A través de la llista de distribució Bibcat, ha arribat un enllaç a aquesta notícia, la lectura de la qual (així com del manifest, enllaçat des de la mateixa) us recomano.
És un tema que no ens toca directament als que treballem en la biblioteca pública, però toca de ple a aquells professionals de la biblioteca escolar.
Algú vol mullar-se i deixar-nos la seva opinió als comentaris?
14 comentaris:
Jo em mullaré. Aquí i a Bibcat (encara que no sé si passarà el filtre):
Em sembla deplorable i molt poc ètic voler fer negoci amb l'ensenyament bàsic obligatori.
Biblioteca personal? I quina gràcia té si tots els nens tenen exactament els mateixos llibres? La biblioteca personal clònica i en sèrie a totes les llars catalanes. Visca la cultura!
El primer que s'ensenya als nens de P3 és a compartir, encara que avui en dia, sembla que l'egoisme extrem i l'absència d'empatia s'impossa per golejada.
Lamentable, lamentable, lamentable.
I em fa molta pena que ho hagi signat la Maria Barbal, a la que vaig tenir de professora de català a segon de BUP a l'Institut Maragall.
Perquè no es digui que no em mullo, personalment estic en contra d'aquest manifest. Vamos, que no el signaria. A més, crec que està construït i argumentat amb falàcies.
Us ho argumento punt per punt:
1. Impedeix la creació d’una biblioteca personal a infants i joves, la qual cosa dificulta la formació de futurs lectors.
Des de quan la "possessió" de l'objecte llibre és necessària pel foment de la lectura? El que importa és gaudir-ne del contingut, no qui ostenta la seva propietat.
2. Circumscriu la lectura únicament a l’àmbit escolar, en un horari reduït, cosa que no fomenta la lectura privada, la relectura, el fet de llegir com a activitat formativa individual i com a lleure.
Que els llibres es reutilitzin, d'un curs al següent, per exemple, no impedeix que els nens es puguin emportar el llibre a casa per gaudir-ne, igual que fan quan el llibre és de la biblioteca (escolar o pública). De fet, que s'ho emportin a casa fomenta valors tant positius com aprendre a ser responsable de les coses pròpies...
4. Als que ens agrada llegir i creiem que és una activitat humana essencial, ens veiem empesos a protegir els llibres i els professionals que els fan. Protegim així la ciutadania i, sobretot, les generacions més joves, de decisions que poden afectar-ne el desenvolupament intel·lectual i la sensibilitat, donant-los eines per reeixir tant en l’àmbit acadèmic com en el laboral.
El que s'està protegint no són els llibres, la lectura, ni els interessos dels infants que han d'esdevenir lectors, sinó els interessos econòmics d'una indústria amb un model que potser s'hauria de replantejar...
Veureu que m'he saltat el punt 3, que diu:
3. Escurça els drets d’autor, que són la retribució dels escriptors/res i il·lustradors/res, comprometent a mig termini la professionalització del sector en la nostra llengua i augmentant la pressió sobre la literatura catalana actual (que la mateixa administració estaria potenciant) enfront d’altres llengües.
Aquest és probablement l'únic punt que probablement sigui cert: si això es du a terme, es vendran menys llibres i els autors i il·lustradors cobraran menys...
Que no diguin que es tracta "d'una acció irreversible sobre la nostra llengua i la nostra cultura, propiciant la deserció de lectors i, per tant, forçant la desaparició de la literatura i dels autors del país", perquè en cap moment s'està parlant de llegir menys, ni de fomentar menys la lectura, sino simplement de reutilitzar l'objecte llibre. Si aquest és el primer pas, què passarà amb les biblioteques escolars (o és que potser pretenen que compren un exemplar per alumne i any de cadascun dels llibres que s'han de llegir?) o fins i tot amb les públiques?
Confesso que no vaig passar el filtre d'aquest manifest per al bloc perquè vaig pensar que al publicar-ho no podria estar-me de dir la meva i se'm veuria el llautó.
Estic radicalment en contra del manifest crec que és purament un tema por a perdre número de vendes emmascarada amb falàcies (com molt bé argumenta la sfer) que no tenen res a veure amb la confecció d'una biblioteca personal i el gust per la lectura.
Totes les meves lectures obligatòries a l'escola i l'institut me les van comprar, però no va ser això el que em va fer lectora sinó l'educació i l'exemple que em van donar a casa envers els llibres.
És més, algunes d'aquestes lectures obligatòries em van donar ganes de no llegir mai més i d'altres me les he seguit comprant en altres edicions.
I per acabar, una cosa que diria la meva àvia: ¿qué tendrán que ver los chorizos con la velocidad?
Totalment d'acord! :D
I que farem amb els donatius? No, no, els has de guardar a casa (en el teu pis de 50 m quadrats) que són de la teva biblioteca personal... XD
Agarraos que vienen los mesias a salvarnos... "... ens veiem empesos a protegir els llibres i els professionals que els fan. Protegim així la ciutadania i, sobretot, les generacions més joves..."
Por favor, este manifiesto es de vergüenza, que digan claramente para ellos la socialización de libros supone una perdida de dinero y acabamos antes.
Señores, que no somos idiotas.
Si em poso a la pell del professionals del sector puc entendre el neguit davant el que fins ara ha estat una font d'ingressos molt important (i necessària). Però francament trobo molt desafortunat el manifest perquè intenta confondre el personal fent veure que el perjudici és per a la promoció de la lectura.
Sincerament perquè no diem les coses pel seu nom?.
Un consell: si no volen seguir les passes de la SGAE, que s'han guanyat a pols la enemistat manifesta de la pràctica totalitat dels "hipotètics clients", els aconsello que es replantegin la política de comunicació dels seus problemes de negoci. Els que també formem part de la cadena els hi agrairíem
Tere Más
Sfer, dones una concessió en el punt 3 i ni això... Els drets d'autor es paguen una vegada quan compres el llibre. Després, quan és teu, pots regalar-lo, cremar-lo, intercanviar-lo... Ningú et pot dir que pots fer o no amb ell. Els drets d'autor ni s'escurçen ni s'allarguen. Es paguen o no es paguen.
El que no pots fer son 40 jocs de fotocopies i vendre-les, pero canviar un llibre per un altre és plenament legal.
Si l'intercanvi fos mínimament ilegal no estaríem parlant d'un manifest. La cosa hauria anat per un altre cantó.
Jo ho veig clar. Això és un pataleta o una acció estratègica nefasta per part dels editors. Jo, si tingués accions d'una editorial, després de llegir el manifest, les vendria sí o sí.
I tant la paraula "manifest", com el disseny del logo amb el fons vermell són absolutament fora de lloc en un text absolutament anticomunitari.
En aquest enllaç podeu llegir un article sobre el tema que es va publicar a la Contra de l'Avui.
L'opinió de la Meritxell Martí Orriols.
Crec que han vist que aquesta cançó els funciona a les discogràfiques i han aconseguit que l'SGAE recapti pels conceptes més absurds en nom dels drets d'autor. Ells ho intenten i si cola cola, al cap hi ha la fi van aconseguir el cànon per préstec a les biblioteques.
Que fuerte, que fuerte...
Jo no vaig llençar els meus llibres en el seu dia, i amb el temps on han anat a parar.....si, al container un dia que vaig fer neteja i els vaig llençar tots (bé, vaig salvar algún dibuix xulo que hi havia fet a dintre).
Luego...he llençat a la basura la meva biblioteca personal? ...nor!!!!! He llençat a la basura tones de paper que hauria haver regalat a algú si haguesim estat organitzats.
A compartir!!!!
Em sembla indignant.
Y vergüenza me da observar cómo tanto profesor y maestro firma un manifiesto así. No me extraña ver entre los firmantes a escritores y libreros (la pela es la pela)...pero ¿maestros?
Increibl, per exemple, aquest fals paralelisme entre "devallada de les vendes i desvalorització de la lectura i dels llibres", increible aquesta crida a "protegir la sensibilitat de les joves generacions" quan només es defensen interssos purament econòmics.
Visquen les biblioteques, els préstecs massius, la socialització de llibres, cultura i plaer.
Pel que fa a mi, com a autor, tampoc em sumo al manifest. No em sento gens malament quan un curs llegeix els llibres dels lots de la biblioteca d'aula. No m'hi sentia quan ho fèiem a la meva classe. No em sento malament quan vaig a la biblioteca i llegeixo gratis. Dóno llibres meus a les biblioteques i em fa feliç fer-ho i em fa feliç ser-hi, quan hi sóc als seus fons. Tinc a casa meva els llibres per milers, i no exagero, i alhora sóc usuari ferotge (i feliç) de les biblioteques. No té res a veure! És com si que et convidessin a dinar fes malbé el gust... No importa que paguis o no, sinó on et convidin i què et convidin a llegir, crec jo.
http://criatures.ara.cat/lapitjormaredelmon/2013/05/20/socialitzar-no-es-gratis/
Publica un comentari a l'entrada