dijous, 8 de novembre de 2012

Sobre la qualitat dels contes narrats a les activitats de les biblioteques públiques

Reproduïm el primer paràgraf d'aquesta invitació a reflexionar sobre les activitats de narració oral a les biblioteques públiques. Passeu-vos-hi, llegiu, reflexioneu, opineu... s'estan plantejant coses molt interessants.


Abro aquí un tema que puede ser polémico, pero agradecería que no recibiera respuestas gremiales de ningún tipo, pues no pretendo atacar a ningún colectivo. Quizá lo más interesante será la opinión de las madres y los padres, como transmisores de la opinión de los niños. Pero con matices: hay formas de narrar donde, al menos yo, veo exceso de gritos y recursos fáciles (como una escatología barata) y sin embargo quizá los niños se estén partiendo de risa. La narración debe tener un mínimo de calidad y ese juicio, aunque no sea objetivo, no les corresponde a los pequeños.
Me refiero a la calidad de los cuentos narrados en actividades de las bibliotecas públicas, más específicamente, en aquellas actividades de «cuentacuentos» que suponen un coste para la biblioteca (dejo aparte los casos de voluntarios, ya sean usuarios o empleados del centro).

3 comentaris:

Un chat botté ha dit...

em sembla un debat molt interessant. la darrera sessió de contes que es va fer a la meva biblioteca, es va arribar al súmmum del surrealisme: la presentació de la narradora sobre la tardor es va anar allargant, allargant, allargant, fins que al cap d'una hora es va acabar la sessió sense haver explicat cap conte.

estem perdent una mica el nord.

sfer ha dit...

Això que descrius, gat amb botes, és un dels meus pitjors malsons... i crec que vàries vegades he estat tan a prop que es fes realitat, que gairebé em vaig haver de pessigar per saber si es tractava o no d'un malson de debó!!

De vegades les presentacions s'allarguen massaaaaaaa si us plaaaaaaaaaaau

Darabuc ha dit...

He he he! Què bo, no haver arribat ni tan sols al conte! No, jo no he patit llonganisses tan llargues (també és cert que, com a pare, no tinc l'obligació de quedar-m'hi si els petits s'avorreixen). Com a molt un Joaaaaan senseeee poooooor ben estirat que omplís tota l'hora, i si algú s'avorreix, pet i llufa i riure fàcil. Però com a mínim va ser un conte! :-D