dimarts, 30 de gener de 2018

IX Premi Carme Romaní: Jordi Artigal


Dilluns 11 de desembre de 2017 es va fer entrega del IX PREMI CARME ROMANÍ a Jordi Artigal de la Biblioteca Massagran de Salt (Girona) per la seva trajectòria professional. Uns quants membres del Grup de Treball Bib. Botó es van desplaçar fins allà per entregar personalment el guardó que consisteix en un diploma i una ampolla amb sorra de la platja de Castelldefels i una branca de romaní.

Per presentar-lo, ens agrada especialment el text que va preparar la Marta Roig amb motiu de la tercera jornada Biblioteca i Comunitat Educativa, que va tenir lloc a la Biblioteca de Sant Ildefons (Cornellà), el 6 de setembre de 2017:

Al llarg de la vida, són nombrosos els espais plens de llibres que ha habitat el Jordi. La biblioteca de la seva escola, amb la guia de L'Assumpció Lissón; la casa que el va veure créixer; Rosa Sensat, la llibreria de Vilapicina on va començar a treballar, la llibreria de Girona on va continuar el seu itinerari als anys 80, la biblioteca de Sant Gregori i les biblioteques de Salt, d’entre les quals hi destaca la biblioteca pública infantil i juvenil de’n Massagran. Tots aquests espais han estat per a ell molt més que espais de feina. Han estat espais de vida. Potser per això li sembla que la biblioteca fa olor a casa seva. El Jordi domina a la perfecció l’art antic de l'hospitalitat. Aquell que fa sentir l'estranger a casa quan se’n sent fora... L'art que ens fa sentir que el món és una mica més habitable tot i estar lluny de la quotidianitat coneguda. Un art que és en ell, tot i haver-lo anat perfeccionant al llarg d’una trajectòria professional intensa i compromesa amb els infants i la comunitat. 
En Jordi ha buscat sempre referents per orientar i reflexionar la pràctica: Daniel Goldin, Michèle Petit... ha acompanyat les primeres passes de molts companys i companyes de professió, ens ha ensenyat a mirar amb uns ulls nous els infants, la lectura, la biblioteca pública i la comunitat. 
I bona part d’aquests regals ens els ha ofert des de La Massagran. Una casa de paraules que acull diàriament a tots aquells que busquen refugi, a tots aquells que necessiten històries per explicar-se, per guarir-se, per trobar-se, per aprendre. Una biblioteca que fa exactament la mateixa olor que les cases de tots els infants i les famílies que entren per la seva porta i on els seus habitants són acollits des del vincle, el respecte i reconeixement i que és un exemple viu de com fer realitat el seu dret a la lectura.

La rebuda del Jordi a la biblioteca va ser molt acollidora. Ens va ensenyar els diferents espais de l'emblemàtica sala i, fins i tot, ens va convidar a un esmorzar ben cassolà.

És una biblioteca especial, que té ànima pròpia i molta personalitat. Cada nen quan creua la porta obté una atenció personalitzada que el fa sentir com si fos a casa seva. Està plena de racons que conviden a relaxar-se, llegir i escriure. L’ambientació acurada de l’espai fa que el lector tingui l’oportunitat de deixar volar la seva imaginació i entrar en mons fantàstics.


En Jordi és un lector entre lectors. La seva filosofia es basa en realitzar actes lectors diaris dins de les biblioteques, és per això que una de les seves passions era la de compartir lectures amb els nens que venien cada tarda a la sala. Gràcies a això creava una connexió molt estreta de complicitat. És un gran enamorat dels contes infantils però l’autor que el té captivat és... l’Anthony Browne.


Diàriament es confecciona un dietari on es relata les reaccions i situacions que viuen amb els diferents nens que passen la tarda a la biblioteca, amb noms i cognoms de cadascún d’ells. Això fa créixer la relació càlida i compromesa, tant a nivel sentimental com professional.
Actualment està jubilat però no ha deixat de participar en projectes lectors. Estem segures que el seu lligam i vincle amb la lectura i la comunitat estarà sempre VIU.

Què més podem afegir, potser un gràcies Jordi, intentarem seguir les teves passes!


Llegiu el text d'agraïment que el Jordi va escriure amb motiu de l'entrega d'aquest premi.
Llegiu també dos contes que parlen de la seva experiència com a bibliotecària (com diu ell) a la Massagran: Dues veus i Una bellesa antiga.

També podeu visitar la galeria complerta d'imatges de la Biblioteca Massagran que hem publicat al Facebook.

dilluns, 22 de gener de 2018

Efemèrides 2018

Sabríeu reconèixer algunes de les celebracions literàries d'aquest 2018 només amb les imatges que us deixem aquí sota?

El llistat complert d'efemèries relacionades amb la LIJ d'aquest 2018 el trobareu en aquest enllaç, cortesia com cada any del Servei de Documentació de Literatura Infatil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel.

I trobareu les solucions a les celebracions que s'amaguen darrera aquestes imatges, als comentaris d'aquest post!












dissabte, 25 de novembre de 2017

Jornades "Llum de Llull" a Reus - 27 de novembre Dia Català del Llibre Infantil i Juvenil


La celebració de les jornades “Llum de Llull” el darrers 17 i 18 de novembre a Reus, ha estat el primer pas per a prendre consciència del valor del patrimoni bibliogràfic i immaterial adreçat als infants, i per a promoure, amb aquest mateix objectiu la celebració del Dia Català del Llibre per a Infants i Joves arreu de Catalunya.


Durant aquests dos dies, diversos professionals de l’àmbit dels llibres i la literatura, han pogut sentir directament màximes autoritats que poden avalar i donar sentit a aquesta efemèride. Tot va començar després de les salutacions institucionals de l’Ajuntament de Reus i dels SSTT de Cultura de la Generalitat, amb la intervenció del màxim responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Nacional de França.  Jacques Vidal-Nequet ens va exposar com està organitzada la conservació d’aquests fons, els criteris amb els quals es basen, les finalitats, els usos, les dificultats. Una exposició amb molta informació que ben segur necessitarà una segona lectura, però que ens va fer adonar que la gran feinada que hi ha feta, s’ha fet amb pocs anys. Si la  mirada cap aquest  material efímer i sovint molt deteriorat, a França comença el 2009 potser encara podem atrapar-los si ens hi posem aviat. 

Després d’una exposició així calia una pausa, i tot seguit aterrar al nostre país donant a conèixer, per mostra, un parell de biblioteques amb fons ben especials: Carmen Jiménez va presentar la biblioteca de la Fundació Marta Mata, a Saifores (Banyeres del Penedès), amb la col·lecció documental més important relacionada amb els moviments de renovació pedagògica del país i la Biblioteca Xavier Benguerel que conté els antics fons de la Biblioteca de la Santa Creu, exposats per Anna Herráez bàsicament a partir del seu programa d’activitats. 
Per donar notícia de l’estat de la recerca i la investigació sobre aquest tema, la coneguda Teresa Mañà, va fer esment dels àmbits principals: tesis doctorals, treballs de recerca de secundària i postgraus, articles de revistes científiques, i alguns treballs col·lectius realitzats esporàdicament. Tot ben exposat i amb ganes, no en millora la realitat, que és més aviat escadussera. 

Per acabar el matí dedicat al patrimoni, vam gaudir de les Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC), que sota el paraigües de l’associació de mestres Rosa Sensat i el lideratge de la pedagoga i escriptora Àngels Ollé, porten a terme el projecte d’apropar als infants i joves contes escollits explicats, sense cap més recurs que la seva veu i la seva expertesa en l’art de narrar, però amb tot el convenciment i la justificació possibles. La seva és una militància d’amor incondicional a la terra, a la llengua i a la infància.
  
El matí acabava amb la mala notícia de l’absència d’en Gabriel Janer Manila per la tarda, deixant tot el pes de l’homenatge de Llull pel professor Joan Santanach i el dibuixant Pere Prats, i així és va fer, perquè calia fer-ho. Calia parlar de la Doctrina Pueril, calia estar segurs i sentir-li dir a l’autor de la seva edició crítica, quin era el veritable valor de d’aquesta singular i breu obra de Ramon Llull, si realment era important, si realment podíem reivindicar-la com el primer llibre català (i europeu) adreçat a un lector infantil. I ens en va convèncer i ens va encoratjar a celebrar-ho.

El dia avançava, els aprenentatges havien estat ja molts quan el Pere Prats Sobrepere ens va deleitar amb la seva breu exposició gràfica sobre la creació del logo que representa el Dia Català del Llibre Infantil i Juvenil: un llull amb ulleres i barretina, plens de significat.


La primera jornada  la vam tancar al vespre en un petit local al centre de Reus, on el Flautes d’Alforja ens va obsequiar amb contes, poemes i cançons, talment com fa centúries feien a la vora del foc. Aquest pagès singular és un testimoni viu de la transmissió del patrimoni oral que s’ha realitzat a través dels segles.

I el dissabte es presentava amb interès, però més festiu i informal. A l’aire lliure, amb famílies i professionals, amb les llibreries, editorials (Baula) i col·lectius (Reusenques de Lletres) que ens presentaven les seves novetats. També amb tallers i altres activitats per a donar idees i facilitar recursos per a l’apropament de les nostres obres fundacionals, amb dos protagonistes principals, novament Llull, a partir dels contes adaptats i explicats per Judit Robert i l’exposició interactiva “Autòmat Llull” de Milimbo+Marc Sardà. L’altre protagonista del dia va ser Ignasi Blanch, com a representant dels il·lustradors que s’enfornten a textos clàssics i en fan la seva singular interpretació. L’Ignasi es va mostrar com l’il·lustrador que comprèn  i sent els personatges, des de la seva lectura interior pot expressar-los i personalitzar-los, envoltant-los sovint d’objectes personals reals, o introduïnt llicències artístiques poc evidents.

Ens queda feina, molta feina per a fer. De moment convidem tothom a participar i celebrar el 27 de novembre com el Dia Català del Llibre infantil i Juvenil tot llegint el text que ens va fer arribar des de Mallorca, com el mateix Llull, en Gabriel Janer Manila i que penjarem al web biblioteques.reus.cat


Cristina Garreta




dimecres, 1 de novembre de 2017

Primeres Jornades de Literatura Infantil Catalana

Les Biblioteques Municipals de Reus, amb la col·laboració del grup de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC Bib Botó organitzen les primeres Jornades de Literatura Infantil Catalana.



Aquestes jornades sorgeixen de l’interés per la difusió del patrimoni literari català adreçat als infants i amb la convicció que cal construir el relat de la nostra història literària que per motius polítics ha estat tantes vegades interromput, per fomentar-ne el coneixement i la investigació en benefici de les generacions futures.

Aquesta primera edició, fruit de la celebració dels 700 anys de la mort de Llull, l'hi vol retrehomenatge i posar en relleu la gran aportació que aquest autor va fer a la literatura europea medieval presentant el Dia del Llibre Infantil Català.

Data i lloc:
17 i 18 de novembre de 2017 

Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus 
C/Escorxador, 1 43202 Reus Tel: 977010025


Consulteu el Programa i animeu-vos a venir.
Ja us avancem que podreu escoltar grans professionals de casa nostra parlant del Patrimoni literari infantil català i de la figura de Ramon Llull. Però també Jacques Vidal-Naquet, director del Centre Nacional de Literatura per a la Joventut del Departament de Literatura i Art de la Biblioteca Nacional Francesa. 

En aquest enllaç podeu fer la Inscripció.



dimarts, 26 de setembre de 2017

Serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública

Avui volem compartir amb vosaltres aquest article elaborat per la Júlia Baena (bibliotecària, membre del Bib.Botó, i responsable del blog Biblioteca juvenil) sobre els serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública.

Els joves representen una part significativa de la societat i dels usuaris de les biblioteques. Però, a diferència del públic infantil, no disposen d'espais propis, perfils professionals especialitzats ni un ventall gaire ampli d'activitats i serveis. En aquest article es parla dels serveis i activitats per al públic juvenil, proposant les línies generals d'una metodologia de treball a l'hora de dur-los a terme, com implicar els joves en cada fase i proporcionant alguns exemples.

Cal "reconéixer els adolescents com a persones que tenen idees, interessos i passions que son vàlids i importants" (YALSA, The Future of Library Services for and with Teens: a Call to Action). Massa sovint ens preguntem què volen els joves, però no realitzem les preguntes als propis joves. De vegades, ens proposen idees molt allunyades del concepte estàndard de biblioteca: cal escoltar i respectar aquestes idees, perquè potser les podem adaptar a la nostra oferta, o almenys aconseguir el mateix objectiu d'una altra manera que resulti viable per a la biblioteca.

Molts joves associen la biblioteca pública amb l'aprenentatge acadèmic i la literatura de ficció; aquest tipus de biblioteca pot jugar un paper únic com a institució i espai d'aprenentatge associat també a les fites no acadèmiques dels joves. El camí per augmentar la seva presència a les biblioteques públiques i que aquestes esdevinguin un espai d'aprenentatge vital pels joves passa necessàriament per l'escolta activa de les seves demandes, interessos i necessitats i l'augment de la seva implicació, tot convertint-los en agents actius en el disseny de les activitats i els serveis.

Us convidem a descarregar, llegir, aplicar i compartir les idees d'aquest article, que trobareu aquí en PDF. I recordeu que tenim oberts els comentaris per afegir, preguntar i continuar parlant sobre com apropar i incloure els joves a les nostres biblioteques.

dijous, 7 de setembre de 2017

El projecte Ilustrarium creix i es transforma

Per conèixer una mica més aquesta bona notícia, des del Bib.botó entrevistem a Marta Ardite, la professional que, ara ja fa set anys, va donar vida a Ilustrarium.

Marta Ardite és historiadora de l'art, experta en educació artística i directora de la galeria d'art Ilustrarium, especialitzada en il·lustració contemporània. Després de concloure els seus estudis a Barcelona, es trasllada a Anglaterra per treballar com a Community Art Worker dins l'organització Charnwood Arts i posteriorment a Alemanya, on s'instal·la durant gairebé deu anys, desenvolupant projectes innovadors a l'àrea d'educació artística de les Pinacoteques de Munic i altres galeries de renom. Paral·lelament, comença els seus estudis de doctorat sobre llibres d'art per nens a la Ludwig Maximilian Universität de la mateixa ciutat. Al 2008 torna a Barcelona per ampliar els seus estudis amb un Màster en "Art i Educació" i decideix fundar la galeria d'art Ilustrarium. Actualment combina la direcció de la galeria amb una col·laboració a la Fundació Joan Miró de Barcelona com a responsable de la renovació del seu programa educatiu.


Marta, per posar en antecedents als nostres lectors, ens pots explicar breument en què consistia Ilustrarium?

Ilustrarium va néixer com a galeria d'art especialitzada en il·lustració contemporània, posant el focus en aquells artistes que treballen en el món de l'àlbum il·lustrat. La idea era donar a conèixer l'art d'aquests grans creadors que ens regalen imatges meravelloses dins els llibres, però que difícilment podem gaudir fora d'aquest medi. Crec que és per aquest motiu que la majoria d'il·lustradors són molt valorats dins el seu sector professional (els mateixos il·lustradors, bibliotecaris, llibreters, editors...) però en canvi són uns desconeguts per a la majoria dels seus destinataris: els nens i els adults que els acompanyen en l'aventura de llegir.

En quin moment, i per què, decideixes que cal fer aquest pas i transformar Ilustrarium en un Museu Digital d’Il·lustració Contemporània?

Des de l'inici el projecte va tenir una clara voluntat educativa. Si més no, la meva formació sempre ha estat relacionada amb el món de l'art, de la infància i l'educació. La galeria era per mi una eina per generar oportunitats d'aprenentatge, de creació i de reflexió a través de les exposicions i altres activitats. Però sobretot ha estat la meva experiència a la Fundació Joan Miró, podent conèixer més de prop les necessitats dels mestres i dels seus alumnes, la que ha motivat el canvi d'enfocament. De fet, ara vist amb perspectiva, em sembla gairebé una conseqüència lògica perquè sense ser-ne massa conscient s'hi han combinat totes les meves facetes professionals i personals: l'educació artística, els nens com a públic d'art, la il·lustració, la relació museus i escola, etc.

Hi ha precedents en el nostre país de plataformes d’aquest tipus? I a la resta del món? Quins són els teus referents?

L'accés a l'art i a la cultura en general està canviant radicalment a tot arreu. Els grans museus estan apostant per fer accessibles les seves col·leccions a través de la xarxa perquè qualsevol persona pugui gaudir-ne des d'allà on sigui, sense necessitat de viatjar a la ciutat on es troben exposades les peces. Moltes d'aquestes institucions també estan dedicant grans esforços a escoltar i atendre les necessitats dels seus usuaris, especialment les dels nens i joves, que de fet són el públic del demà. Així, a més de la programació d'activitats educatives que ofereixen dins el museu, estan dissenyant tota mena d'experiències educatives online dirigides al públic infantil com fan per exemple la Tate de Londres o la Queensland Art Gallery a Austràlia. És cert que res pot substituir l'experiència real davant d'una obra, però tot i així és una manera fascinant de poder-ne gaudir, sobretot per l'accessibilitat que això suposa per molta gent que li és difícil o impossible viatjar. Sense oblidar que ja des de fa uns anys les grans biblioteques també estan digital·litzant el seu fons amb la mateixa finalitat. Però per mi l'exemple més espectacular d'aquesta nova realitat, és la increïble aplicació Google Arts and Culture que et permet explorar col·leccions de tot el món assegut còmodament a casa teva, convertint-se potser en l'exponent més evident d'aquest nou model de consum cultural.


Què podrem trobar en aquest Museu Digital? Quins objectius persegueix? Creus que omple un buit educatiu?

Volem crear una plataforma digital que reuneixi en un mateix espai l'art d'aquests creadors amb una finalitat educativa: un espai on poder explorar, jugar i crear a partir de l'obra dels artistes més destacats en aquesta disciplina. Una eina, per tant, que serveixi de font d'inspiració i de coneixement, potenciant la creativitat que tots tenim. En aquest cas la il·lustració és una forma d'art, de comunicació i d'expressió amb unes característiques pròpies. És una manifestació artística i cultural propera, que podem trobar al nostre entorn quotidià en un munt de suports (llibres, premsa, cartells, mitjans audiovisuals, objectes, publicitat, etc.) És a dir, no cal anar a un museu per poder-la gaudir. Tanmateix, sovint pel fet de ser creacions efímeres i funcionals, la majoria de gent no és massa conscient del treball que hi ha al
darrera.

A qui es dirigeix? Als professionals de l’educació, als mediadors, bibliotecaris, especialistes, artistes, famílies...?

A tots ells, efectivament. Volem que sigui una eina que aporti recursos i doni suport sobretot a l'educació artística en qualsevol àmbit educatiu o privat, però d'una manera renovada. D'una banda, cal ampliar la mirada i entendre que és molt necessari desenvolupar capacitats per apropar-se a la cultura visual de manera crítica i no només treballar les manualitats. I de l'altra, descobrir que l'art ens pot servir per abordar qualsevol matèria o tema d'interès des de diferents perspectives i sobretot des de l'emoció, sense la qual no pot haver-hi aprenentatge.


Quin paper juguen els infants i joves en aquest projecte? Són creadors o destinataris?

Hi juguen un paper essencial. Són els destinataris i també creadors, per això pensem que han de formar part activa en l'execució del projecte. Conèixer les seves necessitats i donar-los veu és clau perquè puguin sentir que aquest els "pertany". És un repte que ens agradaria aconseguir gràcies a l'estreta col·laboració amb algunes escoles i els seus mestres.

El projecte ha estat seleccionat per la Fundació Bofill dins la campanya “Fem Educació”, que promou projectes d’innovació educativa. Què implica aquest fet?

Doncs un suport molt important, tant a nivell econòmic com de visibilitat. L'esforç que està realitzant la Fundació Bofill des de fa anys per transformar i millorar l'educació a Catalunya és realment lloable. En aquest cas, han creat una campanya específica per impulsar projectes innovadors a través del matchfunding en col·laboració amb la Fundació Goteo. Per a qui no ho sàpiga, es tracta d'un sistema de micromecenatge a base de "donacions" col·lectives, que en aquest cas a més té el suport d'una institució.

I per acabar Marta, si alguns dels nostres lectors volen conèixer més a fons el projecte i col·laborar en la campanya per fer realitat aquest Museu Digital d’Il·lustració Contemporània, què hauria de fer?

Doncs com ara deia, per fer realitat aquest projecte necessitem la col·laboració de tots vosaltres! Aquest recolzament pot ser tant econòmic com de difusió i agraïrem moltíssim qualsevol aportació per petita que sigui. A més, com a recompensa podreu rebre una de les il·lustracions que els artistes han cedit per a la campanya o en el cas de les biblioteques fins i tot oferim la possibilitat d'impartir-hi un taller o formació a canvi de la seva contribució. Trobareu tota la informació a aquest enllaç.



Moltes gràcies a tot l'equip BibBotó per la vostra col·laboració!

divendres, 7 de juliol de 2017

El reto de crear espacios para la infancia y los jóvenes en las bibliotecas

El grup de treball de biblioteques infantils  BibBotó es complau a anunciar-vos que arrel del treball sobre espais infantils i juvenils a les biblioteques que vam dur a terme durant els anys 2014-2015 (us recordem que tots els materials segueixen accessibles online) es va redactar una comunicació que vam presentar al VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, dedicat als espais físics i virtuals, i que aquesta comunicació ha estat ara publicada a les actes del congrés, que podeu descarregar en PDF des d'aquest enllaç.

A la web del congrés, resumeixen així l'eix temàtic d'aquesta vuitena edició:

La función social de la biblioteca pública siempre ha sido una cuestión prioritaria, si bien es cierto que en estos momentos es necesario ir un paso más allá para adaptarse a los cambios y hábitos lectores de nuestros usuarios, cambios que pasan por adaptar o crear nuevos espacios –físicos y virtuales- más abiertos, accesibles e integradores.El programa dedicó cada jornada a estos dos bloques temáticos: 
El espacio físico de la biblioteca. Nos encontramos ante un cambio de paradigma dentro de nuestro ámbito profesional: de una gestión de la biblioteca desde el punto de vista de la colección tenemos que pasar, si no lo hemos hecho ya, a otra centrada en los servicios y en la gestión cultural. Abordamos el tema de qué necesidades nuevas tienen los usuarios y qué servicios se están introduciendo para cubrirlas. En definitiva, cómo afecta este cambio de paradigma a los espacios físicos de la biblioteca. 
El espacio virtual en la biblioteca pública. Las bibliotecas públicas están ofreciendo cada vez más servicios virtuales y aplicaciones como parte de una estrategia digital, conscientes de la importancia que tiene estar presentes en los entornos virtuales. Se debatió sobre qué se hace y qué se puede hacer en este ámbito, con especial atención a cuestiones como la reutilización de la información en bibliotecas, cómo las redes sociales están transformando la interacción y comunicación con nuestros usuarios, servicios basados en contenidos digitales locales o generados en torno al préstamo digital en bibliotecas, servicios prestados a través de dispositivos móviles, etc.

Al PDF amb les ponències i comunicacions trobareu experiències de biblioteques amb tablets i aplicacions mòbils, espais de coworking i makerspaces, xarxes socials i lectura digital...

Us en recomanem la lectura!