dissabte, 25 de novembre de 2017

Jornades "Llum de Llull" a Reus - 27 de novembre Dia Català del Llibre Infantil i Juvenil


La celebració de les jornades “Llum de Llull” el darrers 17 i 18 de novembre a Reus, ha estat el primer pas per a prendre consciència del valor del patrimoni bibliogràfic i immaterial adreçat als infants, i per a promoure, amb aquest mateix objectiu la celebració del Dia Català del Llibre per a Infants i Joves arreu de Catalunya.


Durant aquests dos dies, diversos professionals de l’àmbit dels llibres i la literatura, han pogut sentir directament màximes autoritats que poden avalar i donar sentit a aquesta efemèride. Tot va començar després de les salutacions institucionals de l’Ajuntament de Reus i dels SSTT de Cultura de la Generalitat, amb la intervenció del màxim responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Nacional de França.  Jacques Vidal-Nequet ens va exposar com està organitzada la conservació d’aquests fons, els criteris amb els quals es basen, les finalitats, els usos, les dificultats. Una exposició amb molta informació que ben segur necessitarà una segona lectura, però que ens va fer adonar que la gran feinada que hi ha feta, s’ha fet amb pocs anys. Si la  mirada cap aquest  material efímer i sovint molt deteriorat, a França comença el 2009 potser encara podem atrapar-los si ens hi posem aviat. 

Després d’una exposició així calia una pausa, i tot seguit aterrar al nostre país donant a conèixer, per mostra, un parell de biblioteques amb fons ben especials: Carmen Jiménez va presentar la biblioteca de la Fundació Marta Mata, a Saifores (Banyeres del Penedès), amb la col·lecció documental més important relacionada amb els moviments de renovació pedagògica del país i la Biblioteca Xavier Benguerel que conté els antics fons de la Biblioteca de la Santa Creu, exposats per Anna Herráez bàsicament a partir del seu programa d’activitats. 
Per donar notícia de l’estat de la recerca i la investigació sobre aquest tema, la coneguda Teresa Mañà, va fer esment dels àmbits principals: tesis doctorals, treballs de recerca de secundària i postgraus, articles de revistes científiques, i alguns treballs col·lectius realitzats esporàdicament. Tot ben exposat i amb ganes, no en millora la realitat, que és més aviat escadussera. 

Per acabar el matí dedicat al patrimoni, vam gaudir de les Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC), que sota el paraigües de l’associació de mestres Rosa Sensat i el lideratge de la pedagoga i escriptora Àngels Ollé, porten a terme el projecte d’apropar als infants i joves contes escollits explicats, sense cap més recurs que la seva veu i la seva expertesa en l’art de narrar, però amb tot el convenciment i la justificació possibles. La seva és una militància d’amor incondicional a la terra, a la llengua i a la infància.
  
El matí acabava amb la mala notícia de l’absència d’en Gabriel Janer Manila per la tarda, deixant tot el pes de l’homenatge de Llull pel professor Joan Santanach i el dibuixant Pere Prats, i així és va fer, perquè calia fer-ho. Calia parlar de la Doctrina Pueril, calia estar segurs i sentir-li dir a l’autor de la seva edició crítica, quin era el veritable valor de d’aquesta singular i breu obra de Ramon Llull, si realment era important, si realment podíem reivindicar-la com el primer llibre català (i europeu) adreçat a un lector infantil. I ens en va convèncer i ens va encoratjar a celebrar-ho.

El dia avançava, els aprenentatges havien estat ja molts quan el Pere Prats Sobrepere ens va deleitar amb la seva breu exposició gràfica sobre la creació del logo que representa el Dia Català del Llibre Infantil i Juvenil: un llull amb ulleres i barretina, plens de significat.


La primera jornada  la vam tancar al vespre en un petit local al centre de Reus, on el Flautes d’Alforja ens va obsequiar amb contes, poemes i cançons, talment com fa centúries feien a la vora del foc. Aquest pagès singular és un testimoni viu de la transmissió del patrimoni oral que s’ha realitzat a través dels segles.

I el dissabte es presentava amb interès, però més festiu i informal. A l’aire lliure, amb famílies i professionals, amb les llibreries, editorials (Baula) i col·lectius (Reusenques de Lletres) que ens presentaven les seves novetats. També amb tallers i altres activitats per a donar idees i facilitar recursos per a l’apropament de les nostres obres fundacionals, amb dos protagonistes principals, novament Llull, a partir dels contes adaptats i explicats per Judit Robert i l’exposició interactiva “Autòmat Llull” de Milimbo+Marc Sardà. L’altre protagonista del dia va ser Ignasi Blanch, com a representant dels il·lustradors que s’enfornten a textos clàssics i en fan la seva singular interpretació. L’Ignasi es va mostrar com l’il·lustrador que comprèn  i sent els personatges, des de la seva lectura interior pot expressar-los i personalitzar-los, envoltant-los sovint d’objectes personals reals, o introduïnt llicències artístiques poc evidents.

Ens queda feina, molta feina per a fer. De moment convidem tothom a participar i celebrar el 27 de novembre com el Dia Català del Llibre infantil i Juvenil tot llegint el text que ens va fer arribar des de Mallorca, com el mateix Llull, en Gabriel Janer Manila i que penjarem al web biblioteques.reus.cat


Cristina Garreta




dimecres, 1 de novembre de 2017

Primeres Jornades de Literatura Infantil Catalana

Les Biblioteques Municipals de Reus, amb la col·laboració del grup de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC Bib Botó organitzen les primeres Jornades de Literatura Infantil Catalana.



Aquestes jornades sorgeixen de l’interés per la difusió del patrimoni literari català adreçat als infants i amb la convicció que cal construir el relat de la nostra història literària que per motius polítics ha estat tantes vegades interromput, per fomentar-ne el coneixement i la investigació en benefici de les generacions futures.

Aquesta primera edició, fruit de la celebració dels 700 anys de la mort de Llull, l'hi vol retrehomenatge i posar en relleu la gran aportació que aquest autor va fer a la literatura europea medieval presentant el Dia del Llibre Infantil Català.

Data i lloc:
17 i 18 de novembre de 2017 

Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus 
C/Escorxador, 1 43202 Reus Tel: 977010025


Consulteu el Programa i animeu-vos a venir.
Ja us avancem que podreu escoltar grans professionals de casa nostra parlant del Patrimoni literari infantil català i de la figura de Ramon Llull. Però també Jacques Vidal-Naquet, director del Centre Nacional de Literatura per a la Joventut del Departament de Literatura i Art de la Biblioteca Nacional Francesa. 

En aquest enllaç podeu fer la Inscripció.



dimarts, 26 de setembre de 2017

Serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública

Avui volem compartir amb vosaltres aquest article elaborat per la Júlia Baena (bibliotecària, membre del Bib.Botó, i responsable del blog Biblioteca juvenil) sobre els serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública.

Els joves representen una part significativa de la societat i dels usuaris de les biblioteques. Però, a diferència del públic infantil, no disposen d'espais propis, perfils professionals especialitzats ni un ventall gaire ampli d'activitats i serveis. En aquest article es parla dels serveis i activitats per al públic juvenil, proposant les línies generals d'una metodologia de treball a l'hora de dur-los a terme, com implicar els joves en cada fase i proporcionant alguns exemples.

Cal "reconéixer els adolescents com a persones que tenen idees, interessos i passions que son vàlids i importants" (YALSA, The Future of Library Services for and with Teens: a Call to Action). Massa sovint ens preguntem què volen els joves, però no realitzem les preguntes als propis joves. De vegades, ens proposen idees molt allunyades del concepte estàndard de biblioteca: cal escoltar i respectar aquestes idees, perquè potser les podem adaptar a la nostra oferta, o almenys aconseguir el mateix objectiu d'una altra manera que resulti viable per a la biblioteca.

Molts joves associen la biblioteca pública amb l'aprenentatge acadèmic i la literatura de ficció; aquest tipus de biblioteca pot jugar un paper únic com a institució i espai d'aprenentatge associat també a les fites no acadèmiques dels joves. El camí per augmentar la seva presència a les biblioteques públiques i que aquestes esdevinguin un espai d'aprenentatge vital pels joves passa necessàriament per l'escolta activa de les seves demandes, interessos i necessitats i l'augment de la seva implicació, tot convertint-los en agents actius en el disseny de les activitats i els serveis.

Us convidem a descarregar, llegir, aplicar i compartir les idees d'aquest article, que trobareu aquí en PDF. I recordeu que tenim oberts els comentaris per afegir, preguntar i continuar parlant sobre com apropar i incloure els joves a les nostres biblioteques.

dijous, 7 de setembre de 2017

El projecte Ilustrarium creix i es transforma

Per conèixer una mica més aquesta bona notícia, des del Bib.botó entrevistem a Marta Ardite, la professional que, ara ja fa set anys, va donar vida a Ilustrarium.

Marta Ardite és historiadora de l'art, experta en educació artística i directora de la galeria d'art Ilustrarium, especialitzada en il·lustració contemporània. Després de concloure els seus estudis a Barcelona, es trasllada a Anglaterra per treballar com a Community Art Worker dins l'organització Charnwood Arts i posteriorment a Alemanya, on s'instal·la durant gairebé deu anys, desenvolupant projectes innovadors a l'àrea d'educació artística de les Pinacoteques de Munic i altres galeries de renom. Paral·lelament, comença els seus estudis de doctorat sobre llibres d'art per nens a la Ludwig Maximilian Universität de la mateixa ciutat. Al 2008 torna a Barcelona per ampliar els seus estudis amb un Màster en "Art i Educació" i decideix fundar la galeria d'art Ilustrarium. Actualment combina la direcció de la galeria amb una col·laboració a la Fundació Joan Miró de Barcelona com a responsable de la renovació del seu programa educatiu.


Marta, per posar en antecedents als nostres lectors, ens pots explicar breument en què consistia Ilustrarium?

Ilustrarium va néixer com a galeria d'art especialitzada en il·lustració contemporània, posant el focus en aquells artistes que treballen en el món de l'àlbum il·lustrat. La idea era donar a conèixer l'art d'aquests grans creadors que ens regalen imatges meravelloses dins els llibres, però que difícilment podem gaudir fora d'aquest medi. Crec que és per aquest motiu que la majoria d'il·lustradors són molt valorats dins el seu sector professional (els mateixos il·lustradors, bibliotecaris, llibreters, editors...) però en canvi són uns desconeguts per a la majoria dels seus destinataris: els nens i els adults que els acompanyen en l'aventura de llegir.

En quin moment, i per què, decideixes que cal fer aquest pas i transformar Ilustrarium en un Museu Digital d’Il·lustració Contemporània?

Des de l'inici el projecte va tenir una clara voluntat educativa. Si més no, la meva formació sempre ha estat relacionada amb el món de l'art, de la infància i l'educació. La galeria era per mi una eina per generar oportunitats d'aprenentatge, de creació i de reflexió a través de les exposicions i altres activitats. Però sobretot ha estat la meva experiència a la Fundació Joan Miró, podent conèixer més de prop les necessitats dels mestres i dels seus alumnes, la que ha motivat el canvi d'enfocament. De fet, ara vist amb perspectiva, em sembla gairebé una conseqüència lògica perquè sense ser-ne massa conscient s'hi han combinat totes les meves facetes professionals i personals: l'educació artística, els nens com a públic d'art, la il·lustració, la relació museus i escola, etc.

Hi ha precedents en el nostre país de plataformes d’aquest tipus? I a la resta del món? Quins són els teus referents?

L'accés a l'art i a la cultura en general està canviant radicalment a tot arreu. Els grans museus estan apostant per fer accessibles les seves col·leccions a través de la xarxa perquè qualsevol persona pugui gaudir-ne des d'allà on sigui, sense necessitat de viatjar a la ciutat on es troben exposades les peces. Moltes d'aquestes institucions també estan dedicant grans esforços a escoltar i atendre les necessitats dels seus usuaris, especialment les dels nens i joves, que de fet són el públic del demà. Així, a més de la programació d'activitats educatives que ofereixen dins el museu, estan dissenyant tota mena d'experiències educatives online dirigides al públic infantil com fan per exemple la Tate de Londres o la Queensland Art Gallery a Austràlia. És cert que res pot substituir l'experiència real davant d'una obra, però tot i així és una manera fascinant de poder-ne gaudir, sobretot per l'accessibilitat que això suposa per molta gent que li és difícil o impossible viatjar. Sense oblidar que ja des de fa uns anys les grans biblioteques també estan digital·litzant el seu fons amb la mateixa finalitat. Però per mi l'exemple més espectacular d'aquesta nova realitat, és la increïble aplicació Google Arts and Culture que et permet explorar col·leccions de tot el món assegut còmodament a casa teva, convertint-se potser en l'exponent més evident d'aquest nou model de consum cultural.


Què podrem trobar en aquest Museu Digital? Quins objectius persegueix? Creus que omple un buit educatiu?

Volem crear una plataforma digital que reuneixi en un mateix espai l'art d'aquests creadors amb una finalitat educativa: un espai on poder explorar, jugar i crear a partir de l'obra dels artistes més destacats en aquesta disciplina. Una eina, per tant, que serveixi de font d'inspiració i de coneixement, potenciant la creativitat que tots tenim. En aquest cas la il·lustració és una forma d'art, de comunicació i d'expressió amb unes característiques pròpies. És una manifestació artística i cultural propera, que podem trobar al nostre entorn quotidià en un munt de suports (llibres, premsa, cartells, mitjans audiovisuals, objectes, publicitat, etc.) És a dir, no cal anar a un museu per poder-la gaudir. Tanmateix, sovint pel fet de ser creacions efímeres i funcionals, la majoria de gent no és massa conscient del treball que hi ha al
darrera.

A qui es dirigeix? Als professionals de l’educació, als mediadors, bibliotecaris, especialistes, artistes, famílies...?

A tots ells, efectivament. Volem que sigui una eina que aporti recursos i doni suport sobretot a l'educació artística en qualsevol àmbit educatiu o privat, però d'una manera renovada. D'una banda, cal ampliar la mirada i entendre que és molt necessari desenvolupar capacitats per apropar-se a la cultura visual de manera crítica i no només treballar les manualitats. I de l'altra, descobrir que l'art ens pot servir per abordar qualsevol matèria o tema d'interès des de diferents perspectives i sobretot des de l'emoció, sense la qual no pot haver-hi aprenentatge.


Quin paper juguen els infants i joves en aquest projecte? Són creadors o destinataris?

Hi juguen un paper essencial. Són els destinataris i també creadors, per això pensem que han de formar part activa en l'execució del projecte. Conèixer les seves necessitats i donar-los veu és clau perquè puguin sentir que aquest els "pertany". És un repte que ens agradaria aconseguir gràcies a l'estreta col·laboració amb algunes escoles i els seus mestres.

El projecte ha estat seleccionat per la Fundació Bofill dins la campanya “Fem Educació”, que promou projectes d’innovació educativa. Què implica aquest fet?

Doncs un suport molt important, tant a nivell econòmic com de visibilitat. L'esforç que està realitzant la Fundació Bofill des de fa anys per transformar i millorar l'educació a Catalunya és realment lloable. En aquest cas, han creat una campanya específica per impulsar projectes innovadors a través del matchfunding en col·laboració amb la Fundació Goteo. Per a qui no ho sàpiga, es tracta d'un sistema de micromecenatge a base de "donacions" col·lectives, que en aquest cas a més té el suport d'una institució.

I per acabar Marta, si alguns dels nostres lectors volen conèixer més a fons el projecte i col·laborar en la campanya per fer realitat aquest Museu Digital d’Il·lustració Contemporània, què hauria de fer?

Doncs com ara deia, per fer realitat aquest projecte necessitem la col·laboració de tots vosaltres! Aquest recolzament pot ser tant econòmic com de difusió i agraïrem moltíssim qualsevol aportació per petita que sigui. A més, com a recompensa podreu rebre una de les il·lustracions que els artistes han cedit per a la campanya o en el cas de les biblioteques fins i tot oferim la possibilitat d'impartir-hi un taller o formació a canvi de la seva contribució. Trobareu tota la informació a aquest enllaç.



Moltes gràcies a tot l'equip BibBotó per la vostra col·laboració!

divendres, 7 de juliol de 2017

El reto de crear espacios para la infancia y los jóvenes en las bibliotecas

El grup de treball de biblioteques infantils  BibBotó es complau a anunciar-vos que arrel del treball sobre espais infantils i juvenils a les biblioteques que vam dur a terme durant els anys 2014-2015 (us recordem que tots els materials segueixen accessibles online) es va redactar una comunicació que vam presentar al VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, dedicat als espais físics i virtuals, i que aquesta comunicació ha estat ara publicada a les actes del congrés, que podeu descarregar en PDF des d'aquest enllaç.

A la web del congrés, resumeixen així l'eix temàtic d'aquesta vuitena edició:

La función social de la biblioteca pública siempre ha sido una cuestión prioritaria, si bien es cierto que en estos momentos es necesario ir un paso más allá para adaptarse a los cambios y hábitos lectores de nuestros usuarios, cambios que pasan por adaptar o crear nuevos espacios –físicos y virtuales- más abiertos, accesibles e integradores.El programa dedicó cada jornada a estos dos bloques temáticos: 
El espacio físico de la biblioteca. Nos encontramos ante un cambio de paradigma dentro de nuestro ámbito profesional: de una gestión de la biblioteca desde el punto de vista de la colección tenemos que pasar, si no lo hemos hecho ya, a otra centrada en los servicios y en la gestión cultural. Abordamos el tema de qué necesidades nuevas tienen los usuarios y qué servicios se están introduciendo para cubrirlas. En definitiva, cómo afecta este cambio de paradigma a los espacios físicos de la biblioteca. 
El espacio virtual en la biblioteca pública. Las bibliotecas públicas están ofreciendo cada vez más servicios virtuales y aplicaciones como parte de una estrategia digital, conscientes de la importancia que tiene estar presentes en los entornos virtuales. Se debatió sobre qué se hace y qué se puede hacer en este ámbito, con especial atención a cuestiones como la reutilización de la información en bibliotecas, cómo las redes sociales están transformando la interacción y comunicación con nuestros usuarios, servicios basados en contenidos digitales locales o generados en torno al préstamo digital en bibliotecas, servicios prestados a través de dispositivos móviles, etc.

Al PDF amb les ponències i comunicacions trobareu experiències de biblioteques amb tablets i aplicacions mòbils, espais de coworking i makerspaces, xarxes socials i lectura digital...

Us en recomanem la lectura!

divendres, 23 de juny de 2017

Arianna Squilloni i Laia Domènech: un matí a Can Sumarro



Encara és primavera, però ningú no ho diria. Portem ja més d’un dia i més de dos d’una calor que, digui el que digui el calendari, és de ple estiu. Encara gràcies que és matí, i que als jardins de la Biblioteca Can Sumarro hi ha un racó on tothom troba una mica d’ombra per seure a la gespa i escoltar el que ens han vingut a explicar la Laia Domènech i l’Arianna Squilloni.

Totes dues són avui aquí gràcies al Jesús, que no ha pogut venir però que ens acompanya durant tota la trobada. El Jesús és Jesús Ortiz, editor de Milrazones. A aquesta petita gran editorial (l’Arianna ens recorda que els hem de donar les gràcies, entre altres coses, per portar-nos la trilogia dels barrets de Jon Klassen) Laia Domènech ha publicat les seves il·lustracions acompanyant el conte “El ratolí i la muntanya”, un conte que té dues històries, la visible i la invisible. La història invisible ens explica que Antonio Gramsci va ser empresonat a la Itàlia de Mussolini pel seu activisme d’esquerres, i des d’allà va enviar cartes a la seva dona i els seus fills, i en una d’aquestes cartes hi va incloure aquest conte, tot demanant-li a la seva dona que l’expliqués als petits. La història visible, la que Gramsci volia compartir, parla d’un ratolí i de com un acte inconscient per part seva el porta a voler arreglar la malifeta, posant així en marxa una cadena de solidaritat que anirà molt més enllà del que originalment el ratolí pretenia remeiar.

Es tracta de defensar una actitud responsable davant les pròpies accions. De no restar indiferent a allò que provoquem, i de com gràcies a aquest deixar-nos afectar pel que succeeix al nostre entorn, un acte originalment irreflexiu pot esdevenir en un gran benefici per la comunitat.

I és també a Milrazones on l’Arianna Squilloni, editora d’A Buen Paso, ha publicat el que ella anomena una “novel·leta en escenes”. Al seu “El verano de John Silver”, curiosament, també un ratolí entremaliat hi juga un paper determinant… i les casualitats que en realitat qui sap si no són causalitats, les simpaties entre elements, les connexions i correspondències i, si en sabéssim, fins i tot la mecànica quàntica, s’apoderen del discurs. Perquè ha estat aquesta simpatia, aquesta afinitat electiva, la que ha portat dos llibres italians al catàleg de Milrazones, dos llibres amb ratolí “trickster” (aquests personatges arquetípics, sovint deus o semideus, als qui agrada embolicar la troca entre els mortals i amb les seves juguesques posar de manifest les tensions existents i, amb la resolució dels conflictes que han creat, esdevenir els motors del canvi), i dos llibres que parlen també d’una manera d’habitar el món.

“¿Cómo puede creerse capaz alguien de retener para sí mismo el misterio y la belleza de esta vida y de este mundo?”

Així de contundentment acaba defensant a “El verano de John Silver” l’Arianna que en aquest món un pot ser com en John Silver, que fa servir allò que l’envolta (ja siguin persones o coses) en benefici propi, o com els editors amb qui ella s’identifica:

“La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; una belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objeto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porque cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos.”

Començava Arianna aquesta trobada parlant de Calasso i de com ell diu que a les editorials on hi ha un editor autèntic, un que sigui veritablement independent del departament de marketing, els llibres que conformen el catàleg acaben sent capítols d’un mateix llibre, d’una mateixa història. Així sembla que succeeix a Milrazones, i que el capítol Laia ens ha portat al capítol Arianna, i arriba el moment de tancar la trobada, aquesta que inaugura el nom “Extra! Extra!” que a partir d’ara el grup de treball Bib.Botó farà servir per les trobades amb autors, editors i altres persones que ens vulguin explicar la seva experiència en el món de la literatura infantil i la promoció de la lectura.

dimecres, 31 de maig de 2017

Extra! Extra! Trobada amb Arianna Squilloni i Laia Domènech

[Aquesta activitat inaugura el cicle que hem decidit anomenar "Extra! Extra!", amb el qual volem proposar-vos des del nostre grup de treball trobades amb autors, editors i professionals del món del llibre infantil i juvenil]

El grup de treball de biblioteques infantils Bib.Botó, l’editorial Milrazones i Biblioteques de L’Hospitalet us conviden a una trobada amb Arianna Squilloni, editora de “A Buen Paso” i autora de El verano de John Silver (ed. Milrazones) i amb Laia Domènech, il·lustradora de, entre d’altres, El ratolí i la muntanya (ed. Milrazones), adaptació d’un text d’Antonio Gramsci.

Dos llibres fortament relacionats amb Itàlia, o bé pels seus autors o pels seus protagonistes, un fet que ens parla del moviment de persones, llibres i lletres per terra, per mar, i a través dels ulls dels lectors, però que també ens parla de l’esperit de l’editor donant forma a un catàleg que a poc a poc va creant lligams entre les pàgines dels seus llibres.

"La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; un belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objecto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porqué cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos"

Arianna Squilloni
El verano de John Silver
Atenció, perquè la trobada és gratuïta però les places són limitades i amb inscripció.

Us deixem a continuació tots els detalls:

Quan? Divendres 16 de juny a les 10.30
On? A la Biblioteca Can Sumarro - L’Hospitalet [Google Maps]
Per inscriure’t? Has d’enviar un correu a bibbotogrup@cobdc.org indicant el teu nom i cognoms.

Per arribar:
Rodalies RENFE a L’Hospitalet de Llobregat + 10 minuts caminant.
L1 de METRO a Av. Carrilet - Sortida Enric Prat de la Riba + 5 minuts caminant.

Servirem gelats per donar la benvinguda a l’estiu de John Silver.
Us esperem!