dimecres, 30 de maig de 2018

Extra Extra! Trobada amb Ed Vere

Malgrat la ressaca de la diada de Sant Jordi, o per les ganes de que cada dia sigui “el dia del llibre”, el 24 d’abril l’Editorial Joventut, la Llibreria Al·lots, Biblioteques de Barcelona i el Bib.Botó, van organitzar una trobada amb l’autor anglès Ed Vere.


A mig matí, una vintena de professionals de l’àmbit del llibre infantil ens vam trobar a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona per conèixer una mica més a l’autor de llibres com ara la sèrie del gat Max (Max el valent, Max diu bona nit, Max i l’ocell…) i A dormir, monstres!, tots quatre publicats per l’editorial Joventut.

L’Ed va partir en tot moment dels seus àlbums per anar desgranant, a poc a poc, com entén ell la feina d’il·lustrar, què vol provocar amb els seus llibres i quins fets del dia a dia motiven cada una de les seves històries.

Des del minut zero, va quedar clar que Ed Vere era un encantador de serps perquè va començar la xerrada amb l’explicació d’un conte on interactuava amb el públic, creant un clima distès i fresc.
El més interessant de tota la seva intervenció crec que va ser, més enllà del contingut, el plantejament de la xerrada perquè, en definitiva, era una rèplica de com ell, d’una forma planera i a partir de casos concrets, ensenya a analitzar àlbums amb els infants o els mestres.
Amb la projecció del llibre Banana (Puffin, 2007), no editat a casa nostra, on tan sols apareix la paraula “Banana”, va demostrar-nos la força de la imatge en un àlbum il·lustrat.

“L'àlbum il·lustrat com a probablementl'única forma artística que combina paraula i imatgei que pot fer-les anar en direccions diferents de manera poètica.”


Amb el llibre de Mr. Big (Puffin, 2008), inèdit també, va parlar de la importància del personatge, de la creació d’una personalitat, i com a partir d’aquí sorgeix la història.

“Molts dels meus llibres comencen només amb un dibuix,amb un personatge, sense saber després cap a onem portarà la història. O talment com si la històriaestigués amagada i jo m'hagués d'encarregar de trobar-la.”

A partir d’aquesta història on la música té un paper molt important, l’Ed va explicar-nos com es van organitzar diferents concerts per a estudiants i famílies que combinaven la narració del conte, la il·lustració en directe i l’escolta d’un concert de jazz amb música en viu.

Del llibre The Getaway (Puffin, 2007), també inèdit al nostre país, en va sortir un projecte de sèrie animada però que per falta de finançament va quedar inacabat. Una llàstima, perquè es tracta d’una paròdia de film noir amb un ratolí protagonista, lladre de formatge terrible, molt divertit.

A partir del llibre A dormir monstres! (Joventut, 2012) ens va parlar de l’estructura del llibre i de com va jugar amb l’humor i la por:

“Tot aquest conte està basat en un POTSER.Potser existeixen els monstres. Potser el monstre ve a buscar-te.Potser el monstre ve a buscar-te PER MENJAR-TE.I potser somriu, perquè s'ha enrecordat de ficar ganivet i forquilla a la motxilla!”

“M'agrada molt, quan explico històries,jugar amb la sensació d'anticipació i fins i tot intentargenerar una mica de por en els infants(això sí, sempre barrejada amb humor)”

Finalment ens va parlar del seu treball dins l’àmbit de la promoció a la lectura i l’educació dels infants en la lectura d’imatges, tasca que desenvolupa a través del projecte Power of Pictures, acollit per l’organització CLPE (Centre for Literacy in Primary Education).

L'objectiu del projecte "Power of Pictures":Dur la creativitat, el dibuix, la lectura de les imatges, etc...a les escoles, en col·laboració amb autors de literatura infantil.

I també, ensenyar els professors que els àlbums il·lustratssón objectes complexes, que poden semblar molt senzills,fins i tot fer servir només una paraula (com el llibre "Banana"),però tractar temes molt complexes

Un projecte realment molt interessant perquè proposava eliminar les xerrades d’il·lustradors d’una hora a les escoles, i transformar-les en estades d'il·lustradors residents d'una o dues setmanes. Temps per treballar directament amb els alumnes però també amb els mestres...
Al seu costat, altres il·lustradors de la talla de Benji Davies o Chris Haughton, van participar en aquestes estades escolars que permetien un treball molt aprofundit per canviar dinàmiques en un sistema curricular que ha tret l’assignatura d’art de primària.
L’Ed planteja que en moltes ocasions hi ha infants amb gran capacitat per inventar i crear històries però per contra amb certes dificultats amb la gramàtica i l’escriptura, i això els talla les ales o els frena abans de començar.
La idea que ells plantegen és començar només parlant, creant tot jugant i a partir del dibuix. Potser d’aquesta manera la porta d’entrada per a molts infants és més fàcil. Després ja ens concentrarem en la part més mecànica.

“Els infants a l'escola tenen tots la capacitat de dibuixar.D'expressar-se a través del dibuix.Quants d'ells segueixen dibuixant quan acaben l'escola obligatòria?Això demostra la fatalitat de l'absència de l'ensenyament artístic a l'educació infantil obligatòria”.

Per acabar, ens va mostrar un altra llibre que encara no s’ha editat en català: How to be a lion (Doubleday, 2018), que ens confessa que va tenir la necessitat d’escriure després que Donald Trump guanyés les eleccions.

“Quan explico històries als infants,me n'he adonat que no sempre cal ser un pallasso...que els infants tenen molta capacitat d'empatiaamb temes seriosos y reflexius, i ho aprecien.”

Al finalitzar, l’Ed Vere va signar llibres i mentre, vam aprofitar per animar als editors de Joventut que tradueixin la resta de llibres seus que encara no han arribat a les nostres prestatgeries.



***

Crònica de Glòria Gorchs.
Amb la col·laboració del Bib.Botó.