dimarts, 28 de febrer de 2017

Guanyadors dels Bolognaragazzi Award 2017

Ja escalfa motors la prestigiosa Fira del Llibre Infantil de Bolonya, que tindrà lloc des del 3 al 6 d'abril, amb la literatura infantil i juvenil catalana com a convidada d'honor.
Aquests darrers dies s'han conegut els llibres guanyadors dels Bolognaragazzi Awards 2017. Enguany s'han presentat 1354 llibres provinents de 42 països. El jurat, que té en compte la qualitat gràfica i l'excel·lència artística i tècnica, ha estat format per Marwa Obaid Rashid Al Agroubi (presidenta de UAE Board on Books for Young People), Julia Eccleshare (Children's Book Editor de The Guardian), Paula Jarrin (llibretera a Al·lots, llibreria barcelonina especialitzada en literatura infantil i juvenil i comissària de la participació de Catalunya i Balears a la fira) i els il·lustradors Guido Scarabottolo  i Tomás Klepoch.

Els noms dels guanyadors d'enguany en les diferents categories són:





Premi Bologna Ficció Child of Books amb text de Sam Winston i il·lustracions d'Oliver Jeffers, publicat per Walker Books.








Destacar en aquesta categoria  la distinció que ha rebut l'editorial mataronina A buen paso pel llibre Un jardín d'Isidro Ferrer i María José Ferrada.









Premi Bologna No-ficció a The Wolves of Currumpaw amb text i il·lustracions de William Grill, publicat per Flying Eye Books.











Premi Bologna Nous horitzons per a La mujer de la guarda amb text de Sara Bertrand i il·lustracions d'Alejandra Acosta, publicat per l'editorial Babel.







Dins d'aquesta categoria  la il·lustradora catalana Laura Borràs ha estat guardonada amb una distinció especial per les seves il·lustracions a l'àlbum: El camino de Marwan, amb text de Patricia de Arias i editat per l'editorial xilena Amanuta.

 




Premi Bologna Opera Prima a The Museum of Me amb text i il·lustracions d'Emma Lewis, publicat per Tate Publishing











Premi Especial Llibre d'Art a Cloth Lulaby amb text d'Amy Novesky i il·lustracions d'Isabelle Arsenault, publicat per Abram Books






Premi Especial Books & Seeds a Un grand jardin de Gilles Clément i il·lustracions de Vincent Gravé, publicat per Cambourakis






Ens trobarem a Bolonya?

dilluns, 27 de febrer de 2017

Poesia i primera infància: una trobada amb Antonio Rubio

El grup de treball de biblioteques infantils Bib.Botó, l’editorial Kalandraka i la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra us conviden a un matí de poesia per a la petita infància de la mà d’Antonio Rubio, autor de col·leccions tan preuades com “Del bressol a la lluna” o poemaris com “Almanaque musical” “7 llaves de cuento” o el nou “Las alas del avecedario”.

En aquesta trobada adreçada a professionals mediadors, Antonio Rubio parlarà de la formació lectora a partir dels sis mesos a través de la poesia.

Atenció, perquè la trobada és gratuïta però les places són limitades i amb inscripció.

Us deixem a continuació tots els detalls:

Quan? Dilluns 6 de març, a les 10.30h.
On? A la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra, de Barcelona.
Per inscriure’t? Has d’enviar un correu a bibbotogrup@cobdc.org indicant el teu nom i cognoms.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Els espais juvenils a les biblioteques públiques

El col·lectiu juvenil és un dels més complexos per atendre a les biblioteques públiques, segons l'opinió de molts bibliotecaris i els resultats d'alguns estudis recents (per exemple, Actituds i expectatives dels joves vers la biblioteca pública, a cura d'Ester Omella per encàrrec de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona; l'escassetat d'estudis d'usuaris específics del col·lectiu adolescent -13/17 anys- a l'àmbit català i espanyol dificulta encara més la millora en la seva atenció). Una de les conclusions que s'extreu dels pocs estudis realitzats és que els joves no senten la biblioteca com un espai propi. I això ens ha de fer pensar.

La diferència en anglès entre tween (10-12 anys), teen (13-17 anys) i young adult (a partir de 17) segmenta molt adequadament el col·lectiu jove. L'espai teen és habitual i gairebé obligatori en altres països, com per exemple Estats Units o diversos països nòrdics, on moltes biblioteques disposen de l'espai específic per adolescents, tant espai físic com espai web. Els usuaris joves a partir de 18 anys (young adults) poden emprar els mateixos espais que els destinats als adults, però què passa amb aquells adolescents (teens) que no se senten còmodes ni a la zona infantil (on poden accedir quan són tweens, però no quan ja són teens) ni a la zona d'adults amb "els grans"? Tenim espais específics per aquest col·lectiu? Tenim zones d'estudi -modernes, asèptiques i minimalistes- a la majoria de biblioteques. És a dir, taules, cadires, ordinadors i endolls. Però és aquest l'únic espai que els destinem: potser ha arribat l'hora de pensar en espais més complerts, propis i específics per al col·lectiu, que contemplin també una zona més informal (com la que es contempla per adults i infants), un espai on estiguin còmodes i on puguin fer altres activitats. Potser ha arribat l'hora de repensar què vol dir "espai juvenil" i plantejar si el concepte actual no és massa limitat. 


ÀMBIT CATALÀ

Si parlem de biblioteques específiques per adolescents, a Catalunya no existeixen pròpiament, tot i que diverses biblioteques ofereixen un abundant fons juvenil, com la Biblioteca Artur Martorell, la Biblioteca Xavier Benguerel, la Biblioteca Can Butjosa o la Biblioteca Rosa Sensat. Existeixen diverses biblioteques que proposen iniciatives i serveis molt interessants destinades al col·lectiu, com la Biblioteca Municipal de Roses, la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona, la Biblioteca Comarcal de Blanes, la Biblioteca Pública de Lleida o la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, entre d'altres. A les biblioteques catalanes, però, generalment no es contempla un espai específic per adolescents; l'organització de l'espai de la biblioteca per usos i no per usuaris o bé la manca de metres quadrats/espais insonoritzats són arguments habituals per justificar la manca d'espais joves. A continuació es mostren un parell d'exemples de biblioteques públiques a Catalunya que han apostat per dissenyar un espai físic específic per al col·lectiu adolescent i/o juvenil:

Espai Jove de la Biblioteca L'Ateneu d'Esparraguerra:




















Espai Jove de la Biblioteca Sagrada Família:






ÀMBIT ESPANYOL

La Biblioteca Juvenil BJ Cubit de Saragossa és l'única de tot l'Estat destinada exclusivament al col·lectiu juvenil (igual que l'Espai Jove de la Biblioteca de Sagrada Família, en alguns aspectes pot semblar més adreçada a joves adults que no pas específicament a adolescents):






ÀMBIT INTERNACIONAL

Alguns exemples internacionals de biblioteques i espais juvenils:

Tio Tretton (Estocolm, Suècia), adreçada específicament a adolescents:



Mediateka (Breslau, Polònia):



Teen Central (Phoenix, EEUU):



Trobareu més exemples interessants sobre espais juvenils als blocs Libraries in the City, Els espais per a Infants i Joves a les Biblioteques i Bibliotecajuvenil. En aquest taulell de Pinterest sobre espais juvenils també trobareu molts exemples inspiradors.


ESPAI JUVENIL: ELEMENTS BÀSICS

No cal disposar d'un gran pressupost per a crear un espai juvenil digne; tot i que seria fantàstic tenir una imponent graderia o uns vistosos sofàs de disseny, habitualment no es disposen de molts recursos econòmics. Per tant, a grans trets, els elements bàsics necessaris per a crear un espai juvenil són els següents:

Mobiliari:
  • Taules i cadires, tant per fer treball en grup com individual
  • Pufs, sofàs, butaques, catifes o elements similars que facin més càlid i confortable l'espai de socialització o de lectura informal
  • Prestatgeries amb rodes pel fons
  • Expositors de novetats
Fons:
  • Novel·la juvenil i alguna cosa de novel·la adulta que els pugui interessar
  • Coneixements que els puguin resultar útils i/o interessants
  • Còmic (europeu, americà i manga) i novel·la gràfica
  • Revistes
  • Música
  • Pel·lícules i sèries
  • Jocs d'ordinador i consola (diferents plataformes)
  • Informació sobre temes interessants pel col·lectiu (salut, sexualitat, educació, feina, activitats culturals, arts, esports, etc.)
El problema del fons és que no es pot tenir duplicat i ubicat en dos llocs alhora (adults i juvenil); en aquest cas, es pot indicar de manera clara en quina secció de l'espai adult es pot trobar fons interessant pel col·lectiu (per exemple, pel·lícules, sèries, còmics o videojocs). També es pot fer una tria i ubicar de manera temporal a la secció juvenil.

Tecnologia:
  • Ordinadors de sobretaula i portàtils
  • Projector, pantalla, impressora/escàner...
  • Auriculars i altres accessoris
Senyalització molt clara i visible:

És molt important una bona senyalització; res de cartellets petits amb escassa llegibilitat a llarga distància! L'adolescent probablement no s'acostarà a llegir-los. No cal posar tipografies "estil juvenil" que sovint poden resultar infantils, més val que siguin senzilles i clares.

Il·luminació:
  • Llum general (diverses fonts, de tipus més fred)
  • Llum puntual o d'exposició per a il·luminar llocs concrets (càlida o freda)
  • Llum decorativa i ambiental (càlida)
Elements decoratius:
  • Cartells, pòsters, quadres i/o fotografies
  • Elements en 3D (escultures, maquetes, etc.)
  • Tot allò que pugui resultar atractiu pel col·lectiu adolescent (no hi ha res millor que preguntar al propi col·lectiu).
Espai per difondre, exposar i expressar-se:
  • Espai que alimenti la literatura i les diverses manifestacions culturals.
  • Espai on el col·lectiu es pugui expressar lliurement és bàsic per a que el sentin com a propi: dibuixos, escrits, etc. 
Altres:

Si pensem en l'espai juvenil com a makerspace, s'hauran d'incloure els materials i elements necessaris per crear l'espai destinat a l'activitat proposada (edició de so/vídeo, arts gràfiques, robòtica, etc.).


En aquest article s'ha escrit sobre espais físics de biblioteques públiques; per motius d'extensió, els espais web es tractaran en un altre article. Tampoc es poden oblidar altres tipologies de biblioteca que afecten directament el públic juvenil i que caldria revisar de manera molt seriosa, com les biblioteques escolars dels centres d'Educació Secundària, a causa a l'estat d'abandonament i manca de recursos que moltes pateixen.

Si hi ha quelcom que considereu d'interès i no s'ha mencionat (biblioteques, espais, elements, etc.), esperem impacients els vostres comentaris!

dimecres, 1 de febrer de 2017

FLIC: Festaliteratura per famílies.



El proper cap de setmana 4-5 de febrer, a Barcelona es celebra  setena la Festa de literatura per famílies dins el Festival de Literatura i art infantil (FLIC). Aquest any la ubicació per celebrar aquesta gran festa es al recinte CCCB i al Macba de Barcelona.

Es tracta d'un Festival on es convida als nens i nenes entre 0 i 12 anys a gaudir amb la família de la literatura i deles arts, apostant fort per la innovació i experimentació en els formats culturals.

Aquesta edició arriba carregada de cares ben conegudes com Elisenda Roca, Jordina Biosca o Roser Lozano, que encapçalen el cartell. Hi ha més de 20 propostes per escollir.

Les entrades costen 12 euros.

Podeu trobar  tota la programació i les novetats d'enguany en aquest enllaç:

http://flicfestival.com/wp-content/uploads/2017/01/programa_CCCB_web1.pdf