dijous, 5 de juliol del 2012

Un dia a l'Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil


Ahir va finalitzar la III Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil organitzat per la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic en col·laboració amb Publicacións de l'Abadia de Montserrat dedicades als Mons imaginats en la lij...

En aquesta crònica us explicarem el que es va poder viure al llarg d'una de les jornades, la del dimarts 3 de juliol, tot que us podem assegurar que totes les presentacions i activitats han estat molt interessants i profitoses.

La Nati Calvo, bibliotecària especialitzada en lij i directora de la biblioteca Montbau- Albert Pérez Baró de Barcelona, va obrir la jornada amb una excel·lent presentació titulada Els més petits de tots: nous herois, noves propostes d’edició d’àlbums il·lustrats.

Ens va parlar per una banda dels àlbums il·lustrats a través de diferents definicions com ara "Un àlbum il·lustrat és una polifonia de significats" proposada per la Teresa Duran.
Per una altra banda va fer una panoràmica del món editorial, centrant-se en una selecció d'editorials "especials". Petits editors, independents, amb una producció petita però acurada.

Quines característiques te aquest tipus d'editor tan especial? 
Van sorgir trets distintius com ara la qualitat, ésser agoserats, curiosos, arriscats, creadors d'art i d'emocions... Entre d'altres va destacar àlbums il·lustrats d'editorials com: A buen paso, Animallibres, Comanegra, Hipòtesi-Kalandraka, Proteus o Takatuka i va parlar d'altres editorials com a "petites excepcions", editorials de fora de Catalunya que també publiquen en català com Barbara Fiore, Faktoria K de libros, Kókinos o OQO.
En finalitzar vam poder mirar tots els àlbums que havia portat i encara ens va quedar una estoneta per poder parlar amb ella.

Tot seguit el Pep Paré i l'Enric Martín crítics de literatura i professors de l'Institut Jaume Callí de Vic ens van sorprendre amb una anàlisi més que profunda en la seva xerrada: El Petit Princep i altres mons imaginats.

Una anàlisis exhaustiva de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry que no va deixar indiferent a ningú. Ens la van presentar com un text que trenca amb tots els esquemes: no presenta objecte, no te equilibri narratològic, capítols desproporcionats en l'allargada, no te intriga, no hi ha conflicte ni proves per superar, tampoc te un "happy end"... En definitiva, que no compleix els requisits d'un conte. Aleshores ens van plantejar:  

Si no es un conte, què és? Quins són els destinataris?...

Segons ens van explicar, en Saint-Exupéry va escriure el text des d'un moment personal depressiu, angoixant i per això dibuixa un personatge sol que es mou en l'àmbit del "mite" i en el text apareixen conceptes relacionats amb el bé i amb el mal. Potser aquest concepte és el que més ens va sorprendre ja que van relacionar el text directament amb Satanàs, amb el Diable, Lucifer, l'Àngel caigut. Tot això argumentat amb una anàlisi profunda de la simbologia de la numerologia, del color i dels mateixos personatges : el número 6 apareix moltes vegades (el Petit Príncep viu a l'asteroide B-612 = 6+ 12(6+6) = 666 número de la bèstia), visita 6 planetes amb 6 interlocutors, comença dient "ara fa 6 anys", publicat el 6 d'abril... la serp simbolitza la mort, o el fet de que aquesta serp sigui de color groc, el mateix color d'una bufanda que en algunes il·lustracions sembla escanyar el protagonista, els seus cabells simbolitzen el sol? o el foc de l'infern?...

Una mica esgarrifós, no us sembla?

A l'hora del "Cafè-conversa" l'autora del darrer Premi Mercè Llimona , la Susana Peix, va explicar el seu conte Xamae, amb el que va guanyar aquest premi en la modalitat de text i Romina Martí en la d'il·lustració editrat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.



Aquesta és la història d’una misteriosa protagonista que és empesa, sense rumb, pel vent. Un matí d’estiu estava embadalida admirant el paisatge quan, de sobte, una ràfega de vent de migjorn li va fer perdre l'equilibri...

Després de fer un recorregut pel Massís del Garraf a través de la historia de la Susana, en Jaume Centelles va ens va arrancar més d'una rialla amb l'explicació dels seus Projectes de biblioteca escolar a l'escola Sant Josep el Pi de l'Hospitalet. Ens va explicar el seu treball a través de tres conceptes: Quins llibres usen, com els treballen i la idea d'escola dedicada a la lectura: el llibre és una porta on trobaràs excuses per entendre't a tu mateix. Cal obrir totes les portes per veure què hi ha al darrera. Segur que s'aprèn alguna cosa...

Un munt d'activitats que sorgeixen a partir d'una lectura, jocs engrescadors: el de la cadira buida, jocs de cartes, de taulell... o l'elecció del "llibre estimat".

Per finalitzar la jornada tots ens vam traslladar fins al món imaginat del Rei i el mar de la ma de la companyia de teatre Pea Green Boat, que ens va meravellar amb un espectacle que ens tenia hipnotitzades amb una adaptació fantàstica del conte d'Heinz Janisch, il·lustrat per Wolf Erlbruch i publicat per Lóguez Ediciones.

Un rei que parla poc i que vol manar molt, un esquirol saltimbanqui, una gata que ronca sota el sol, un gos esbojarrat, el mar, els núvols… i fins i tot el fantasma de l´hora del té. El rei es vol imposar als elements naturals i descobreix que no tot es manar i obeir.


Molt interessant tot plegat!




4 comentaris:

Irisibula ha dit...

Llàstima no haver-hi pogut anar! Però ens ho has explicat perfectament Sus! Felicitats! :)

sfer ha dit...

Gràcies per la crònica! Llàstima que no se n'hagi pogut fer una dels tres dies que han durat les jornades.

Tere Más ha dit...

Jo també em penedeixo de haver-m´ho perdut! una companya de la biblioteca que sí que va anar-hi ha vingut entusiasmada...

Un chat botté ha dit...

Hola, jo vaig ser-hi el primer dia i sí que puc transmetre una petició que van fer alguns mestres i les organitzadores. Demanaven que algú hauria de fer el "cànon" de la literatura juvenil (suposo que també infantil) catalana.
Que molts països el tenen però que a Catalunya sembla que no s'ha arribat mai a un acord o no hi ha hagut la volutant. Desconec si mai s'ha intentat...