La trobada anava dirigida a professionals mediadors i volia ser una reflexió sobre la formació lectora a partir dels sis mesos a través de la poesia. Diem que “volia ser” perquè realment la trobada amb Antonio Rubio va ser això i molt més, un regal per sobre de tot.
Antonio Rubio va començar la seva xerrada posant una mica de context a la seva història dins la literatura infantil. Ens va parlar del moviment d’Acción Educativa, que venia a ser un equivalent madrileny de Rosa Sensat. Allà, a principis de la dècada dels 70, van coincidir noms tan importants segons Rubio com Federico Martín Nebras, Ana Pelegrín y Felicidad Orquín. Lectors crítics, narradors orals, estudiosos del folklore, mestres vinculats als moviments de renovació pedagògica... tots ells van donar entrada a la literatura infantil, el conte i la poesia a l’escola.
Antonio Rubio, entre cançons, poemes i rodolins, va anar donant petites pinzellades del perquè és tan important la poesia en l’itinerari lector dels infants. Al seu costat, tot l’equip de Kalandraka va fer palesa la importància del departament pedagògic de l’editorial gallega. Cada una de les col·leccions de poesia que s’engeguen són la culminació d’un important període de reflexió: col·leccions com De la cuna a la luna, Trece lunas, Colección Orihuela, Poesía ilustrada...
Antonio Rubio va parlar-nos dels cançoners i de quin era l’escenari, l’espai del joc líric a cada part del recorregut lector.
Primer cançoner: el joc líric dels 0 als 3 anys: l’espai és el propi COS
Segon cançoner: el joc líric dels 3 als 6 anys: l’espai és LA PLAÇA (jocs de fer fila, rotllana, sorteig...)
Tercer cançoner: el joc líric dels 6 al 9 anys: l’espai és el propi LLENGUATGE (refranys, endevinalles, poesia...)
Un possible quart cançoner, podria ser a partir dels 10 anys, l’ espai CANÇONER. Podríem recopilar, del més pròxim al més llunyà, el nostre propi cançoner al llarg dels deu anys? Seríem capaços de fer-nos la nostra Autobiografia poética?
“Se vive en la infancia y luego se vive de recuerdo”
“El llanto se cura con el canto”
Ens va parlar del pas lògic de la lectura i el folklore a l’escriptura, del surrealisme de les cançons infantils, del “ojo indómito” segons Martín Nebras, de les traduccions...
Va dedicar un temps preciós a explicar-nos les diferents estructures pòetiques (acumulatives, repetitives, onomatopeies, joc del veig-veig...) en les que es va basar per a crear la col·lecció De la cuna a la luna. Vam tenir la sort de comptar amb la presència de Gina Clotet, que va llegir algunes de les versions en català d’aquesta IMPRESCINDIBLE col·lecció de poesia per a primeres edats.
Es fa impossible resumir en quatre ratlles tot el què va anar dient, però preneu-vos aquests apunts com una crida per a trobar el temps i l’espai a la vostra biblioteca per a aprofundir i difondre la poesia a la petita infància. En tot cas val la pena buscar llibres, articles, de noms que l’Antonio va anar repetint com els de Federico Martín Nebras, Dolors Rius, Ana Pelegrín o Gabriela Mistral.
I a més a més, us convidem a llegir dues entrades molt completes que ens parlen de la visita d' Antonio Rubio a casa nostra. Dos grans homes de la lij en parlen en els seus blocs:
Jaume Centelles, autor i mestre.
Germán Machado, autor i llibreter a "El petit tresor" (Vic).
I si encara voleu més, podeu passar una estona a la playlist de vídeos que vam enregistrar de la trobada.
Xerrada amb Antonio Rubio: Àudio de la primera hora de trobada, gravat per Marta Roig.
[Crònica de Glòria Gorchs. Vídeos de Laia Ventura.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada