divendres, 18 de gener de 2013

La calaixera de l'Emma Bosch

Si algú de vosaltres no va poder venir a la matinal LIJera del desembre, o si algú es va quedar amb ganes d'escoltar l'Emma Bosch parlant de llibres, té una segona oportunitat el proper mes de febrer.

L'Emma Bosch s'ha especialitzat en l'estudi dels llibres sense mots, és a dir, llibres on la il·lustració és l'únic llenguatge narratiu que veiem present.

El curs es fa a l'Escola d'Hivern de Rosa Sensat i presenta dues modalitats:
- una de cinc dies en horari de tarda:

Imatges que parlen de… Cinc itineraris entorn dels àlbums sense paraules



- una única sessió compactada durant un dissabte al matí:

Quatre calaixos per als llibres sense mots. Imatgiaris, llibre-joc, àlbums i còmics per a tothom


Teniu tota la informació de la matrícula, dates, horari, preus, etc. en aquest enllaç

dimarts, 15 de gener de 2013

100 llenguatges, 100 espais, 100 moments per llegir en família: crònica de la sessió



Abans de Festes, professionals relacionats amb el món de la biblioteca infantil sobretot membres del BibBotó, vam poder gaudir d’una sessió de formació matinal a la Biblioteca Tecla Sala de L’H amb el nom: “100 llenguatges, 100 espais, 100 moments per llegir en família” organitzada pel grup de treball i amb el suport del COBDC. Amb aquesta sessió volíem aprofundir en la filosofia de les escoles de Reggio Emilia i veure la relació d’aquesta amb la biblioteca.
Així doncs per aquells que no hi vareu poder assistir o bé els que amb les piulades us vàreu perdre entre les plomes, aquí teniu el que pretén ésser un resum complet de la jornada!



La primera part de la jornada va anar a càrrec de Maria Vinuesa, professora d’Educació Infantil, tresorera de “Rosa Sensat” i coordinadora del grup de treballL'ètica i l'estètica de les escoles de Reggio Emilia. Com dur a terme la seva experiència en la nostra realitat”, entre altres.
Amb quina finalitat i on neix el projecte Reggio Emilia?
Maria Vinuesa explica els orígens de l’experiència, que neix en acabar la Segona Guerra Mundial a un poble proper a Reggio Emilia (Itàlia) on un grup de pares i mares creen una escola pels seus fills. Ben aviat troben en Loris Malaguzzi, mestre i pedagog, un aliat.
Les escoles Reggio Emilia tenen tres protagonistes clars:
  • Els infants, que es consideren persones actives amb capacitats que cal potenciar;
  • Els mestres, que acompanyen als infants en el seu aprenentatge i dissenyen les condicions per tal que les puguin portar a terme;
  • Les famílies, que són una part fonamental dels projecte de l’escola.
I els llibres i la lectura, com es tracten dins aquestes escoles?
Els materials, inclosos els llibres, i com posar-los a l’abast dels infants és motiu de profunda reflexió pedagògica per part dels equips d’aquestes escoles. Els nens i les nenes troben diferents propostes, amb la intenció de provocar aprenentatge, i tenen la possibilitat d’accedir-hi.
I la biblioteca hi participa en aquesta dinàmica?
Les escoles Reggio veuen el municipi i les seves institucions, inclosa la biblioteca, com un espai educador. Sovint les propostes didàctiques realitzades a l’escola surten “dels seus murs” – com diu Malaguzzi – per aterrar al carrer i compartir-les amb tothom.
Reggio Emilia avui en dia
Actualment, tot i que ha sofert canvis lògics fruit dels anys, continua essent una de les experiències educatives més respectades d’Europa.
A les nostres escoles n’hi ha moltes que inspiren el seu projecte en la seva pràctica i especialment en el pensament de Loris Malaguzzi.
Com podem afavorir que la nostra biblioteca sigui més Reggio?
Crear espais que afavoreixin a l’aprenentatge, posar una taula o una altra – més o menys formal- , dialogar molt amb les famílies i mirar de trobar un punt de confluència, etc. afavoririen a que el servei mirés més cap aquesta filosofia.
I per acabar, Maria Vinuesa, ens recomana alguns autors: evidentment Loris Malaguzzi, Rebecca Wild o Alfred Adler.

Després d’un breu descans, seguim engrescats amb la proposta de la Emma Bosch,

que ens parla no de 100 però sí de 5 maneres de presentar un llibre. És llicenciada en Belles Arts, dissenyadora gràfica, professora del Departament de la Didàctica de l’Educació i Plàstica de la UB, formar part del Consell de Redacció del Tatano i ha publicat 5 llibres infantils, entre altres.
Emma Bosch ens explica la seva experiència viscuda com a autora de llibre infantil i les presentacions d’aquests, que, com veure-ho tot seguit, no tenen res de convencional.
L’Emma comenta que el més interessant en una presentació és parlar del contingut, la forma i del procés creatiu esdevenint una anàlisi literària en família. I oferir materials inèdits: esbossos, maquetes de treball, etc.

Soledades, com va ser la presentació:
Autora, Neus Moscada, i il·lustradora, Chiara Fatti, parlen del naixement del llibre.
Els objectes il·lustrats són objectes reals i hi són presents a l’acte.
Van proposar als assistents una activitat: pensar cinc situacions en la que els agrada estar sols i fer-ne el dibuix i el text.



 Dues rodones idèntiques? O com neix un llibre d’un exercici de classe:
A partir d’un treball d’unes alumnes seves, planteja la consulta de perquè són diferents dues rodones que aparentment són idèntiques?
A la presentació de llibre i durant la formació va plantejar la mateixa consulta. Perquè són diferents? Volem comentaris al respecte! Són moltes les respostes que en van sorgir.

Ferros, una història “cómo la vida misma”:
Explica el con va néixer el projecte, fruit d’un treball col·lectiu d’il·lustradors, tots els llibres tractaven d’enfermetats o temes similars per tal de desdramatitzar-ho, però davant les editorials no va cuallar.
A la presentació també va proposar dues activitats: o bé il·lustrar el/la dentita, que no apareix al llibre; o bé, amb filferro, fer alguna cosa interessant i després clavar-ho en un cartró ploma.
Per cert, no voldria deixar l’afegir un comentari que ens va fer l’Emma: com pot ser que un àlbum il·lustrat que tracta d’una nena a qui li han de posar ferros està en l’I*, que és per nens i nenes fins a 6 anys? I té tota la raó. Emma intentarem arreglar-ho!



Veus? Història de la mateixa sèrie de Ferros:
El llibre tracta d’una nena que ha de portar ulleres perquè no hi veu bé.
I l’activitat que proposa és que els assistents es posin una de les moltes ulleres que ha portat i que es facin la foto com la coberta del llibre.
I nosaltres, que volem veure-ho tot des de diferents punts de vista… A bodes ens convides!


Calma, calma o com fer créixer una història per davant i pel darrera:

Explica tot el procés, més aviat periple, de l’obra abans no els van poden llegir els seus lectors.
En aquest cas no va fer activitats, sinó que la il·lustradora, Chiara Fatti va il·lustrar una pissarra de la llibreria.

Passeig pel sostre i altres propostes:

Tot i que no és un àlbum, l’Emma ens presenta el seu llibre i en proposa que passegem. Ho heu provat?


Al finalitzar la sessió tanquem amb un petit debat del que es podrien extreure les següents reflexions:
-         El procés creatiu és el nexe d’unió entre ambdues propostes i allò que en hem “d’emportar” a les sales infantils de les biblioteques, entre d’altres.
-         Ens plantegem si els espais infantils de les biblioteques serveixen al nen i a les famílies.
-         Si volem que les nostres àrees infantils siguin espais reggio ens caldrà treballar i analitzar l’espai, treballant la pedagogia de la relació (amb mediadors, escoles, famílies, entre edats, etc.), tenint en compte l’estètica de l’espai, etc. Per això ens caldrà provar coses noves.



I tanquem la sessió sabent que a partir d’ara, de ben segur, veurem les coses d’una altra manera.

dimarts, 8 de gener de 2013

Crossovers

El fenomen dels crossovers no ha passat indiferent a la nostra tertúlia mensual de literatura infantil i juvenil a la Llibreria Al•lots. Cada vegada que algú ha recomanat una juvenil o ha llegit un llibre teòricament adult però amb la sensació que podia agradar al públic jove, hem acabat parlant de si era o no un crossover.

Una tarda d’aquesta tardor vam creuar uns quants correus entre la Febe de la Biblioteca de Cardedeu, la Chus de Mondorino, la Sfer de Librosfera, la Tere Mas de la Biblioteca Agustí Centelles i la Glòria d’Unchatbotté, al voltant dels crossovers i hem pensat que pot ser interessant publicar els nostres mails (tot i que eren pensaments espontanis) per convidar-vos a opinar a través dels comentaris. Aquí us els deixem, recopilats en un pdf i penjats a l’issuu perquè els llegiu:

Si tot plegat us ha semblat interessant, no deixeu de visitar els següents enllaços... i de deixar-nos les vostres aportacions als comentaris!