exposició monogràfica, el saló comptarà amb sis mostres més entre les que destaquen la titulada "Vermell de censura", un recull de llibres censurats o prohibits i "Pipi Langstrump il·lustrada", una mostra d'il·lustracions originals en la que trenta alumnes de l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, coordinats per Ignasi Blanch, mostraran la seva particular visió del clàssic de l'escriptora sueca Astrid Lindgren, que enguany celebren els 70 anys de la seva publicació.

Els més de 3.500 estudiants previstos podran conèixer de primera mà sis autors: els il·lustradors Mercè Canals i Ignasi Blanch i els escriptors Jaume Copons, Àngel Burgas, Joan Antoni Martín Piñol i Elisenda Roca.

Finalment, en destaquem la trobada de clubs de lectura infantils i juvenils organitzat per Bib.Botó i amb la complicitat del ClijCAT.

Dia 8 de maig de 10 a 12 h
Clubs de lectura infantils i juvenils. Anatomia, dissecció i
intercanvi d’experiències amb les biblioteques de la demarcació
de Lleida. A càrrec de Bib. Botó. Grup de Treball
de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Wolf Erlbruch, guanyador del premi Astrid Lindgren 2017



Fa pocs dies, en el marc de la Fira de Bologna, es va donar a conèixer el nom del guanyador del premi ALMA (Astrid Lindgren Memorial Award) que enguany ha estat per Wolf Erlbruch (Wuppertal, 1948).


El premi Astrid Lindgren fou creat l'any 2002 pel govern suec després de la mort de l'escriptora infantil més coneguda de Suècia i creadora del famós personatge: Pippi Langstrum. La dotació del premi el converteix en el més prestigiós del món de la literatura infantil i juvenil que han guanyat autors com Maurice Sendak, Christine Nöstlinger, Shaun Tan, Kitty Crowther, etc.

Segons el comunicat del jurat del premi " Wolf Erlbruch fa accessibles questions vitals als lectors de totes les edats. Amb humor i calidesa arrelades en una filosofia humanista, la seva obra mostra allò petit en allò gran. Domina de forma magistral l'art del dibuix com a base d'una llarga tradició que obre noves finestres creatives"

L'autor alemany nascut l'any 1948 ha publicat una desena de llibres i ha il·lustrat al voltant de 50 obres d'altres autors. A l'estat espanyol les seves obres les han publicades editorials com Barbara Fiore, Kalandraka, Libros del Zorro Rojo, Alfagura, Kókinos i Juventut. Potser la seva obra més coneguda sigui La talpeta que volia saber qui li havia fet allò a sobre el cap (1994) que s'ha convertit en tot un clàssic però la seva bibliografia és força més extensa. 



Si voleu conèixer una mica més l'autor podeu consultar el bloc de Jaume Centelles La invitació a la lectura en el que l'any 2014 feia un post sobre l'autor i les seves obres publicades en català i castellà.





dimecres, 5 d’abril de 2017

Lectura en veu alta



Són molts els beneficis de la lectura en veu alta. Fins i tot algunes entitats educatives han signat una declaració en favor d'aquesta pràctica de foment de la lectura. Ara bé, tot i estar molt extesa en les primeres edats, arriba un moment, quan els infants asoleixen les primeres competències d'autonomia lectora, que tendim a deixar d'explicar-lis contes.


Per això a la Biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles enceten una activitat anomenada "L'illa dels contes" adreçada a infants de 6 a 10 anys. A més dels beneficis que reporta, a tots ens agrada que ens expliquin històries divertides i sorprenents i aquesta pot ser una bona manera de fer créixer o despertar el gust per la lectura en molts infants.







"L'illa dels contes" pot ser vista com un club de lectura però més informal i obert, ja que els assistents no s'han d'incriure ni comprometre's a anar-hi totes les sessions


Per a la primera sessió han triat el conte "Per què vivim als afores de la ciutat" de Peter Stamm i Jutta Bauer.


Tenen previstes 5 sessions més (el primer dimecres i tercer dijous de cada mes) amb una durada de 45 minuts. L'activitat consisteix en la lectura en veu alta per part d'un bibliotecari d'un o diversos contes prèviament seleccionats. Es triaran lectures breus, amb ganxo que afavoreixin el debat entorn a la lectura feta. L'objectiu és crear un ambient íntim agradable i distès.


Si coneixeu altres experiències de lectura oral per aquesta franja d'edat no dubteu en compartirla!

dimarts, 28 de març de 2017

Tot cantant i recitant amb Antonio Rubio

El Grup de treball de biblioteques infantils i juvenils Bib.Botó, l’editorial Kalandraka i la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra de Barcelona van organitzar una trobada el passat dilluns 6 de març amb Antonio Rubio, autor de col·leccions tan preuades com Del bressol a la lluna (De la cuna a la luna) o poemaris com Almanaque musical, 7 llaves de cuento o el seu darrer treball Las alas del avecedario.

La trobada anava dirigida a professionals mediadors i volia ser una reflexió sobre la formació lectora a partir dels sis mesos a través de la poesia. Diem que “volia ser” perquè realment la trobada amb Antonio Rubio va ser això i molt més, un regal per sobre de tot.

Antonio Rubio va començar la seva xerrada posant una mica de context a la seva història dins la literatura infantil. Ens va parlar del moviment d’Acción Educativa, que venia a ser un equivalent madrileny de Rosa Sensat. Allà, a principis de la dècada dels 70, van coincidir noms tan importants segons Rubio com Federico Martín Nebras, Ana Pelegrín y Felicidad Orquín. Lectors crítics, narradors orals, estudiosos del folklore, mestres vinculats als moviments de renovació pedagògica... tots ells van donar entrada a la literatura infantil, el conte i la poesia a l’escola.

Antonio Rubio, entre cançons, poemes i rodolins, va anar donant petites pinzellades del perquè és tan important la poesia en l’itinerari lector dels infants. Al seu costat, tot l’equip de Kalandraka va fer palesa la importància del departament pedagògic de l’editorial gallega. Cada una de les col·leccions de poesia que s’engeguen són la culminació d’un important període de reflexió: col·leccions com De la cuna a la luna, Trece lunas, Colección Orihuela, Poesía ilustrada...

Antonio Rubio va parlar-nos dels cançoners i de quin era l’escenari, l’espai del joc líric a cada part del recorregut lector.

Primer cançoner: el joc líric dels 0 als 3 anys: l’espai és el propi COS
Segon cançoner: el joc líric dels 3 als 6 anys: l’espai és LA PLAÇA (jocs de fer fila, rotllana, sorteig...)
Tercer cançoner: el joc líric dels 6 al 9 anys: l’espai és el propi LLENGUATGE (refranys, endevinalles, poesia...)

Un possible quart cançoner, podria ser a partir dels 10 anys, l’ espai CANÇONER. Podríem recopilar, del més pròxim al més llunyà, el nostre propi cançoner al llarg dels deu anys? Seríem capaços de fer-nos la nostra Autobiografia poética?

“Se vive en la infancia y luego se vive de recuerdo”

“El llanto se cura con el canto”

Ens va parlar del pas lògic de la lectura i el folklore a l’escriptura, del surrealisme de les cançons infantils, del “ojo indómito” segons Martín Nebras, de les traduccions...

Va dedicar un temps preciós a explicar-nos les diferents estructures pòetiques (acumulatives, repetitives, onomatopeies, joc del veig-veig...) en les que es va basar per a crear la col·lecció De la cuna a la luna. Vam tenir la sort de comptar amb la presència de Gina Clotet, que va llegir algunes de les versions en català d’aquesta IMPRESCINDIBLE col·ecció de poesia per a primeres edats.

Es fa impossible resumir en quatre ratlles tot el què va anar dient, però preneu-vos aquests apunts com una crida per a trobar el temps i l’espai a la vostra biblioteca per a aprofundir i difondre la poesia a la petita infància. En tot cas val la pena buscar llibres, articles, de noms que l’Antonio va anar repetint com els de Federico Martín Nebras, Dolors Rius, Ana Pelegrín o Gabriela Mistral.

I a més a més, us convidem a llegir dues entrades molt completes que ens parlen de la visita d' Antonio Rubio a casa nostra. Dos grans homes de la lij en parlen en els seus blocs:
Jaume Centelles, autor i mestre.
Germán Machado, autor i llibreter a "El petit tresor" (Vic).

I si encara voleu més, podeu passar una estona a la playlist de vídeos que vam enregistrar de la trobada.



Xerrada amb Antonio Rubio: Àudio de la primera hora de trobada, gravat per Marta Roig.

[Crònica de Glòria Gorchs. Vídeos de Laia Ventura.]

dimarts, 21 de març de 2017

Una serie de catastróficas desdichas (Sèrie de Netflix)

Bona tarda, jo no sóc Lemony Snicket però em permeto la llibertat de fer un grapat d’advertiments sobre aquesta sèrie que és l’adaptació d’un llibre que no heu de llegir a no ser que vulgueu gaudir d’un munt d’aventures, sorpreses, i molts malentesos. No digueu a ningú que jo us he recomanat llegir: Un seguit de desgràcies catastròfiques, perquè ho podria negar fins i tot davant d’un pèrit qualificat en la detecció de prescriptors sobredimensionats.



Qualsevol que tingui la temptació d’apropar-se a aquesta Serie de catastróficas desdichas queda advertit de les inimaginables conseqüències que se’n poden derivar en els processos de creixement i maduració personal, no sols en els joves sinó també en els adults que els poden acompanyar, sigui esporàdica o habitualment en el seu visionat.
Netflix es el segell que ha estat convençut per a pagar els diners necessaris per finançar aquest munt de despropòsits en format audiovisual, que avui s’ha popularitzat sota el comú denominador de les sèries.



Aquí trobarem relatades totes les penúries a les que es veurà sotmesa la família Baudelaire: especialment els fills, doncs els pares sembla que acaben de traspassar. Violet, Klaus, i la petita Sunny hauran de fer front no sols a una tristesa desconsolada sinó també al seu nou tiet, el Compte Olaf, que serà el seu nou tutor legal, encara que de legal....bé, no puc seguir parlant, crec que em poden estar espiant i que puc estar infringint unes quantes lleis estatals sobre la cura d’Spoliers, així que no he de dir més del compte, tot i això us diré d’ell que es més lleig que furgar-se el nas.



Aquesta primera temporada té 8 magnífics episodis que treuen el singlot i està basada en els llegendaris tretze llibres escrits per Daniel Handler mes conegut com a Lemony Snicket, i que repeteixo no sóc jo, i que a més a més n’és el productor.

I si després de suportar càstigs injustos, exàmens sorpresa, esgotadores classes d’educació física, i terribles extraescolars de finances termodinàmiques, encara us queden ganes per passar una bona estona, doncs ja sabeu que teniu uns llibres i una sèrie esperant-vos i oferint-vos un lloc d’evasió inalienable.




Esteu avisats, que no amenaçats, la sèrie és absolutament genial!!!


Jaume Vilarrubí

divendres, 10 de març de 2017

Què és un clàssic?

El passat 2 de març de 2017 ens vam trobar a la biblioteca de Bellvitge alguns dels membres de grup de treball de biblioteques infantils de la zona del Baix Llobregat Sud, en una de les trobades que anomenem “esmorzars” perquè no només treballem algun tema relacionat amb el fons, els serveis, el personal o els espais de les seccions infantils, sinó que a més aprofitem per fe uns bons tiberis a mig matí.

Cornellà, Gavà, L’Hospitalet, Viladecans, El Prat, i probablement alguna altra biblioteca que m’oblido (i que espero em disculpi), van assistir a aquesta trobada, la primera d’un cicle que girarà al voltant del fons que coneixem com a “I**”, els llibres d’imaginació adreçats a lectors d’entre 7 i 10 anys. Aquesta primera reunió de treball, concretament, ens havia de servir per reflexionar i parlar sobre un gran tema: ELS CLÀSSICS.

Avui el meu objectiu és deixar-vos aquí unes quantes idees que va compartir amb nosaltres el convidat especial de la jornada. Perquè, no us ho he dit, però a més de menjar i treballar, els esmorzars també es caracteritzen perquè hi assisteix una persona especialista en el tema, o que, si més no, creiem que ens pot aportar una visió amb més perspectiva que la nostra, i per tant ajudar-nos a entendre’l o complementar-ne els coneixements que nosaltres poguem tenir.

Aquesta vegada ens va acompanyar en Pep Molist, bibliotecari, autor, crític, col·laborador de la revista Faristol, també membre del blog Llibres al replà, entre moltes altres coses.

I quina va ser la nostra sorpresa al descobrir que en Pep no havia vingut sol a l’esmorzar! A la motxilla, hi havia posat tres autors que, abans que ell, havien reflexionat sobre la pregunta: Què és un clàssic? (o, dita d’una altra manera, Què fa que un llibre es converteixi en clàssic?).

Després de fer una breu definició de clàssic com aquella obra que perdura en el temps/en el gust dels lectors, entren en escena, per ordre, tres persones que han estudiat i teoritzat sobre els càssics.

Borges va cridar l’atenció sobre el fet que per afirmar que un llibre és un clàssic, cal que hi hagi hagut un grup de persones (lectors, professionals…) que hagin estat d’acord en que el llibre ho és.

“Clásico no es un libro (lo repito) que necesariamente posee tales o cuales méritos; es un libro que las generaciones de los hombres, urgidas por diferentes razones, leen con previo fervor y con una misteriosa lealtad.”
(Los clásicos según Borges)

Calvino va escriure un famós text titulat “Per què llegir els clàssics?” on dóna una sèrie de raons que ens poden ajudar a distingir els clàssics d’aquells que no ho són. Les que us deixem a continuació les hem traduït del text original, que podeu consultar en PDF a la web de l’editorial Siruela.

“Els clàssics són aquells llibres dels que s’acostuma a escoltar la gent que diu: “Estic rellegint…” i mai “Estic llegint…”
“Tota relectura d’un clàssic és una lectura de descobriment igual que la primera.”
“Clàssics són aquells llibres que com més creu un que els coneix d’oïdes, més nous, inesperats, inèdits resulten en llegir-los de veritat.”

I com a tercera especialista, una de casa nostra que ha dedicat molt temps a estudiar i reflexionar sobre els clàssics literaris, i concretament els clàssics de la LIJ: Teresa Duran. A la conferència que va fer durant l’última jornada de crítics de la revista Faristol va parlar de com dins la LIJ els llibres poden convertir-se en clàssics per diferents raons.

- Per tradició: llibres que, per haver estat significatius en un moment determinat, passen de generació en generació. No tenen perquè ser d’una gran qualitat literària, però sí acostumen a portar una càrrega simbòlica o sentimental dins la història de la LIJ.

- Per apropiació: aquelles obres que són adaptacions d’històries populars de la tradició rondallística. Per exemple, les versions de La Caputxeta.

- Per innovació: obres que aporten quelcom que no existia abans, que suposen un trencament en la tradició de la història de la LIJ. Obres que experimenten amb la seva forma, llengua, etc…

Així doncs, en Pep afirma que el concepte de clàssic és un terme que planteja molts dubtes, i avui dia encara més donat que no tenim una perspectiva històrica i que el sector editorial ha agafat una velocitat de vertigen. És per això que quan parlem de literatura relativament recent, és útil fer servir el terme “referent” enlloc de clàssic.

Quins són els llibres que podem considerar avui, doncs, “referents”?
Aquí tres claus per detectar-los:

1) Es tracta de llibres generosos: llibres que donen a tothom que s’acosta a ells, tant infants com adults. Són llibres, per tant, als que hem d’aplicar el mateix rigor que a la literatura “sense adjectius”.

2) Són llibres on el valor estètic i literari està per sobre del valor didàctic i pedagògic. Els valors hi poden estar presents, perquè es tracta d’obres d’art i com a tals apel·len a la nostra humanitat, però aquests valors no han de ser l’objectiu principal de l’obra.

3) Un bon llibre és sempre comunicació: ha de transmetre alguna cosa, ja sigui por, riure, llàgrimes, reflexions… El que no pot passar és que el llibre passi per davant nostre sense haver-nos comunicat res; sense haver-nos provocat cap reacció.

I per acabar la seva exposició, en Pep ens va proposar les següents reflexions finals:

- La velocitat a la que els llibres apareixen i desapareixen avui dia és insostenible. Hi ha novetats boníssimes que pràcticament no tenim temps ni de descobrir entre les prestatgeries de novetats abans no hagin estat substituïdes per unes altres. I correm el risc de fer-les desaparèixer també dels nostres prestatges, per encabir novetats més recents. És important, en un escenari com aquest, el treball de grups d’especialistes que llegeixen, discuteixen, i arriben a consensos sobre quins són bons llibres, llibres referents, i quins no. Així, per exemple, els llibres nominats als premis atrapallibres són fruit d’un consens entre un grup de bibliotecaris, llibreters i crítics, i una bona breu selecció del bo i millor publicat l’últim any en diverses franges d’edat.

- En una societat on el nivell lector és baix, com la nostra, el mercat es veu molt afectat per modes i tendències passatgeres que es mengen la literatura de qualitat. En el cas de la franja de 7 a 10 anys, per exemple, estaríem parlant de sèries de moda o del boom d’àlbums il·lustrats que, massa sovint, no aporten res. És innegable que ho hem de tenir, perquè el públic ho demana, però hem de vigilar que no es mengin l’atenció que hauríem de centrar en els llibres de qualitat i que considerem referents pels motius que siguin.

Com veieu, va ser una xerrada molt profitosa i que va posar en mans dels assistents un bon grapat d’eines teòriques per tal de treballar els llibres que tenim als nostres prestatges de I**, tenint en compte especialment si els llibres amb més presència a les nostres biblioteques són o no referents, i quins llibres de qualitat considerem que podrem seguir recomanant amb el pas del temps.

Des d’aquí, gràcies Pep per compartir els teus criteris, i també dubtes, amb nosaltres, i gràcies a l’organització dels esmorzars per donar-nos l’oportunitat d’aturar-nos una estona a treballar el nostre fons amb la pausa que sovint tant trobem a faltar.

dimarts, 28 de febrer de 2017

Guanyadors dels Bolognaragazzi Award 2017

Ja escalfa motors la prestigiosa Fira del Llibre Infantil de Bolonya, que tindrà lloc des del 3 al 6 d'abril, amb la literatura infantil i juvenil catalana com a convidada d'honor.
Aquests darrers dies s'han conegut els llibres guanyadors dels Bolognaragazzi Awards 2017. Enguany s'han presentat 1354 llibres provinents de 42 països. El jurat, que té en compte la qualitat gràfica i l'excel·lència artística i tècnica, ha estat format per Marwa Obaid Rashid Al Agroubi (presidenta de UAE Board on Books for Young People), Julia Eccleshare (Children's Book Editor de The Guardian), Paula Jarrin (llibretera a Al·lots, llibreria barcelonina especialitzada en literatura infantil i juvenil i comissària de la participació de Catalunya i Balears a la fira) i els il·lustradors Guido Scarabottolo  i Tomás Klepoch.

Els noms dels guanyadors d'enguany en les diferents categories són:





Premi Bologna Ficció Child of Books amb text de Sam Winston i il·lustracions d'Oliver Jeffers, publicat per Walker Books.








Destacar en aquesta categoria  la distinció que ha rebut l'editorial mataronina A buen paso pel llibre Un jardín d'Isidro Ferrer i María José Ferrada.









Premi Bologna No-ficció a The Wolves of Currumpaw amb text i il·lustracions de William Grill, publicat per Flying Eye Books.











Premi Bologna Nous horitzons per a La mujer de la guarda amb text de Sara Bertrand i il·lustracions d'Alejandra Acosta, publicat per l'editorial Babel.







Dins d'aquesta categoria  la il·lustradora catalana Laura Borràs ha estat guardonada amb una distinció especial per les seves il·lustracions a l'àlbum: El camino de Marwan, amb text de Patricia de Arias i editat per l'editorial xilena Amanuta.

 




Premi Bologna Opera Prima a The Museum of Me amb text i il·lustracions d'Emma Lewis, publicat per Tate Publishing











Premi Especial Llibre d'Art a Cloth Lulaby amb text d'Amy Novesky i il·lustracions d'Isabelle Arsenault, publicat per Abram Books






Premi Especial Books & Seeds a Un grand jardin de Gilles Clément i il·lustracions de Vincent Gravé, publicat per Cambourakis






Ens trobarem a Bolonya?

dilluns, 27 de febrer de 2017

Poesia i primera infància: una trobada amb Antonio Rubio

El grup de treball de biblioteques infantils Bib.Botó, l’editorial Kalandraka i la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra us conviden a un matí de poesia per a la petita infància de la mà d’Antonio Rubio, autor de col·leccions tan preuades com “Del bressol a la lluna” o poemaris com “Almanaque musical” “7 llaves de cuento” o el nou “Las alas del avecedario”.

En aquesta trobada adreçada a professionals mediadors, Antonio Rubio parlarà de la formació lectora a partir dels sis mesos a través de la poesia.

Atenció, perquè la trobada és gratuïta però les places són limitades i amb inscripció.

Us deixem a continuació tots els detalls:

Quan? Dilluns 6 de març, a les 10.30h.
On? A la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra, de Barcelona.
Per inscriure’t? Has d’enviar un correu a bibbotogrup@cobdc.org indicant el teu nom i cognoms.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Els espais juvenils a les biblioteques públiques

El col·lectiu juvenil és un dels més complexos per atendre a les biblioteques públiques, segons l'opinió de molts bibliotecaris i els resultats d'alguns estudis recents (per exemple, Actituds i expectatives dels joves vers la biblioteca pública, a cura d'Ester Omella per encàrrec de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona; l'escassetat d'estudis d'usuaris específics del col·lectiu adolescent -13/17 anys- a l'àmbit català i espanyol dificulta encara més la millora en la seva atenció). Una de les conclusions que s'extreu dels pocs estudis realitzats és que els joves no senten la biblioteca com un espai propi. I això ens ha de fer pensar.

La diferència en anglès entre tween (10-12 anys), teen (13-17 anys) i young adult (a partir de 17) segmenta molt adequadament el col·lectiu jove. L'espai teen és habitual i gairebé obligatori en altres països, com per exemple Estats Units o diversos països nòrdics, on moltes biblioteques disposen de l'espai específic per adolescents, tant espai físic com espai web. Els usuaris joves a partir de 18 anys (young adults) poden emprar els mateixos espais que els destinats als adults, però què passa amb aquells adolescents (teens) que no se senten còmodes ni a la zona infantil (on poden accedir quan són tweens, però no quan ja són teens) ni a la zona d'adults amb "els grans"? Tenim espais específics per aquest col·lectiu? Tenim zones d'estudi -modernes, asèptiques i minimalistes- a la majoria de biblioteques. És a dir, taules, cadires, ordinadors i endolls. Però és aquest l'únic espai que els destinem: potser ha arribat l'hora de pensar en espais més complerts, propis i específics per al col·lectiu, que contemplin també una zona més informal (com la que es contempla per adults i infants), un espai on estiguin còmodes i on puguin fer altres activitats. Potser ha arribat l'hora de repensar què vol dir "espai juvenil" i plantejar si el concepte actual no és massa limitat. 


ÀMBIT CATALÀ

Si parlem de biblioteques específiques per adolescents, a Catalunya no existeixen pròpiament, tot i que diverses biblioteques ofereixen un abundant fons juvenil, com la Biblioteca Artur Martorell, la Biblioteca Xavier Benguerel, la Biblioteca Can Butjosa o la Biblioteca Rosa Sensat. Existeixen diverses biblioteques que proposen iniciatives i serveis molt interessants destinades al col·lectiu, com la Biblioteca Municipal de Roses, la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona, la Biblioteca Comarcal de Blanes, la Biblioteca Pública de Lleida o la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, entre d'altres. A les biblioteques catalanes, però, generalment no es contempla un espai específic per adolescents; l'organització de l'espai de la biblioteca per usos i no per usuaris o bé la manca de metres quadrats/espais insonoritzats són arguments habituals per justificar la manca d'espais joves. A continuació es mostren un parell d'exemples de biblioteques públiques a Catalunya que han apostat per dissenyar un espai físic específic per al col·lectiu adolescent i/o juvenil:

Espai Jove de la Biblioteca L'Ateneu d'Esparraguerra:




















Espai Jove de la Biblioteca Sagrada Família:






ÀMBIT ESPANYOL

La Biblioteca Juvenil BJ Cubit de Saragossa és l'única de tot l'Estat destinada exclusivament al col·lectiu juvenil (igual que l'Espai Jove de la Biblioteca de Sagrada Família, en alguns aspectes pot semblar més adreçada a joves adults que no pas específicament a adolescents):






ÀMBIT INTERNACIONAL

Alguns exemples internacionals de biblioteques i espais juvenils:

Tio Tretton (Estocolm, Suècia), adreçada específicament a adolescents:



Mediateka (Breslau, Polònia):



Teen Central (Phoenix, EEUU):



Trobareu més exemples interessants sobre espais juvenils als blocs Libraries in the City, Els espais per a Infants i Joves a les Biblioteques i Bibliotecajuvenil. En aquest taulell de Pinterest sobre espais juvenils també trobareu molts exemples inspiradors.


ESPAI JUVENIL: ELEMENTS BÀSICS

No cal disposar d'un gran pressupost per a crear un espai juvenil digne; tot i que seria fantàstic tenir una imponent graderia o uns vistosos sofàs de disseny, habitualment no es disposen de molts recursos econòmics. Per tant, a grans trets, els elements bàsics necessaris per a crear un espai juvenil són els següents:

Mobiliari:
  • Taules i cadires, tant per fer treball en grup com individual
  • Pufs, sofàs, butaques, catifes o elements similars que facin més càlid i confortable l'espai de socialització o de lectura informal
  • Prestatgeries amb rodes pel fons
  • Expositors de novetats
Fons:
  • Novel·la juvenil i alguna cosa de novel·la adulta que els pugui interessar
  • Coneixements que els puguin resultar útils i/o interessants
  • Còmic (europeu, americà i manga) i novel·la gràfica
  • Revistes
  • Música
  • Pel·lícules i sèries
  • Jocs d'ordinador i consola (diferents plataformes)
  • Informació sobre temes interessants pel col·lectiu (salut, sexualitat, educació, feina, activitats culturals, arts, esports, etc.)
El problema del fons és que no es pot tenir duplicat i ubicat en dos llocs alhora (adults i juvenil); en aquest cas, es pot indicar de manera clara en quina secció de l'espai adult es pot trobar fons interessant pel col·lectiu (per exemple, pel·lícules, sèries, còmics o videojocs). També es pot fer una tria i ubicar de manera temporal a la secció juvenil.

Tecnologia:
  • Ordinadors de sobretaula i portàtils
  • Projector, pantalla, impressora/escàner...
  • Auriculars i altres accessoris
Senyalització molt clara i visible:

És molt important una bona senyalització; res de cartellets petits amb escassa llegibilitat a llarga distància! L'adolescent probablement no s'acostarà a llegir-los. No cal posar tipografies "estil juvenil" que sovint poden resultar infantils, més val que siguin senzilles i clares.

Il·luminació:
  • Llum general (diverses fonts, de tipus més fred)
  • Llum puntual o d'exposició per a il·luminar llocs concrets (càlida o freda)
  • Llum decorativa i ambiental (càlida)
Elements decoratius:
  • Cartells, pòsters, quadres i/o fotografies
  • Elements en 3D (escultures, maquetes, etc.)
  • Tot allò que pugui resultar atractiu pel col·lectiu adolescent (no hi ha res millor que preguntar al propi col·lectiu).
Espai per difondre, exposar i expressar-se:
  • Espai que alimenti la literatura i les diverses manifestacions culturals.
  • Espai on el col·lectiu es pugui expressar lliurement és bàsic per a que el sentin com a propi: dibuixos, escrits, etc. 
Altres:

Si pensem en l'espai juvenil com a makerspace, s'hauran d'incloure els materials i elements necessaris per crear l'espai destinat a l'activitat proposada (edició de so/vídeo, arts gràfiques, robòtica, etc.).


En aquest article s'ha escrit sobre espais físics de biblioteques públiques; per motius d'extensió, els espais web es tractaran en un altre article. Tampoc es poden oblidar altres tipologies de biblioteca que afecten directament el públic juvenil i que caldria revisar de manera molt seriosa, com les biblioteques escolars dels centres d'Educació Secundària, a causa a l'estat d'abandonament i manca de recursos que moltes pateixen.

Si hi ha quelcom que considereu d'interès i no s'ha mencionat (biblioteques, espais, elements, etc.), esperem impacients els vostres comentaris!

dimecres, 1 de febrer de 2017

FLIC: Festaliteratura per famílies.



El proper cap de setmana 4-5 de febrer, a Barcelona es celebra  setena la Festa de literatura per famílies dins el Festival de Literatura i art infantil (FLIC). Aquest any la ubicació per celebrar aquesta gran festa es al recinte CCCB i al Macba de Barcelona.

Es tracta d'un Festival on es convida als nens i nenes entre 0 i 12 anys a gaudir amb la família de la literatura i deles arts, apostant fort per la innovació i experimentació en els formats culturals.

Aquesta edició arriba carregada de cares ben conegudes com Elisenda Roca, Jordina Biosca o Roser Lozano, que encapçalen el cartell. Hi ha més de 20 propostes per escollir.

Les entrades costen 12 euros.

Podeu trobar  tota la programació i les novetats d'enguany en aquest enllaç:

http://flicfestival.com/wp-content/uploads/2017/01/programa_CCCB_web1.pdf

dimarts, 24 de gener de 2017

Manifest de l'àlbum il·lustrat


1.- Perquè qualsevol persona, a qualsevol edat, necessita de l'art, de la bellesa, per habitar el món.
2.- Perquè compartir lectures en família o amb els amics és una manera d'estimar-se, ens uneix; sense menystenir el plaer de llegir un àlbum il·lustrat en solitud.
3.- Perquè quan relacionem text i imatge, desxifrem un codi perfecte, aprenem a pensar, a donar significat, a emocionar-nos.
4.- Perquè un àlbum il·lustrat costa molt menys que un pastís d'aniversari, menys que una ampolla de cava amb què acomiadar-se de l'any, i serveix per a tota la vida.
5.- Perquè a través d'una reconstrucció narrativa les persones arriben a comprendre tant el que passa al món com la nostra pròpia existència.
6.- Perquè en passar una pàgina per capbussar-nos en la següent es desperta la nostra imaginació. I en arribar al final, sentim el desig de cridar. "En vull més!"
7.- Perquè mitjançant les històries il·lustrades ens reconeixem en tant que persones, protagonistes d'històries, i descobrim que no estem sols.
8.- Perquè si un adult no entén què passa a les pàgines d'un àlbum, el nen li ho explicarà.
9.- Perquè si has oblidat un àlbum il·lustrat al fons d'un calaix, el dia que per casualitat torna a les teves mans, t'alegrarà com el millor dels regals.
10.- Perquè cal aturar-se a contemplar el món, per reconèixer les pistes i els detalls que amaguen les imatges. Un àlbum il·lustrat atura el temps, et convida a ser reflexiu.
11.- Perquè la lectura de l'àlbum il·lustrat enriqueix la sensibilitat artística, desenvolupa l'esperit crític, i et fa més lliure.

***

Aquests 11 punts formen el manifest per a l'àlbum il·lustrat que es va llegir la primera nit de l'àlbum, una festa organitzada per 11 editorials de LIJ molt il·lustrades (A buen Paso, Babulinka, Coco Books, Corimbo, Ekaré, Flamboyant, Joventut, Kalandraka, Libros del Zorro rojo, Takatuka i Thule) el passat mes de desembre a Barcelona.

Una festa per reivindicar el valor de la LIJ, i concretament dels àlbums il·lustrats, i per donar-los visibilitat i rellevància a la nostra societat.

[Article a Núvol sobre la nit de l'àlbum il·lustrat.]


dimecres, 11 de gener de 2017

Bib Box

Bib Box és un nou projecte per promoure la iniciació a la lectura pels més menuts que ha presentat el Servei de Biblioteques. Aquest és un projecte destinat a usuaris d'entre 1 a 3 anys. L'objectiu és promoure la iniciació dels més petits a la lectura d'una manera diferent, tot ajudant als pares a aprendre a fer-ho gaudint de moments d'oci amb els seus fills. 

El Servei de Biblioteques ha comptat amb l'empresa Boolino que té per missió fomentar l'habit lector entre els més petits. Es tracta d'unes caixes de llibres amb material divers per realitzar activitats casolanes relacionades amb contes i una guia de lectura amb unes pautes per seguir per tal de jugar tot fomentant l'hàbit lector.

Materials d'una de les caixes Bib Box

Fins a 20 biblioteques que han participat en la primera prova pilot del projecte que estan reben dues caixes Bib Box cadascuna, és a dir, en total s'han repartit 40 lots de material Bib Box. Les caixes s'utilitzaran tant per prestar als pares que vulguin provar l'experiència a casa, com també s'utilitzaran per fer activitats a les biblioteques com ara tallers grupals o lectures conjuntes. Més de 1.600 famílies podran beneficiar-se de la iniciativa.

Celebrem que hi hagi cada cop més iniciatives de foment per la lectura per a primeres edats, és una bona oportunitat per incentivar que la lectura formi part de les estones d'oci entre pares i fills des de ben petits. Esperem que aviat es pugui ampliar el nombre de biblioteques que han rebut les caixes Bib Box.