dimarts, 6 d’agost de 2013

La classificació dels àlbums

La Yolanda, des de la biblioteca de Sant Celoni, ens fa arribar una reflexió al voltant dels àlbums il·lustrats i el seu lloc a la biblioteca. 
Tot i que vam intercanviar uns correus a nivell personal opinant sobre aquest tema tan interessant, ens ha semblat que el millor era obrir el debat a tots vosaltres.

Us fem arribar doncs la seva reflexió, i una primera opinió personal en els comentaris, i us convidem a continuar el debat.

"He escollit aquest àlbum il•lustrat com a exemple, però n'hi ha bastants més... : 
La Ciudad / Armin Greder 
Dels anys que porto treballant a biblioteques sempre he pensat que aquesta qüestió no estaba ben resolta. I encara que no tinc la solució, només volia comentar-t'ho a veure si des del grup de treball o des d'alguna altra via s'està plantejant el tema. 
Has llegit l'àlbum? Et sembla bé que estigui classificat a I**? 
Trobo que les biblioteques necessitem contemplar els àlbums il•lustrats amb una classificació independent, i no caure en el que sembla un tòpic: Si té poca lletra i dibuixos, és infantil. 
Bé, només volia compartir-ho per saber què en penses i esbrinar si s'ha començat a plantejar alguna solució" 

Coincidint amb aquest correu, ens han arribat també alguna reflexió al voltant de l'obra de Jimmy Liao, de com classificar els seus llibres per tal que estiguin a l'abast de totes les edats lectores.

2 comentaris:

Un chat botté ha dit...

Benvolguda Yolanda, bé, això que em comentes és cert que és un tema que s'arrossega sempre i va apareixenet, però crec que respon a una teoria o discussió molt més llarga i extensa i que té difícil solució.

Com en tot, sempre que s'intenta classificar o catalogar una cosa hi ha problemes: que si un llibre d' I* és més de coneixements o de ficció, que si una novel•la és més juvenil o no, etc. constanment estem buscant pautes per poder deixar-ho clar i moltes vegades tornem a trobar-nos amb dubtes o diferents maneres de veure-ho.

Del tema d'àlbums, igualment hi ha moltes maneres de veure-ho, jo et puc dir la meva, però de totes maneres, si em dónes permís, penjaré la teva consulta o comentari al bloc del bib.botó i així tota la gent podrà penjar la seva opinió. Et sembla bé?

Jo et diria que la força dels àlbums il•lustrats és que són llibres amb moltes lectures i que tenen la riquesa que poden funcionar a moltes edats, que tan de bo poguessin estar a dos llocs: infantil i adults.
A Cardedeu, per exemple, aquests àlbums sí que els tenen separats, per a totes les edats, dins la sala infantil. No sé si és la solució.

Tu comentes que s'ha de trencar el tòpic que són llibres infantils pel fet de ser il•lustrats i s'han de passar a adults. El problema és que perquè aquests llibres funcionin a adults i la gent vegi la il•lustració com una cosa "no infantil" cal una educació en lectura de la imatge, etc. i per tant, hem d'acostumar a tothom a veure àlbums, també als nanos de 7, 8, 9 i 10 anys. Si apartem els àlbums del recorregut lector normal dels nens i els deixem a part, jo crec que quan seran grans tampoc es miraran llibres com La ciudad o l'Illa.

Més coses, crec que el què ens espanta a La ciudad és el tema, no? Has llegit algun llibre de Uri Orlev, o la Peggy Blue, o no sé, algunes de les novel•letes de Takatuka, la de Tolstoi o Che Guevara? toquen temes forts però la majoria de nosaltres no els llegim perquè tenen format d'I** o I*** i no coneixem el contingut. En canvi, l'àlbum, per la seva brevetat i imatges és més fàcil que tothom el llegeixi i opini del contingut. Amb això vull dir que potser la discussió hauria de ser què creiem que un nen de 9, 10 anys ha de poder llegir. Què fem amb la Sireneta de l'Andersen? la prohibim? és extremadament bèstia, però no per això la passem a adults.

Jo he de dir-te que sóc partidària de presentar temes forts barrejats amb la resta. No em semblaria normal que als nens de 8, 9 i 10 anys només els donessim el ditxós Stilton, elvis riboldi i la Kika. Aquest dia vam estar a una xerrada de la il•lustradora Kitty Crowther i parlava dels seus llibres (que també tenen tela!) i ens explicava que ella de petita tenia moltes pors i problemes: era sorda i veia el món d'una manera terrorífica. Els nens han de poder parlar de les seves pors i aquests llibres poden ajudar. Imagina un club de lectura amb nanos de 9 anys sober el llibres de Tàssies "noms robats". O alguna història de Jimmy Liao.

Jo no els separaria, però sí que crec que s'han de fer programes d'animació lectora per a totes les edats per donar a conèixer aquests llibres, és a dir, incorporar-los a clubs de lectura, tan infantils com adults. Explicar-los a visites escolars de juvenil, etc. fer-los circular, vaja, per aconseguir això que molt bé dius tu de trencar el tòpic que la il•lustració és una altra manera de narrar, no només infantil.

Moltes gràcies per la teva opinió i per obrir un debat.

Glòria

Anònim ha dit...

Hola Yolanda i companyia,
A Vilassar de Mar, fa uns mesos, que ens estem plantejar de crear un punt d'interès amb un títol com "Llibres/Àlbums de 0 a 99 anys" i que itinerin per la biblioteca.
Potser així, amb els laboratoris i amb el club de lectura ajudarem a que aquests àlbums es coneguin i es valorin.
Una abraçada, Laia